• La demanda agregada i l'oferta agregada són els conceptes fonamentals per comprendre a què obeeixen la producció, els preus i l'ocupació d'un país. La demanda agregada (DA) és la despesa total que realitzen en una economia les famílies, les empreses, el sector públic i els estrangers per a un determinat nivell mitjà de preus. Els quatre components de la demanda agregada són el consum privat, la inversió empresarial, la despesa pública i les exportacions netes.
• L'oferta agregada (OA) descriu la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses d'un país donat un nivell de preus i uns costos de producció. La seua corba tendeix a fer-se vertical quan l'economia s'acosta a nivells de plena capacitat productiva.
• Les corbes macroeconòmiques OA i DA tenen la mateixa forma i comportament que les corbes de la demanda i l'oferta microeconòmiques. L'equilibri macroeconòmic es troba en el punt on es creuen les dues corbes. En aquest punt i per a un determinat nivell mitjà de preus, els compradors estan disposats a comprar el que les empreses estan disposades a vendre. La producció, l'ocupació i els preus, que marquen l'equilibri macroeconòmic, podrien no ser els desitjats, de manera que l'Estat es pot veure obligat a intervenir.
• El consum de les famílies (demanda de béns de consum) és el principal component de la demanda agregada. El principal factor que condiciona el consum és la renda disponible de cada any, si bé també és rellevant la tendència de la renda a llarg termini, tal com posen de manifest les teories de la renda permanent i la del cicle vital. Un últim factor de tenir en compte seria la riquesa de què disposa cada persona (renda personal disponible).
• La inversió empresarial (demanda de béns d'equip) té dues funcions fonamentals en qualsevol economia: d'una banda influeix sobre la demanda de béns de capital i de l'altra eleva la capacitat productiva d'un país. Al seu torn, la inversió es divideix en tres grans àrees: la inversió en planta i equip, la construcció i la variació d'existències.
• Consum i inversió es relacionen amb una tercera magnitud: l'estalvi. El que no es consumeix s'estalvia, de manera que és aquesta magnitud la qual després fa possible la inversió empresarial.
• Les forces internes del mercat estan determinades pel comportament dels agents econòmics d'un país, i s'expressen mitjançant el lliure joc de l'oferta i la demanda agregades.
• El nivell mitjà de preus és la mitjana ponderada dels preus del conjunt de béns i serveis d'una economia.
• El consum privat es refereix a la despesa de les famílies o consumidors en béns duradors (per exemple, electrodomèstics i cotxes), en béns peribles (per exemple, aliments i peces de vestir) i serveis (transports, educació, comunicació i sanitat).
• El consum ve determinat per la renda disponible de cada any, la renda permanent, les hipòtesis del cicle de vida i l'efecte riquesa.
• Invertir significa adquirir béns (de capital) que satisfan indirectament necessitats humanes perquè contribueixen a la producció futura, és a dir, serveixen per produir altres béns.
• La inversió ve condicionada pels ingressos associats al cicle econòmic en què es troba l'economia, els costos (el preu del diner i els impostos), la capacitat productiva instal·lada, les expectatives futures.
• L'efecte multiplicador de la inversió és l'increment total de renda que experimenta el conjunt de l'economia en augmentar la inversió.
Enllaços: LES FORCES INTERNES DEL MERCAT
