• Per sistema financer s'entén l'estructura composta per un conjunt d'intermediaris que, regulats per organismes públics, canalitzen l'estalvi de recursos financers cap al finançament del consum privat, la inversió empresarial i la despesa pública.
• Els actius financers són formes de mantenir la riquesa per als qui la posseeixen. Es diferencien per la seua liquiditat, risc i rendibilitat.
• Els intermediaris financers són institucions especialitzades en la mediació entre estalviadors i inversors. Hi ha dues classes d'intermediaris: els bancaris i els no bancaris. Els primers, a diferència dels segons, estan facultats per crear i oferir productes financers admesos com a mitjans de pagament.
• Els intermediaris financers bancaris són la banca privada, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit. El Banc d'Espanya actua com a banc de bancs, supervisa les actuacions de les entitats financeres tant bancàries com no bancàries, realitza estudis econòmics i financers, elabora estadístiques i executa les decisions de política monetària única respecte a les entitats de crèdit espanyoles. Els intermediaris financers presten finançament a diferents agents econòmics mantenint una part dels seus fons en efectiu per cobrir la possible retirada de dipòsits.
• Els intermediaris financers no bancaris més importants són els següents: Borsa de Valors, Institut de Crèdit Oficial (ICO), companyies asseguradores, fons de pensions privats, societats i fons d'inversió, empreses de lísing, empreses de factoring, empreses de serveis d'inversió i societats de garantia recíproca.
• Les borses de valors són associacions civils de servei al públic la funció és facilitar la negociació de valors inscrits, que s'hi compren i venen de forma pública. Aquestes institucions disposen de mecanismes perquè la intermediació de valors s'efectue de forma justa, competitiva, ordenada, contínua i transparent.
• Els valors més importants són els de renda variable i els de renda fixa, ja siga pública o privada. La renda variable, tal com el seu nom indica, no ofereix la seguretat de percebre una renda en el futur, però els posseïdors passen a ser propietaris de l'empresa, la qual cosa els confereix drets econòmics i de gestió. En canvi, els que posseeixen renda fixa són mers prestadors que no gaudeixen de cap dret i només cobren els interessos pactats prèviament.
• Tota empresa necessita recursos monetaris amb els quals finançar les inversions que requereixen les seues activitats i per fer front a totes les despeses que es deriven principalment de la producció i la distribució. Les fonts de finançament es poden classificar atenent la seua procedència en pròpies (aportacions dels socis i reserves) i alienes (emprèstits, préstecs, crèdit comercial i fons espontanis).
• Els recursos o actius financers es diferencien per la liquiditat (facilitat i certesa de fer efectiu l'actiu a curt termini sense patir pèrdues significatives) i el risc (factor que té present la probabilitat que l'emissor de l'actiu no puga complir el pactat).
• Un índex borsari és un indicador de l'evolució d'un mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols més representatius, escollits segons el seu grau de liquiditat.
• El mercat primari o d'emissió crea els actius i, a través d'ell, es canalitza l'estalvi cap a la inversió. El mercat secundari o de negociació és el lloc en el qual es negocia amb els valors prèviament emesos.
• La majoria de les empreses que operen en el mercat de renda variable en les diferents borses de valors espanyoles ho fan a través del mercat continu, que és un sistema d'interconnexió informàtic entre les quatre Borses espanyoles (Barcelona, Bilbao, Madrid i València) que possibilita la negociació de certs valors a través de terminals d'ordinador en temps real.
•Més informació: Sistema financer espanyol
