Anomenem POLÍTICA ECONÒMICA a tota classe de mesures o decisions que pren el sector públic per tal d'influir en l'Economia.
Podem trobar tres tipus de polítiques econòmiques: fiscal, monetària i exterior.
Quan els instruments per influir en l'Economia són la despesa pública o els impostos, parlem de Política Fiscal. Els impostos progressius, les cotitzacions a la Seguretat Social i les pensions són estabilitzadors automàtics de l'Economia perquè la regulen per sí sols.
Segons els efectes que la política fiscal té en l'economia, podem parlar de política restrictiva (retalls en la despesa pública) o expansiva (augment de la despesa pública): normalment, es dona la contradicció que als temps de creixement és quan l'Estat pot fer més despesa i, en canvi, és menys necessària perquè hi ha ocupació i millor qualitat de vida; en canvi, als temps de recessió és quan es fa més necessària la despesa pública perquè hi ha més famílies amb problemes greus, fins i tot de subsistència, i en canvi, és quan les Administracions Públiques apliquen més retallades amb l'excusa que recapten menys en impostos i cotitzacions, tot oblidant el que han/haurien pogut recaptar durant els anys de bonança...
Els Pressupostos Generals de l'Estat són una espècie de previsió,
a priori, dels ingressos i de les despeses públiques així com un
avançament de les intencions dels governants en quant a les fonts de
finançament de la despesa (ingressos per impostos, taxes, cotitzacions i
transferències de capital, etc,) i el destí d'aquesta (des de la
despesa corrent, com ara el pagament dels funcionaris o de les pensions,
així com les despeses destinades a inversió, obra pública, etc.).
-Superàvit: ingressos > despeses
-Dèficit zero: ingressos= despeses
-Dèficit: ingressos < despeses
Quan el dèficit és temporal i relacionat amb el cicle econòmic és pot dir que és cíclic, però quan es tracta de països o estats amb una estructura interna desequilibrada podem qualificar el dèficit d'estructural.
