29 d’oct. 2013

TEMA 3.- NATURALESA I SOCIETAT (3 ESO)

Des de fa només unes quantes dècades, i gràcies a les imatges i a les dades que s'han aconseguit amb els satèl·lits artificials, l'ésser humà ha pogut conéixer com és de complex i alhora limitat el planeta Terra i quins són els impactes ambientals que s'hi estan produint. Aquesta tecnologia, que ha servit per a tenir una imatge molt precisa de la Terra, també s'ha utilitzat per a explotar-ne els recursos, amb una gran facilitat i de manera descontrolada, sense permetre'n la regeneració natural. Els greus impactes ambientals que han creat aquestes actuacions han desenvolupat la consciència ecològica en l'opinió pública i han fet que es plantejaren polítiques de desenvolupament sostenible, orientades a afavorir una gestió dels recursos que permeta aprofitar-los i, alhora, evitar-ne la destrucció.

1. Les relacions entre naturalesa i societat
La relació de la societat amb la naturalesa ha anat variant al llarg de la història.
Abans de la Revolució Industrial hi havia una gran dependència de la natura, perquè la població vivia de l'agricultura i de la ramaderia, i tenia una tecnologia molt limitada.
A partir de la industrialització, la natura va ser considerada una font de riquesa inexhaurible, perquè la tecnologia en va facilitar l'explotació dels recursos.
Actualment s'observa que el ritme de creixement dels països rics és insostenible a causa de diferents factors:
– La sobreexplotació dels recursos, que degrada i empobreix el medi ambient.
– L'acumulació de residus en l'aire, la terra i les aigües, que provoca contaminació ambiental.
La consciència ecològica i la pràctica del desenvolupament sostenible pretenen frenar l'impacte negatiu de les actuacions humanes sobre el medi ambient.

2. La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
Els recursos naturals estan repartits de manera desigual per tot el planeta, i allà on són més abundants és on es concentra més la població.
Per a explotar aquests recursos es necessita tecnologia adequada, recursos econòmics i control polític. Això és el que provoca desigualtats econòmiques entre països.
– Molts països pobres no disposen dels recursos econòmics i tècnics suficients per a explotar de manera eficaç els recursos naturals que posseeixen.
– Els països rics controlen la major part dels recursos del planeta a través d'empreses multinacionals, que els exploten i els comercialitzen.

3. Els impactes ambientals: l'aigua
La pressió humana sobre el medi natural provoca el deteriorament i l'empobriment dels recursos naturals, és a dir, causa els impactes ambientals.
Els impactes ambientals més greus deriven de la sobreexplotació dels recursos i de la contaminació.
El desviament del curs dels rius per mitjà de la canalització causa un fort impacte ambiental, i el consum excessiu d'aigua en fa perillar les reserves.
La sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l'aigua subterrània i la desertització.
La contaminació de l'aigua dolça té el seu origen en les activitats de tipus humà, agrícoles i ramaderes o industrials.
La contaminació de l'aigua del mar té el seu origen en residus urbans i industrials, i s'intenta frenar amb la construcció de plantes depuradores.

4. Els impactes ambientals: l'aire i la vegetació
La contaminació atmosfèrica és deguda al model econòmic i energètic actual, basat en la crema de combustibles sòlids i en la fabricació massiva de productes que generen residus que s'aboquen a l'aire.
Al seu torn, els efectes són la pluja àcida, la reducció de la capa d'ozó i l'augment de l'efecte d'hivernacle.
L'augment de l'efecte d'hivernacle origina un futur canvi climàtic per l’increment global de les temperatures,  les alteracions en vents i pluges i la fusió del gel polar.
La desforestació és conseqüència de la recerca de beneficis econòmics immediats, del consum excessiu de fusta, de la superpoblació, de la pobresa extrema o de les activitats humanes pròpies de la societat industrial.
La desforestació desencadena conseqüències ambientals greus: corriments de terres, inundacions, pèrdua de la biodiversitat, increment de l'efecte d'hivernacle…
La reforestació i la limitació de cultius poden pal·liar els efectes de la desforestació.

5. El desenvolupament sostenible i la gestió dels residus
El desenvolupament sostenible proposa una economia que satisfaça les necessitats bàsiques
de la població sense perjudicar el medi ambient del futur.
Exemples de desenvolupament sostenible són l'ús racional dels recursos naturals, tot evitant-ne
la sobreexplotació, i la bona gestió dels residus.
La societat actual genera una gran quantitat de residus que són difícilment biodegradables però fàcilment reciclables (vidre, alumini, plàstic, etc.).

La gestió sostenible dels residus implica generar el mínim de residus i dur-ne a terme, de manera eficient, una recollida selectiva per a facilitar-ne el reciclatge.

4 d’oct. 2013

TEMA 2.- ELS PAISATGES DE LA TERRA (3 ESO)

El conjunt del nostre planeta es troba dividit en un seguit de zones climàtiques que presenten unes característiques tèrmiques, pluviomètriques i de vegetació determinades. El canvi d'una zona climàtica a una altra depén fonamentalment de la latitud, però també hi influeixen l'altitud i l'acció del mar. Aquests factors condicionen, en part, els diversos tipus de paisatges de la Terra, des de la vegetació exuberant de la selva, fins als boscos de les zones temperades i els paisatges freds de la tundra. Pel que fa al continent europeu, se situa en la zona temperada nord de la Terra i es caracteritza per la diversitat de climes i paisatges, des de les terres situades per damunt del Cercle Polar Àrtic, fins a les càlides terres mediterrànies. A Espanya, en general es dóna un clima mediterrani càlid i sec; però l'amplada de la Península i la disposició del relleu accentuen la continentalitat de les terres de l'interior; a més, les costes del nord i del nord-oest reben la influència de l'oceà Atlàntic. Tot això afavoreix unes varietats climàtiques i paisatgístiques molt diverses.

1. Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra
● Els paisatges de climes càlids són propis de la zona situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn. Els més destacats són aquests:
La selva: té clima equatorial, amb temperatures altes i pluges abundants tot l'any; la vegetació hi és exuberant, amb grans boscos.
La sabana: té clima tropical, amb temperatures altes tot l'any i pluges abundants a l'estiu; la vegetació principal la formen herbes altes.
El desert: el clima és desèrtic, calorós i molt sec, i quasi no té vegetació.
● Els paisatges de climes temperats (oceànic o atlàntic, mediterrani i continental) es donen entre les zones càlides i les fredes. Les temperatures i les pluges són moderades. Tenen quatre estacions ben diferenciades.
● Els paisatges de climes freds, propis de les zones polars i les serralades més altes, tenen temperatures baixes i pluges escasses. Pràcticament no hi ha vegetació.

2. Els paisatges d'Europa
- Els paisatges d'Europa es corresponen amb els climes temperats i amb els climes freds:
● Paisatge oceànic o atlàntic: és característic de les costes occidentals d'Europa; presenta un clima suau i humit, amb boscos de fulla caduca (roures, fajos i castanyers) i amb prats.
● Paisatge mediterrani: és propi de les costes del sud d'Europa; el clima és calorós i sec, i s'hi formen boscos de fulla perenne (alzines i pins), garrigues i estepes.
● Paisatge continental: és propi de l'interior; les temperatures, altes a l'estiu i fredes a l'hivern, es fan més rigoroses cap a l'est. Hi creixen boscos d'avets i de bedolls (taigà), boscos caducifolis i estepes.
● Paisatge polar: es localitza al nord d'Europa; el clima és rigorós i fred. A l'estiu, amb el desgel, hi creixen arbustos i herbes (tundra).
● Paisatge d'alta muntanya de les serralades: el clima és fred i la vegetació s'hi distribueix en pisos altitudinals.

3. Els paisatges d'Espanya
● El clima de la Península Ibèrica està determinat per aquests factors climàtics:
Latitud. Al nord, les temperatures són més suaus que al sud, i les pluges, més abundants.
Distància al mar. En les costes, el mar suavitza les temperatures i afavoreix les precipitacions.
Altitud. A mesura que es puja, les temperatures disminueixen i les precipitacions augmenten.
● Com a conseqüència d'aquests factors que acabem de veure, a Espanya es donen diversos tipus de climes, que generen aquests paisatges: oceànic o atlàntic, mediterrani, interior, d'alta muntanya i canari.

4. Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica
● Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica són característics del nord i del nord-oest peninsular.
● El clima d'aquesta zona es troba sota la influència atlàntica: estius frescos i hiverns suaus. Les pluges hi són força freqüents i abundants durant tot l'any.
● La vegetació característica són els boscos de fulla caduca (roures, fajos, castanyers...). Actualment, en molts llocs, aquests boscos han estat substituïts per pins i eucaliptus. En les zones desboscades hi ha prats naturals, on pastura el bestiar vacú.
● En la costa es concentren la major part de les vies de comunicació i les ciutats i els ports principals:
– Les ciutats es dediquen sobretot a la indústria i als serveis.
– En els pobles augmenta la importància del turisme.
● La població rural habita dispersa en cases de camp, en poblets petits o en caserius.

5. Els paisatges de l'Espanya mediterrània
● Els paisatges de l'Espanya mediterrània comprenen l'est i el sud peninsulars i les illes Balears.
● El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Hi ha sequera a l'estiu, i a la tardor, pluges torrencials.
● La vegetació originària eren boscos d'alzines i d'alzines sureres, que han estat substituïts per pinedes. És abundant la muntanya baixa o garriga (matolls), i en les àrees més seques, l'estepa.
● L'Espanya mediterrània és una zona molt poblada. Els habitants s'hi concentren en ciutats i pobles grans. La xarxa de comunicacions és moderna.
● En les zones rurals l'hàbitat és dispers, sobretot en les zones de regadiu.
● Una de les activitats econòmiques principals de l'Espanya mediterrània és el turisme, però el gran nombre de construccions turístiques ha causat la degradació del paisatge de la costa.

6. Els paisatges de l'Espanya interior
● Els paisatges de l'Espanya interior són característics de la Meseta, Extremadura, la Depressió de l'Ebre i l'interior d'Andalusia.
● Hi predomina un clima mediterrani amb tendència continental (estius secs i calorosos, hiverns freds i poques precipitacions).
● La vegetació està adaptada als hiverns durs. En destaquen les deveses (amb alzines), les pinedes i grans extensions seques amb una estepa molt pobra.
● El territori és generalment pla i poc poblat:
– La facilitat de les comunicacions hi ha permés el desenvolupament de la indústria i els serveis, principalment en les ciutats.
– L'hàbitat rural es troba concentrat en pobles petits o de dimensions mitjanes. A Andalusia també es dóna poblament dispers en cortijos. Moltes zones rurals s'han despoblat, però algunes s'han revitalitzat amb el turisme rural.

7. Els paisatges d'alta muntanya
● El paisatge d'alta muntanya domina els cims de les serralades més altes: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.
● El clima d'alta muntanya es caracteritza pels hiverns llargs i freds i estius frescos. Les precipitacions són abundants, amb molta neu a l'hivern.
● La vegetació es troba escalonada en pisos altitudinals. De baix cap a dalt, hi trobem successivament boscos mediterranis, boscos caducifolis, boscos de coníferes, landes (matolls) i prats.
● A causa del relleu abrupte, les zones d'alta muntanya són poc poblades i les comunicacions hi són difícils. La població viu dispersa en cases de camp o en petits pobles disseminats pel territori.
● Les activitats econòmiques principals són la ramaderia, l'explotació forestal i el turisme.

8. El paisatge de les illes Canàries
● El paisatge de les illes Canàries és dominat per elements relacionats amb el seu origen volcànic.
● El clima de les Canàries és subtropical àrid, amb temperatures altes tot l'any i poques pluges, fet que provoca l'absència de rius.
● La vegetació hi és poc abundant, però té un gran nombre d'espècies endèmiques (que són pròpies de les illes Canàries).
● El poblament es concentra, sobretot, en la costa, i també té bones vies de comunicació.
● L'hàbitat rural es caracteritza per la presència de petits pobles, tant de manera dispersa com concentrada, i és el més nombrós.
● L'activitat econòmica principal de les illes Canàries és el turisme, que ha afavorit el creixement de moltes localitats.

Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

3,644