Cliqueu la imatge per engrandir-la i/o descarregar-la
Carles Sarthou Carreres (Vila-real, 3/11/1886 / Xàtiva, 21/07/1971) va ser un senyor molt polifacètic i controvertit, del que tothom parlava tant al seu poble natal, Vila-real, com a Xàtiva d'on era fill adoptiu de dret i de fet. Però l'anècdota vital que més m'interessava de la seua biografia, com a historiador, era la de la seua autoria com a inspirador material de penjar el quadre de Felip V de cap per avall, com a màxim responsable del Museu de l'Almodí de Xàtiva i, sobre tot, perquè era una anècdota curiosa que no solia figurar a les seues biografies oficials.
Carles Sarthou Carreres
La història sempre està en permanent reconstrucció perquè, des del poder, se vol explicar segons les modes ideològiques i/o estètiques de cada moment. Quan el grup musical Al Tall cantava, a la dècada dels setanta del segle passat (1970), allò de No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits (Quan el mal ve d'Almansa) vaig lligar caps i vaig començar a interessar-me per la Història Universal amb majúscules però, també, per la història dels valencians que tant se va ocultar, sobre tot, als anys del franquisme i en certa manera fins al dia d'avui.
Seria veritat allò que me va contar un senyor major, de Vila-real, sobre Sarthou com a responsable d'exposar per sempre més a Felip V de cap per avall? Jo no havia estat mai a Xàtiva, ni havia visitat el seu famós museu, ara més famós encara per presentar invertit el botxí de les llibertat valencianes. La prova va tardar en arribar-me i va ser en forma d'entrevista al soci d'aquella malifeta, diguem-ne anti-borbònica, que per arrodonir-ho era un capellà il·lustrat, amic del senyor Carles a la dècada dels cinquanta. Ara ja ho tenia clar, per això me vaig estranyar tan a l'arribar al Museu de l'Almodí (crec que al 2005) i comprovar que se reconeix l'autoria d'aquell gir al quadre de Felip V fet per Josep Amorós, però erren en la data ja que això va passar, segons Francesc Gil Gandia a l'agost de 1956 i no al 1940 quan encara estava en l'ambient la crueltat de la guerra civil... tal com vaig explicar a 1706, La Guerra de Successió a Vila-real (2a. edició, pàg.44).
Als darrers anys s'han encetat converses d'agermanament entre Xàtiva i Vila-real, les dues viles reials socarrades per les tropes de Felip V més importants d'aquell Regne de València que por justo derecho de conquista va perdre els Furs, les Constitucions i el Dret Civil propi que havia gaudit des dels temps del seu rei fundador Jaume I, un País Valencià arrossegat culturalment i política cap al centralisme jacobí, inspirat en l'avi del monarca, el francés Lluís XIV.
Esperem i desitgem que l'agermanament arribe a bon port i siga útil per fomentar les relacions comercials, culturals i històriques entre aquestes dues grans ciutats.
#SomSocarrats
