EFEMÈRIDES
Jaume I no és un monarca més per encetar debats estèrils sobre la nostra història o, qui sap?, sobre monarquia o república. Jaume I va nàixer el 2 de febrer de 1208 a la catalana ciutat de Montpeller (Rosselló), un territori que seria venut al rei francès Felip El Bell per Jaume III de Mallorca un segle més tard (1349), mentre els francesos també ocuparien la resta de la "Catalunya Nord" a partir del Tractat dels Pirineus (1659).
Orfe de ben menut,
creixerà entre una Cort plena d’intrigues pel poder fins que al 1225
anuncia, des de Tortosa, la Croada contra els sarraïns que ocupaven
València, decidint al 1226 pactar amb el rei moro de la capital, Abu-Zayd,
el qual al ser destronat es refugia a Sogorb i després a Argelita -al seu palau-
tot demanant l’ajut del seu amic cristià Jaume I. Però serà al 1232 quan Jaume
I, des del castell d’Alcanyís, es llança a la conquesta de València tot entrant
per Ares i Morella. Després de conquerir La Plana, amb l’entrada triomfal a
Borriana el 16 de juliol de 1233, d’on van fugir més de 7.000 sarraïns, el
rei En Jaume I va haver d’esperar-se cinc anys més per entrar a València,
Cap-i-Casal, i fundar un Regne que, finalment -després de cedir El
Carxe (Múrcia) als castellans- abraçaria, en un futur, de Vinaròs a Oriola
i de Morella a Guardamar, a partir del Tractat d'Almizra (1244)
entre Jaume I i Alfons de Castella, establint les primeres
fronteres del nou Regne.
Mentrestant, el rei Jaume
I havia fundat el Monestir Reial de Santa Maria de Benifassà, conquerit el
Castell Vell de Castelló i, l’any següent, Almassora la vella (1234). Separat
de la seua primera esposa, Elionor de Castella, va casar-se a Barcelona
amb Na Violant (1235), filla del rei Andreu d'Hongria. El 1238
conquesta Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. I, després de la famosa
batalla del Puig, és quan els notaris tortosins de Jaume I entren a
València pels volts del 9 d'octubre quan, segons El llibre dels Feyts, els
moros hissaren la Senyera Reial o Penó de la Conquesta, en
senyal de rendició.
Als seus darrers anys de
vida encara va tenir temps de conquerir el castell de Biar, fer front a la
sublevació d'Alhazarc a la serra d’Espadà, atorgar el privilegi
fundacional del nou Castelló, des de Lleida (1251), i, per suposat, fundar
Vila-real segregant el terme del de Borriana, segons la Carta Pobla signada
a València el 20 de febrer de 1274. El 27 de juliol de 1276 mor al terme
d’Alzira quan tornava cap a València, sent soterrat a la catedral del Cap i
Casal fins el 1278 quan les seues despulles són traslladades al Panteó
Reial del Monestir de Poblet, una espècie d’Escorial dels monarques de
la Corona d’Aragó que va ser desamortitzat pels liberals jacobins del
segle XIX, sense cap tipus de respecte per la història, ni per la identitat
dels territoris que integraven l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, Balears
i València).
Des de 2007, Jaume I el Conqueridor de tants cors femenins i de tants territoris, també ha conquerit la xarxa i les xarxes socials, gràcies a la tasca d’un bon nombre de professors i estudiants, encapçalats per Vicent Garcia Edo, que han posat a l’abast de tothom una ingent quantitat de documentació online des de la UJI, és a dir, la Universitat que porta el seu nom.
....................................................................................
Aquest article ha estat publicat a la Revista POBLE de Vila-real, Febrer de 2021 nº 280 a la secció pròpia "Efemèrides" sota el títol "El Rei Jaume I, una vida històrica".
