2 de gen. 2015

UNITAT 8.- ELS ERRORS DEL MERCAT (1BAH)






• Els sistemes econòmics que basen el seu funcionament en el mercat presenten greus limitacions o errors, de manera que no s'aconsegueix mai la pretesa eficiència. Les principals fallades de mercat són la inestabilitat dels cicles econòmics, l'escassetat de béns no rendibles, les externalitats, la competència imperfecta, la distribució desigual de la renda i la intervenció del sector públic.

• Una fallada és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan aquest no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles.

• L'economia adopta un comportament cíclic, denominat inestabilitat econòmica, amb fases alternes d'expansió i recessió.

• El mercat no produeix una quantitat suficient de determinats béns encara que existesca demanda d'ells, de tal manera que és el sector públic qui s'encarrega de subministrar.

• La inestabilitat cíclica és el més important de les fallades del mercat perquè afecta directament al nombre i a les característiques dels llocs de treball d'un país.

• En època de recessió el sector públic pot adoptar una d'aquestes dues postures: no intervenir, confiant que el mercat eixirà per si sol de la crisi i l'activitat econòmica torne a expandir-se; o intervenir, consumint o produint béns i serveis.

• El conjunt de mesures i instruments que utilitza l'Estat per intervenir en l'activitat econòmica i tractar d'afavorir la marxa del país s'anomena política econòmica.

• El subministrament de béns i serveis públics es concreta mitjançant producció pròpia (justícia, policia, exèrcit, educació); adquirint a les empreses privades per després distribuir-los gratuïtament entre la població (enllumenat, carreteres, ponts); o subvencionant parcialment la seua adquisició (sanitat, habitatges socials).

• Les externalitats són conseqüències derivades de l'activitat econòmica que afecten persones diferents de les que realitzen l'activitat en qüestió i no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts.

Cost extern (o externalitat negativa) és el cost d'una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que realitzen l'activitat en qüestió.

Benefici extern (o externalitat positiva) és el benefici d'una activitat econòmica rebut per persones diferents de les que realitzen l'activitat en qüestió.

La manca de competència, o situació de competència imperfecta, preveu la possibilitat que una o més empreses estiguen en condicions d'influir en major o menor mesura sobre el preu, de manera que com més petit siga el nombre d'empreses existents, més capacitat tindran per influir sobre el preu.

• La renda o nivell d'ingressos condiciona el grau de participació de les persones en el mercat. Aquest només actua eficientment per als que poden pagar els preus dels béns i serveis que produeix.

• L'Estat del Benestar és un cas particular del sistema d'economia mixta que reconeix una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

• La Seguretat Social assigna recursos i gestiona les despeses de protecció social. Es finança mitjançant les cotitzacions socials que paguen treballadors i empresaris i els impostos que paguem tots els espanyols.

UNITAT 7.- EL MERCAT DE RECURSOS PRODUCTIUS: TREBALL I OCUPACIÓ (1BAH)




• En el flux circular de la renda, les empreses demanden recursos productius a les famílies a canvi d'una remuneració anomenada renda, configurant així l'anomenat mercat de recursos productius. La renda rep diferent nom en funció del recurs productiu que la genera: salari, la procedent del treball; lloguer, si prové dels recursos naturals; i interès, la qual té el seu origen en el capital.

• En conseqüència, en el mercat de recursos productius es distingeixen tres submercats segons la naturalesa del recurs en qüestió: el mercat dels recursos naturals, el mercat del capital i el mercat del treball.

• Al mercat de recursos naturals no s'espera l'esgotament de recursos d'un dia per l'altre, de tal manera que, a curt termini, es considera que l'oferta és constant.

• Pel que fa al mercat del capital, el tipus d'interès o preu del diner sol ser un percentatge calculat sobre la quantitat prestada. El prestador ha de tenir en compte diversos assumptes en fixar l'interès: el risc de l'operació, les garanties ofertes pel sol·licitant i la durada del préstec. En alguns mercats de capitals hi ha restriccions pel que fa a tipus d'interès. Les imposa l'autoritat pública competent, en el nostre cas el Banc Central Europeu (BCE), per aconseguir uns efectes econòmics determinats.

• En el mercat de treball concorren les ofertes de treball dels treballadors i les demandes de treball dels empresaris. Aquesta demanda depèn del nivell de salaris, del preu del bé o servei produït i de la productivitat del treball. En canvi, l'oferta d'ocupació que fan els treballadors està en funció del nivell de salaris i de les característiques de la població. El mercat de treball també està intervingut per l'autoritat laboral per salvaguardar la part més feble de la relació laboral, que és el treballador. La mesura més significativa és l'establiment d'un salari mínim interprofessional (SMI), que marca el mínim que ha de cobrar qualsevol treballador a Espanya.

• La política d'ocupació d'un país és un conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir les xifres d'atur. El primer és analitzar la situació del mercat laboral. Per a això es determinen les característiques d'una població dividint en grups homogenis (població en edat de treballar, activa i inactiva) i es confeccionen els indicadors oportuns (taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur). Les estadístiques d'ocupació que, utilitzant aquests indicadors, informen sobre la situació de l'ocupació a Espanya són l'EPA (Enquesta sobre la Població Activa), l'Enquesta de Conjuntura Laboral, les xifres de cotització a la Seguretat Social i les dades del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal).

• Els plans d'ocupació difereixen segons el tipus de desocupació sobre el qual es pretén actuar. L'atur pot ser cíclic, estacional, estructural i friccional.


1 de gen. 2015

UNITAT 8.- ÀREA DE PROVEÏMENT (2BAH)

En el procés de la compravenda, l'empresa ha de gestionar els procediments administratius i la documentació que es genera amb rigorositat i control en les operacions que es poden derivar per obtenir els millors resultats amb els costos mínims possibles.

Quan un client demana uns articles a l’empresa aquesta ha d’estar preparada per satisfer les seues necessitats. Aquestes comandes poden ser periòdiques o imprevistes; per tant, al magatzem s’han de realitzar unes operacions per gestionar i controlar les existències. És el que es denomina proveïment. En el món administratiu podem trobar alguns departaments encarregats del proveïment amb noms diferents, segons estiga estructurada l’empresa.

Però tant si és una empresa de producció com una empresa que adquireix els productes per a la seua comercialització, existeix un lloc anomenat magatzem on hi ha els articles que es venen ordenats i classificats per uns criteris determinats i decidits per l’empresa. Aquests criteris han de ser els millors per obtenir el control i gestió necessaris de les existències i el màxim rendiment i agilitat en la satisfacció de la demanda dels clients.

L’emmagatzematge engloba diversos conceptes necessaris per al bon funcionament del procés de la compravenda. Els encarregats del magatzem han de tenir unes relacions i comunicacions òptimes amb el departament de vendes o la persona encarregada de les vendes (això significa l'eixida d’articles del magatzem) i amb el departament de compres o la persona encarregada de les compres (necessitat d’aprovisionar per tenir existències al magatzem). Aquesta connexió interdepartamental permetrà que la gestió i control del magatzem es puga portar a terme, demanant les unitats necessàries en el moment necessari per poder fer front a les comandes dels clients i als possibles imprevistos que puguen aparèixer.









Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes