1.- Organització de la societat humana.- Els éssers humans vivim en societat i ens organitzem sobre un territori. En l’organització social influeixen diferents variables (economia, cultura, tecnologia i valors), que canvien amb el temps. Moltes democràcies han desenvolupat l’estat del benestar per evitar desigualtats socials entre els seus membres. Si els canvis no evolucionen igual per a totes les varia-bles, es produeixen desajustos en aquesta organització. La diversitat social mostra les diferències entre els individus o els grups segons uns trets que els caracteritzen. En una societat diversa poden sorgir situacions de conflicte i de desigualtat. La desigualtat genera situacions de conflicte. Per això, els països democràtics promulguen lleis per tal de garantir la igualtat de drets. Moltes democràcies han desenvolupat l’estat del benestar per evitar desigualtats socials entre els seus membres.
2.- Evolució de la societat humana.- Les societats humanes han evolucionat de manera que es distingeixen tres tipus fonamentals de societats: tradicionals, modernes i postmodernes. Les societats tradicionals (o preindustrials): tenen unes formes d’organització anteriors a la Revolució Industrial i l’economia està basada en les activitats agràries i societats de caràcter rural. Les societats modernes (o industrials): l’economia es basa en la indústria, la societat és urbana i hi ha transmissió d’informació. Les societats postmodernes (o postindustrials): tenen una economia tecnificada fonamentada en el consum i basada en els serveis i el mercat laboral valora el coneixement, la informació i la creativitat.
3.-La diversitat cultural en el món d'avui.- La cultura és el conjunt de costums, coneixements i formes de vida pròpies d’un grup. La llengua i la religió són dos elements fonamentals de la cultura. Al món hi ha una gran diversitat lingüística. Actualment s’hi parlen més de 6000 llengües: n’hi ha que són oficials (reconegudes per l’Estat, tenen protecció i difusió) i n’hi ha de no oficials (la majoria són minoritàries i estan en perill de desaparéixer). La religió és un factor cultural important que ha contribuït a formar les característiques de les àrees on s’ha desenvolupat. Destaquen les religions monoteistes, que creuen en un sol Déu (cristianisme, islam i judaisme). Per poder-se integrar, els immigrants han de respectar les normes del país d’acollida, i els habitants del país que els acull han de respectar la cultura i els aspectes diferencials de la població immigrant.
4.-La societat europea.- La Unió Europea és un referent mundial en relació amb l’organització política i social. Ha elaborat diverses lleis pel que fa a política social: garanteix el dret a circular, a treballar i a residir en qualsevol país que en siga membre, estableix requisits per a protegir la salut i la seguretat dels ciutadans al seu lloc de faena, garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i intenta conservar la seguretat social i l’ensenyament malgrat les retallades pressupostàries de la crisi econòmica. La Unió Europea és un indret atractiu per a moltes persones, cosa que comporta l’arribada d’immigrants i és desitjable que s’adapten per a afavorir la convivència. La democràcia, el pluralisme i el respecte mutu asseguren la convivència i ajuden a valorar la diversitat.
5.- La societat espanyola.- Espanya es va modernitzar durant la dècada del 1960. El país va passar de ser una societat tradicional a ser una societat industrial primer i, després, postindustrial. La societat espanyola está molt terciaritzada i és majoritàriament urbana. La mentalitat i els comportaments són essencialment urbans. Les noves tècniques de la informació i de la comunicació (TIC) afavoreixen l’adopció de noves formes de vida i de pensament. La incorporació de les dones a la faena remunerada ha sigut un factor de desenvolupament econòmic i un canvi de l’organització familiar i social. S’han generalitzat les famílies nuclears, les monoparentals i les persones que viuen soles. La població espanyola ha assolit un bon nivell de benestar gràcies al creixement econòmic, la sanitat, l’educació... Però els darrers anys la crisi del 2008 ha modificat alguns d’aquests aspectes.
