3 de nov. 2021

CARLES SARTHOU CARRERES (1876-1971)


Carles  Sarthou Carreres va nàixer a Vila-real el dia tres de novembre de 1876. Fill del passant de notari Carlos Sarthou Monfort i de Rosa Carreres Monllade, es va graduar com a batxiller el 1893 i es va llicenciar en Dret a la Universitat de València el 1901. El 1903 llig la tesi doctoral a Madrid i l’any següent es casa amb Lídia Vila Bou, de la qual va tenir quatre fills: el 1905, Lídia (que va morir al 1912, en el malaurat incendi del cinema de La Luz), Carles (1907), Pilar (1911) i el 1914, Lídia (amb el mateix nom que la filla finada, la qual esdevindrà marmessora de la memòria paterna fins la seua mort el 1990).


La seua activitat com a secretari judicial la va començar a Vila-real, on també fou el fundador i primer president de la secció local de la Creu Roja. El 15 d'octubre del 1906 va pronunciar un vibrant discurs a la plaça Major durant el transcurs d’una gran concentració de llauradors en defensa del comerç de cítrics. El 1909 va aconseguir la plaça titular a Borriana, que va ocupar fins al 1920 quan es va traslladar a Xàtiva per exercir de jutge i arxiver municipal. El 1926 va contraure segones núpcies amb Josefa Calabuig.

La carrera de Carlos Sarthou es va repartir entre l’Administració de Justícia i l’activisme social i cultural. La seua inquietud cultural comença a manifestar-se lany 1909 amb la publicació destudis com Viaje por los santuarios de la província de Castellón o Impresiones de mi tierra, que motiven la seua col·laboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la Geografía General del Reino de Valencia dirigida per Francesc Carreras Candi el 1913. Aquest any va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (lany 1921 ho seria de la de València). En 1919 va ser designat delegat reial de Belles Arts a Castelló. 

A Xàtiva, va dirigir el Centre de Cultura Valenciana i, pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la ciutat, va rebre el títol de Fill Adoptiu el 1923 i el de Cronista Oficial després de la guerra civil, el 1940. Durant aquests anys, Sarthou Carreres, pioner de la fotografia documental, va recopilar una gran col·lecció gràfica de centenars de clixés sobre vidre i cel·luloide (únic testimoni en lactualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de lactivitat urbanística) que es va traduir en dos importants volums: Castillos de España i Catedrales de España, prologats per Azorín, a més d'una gran quantitat de xicotets estudis de temàtica artística i contingut religiós. 

Va ser col·laborador habitual de publicacions com Nuevo Mundo, La Il·lustració Catalana, Arte y Letras,  ABC, La Tribuna, Nuevo Mundo, Joventut Valencianista o Lo Rat Penat. Acostumava a il·lustrar les seues publicacions de creació o divulgació amb fotografies pròpies. Daquells escrits sorgiren textos que es recollirien després en els seus llibres més coneguts, amb edicions successives que n’avalen l’èxit.


L'any 1946 es va jubilar de la carrera judicial a Vicálvaro, cosa que li va permetre dedicar-se més intensament a lactivitat cultural. Va ser acadèmic corresponent de Belles Arts a Xàtiva (1953), membre de la Institució Alfons el Magnànim (1956) i de la Hispanic Society de Nova York (1959), així com director del Museu Municipal de Xàtiva fins al 1961: Carlos Sarthou Carreres és recordat per haver decidit, a l’agost de 1956, com a director i conservador del Museu de l’Almodí, exhibir cap per avall el retrat del rei Felip V de Josep Amorós i solia afirmar que ho havia fet en reparació de la crema de la seua Vila-real natal (12 de gener de 1706) i de la ciutat de Xàtiva, on havia arrelat i, de fet, va acabar els seus dies el 21 de juliol del 1971.

Carlos Sarthou va potenciar la tradició de lexcursionisme, que va enriquir amb la seua prosa evocadora i l’objectiu precís de la seua càmera, tan atent a l’element humà com al paisatge o als monuments. La seua intenció divulgadora, que convida sempre a recordar altres èpoques i personatges en recórrer els indrets visitats i descrits amb passió, el va convertir en un capdavanter del modern turisme cultural i va explicar en part l’èxit de les publicacions, més enllà del món erudit i acadèmic.

També va fer servir la fotografia com a element documental i peça clau del coneixement del patrimoni. Això és particularment valuós pel que fa a la destrucció i els danys patits per les obres d’art durant la Guerra Civil. Una bona part del seu arxiu fotogràfic, ara conservada a l’Arxiu de la Diputació de València, va servir de base a un «Inventari iconogràfic de monuments del Regne de València», engegat el 1942. 

Aquest material fotogràfic i el que va continuar aplegant al llarg de la seua vida va servir per il·lustrar els seus llibres i col·laboracions en publicacions periòdiques amb imatges d’un gran interès històric, atès que mostren indrets sotmesos en l’època i anys després a canvis radicals, sovint dramàtics, sense oblidar les persones que hi habitaven. El seu treball va ser clau a Xàtiva en la declaració com a monuments nacionals de l’ermita de Sant Feliu (i la restauració d’aquesta) i la Seu (1930), potser també el castell (1931) i va contribuir a fer realitat temporalment un «museu de pintures primitives valencianes» a l’ermita de Sant Feliu de Xàtiva per garantir-ne la protecció. 

Entre d’altres distincions va rebre, al llarg de la seua vida, la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu de Plata de la Societat dAmics dels Castells dEspanya, va ser nomenat Cronista dHonor de la Corona dAragó i va ser president de lAssociació Nacional de Secretaris Judicials dEspanya. 


Té carrers amb el seu nom tant a Xàtiva com a Vila-real, on també compta amb un centre d’educació primària, el CEIP Carles Shartou (des de 1979, on publicaren el curs 2004-05, amb motiu del 25é aniversari del col·legi, un monogràfic sobre l’escola i el personatge que li dona nom que hem consultat per redactar aquesta biografia) i l’Agrupació fotogràfica Sarthou Carreres que manté viu el flash de la seua memòria.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes