• L'origen del mercat de competència perfecta cal buscar-lo en la facilitat d'accedir-hi, ja que la producció és barata i es venen productes homogenis. Multitud de petites empreses se senten atretes per aquests mercats en veure que s'obtenen beneficis; però donada la seua petita grandària, no poden influir significativament en el preu que els consumidors estan disposats a pagar; d'aquí que se les denomine empreses preu-acceptants.
• En els mercats de competència perfecta cap empresa influeix significativament en el preu.
• A la vida real el més freqüent és la competència imperfecta, que contempla la possibilitat que una o més empreses influesquen, en major o menor mesura, sobre el preu. Els models de competència imperfecta són el monopoli, l'oligopoli i la competència monopolística
• El monopoli és el cas extrem de competència imperfecta; es caracteritza per l'absència de competència. Al mercat monopolista un únic oferent proveeix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per triar la quantitat que produeix i per fixar el preu que més li interesse. L'origen d'aquest tipus de mercat es troba en les peculiaritats de les barreres d'entrada: l'accés en exclusiva a un recurs, l'existència de drets legals, la naturalesa del servei que es presta (monopolis naturals) o l'avantatge en costos
• L'oligopoli es caracteritza per l'existència de poques empreses, l'homogeneïtat del producte i la necessitat de realitzar fortes inversions en béns de capital o producció. El funcionament d'aquest mercat està condicionat pel fet que l'actuació de qualsevol oligopolista influeix sobre els beneficis dels seus competidors, ja que els esforços comercials per millorar els resultats propis provoquen el deteriorament dels resultats aliens.
• L'existència de molts oferents i d'un producte diferenciat són les principals característiques del mercat de competència monopolística. Gràcies a aquesta diferenciació, el consumidor està disposat a pagar un preu superior del que pagaria per altres productes. Al gaudir de la fidelitat del consumidor, aquestes empreses poden modificar fins a cert punt les condicions o els preus dels seus productes
• En els mercats de competència perfecta cap empresa influeix significativament en el preu.
• A la vida real el més freqüent és la competència imperfecta, que contempla la possibilitat que una o més empreses influesquen, en major o menor mesura, sobre el preu. Els models de competència imperfecta són el monopoli, l'oligopoli i la competència monopolística
• El monopoli és el cas extrem de competència imperfecta; es caracteritza per l'absència de competència. Al mercat monopolista un únic oferent proveeix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per triar la quantitat que produeix i per fixar el preu que més li interesse. L'origen d'aquest tipus de mercat es troba en les peculiaritats de les barreres d'entrada: l'accés en exclusiva a un recurs, l'existència de drets legals, la naturalesa del servei que es presta (monopolis naturals) o l'avantatge en costos
• L'oligopoli es caracteritza per l'existència de poques empreses, l'homogeneïtat del producte i la necessitat de realitzar fortes inversions en béns de capital o producció. El funcionament d'aquest mercat està condicionat pel fet que l'actuació de qualsevol oligopolista influeix sobre els beneficis dels seus competidors, ja que els esforços comercials per millorar els resultats propis provoquen el deteriorament dels resultats aliens.
• L'existència de molts oferents i d'un producte diferenciat són les principals característiques del mercat de competència monopolística. Gràcies a aquesta diferenciació, el consumidor està disposat a pagar un preu superior del que pagaria per altres productes. Al gaudir de la fidelitat del consumidor, aquestes empreses poden modificar fins a cert punt les condicions o els preus dels seus productes
• Criteris per classificar els mercats: grau de concentració (és el nombre d'empreses o venedors presents en el mercat); influència sobre el preu (en la majoria dels casos els venedors influeixen significativament sobre el preu); grau d'homogeneïtat (un mercat és homogeni quan els seus productes són intercanviables, és a dir, cada un d'ells pot substituir l'altre, ja que no hi ha diferències en la qualitat, el disseny o la funció); intensitat de la competència (fa referència a la tensió amb què lluiten les diferents empreses dins del mercat per vendre més, així com a les diferents polítiques comercials que aquestes adopten); grau de transparència (és la quantitat d'informació que tenen tant venedors com compradors sobre el preu al qual es realitzen totes les transaccions d'un determinat producte); i llibertat d'entrada i sortida (els obstacles amb què es troba una empresa per accedir o per sortir d'un mercat on ja hi ha altres empreses s'anomenen barreres).
• Les barreres del mercat poden ser d'entrada i sortida: les barreres d'entrada són factors que impedeixen o dificulten l'entrada de noves empreses a un mercat. Entre els diferents tipus de barreres d'entrada es poden citar: els avantatges de costos, la diferenciació del producte i les inversions de capital. Les barreres de sortida són els costos que tindria qualsevol empresa per abandonar un determinat mercat o les pèrdues ocasionades per no recuperar part del que s'ha invertit.
