22 de maig 2019

L'EXPOSICIÓ ARTÍSTICA DE 1932


«Visca el poble fundat pel rei En Jaume
i que es banya en les aigües del Millars.
Visca el poble, feliç bressol d’artistes,
sepulcre d’un gran sant.»
Francisco Moreno Gil
(Himne a Vila-real)

«Al setembre, les festes de la Mare de Déu de Gràcia discorregueren amb total normalitat, però aquesta vegada van incloure una destacada novetat: una exposició de quadres i fotos al saló del Sindicat de Regs, on vint-i-quatre artistes locals van exposar quasi un centenar d’obres». (1)

Aquesta referència en una publicació pròpia ens va portar a capbussejar-nos pels arxius del Sindicat de Regs de Vila-real que, precisament aquest 2019, celebra el 150é aniversari de la creació de l’entitat:


El Sr. Presidente puso en conocimiento de la corporación que algunos
jóvenes de esta ciudad que se dedican con entusiasmo y felices resultados
al difícil arte pictórico, le han pedido la cesión del salón de actos de esta
Comunidad, para hacer una exposición de pinturas y fotografías, durante
los días que quedan de las presentes fiestas de la Virgen de Gracia. Y como
se trata de un asunto cultural que servirá de estímulo a los jóvenes artistas
y contribuirá al buen nombre de Villarreal, les ha concedido permiso para
hacer la exposición en el sitio solicitado, teniendo presente que en otras
ocasiones y en casos análogos, se ha hecho lo mismo [sic]. (2)

L’acta està redactada per l’aleshores ja veterà secretari de l’entitat Francisco Moreno Gil (1868-1934), autor de la lletra de l’Himne a Vila-real musicada pel gran compositor vila-realenc José Goterris Sanmiguel, és a dir, el mestre Goterris (1876-1930). 


Quan fa referència a «algunos jóvenes de esta ciudad que se dedican con entusiasmo y felices resultados al difícil arte pictórico» escriu, entre d’altres, sobre Josep Gumbau o Juan Nicomedes (tots dos de vint-i-quatre anys) o Francisco Gimeno Barón, que estava a punt de complir els vint anys, és a dir, joves artistes que iniciaven una sòlida trajectòria que confirmarien al llarg dels anys i altres joves aficionats que compartien les inquietuds plàstiques amb altres activitats artístiques, com ara José Reig Nácher, popular actor de l’Agrupació Coral Els XIII, tots ells i totes elles, ja que les dones durant els anys trenta començaven a conquerir terreny també en l’àmbit cultural (Pilar Saurí, María i Conchita García, María de los Ríos, Maruja Amorós, María Ortells, etc.), amb el suport d’altres figures ja consagrades com el mateix José Ortells, escultor, pintor i artista complet.


Potser era la primera vegada que s’organitzava a Vila-real una exposició conjunta de la flor i nata artística de la ciutat, cosa gens fàcil si tenim en compte que els egos sempre han existit i, a la vegada, ens dona a entendre no solament la humilitat personal dels més reconeguts, sinó també el tarannà liberal i, fins i tot, democràtic de les artistes i dels artistes de l’època que, lluny de xocar per temes ideològics o de protagonisme intel·lectual, van decidir unir forces amb la col·laboració de l’Ajuntament republicà i del Sindicat de Regs.

Si a la personalitat dels autors, afegim la qualitat cultural del contingut i la noblesa artística del continent, és a dir, del magnífic saló del Sindicat de Regs, l’èxit estava assegurat. Aquest saló és un edifici històric que data de final del segle xix (1886), pensat per a la celebració de juntes i reunions però que, tot i la finalitat inicial, ja va ser usat als primers anys de vida per a la realització d’actes socials de tot tipus: des d’homenatges i banquets fins a exposicions i esdeveniments culturals, fins i tot abans de passar per les mans del pintor vila-realenc Joan Bosch i Pons, que va ser l’encarregat de decorar-lo, amb un estil eclèctic entre el classicisme i el modernisme imperant (1913), amb al·legories relacionades amb les aigües del Millars i les temàtiques més adients, com ara el reg i l’agricultura en general. En total, 653 metres quadrats de pintura mural que són l’orgull dels síndics vila-realencs en el 150 aniversari de l’entitat.

Tot i que la Comissió de Festes de l’Ajuntament va assumir l’organització de la mostra artística, que completava l’habitual programa d’actes de les festes de la Mare de Déu de Gràcia (revetles, concerts de la Banda de Música, traques, bous, etc.), el veritable promotor de l’exposició va ser José Valls Monfort amb la intenció d’apropar l’art a tots els estrats socials de la ciutat. José Valls, valencià resident a Vila-real per motius laborals, es va convertir a partir de 1927 en un destacat dirigent del Centre Obrer, organitzant la Societat d’Obrers Metal·lúrgics, coordinant nombroses conferències de formació obrera o impulsant –juntament amb Pascual Vidal i Pascual Cabrera– l’escola vespertina per als fills dels treballadors, en la qual va exercir com a mestre auxiliar durant dos anys. A més, fou secretari del PSOE local des de 1929 i regidor de la minoria socialista a l’Ajuntament des de l’estiu de 1931.

L’exposició fou inaugurada el divendres 9 de setembre amb un acte senzill, amb la presència de l’Ajuntament, autoritats i artistes, a més d’un públic nombrós. Aquell mateix dia, José Valls va demanar al Ple (3), i així ho va acordar la corporació municipal, que aquesta romanguera oberta fins al diumenge 18 de setembre per a facilitar l’assistència del major nombre de persones possible.

Inicialment, s’havia plantejat com una xicoteta mostra de pintura que s’exposaria a la sala d’actes del Sindicat de Regs, amablement cedida per l’entitat, i en la qual només participarien pintors i dibuixants de la ciutat. A pesar de la improvisació, van concórrer vint-i-dos artistes i més de  vuitanta obres, i es va permetre també l’exhibició de peces escultòriques i de fotografies.

Isabel Chust i Encarna Reverter, auxiliades per F. Gimeno Barón, Agustín Giner i Juan Nicomedes, s’encarregaren de la preparació i disposició del saló.


A partir de les notícies publicades en la premsa d’aleshores (Heraldo de Castellón, Diario de Castellón i Semanario Villarreal) es pot recrear el catàleg d’expositors. Així, Josep Gumbau Vidal presentava nou obres, set quadres i dos dibuixos, entre les quals figuraven Preparant-se per a la festa, presentada a l’Exposició Nacional, Alcalde de Vilareal (vegeu la il·lustració), Efecte de llum, Retrat de la senyoreta Maria Amorós, Retrat de la germana asseguda al divan, dues naturaleses mortes, Dibuix de Víctor Fenollosa i Retrat de Bernardet.


Juan Nicomedes Carda resultava el més prolífic, perquè exposava setze obres que mostraven tota la seua evolució artística. Dotze quadres (entre els quals es trobaven el Sant Pere d’Alcàntara, el Crist de l’Hospital, un retrat i set paisatges), tres dibuixos i un gerro decoratiu pintat per ell.

Francisco Gimeno Barón exhibia quinze obres en diferents tècniques i concepcions: vuit quadres (Retrat de Luis Armiño, Retrat de José Goterris, Dona asseguda, Un home i un llibre i quatre naturaleses mortes), dos dibuixos, tres gravats en fusta i un tapís a imitació de La vendimia de Francisco de Goya.


Agustín Giner Puerta, el miniaturista de l’exposició, presentava tres obres: un dibuix a ploma que destacava per una realització acurada i pacient, una humorística il·lustració en aquarel·la en la qual uns pollastres fugien d’un ratolí, i un quadre decoratiu a ploma.

José Reig Nácher, popularment conegut com Pepín per un personatge teatral que solia representar, exhibia dos esbossos (Plaça Major i Església de Sant Pasqual), un quadre pintat a l’oli (El borratxo, a imitació de l’obra de Diego Velázquez) i un tapís que representava la sagrada família cristiana.

Rosendo Esteller exposava una aquarel·la, Beethoven, inspirada en un retrat de l’excepcional compositor musical i dos dibuixos a tinta, un sobre l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia i l’altre sobre la plaça de Sant Pasqual.

Pilar Saurí Pesudo presentava quatre quadres: Paisatge del Balneari de la Font d’en Segures, Far West i dues naturaleses mortes.

María García aportava dos quadres: un de flors i una marina o representació de la mar.

Exactament el mateix que Conchita García, una naturalesa morta i una marina.

María de los Ríos exhibia una marina en la tècnica del pastel, i María Ortells, dos dibuixos.

Maruja Amorós exposava un tapís, una caixa pirogravada i dos quadres que representaven sengles paisatges.

I, per a acabar l’apartat pictòric, Rosita García exhibia un plat repussat de motius senzills però ben treballats.


 Tot i que en nombre inferior d’obres, també l’escultura estava present en l’exposició.

D’aquesta manera, el guardonat escultor José Ortells López, que es trobava a la ciutat gaudint de les vacances estivals, participava amb un cap en bronze del mestre Bretón, que fou cedit molt amablement pels propietaris, la Societat Coral Els XIII.

L’escultor Pascual Amorós Vicent aportava una imatge de santa Teresa, un bust, dos esbossos prominents (un del sant sopar i un altre de l’altar del Crist de l’Hospital) i dos dibuixos d’altars.

Pasqual Rubert, proveïdor del Casino dels Caçadors, exhibia un bust en fang amb el qual s’autoretratava. Va sorprendre la semblança aconseguida, ja que l’autor, autodidacta, sense cap tipus de preparació acadèmica, l’havia modelat durant el seu temps lliure.

Julio Pascual Fuster Rubert presentava un bust de xiquet que destacava per la ingenuïtat que transmetia.

I José María Martínez aportava una figura daurada que representava un caçador assegut.

Finalment, també la fotografia va tenir la seua secció; d’aquesta manera, Josep Latorre i Pasqual Gumbau van aportar una imatge cadascun.

Pepito Calduch va exposar cinc artístiques i originals fotos de paisatges molt ben realitzades i Lícer Juan, professional de la càmera, hi va contribuir amb quatre fotografies molt estètiques sobre l’interior de l’església del Carme d’Onda, el poble de Xodos nevat, l’incendi del Bartolo i una darrera amb una àmfora i uns gerros.

Tot i que en un principi l’exposició no es plantejava com a concurs, es va organitzar un jurat, format per l’il·lustre escultor José Ortells López, l’imatger Pascual Amorós Vicent, l’escultor Josep Almela Moner, el fotògraf Lícer Juan i el també fotògraf professional i dibuixant Josep Serra Fortuño.


El divendres 16 de setembre, després de valorar les obres, el jurat va acordar concedir un premi de 125 pessetes a cadascun dels pintors pensionats per l’Ajuntament: Josep Gumbau, Francisco Gimeno Barón i Juan Nicomedes; un altre guardó de 75 pessetes al dibuixant Agustín Giner; una gratificació de 50 pessetes a cadascun dels pintors José Reig i Rosendo Esteller; dos premis de 25 pessetes per als escultors Julio P. Fuster i Pasqual Rubert; així com un artístic diploma a la resta de participants.

El diumenge 18 de setembre de 1932, l’exposició fou clausurada amb solemnitat per l’alcalde Manuel Usó Jarque que, davant dels nombrosos assistents i d’altres autoritats aplegades per a l’ocasió, va agrair la participació als artistes i els va obrir les portes a futures convocatòries, a més de comentar la possibilitat de crear una escola d’arts i oficis.

Després es desplaçaren fins a la plaça de la República, a la casa consistorial, on el jurat fou obsequiat amb dolços, licors i havans. Durant la nit de dissabte, tots els participants ja s’havien reunit a l’Hotel España per a sopar i comentar l’èxit de l’exposició, tot brindant per la prosperitat artística i cultural de la ciutat.

La premsa va felicitar l’Ajuntament per la iniciativa, tot i que els diaris dretans van ometre el nom del promotor José Valls, però va haver-hi unanimitat a l’hora de destacar l’èxit de l’exposició. Només el Semanario Villarreal feia un retret per la imatge d’una dona nua en un quadre pictòric i considerava, d’acord amb el seu ideari ultracatòlic i conservador de l’època, que no s’hi havia d’haver exposat.


NOTES  I BIBLIOGRAFIA
____________________________________________________________
1 Font Pitarch, Domingo i Pitarch Font, Antoni. Vila-real al temps de la República (1931-1936). Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 2006, p. 51.
2 Acta de la Junta del Sindicat de Regs de Vila-real, corresponent al 6 de setembre de 1932. Caixa H16. Llibre 1. Actes anys 1931 i 1932.
3 Sessió ordinària en segona convocatòria de 9 de setembre de 1932. Llibre d’actes de l’Ajuntament de 1932, p. 67-68. Arxiu Municipal de Vila-real.

Domingo J. Font Pitarch
Antoni Pitarch Font

Clicant ací podeu descarregar-vos l'exemplar complet: FONT-21


Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes