Vivim a una aldea global on, vullguem o no, tot està interconnecat. S'ha globalitzat la política, l'economia, el coneixement i les xarxes socials... però encara queda molt de camí per recórrer perquè no s'ha globalitzat la democràcia, ni els drets humans, ni la llibertat d'expressió, ni molt menys la JUSTÍCIA SOCIAL.
• Després de la II Guerra Mundial, es van crear dues classes d'organismes de cooperació internacionals, uns de tall polític i altres de tipus econòmic. En l'àmbit polític, mereix ser ressenyada l'Organització de Nacions Unides (ONU), constituïda mitjançant un tractat internacional que estableix els principis fonamentals de les relacions entre estats.
• En l'àmbit econòmic, són diversos els organismes que mereixen especial atenció. En matèria de comerç internacional, l'Organització Mundial de Comerç (OMC) és el referent mundial, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) i el grup del Banc Mundial (BM) ho són pel que fa a l'estabilitat del sistema monetari, la liquiditat internacional i la concessió de préstecs internacionals. Un últim organisme ressenyable és l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l'objectiu del qual és liberalitzar progressivament els moviments de capitals i de serveis, incloent els serveis financers.
• El desenvolupament econòmic és aquell que permet el creixement econòmic sostenible i que normalment s'associa a organitzacions econòmiques modernes basades en la tecnologia, l'especialització i el comerç. El problema és que aquesta estructura, com a font de creixement econòmic, només ha tingut èxit en els països industrialitzats. Es dóna la circumstància que la majoria dels països estan ancorats en sistemes tradicionals o tracten d'abandonar, raons que determinen el seu estat de subdesenvolupament.
• En l'àmbit econòmic, són diversos els organismes que mereixen especial atenció. En matèria de comerç internacional, l'Organització Mundial de Comerç (OMC) és el referent mundial, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) i el grup del Banc Mundial (BM) ho són pel que fa a l'estabilitat del sistema monetari, la liquiditat internacional i la concessió de préstecs internacionals. Un últim organisme ressenyable és l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l'objectiu del qual és liberalitzar progressivament els moviments de capitals i de serveis, incloent els serveis financers.
• El desenvolupament econòmic és aquell que permet el creixement econòmic sostenible i que normalment s'associa a organitzacions econòmiques modernes basades en la tecnologia, l'especialització i el comerç. El problema és que aquesta estructura, com a font de creixement econòmic, només ha tingut èxit en els països industrialitzats. Es dóna la circumstància que la majoria dels països estan ancorats en sistemes tradicionals o tracten d'abandonar, raons que determinen el seu estat de subdesenvolupament.
• Avui en dia, les relacions econòmiques internacionals estan condicionades per dos grans factors, la tecnologia i el liberalisme econòmic, que han configurat una nova forma d'estructura de mercat sense fronteres geogràfiques denominat globalitzat. La globalització afecta tots els àmbits: comercial, productiu, financer, cultural, etc.
• La integració econòmica és un procés d'unió de mercats que pretén formar espais supranacionals econòmics més competitius i eficients que els d'origen. Les formes d'integració, de menor a major grau, són: comerç preferencial (dos o més països acorden reduir els aranzels entre si); àrees de lliure comerç (desapareixen els drets aranzelaris entre els països integrats en l'àrea establerta, però conservant els aranzels propis respecte a tercers); unió duanera (àrea de lliure comerç en la qual els països membres adopten un aranzel comú respecte de les importacions procedents d'altres països); mercat comú (unió duanera on hi ha lliure circulació dels recursos productius); unió econòmica (mercat comú amb moneda i polítiques econòmiques comunes); integració econòmica total (unió econòmica, amb unificació de política fiscal a més de la monetària).
• Entre d'altres, les raons que justifiquen la integració econòmica són: l'aparició de les economies d'escala i el desenvolupament d'activitats conjuntes, així com buscar major especialització, més poder de negociació enfront d'altres potències i major eficiència productiva.
• En integrar-se en l'ONU, els Estats accepten les obligacions derivades de la Carta de les Nacions Unides que estableix els principis bàsics de les relacions entre països: mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar les relacions d'amistat entre les nacions, cooperar per solucionar els problemes internacionals i promoure els drets humans i servir de centre harmonitzador dels esforços entre les nacions.
• Per al seu funcionament, l'ONU s'estructura en quatre òrgans principals: l'Assemblea General, el Consell de Seguretat, la Secretaria i la Cort Internacional de Justícia.
• Entre els organismes especialitzats vinculats a l'ONU destaquen l'OIT, la FAO, la UNESCO, l'OMS, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
