9 set. 2015

INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL (3ESO)

 1. L’ESPERIT EMPRENEDOR
Els projectes i les empreses no funcionen per si soles, sinó que cal que algú les dirigesca i faça que es complesquen els seus objectius. És imprescindible que aquesta persona tinga uns trets de personalitat específics, a més de determinats coneixements tècnics, segons el projecte o l’activitat empresarial de què es tracte. La figura de l’empresari ha estat estudiada des de molt diversos punts de vista: hi ha qui el considera simplement com la persona que organitza la producció; alguns autors creuen que la seva principal funció és assumir un risc, mentre que d’altres el veuen com el motor de la innovació i el progrés de la societat. Finalment, una visió més moderna veu l’empresari no com un individu, sinó com un equip d’especialistes que dirigeixen l’empresa o també com la persona que amb la seua iniciativa i assumint un risc crea una empresa, estableix els seus objectius, l’organitza i la dirigeix perquè aquests objectius es puguen complir.


1.1. L’empresari al llarg de la història


1.2. Requisits legals per a ser empresari.- En l’actualitat les empreses són summament complexes. Això es manifesta tant en el seu interior, amb un gran nombre d’operacions i funcions diferents, com en l’exterior, on l’empresa es troba davant d’un entorn global, canviant i hostil, condicionada de manera molt forta per les accions de la competència. Tot això ens dóna una idea del fet que els empresaris actuals han de reunir unes característiques molt diferents dels de l’època del mercantilisme o de la Revolució Industrial. L’empresari individual és qualsevol persona física que realitza en nom seu i com a titular d’una empresa una activitat comercial, industrial o professional. Els requisits per a adquirir aquesta condició són molt senzills, i vénen recollits en el Codi de Comerç: ser major d’edat, tenir lliure disposició dels seus béns (capacitat d’obrar) i exercir pel seu compte i d’una manera habitual una activitat mercantil. D’altra banda, per tal d’iniciar pel seu compte una activitat empresarial, l’empresari ha de complir una sèrie de tràmits:

1.3. L’estratègia empresarial.- L’empresari ha de definir de manera prèvia quins són els objectius que s’han d’assolir i establir a grans trets el camí que cal seguir. En això consisteix l’estratègia, és a dir, en un pla d’acció a llarg termini que consisteix a desenvolupar l’avantatge competitiu d’una empresa per tal d’assolir els objectius fixats. Podem definir tres grans etapes en la formulació d’una estratègia:
L’estratègia, per tant, consisteix a desenvolupar avantatges competitius, és a dir, situar-se en una posició millor que la competència de cara als clients. Vegem les estratègies més conegudes:

2. L’EMPRESARI I LES NOVES TECNOLOGIES 
L’aparició de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha canviat radicalment el panorama de la realitat econòmica empresarial. El nou model sorgit s’anomena nova economia. En aquest marc no es poden ignorar aspectes com ara la innovació i la utilització d’Internet en l’obtenció i el procés de la informació i, fins i tot, en la gestió de l’empresa. A més, esdevé vital aplicar la innovació als productes i als processos productius que es duen a terme en les empreses per tal de mantenir la competitivitat.


2.1. Innovació empresarial.- Innovar significa fer quelcom d’innovador, aplicar els avanços tecnològics a nous productes, nous serveis o nous processos de gestió de l’empresa. Això està relacionat amb la creativitat (capacitat de generar idees noves o noves maneres d’enfocar un assumpte). La innovació va més enllà i fa que aquestes idees es convertesquen en alguna cosa real. La innovació empresarial és el procés mitjançant el qual les empreses desenvolupen nous productes, serveis, processos productius o formes d’organització que els permetran d’assolir avantatges competitius.
La innovació s’emmarca dins del procés de RD+I (recerca, desenvolupament i innovació), fonamental en la societat actual. La recerca correspon a les activitats adreçades a incrementar els coneixements tècnics i científics d’una empresa, mentre que el desenvolupament és l’aplicació pràctica d’aquests coneixements, generalment, en un producte concret. La innovació en el món de l’empresa està allunyada dels grans invents que han revolucionat la nostra vida, i s’acostuma a concretar en noves tècniques d’organització i gestió de la producció, prestació de serveis o gestió d’empreses. Aquí té una especial importància el factor humà, els treballadors de l’empresa, dins del que es coneix com la societat del coneixement. Es pot considerar que, en aquesta societat del coneixement, el creixement de l’empresa depèn de la innovació que siguen capaços de generar els treballadors. Principals programes i institucions de suport a la innovació en l’àmbit estatal:



2.2. Influència de les TIC en la innovació empresarial.- Mitjançant la sigla TIC anomenem les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que tenen una creixent influència en la competitivitat de les empreses actuals. Dins de les TIC podem destacar nombrosos avanços, tots ells imprescindibles en l’estratègia d’innovació de les empreses:
Informàtica.- Sens dubte, l’imparable avanç de la informàtica, tant dels equips (hardware) com dels programes (software), ha revolucionat la nostra vida diària i ha canviat la manera de fer negocis. En l’actualitat és impensable que una empresa, per petita que siga, no faça ús d’un ordinador. La informàtica estalvia temps i diners, i l’ús de programes avançats i a mida és una poderosa arma competitiva pera moltes empreses.
Internet.- El que ha suposat la informàtica per al maneig de la informació és àmpliament superat en el terreny de les comunicacions per l’anomenada revolució d’Internet, que posa al nostre abast una quantitat impressionant d’informació. El problema per a les empreses és seleccionar la que és en veritat rellevant. En alguns casos és convenient subscriure’s a serveis que seleccionen i filtren informació d’utilitat.
Correu electrònic.- L’e-mail és una aplicació informàtica amb un enorme potencial en el camp de les relacions de l’empresa amb l’exterior, ja que permet enviar documents a l’instant, estalviant temps i recursos. També és molt emprat com a mitjà de comunicació interna.
Certificats d’usuari i signatures digitals.- En la majoria de tràmits que gestionen les empreses com, per exemple, el pagament de impostos, ja no cal signar i presentar un document físicament. Aquests tràmits es poden dur a terme per via telemàtica en instal·lar en un ordinador connectat a Internet un certificat digital emès per una entitat especialitzada, com la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. A continuació, la presentació i la signatura del document es fan via Internet.
Comerç electrònic.- En realitat això no és res més que una aplicació de la potencialitat d’Internet a la gestió d’una empresa. Mitjançant la creació d’una pàgina web, l’empresa posa a disposició dels clients els seus productes d’una manera directa, sense necessitat d’intermediaris. Les compres es realitzen mitjançant comandes per Internet i el pagament s’acostuma a fer amb targeta de crèdit. D’aquesta manera, l’empresa disposa d’un canal de distribució barat i obté un marge més gran de benefici pel fet de no existir intermediaris. El problema és donar prou difusió a aquesta modalitat de distribució perquè molts clients en facen ús.



3. INICIATIVA I CULTURA EMPRENEDORES
Les noves empreses creades per aquests emprenedors constitueixen el motor del desenvolupament de la societat, generen riquesa i ocupació. Per tant, l’aportació social de l’emprenedor resulta beneficiosa per a tothom.

3.1. La iniciativa emprenedora.- És impensable que una persona que assumesca el risc de crear una empresa, és a dir, que siga emprenedora, no tinga un mínim d’iniciativa. Per tant, ha de reunir una sèrie de condicions personals que li permeten triomfar en el seu afany.
Idealment, un emprenedor ha de reunir les qualitats següents:
Capacitat per prendre decisions i assumir riscos. Això no implica que siguen temeraris, sinó que han de mantenir el cap fred sabent en tot moment el risc que assumeixen.
Creativitat i afany d’innovació. Han de ser persones que tenen idees brillants i troben solucions noves. A més, els agrada assumir nous reptes.
Confiança en ell mateix. Un emprenedor ha d’estar convençut que tindrà èxit i motivar-se per tal d’assolir-lo. Amb tota seguretat tindrà fracassos, però sap que abans o després triomfarà.
Sentit pràctic. Ha d’anar «al gra», aprofitant el seu temps al màxim.
Organització. En qualsevol activitat empresarial cal ser organitzat i, per tant, són necessaris l’ordre i la coherència, per no «anar com un boig».
Facilitat per a les relacions personals. Un emprenedor mai no està sol. El seu èxit depèn en gran mesura d’altres persones (clients, companys, etc.).
Constància. L’èxit no és immediat, sinó que cal perseguir-lo amb paciència i tenir la capacitat suficient per a mantenir-se malgrat la incertesa.
Algunes d’aquestes qualitats es poden adquirir amb el temps, però d’altres són innates. És difícil que una persona assolesca totes aquestes qualitats en grau màxim, però aquesta llista ens pot servir per a preguntar-nos amb honestedat si estem en condicions d’actuar com a emprenedors. Han passat els temps en què una persona sense formació podia triomfar en el món dels negocis. Actualment es requereix una preparació que prové tant de la formació acadèmica com de l’experiència professional. 
Els principals camps d’estudi es resumeixen en l’esquema següent:

Habilitats personals. Els cursos que es proposen són molt útils per a obtenir el màxim rendiment de les nostres qualitats personals.
Coneixements tècnics. Es recullen en els mòduls professionals, si bé caldria aprofundir-hi més en cas d’iniciar una aventura empresarial.
El corporate entrepreneur és un empleat que actua amb iniciativa i autonomia per tal d’assolir els objectius de l’empresa on treballa. En l’esquema següent es recullen els objectius que ha d’assolir un emprenedor corporatiu. En aquest punt és fonamental aconseguir que els objectius individuals coincideixin amb els objectius de l’empresa:

3.2. La cultura emprenedora.- Està constituïda per un conjunt de valors, creences i idees compartides pels membres d’una organització que fomenten que les persones actuen per elles mateixes, amb iniciativa i creativitat. L’emprenedor ha d’intentar des del primer moment inculcar els seus valors i principis, i procurar que totes les persones que treballen en l’empresa actuen amb iniciativa, assumesquen responsabilitats i estiguen disposades a afrontar reptes i innovar tot el que siga possible. En el gràfic es contraposa un líder burocràtic, que es limita a manar els seus subordinats sense deixar-los que tinguen iniciativa, a un líder emprenedor, que fomenta una cultura emprenedora mitjançant la col·laboració entre tots els qui formen part de l’empresa:


************************

OBJECTIUS.-
• Reconèixer la importància de la innovació com a font del progrés amb la finalitat de valorar la seva importància en el benestar de les persones.
• Delimitar el concepte de cultura emprenedora per tal de reconèixer el seu paper imprescindible en la creació d’ocupació i la generació de benestar social.
• Valorar la importància de la iniciativa, la creativitat, la formació i la col·laboració per tal de reconèixer la seva influència en l’èxit en la creació de noves empreses del sector.
• Reconèixer el paper de la iniciativa emprenedora en el treball per compte d’altre dins del sector, a fi de ser conscient de la necessitat d’iniciativa en tot tipus de treballs.
• Valorar i calibrar la presència del risc en les activitats emprenedores per tal de reconèixer que sempre existeix un factor aleatori en l’èxit dels emprenedors.
• Identificar els requisits que han de complir els empresaris que iniciïn una activitat per a conèixer el que es necessita per a l’inici d’una activitat empresarial.
• Identificar les motivacions i els interessos de l’alumnat relacionats amb la iniciativa emprenedora amb la finalitat de descobrir les seves capacitats potencials com a futurs empresaris.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes