• En el flux circular de la renda, les empreses demanden recursos productius a les famílies a canvi d'una remuneració anomenada renda, configurant així l'anomenat mercat de recursos productius. La renda rep diferent nom en funció del recurs productiu que la genera: salari, la procedent del treball; lloguer, si prové dels recursos naturals; i interès, la qual té el seu origen en el capital.
• En conseqüència, en el mercat de recursos productius es distingeixen tres submercats segons la naturalesa del recurs en qüestió: el mercat dels recursos naturals, el mercat del capital i el mercat del treball.
• Al mercat de recursos naturals no s'espera l'esgotament de recursos d'un dia per l'altre, de tal manera que, a curt termini, es considera que l'oferta és constant.
• Pel que fa al mercat del capital, el tipus d'interès o preu del diner sol ser un percentatge calculat sobre la quantitat prestada. El prestador ha de tenir en compte diversos assumptes en fixar l'interès: el risc de l'operació, les garanties ofertes pel sol·licitant i la durada del préstec. En alguns mercats de capitals hi ha restriccions pel que fa a tipus d'interès. Les imposa l'autoritat pública competent, en el nostre cas el Banc Central Europeu (BCE), per aconseguir uns efectes econòmics determinats.
• En el mercat de treball concorren les ofertes de treball dels treballadors i les demandes de treball dels empresaris. Aquesta demanda depèn del nivell de salaris, del preu del bé o servei produït i de la productivitat del treball. En canvi, l'oferta d'ocupació que fan els treballadors està en funció del nivell de salaris i de les característiques de la població. El mercat de treball també està intervingut per l'autoritat laboral per salvaguardar la part més feble de la relació laboral, que és el treballador. La mesura més significativa és l'establiment d'un salari mínim interprofessional (SMI), que marca el mínim que ha de cobrar qualsevol treballador a Espanya.
• La política d'ocupació d'un país és un conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir les xifres d'atur. El primer és analitzar la situació del mercat laboral. Per a això es determinen les característiques d'una població dividint en grups homogenis (població en edat de treballar, activa i inactiva) i es confeccionen els indicadors oportuns (taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur). Les estadístiques d'ocupació que, utilitzant aquests indicadors, informen sobre la situació de l'ocupació a Espanya són l'EPA (Enquesta sobre la Població Activa), l'Enquesta de Conjuntura Laboral, les xifres de cotització a la Seguretat Social i les dades del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal).
• Els plans d'ocupació difereixen segons el tipus de desocupació sobre el qual es pretén actuar. L'atur pot ser cíclic, estacional, estructural i friccional.
• En conseqüència, en el mercat de recursos productius es distingeixen tres submercats segons la naturalesa del recurs en qüestió: el mercat dels recursos naturals, el mercat del capital i el mercat del treball.
• Al mercat de recursos naturals no s'espera l'esgotament de recursos d'un dia per l'altre, de tal manera que, a curt termini, es considera que l'oferta és constant.
• Pel que fa al mercat del capital, el tipus d'interès o preu del diner sol ser un percentatge calculat sobre la quantitat prestada. El prestador ha de tenir en compte diversos assumptes en fixar l'interès: el risc de l'operació, les garanties ofertes pel sol·licitant i la durada del préstec. En alguns mercats de capitals hi ha restriccions pel que fa a tipus d'interès. Les imposa l'autoritat pública competent, en el nostre cas el Banc Central Europeu (BCE), per aconseguir uns efectes econòmics determinats.
• En el mercat de treball concorren les ofertes de treball dels treballadors i les demandes de treball dels empresaris. Aquesta demanda depèn del nivell de salaris, del preu del bé o servei produït i de la productivitat del treball. En canvi, l'oferta d'ocupació que fan els treballadors està en funció del nivell de salaris i de les característiques de la població. El mercat de treball també està intervingut per l'autoritat laboral per salvaguardar la part més feble de la relació laboral, que és el treballador. La mesura més significativa és l'establiment d'un salari mínim interprofessional (SMI), que marca el mínim que ha de cobrar qualsevol treballador a Espanya.
• La política d'ocupació d'un país és un conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir les xifres d'atur. El primer és analitzar la situació del mercat laboral. Per a això es determinen les característiques d'una població dividint en grups homogenis (població en edat de treballar, activa i inactiva) i es confeccionen els indicadors oportuns (taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur). Les estadístiques d'ocupació que, utilitzant aquests indicadors, informen sobre la situació de l'ocupació a Espanya són l'EPA (Enquesta sobre la Població Activa), l'Enquesta de Conjuntura Laboral, les xifres de cotització a la Seguretat Social i les dades del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal).
• Els plans d'ocupació difereixen segons el tipus de desocupació sobre el qual es pretén actuar. L'atur pot ser cíclic, estacional, estructural i friccional.
