El nombre d'empadronats a Espanya, a data 1 de gener de 2013, era de 47.059.533 persones, el que suposa un descens de 205.788 persones respecte a un any abans, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta de la primera caiguda des que el 1996 es va començar a publicar aquesta estadística.
Si en els anys de bonança (1998 - 2008) va ser el boom dels immigrants el fenomen que va impulsar la demografia espanyola, justament ara, amb la crisi, la sortida d'estrangers n'és la responsable de la disminució de la població espanyola.
En concret, el nombre net d'espanyols empadronats va experimentar en l'últim any un augment de 10.337 persones (0,02%), mentre que el d'estrangers va baixar en 216.125 (un 3,8%). Ja l'any passat, les inscripcions netes d'estrangers van ser negatives (-15.229), mentre que entre 2000 i 2010, la xifra d'estrangers empadronats va passar de 923.879 persones fins 5.747.734.
Per nacionalitats, els majors descensos el 2012 es van donar entre els ciutadans d'Equador (45.951 inscrits menys), Romania (28.568 menys) i Colòmbia (24.984 menys). En termes relatius, entre les nacionalitats amb major nombre d'empadronats, els majors descensos de població es van donar també entre els equatorians (14,9% menys), argentins (10,8% menys) i peruans (-10,6% menys).
Malgrat aquesta variacions, el rànquing d'estrangers habitants a Espanya el segueixen encapçalant els romanesos (868.635, el 15,7% d'estrangers), marroquins (787.013, 14,3% d'estrangers), britànics (383.093, 6,9% de estrangers) i equatorians (262.223, 4,8% d'estrangers).
D'acord amb les dades de l'INE, el 85,9% de la població empadronada ha nascut a Espanya i el 14,1% a l'estranger.
"El 49,2% del total d'inscrits en el padró són homes i el 50,8% són dones. Entre els espanyols hi ha més dones (51,1%), mentre que entre els estrangers predominen els homes (51,5% ) ", explica l'INE.
Comunitats Autònomes
Per comunitats autònomes, en l'últim any la població ha disminuït en totes i només augmenta a la ciutat autònoma de Melilla (2.798 persones més). Les autonomies més poblades segueixen sent Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, mentre que La Rioja, Cantàbria i Comunitat Foral de Navarra continuen sent les menys poblades.
Castella i Lleó (30.605 persones menys), Andalusia (28.711 menys) i Comunitat Valenciana (24.901 menys) registren les majors reduccions de població en termes absoluts entre l'1 de gener de 2012 i l'1 de gener de 2013. Per la seva banda, els menors descensos de població corresponen a la ciutat autònoma de Ceuta (125 persones menys), Comunitat Foral de Navarra (702 menys) i la Rioja (2.120 menys).
En termes relatius, les majors reduccions es presenten a Castella i Lleó (un 1,2% menys), Castella-la Manxa (1,2% menys) i Principat d'Astúries (0,9% menys). A la ciutat autònoma de Melilla l'increment és del 3,5%.
La Comunitat Valenciana perd habitants i queda en 5.104.365 persones. Hi ha 5.104.365 empadronats, 24.901 menys que el 2012, dels quals 23.809 són estrangersLa
població empadronada a la Comunitat Valenciana s'ha reduït per primera
vegada des de 1996: a data de
1 gener 2013 havia 5.104.365 persones inscrites, el que suposa 24.901
menys que un any abans, de les quals 23.809 són estrangers. La
Comunitat Valenciana ha estat la tercera amb més reduccions de població
en termes absoluts entre l'1 de gener de 2012 i l'1 de gener de 2013,
ja que amb els seus 24.901 residents menys se situa per darrere de
Castella i Lleó (30.605 persones) i d'Andalusia (28.711).A
la Comunitat Valenciana, els estrangers representaven el gener de l'any
passat el 17'2% del total de la població, amb 883.012 persones, si bé
en un any ha perdut 23.809 estrangers, fins a quedar en 859.203, el que
suposa el 16'8 % del total, sent encara la segona autonomia espanyola amb major
proporció d'estrangers, només per darrere de les Balears (20,1%) i per
davant de Múrcia (15'7%), i la tercera amb major nombre d'estrangers,
per darrere de Catalunya (1.154.477) i de Madrid (956.386).
Dels 542 municipis valencians, 216 tenen una població menor de 1.000 habitants, mentre que compta amb cinc dels 63 municipis majors de 100.000 habitants que hi ha a Espanya.El 37'3% de la població empadronada a la Comunitat resideix en municipis d'entre 10.000 i 50.000 habitants i el 32'2 5 el fa en localitats de més de 100.000 residents, mentre que el 1'7% de la població de la Comunitat viu en municipis de menys de mil habitants.El percentatge més elevat d'estrangers (18'1%) es dóna en els municipis de la Comunitat d'entre 50.000 i 100.000 habitants. En els municipis amb més de 100.000 habitants aquest percentatge és del 16,6%.
Dels 542 municipis valencians, 216 tenen una població menor de 1.000 habitants, mentre que compta amb cinc dels 63 municipis majors de 100.000 habitants que hi ha a Espanya.El 37'3% de la població empadronada a la Comunitat resideix en municipis d'entre 10.000 i 50.000 habitants i el 32'2 5 el fa en localitats de més de 100.000 residents, mentre que el 1'7% de la població de la Comunitat viu en municipis de menys de mil habitants.El percentatge més elevat d'estrangers (18'1%) es dóna en els municipis de la Comunitat d'entre 50.000 i 100.000 habitants. En els municipis amb més de 100.000 habitants aquest percentatge és del 16,6%.
L'èxode d'estrangers ha fet baixar la població de la província de Castelló per primera vegada en 17 anys. Segons
les dades del padró continu publicades ahir per l'Institut Nacional
d'Estadística, la població de Castelló ascendeix a un total de 600.592
habitants a principis del 2013. Això suposa 3.972 menys que el 2012.El 83,5% d'aquestes baixes es deu a la població d'altres països, que també ha disminuït. En total, hi 3.317 estrangers menys a la província, amb el que ara la xifra puja a 108.281.Causes: Un dels principals motius per al descens de població
estrangera, segons explica Mar Valero, tècnica de l'Observatori
Permanent de la Immigració de l'UJI, és la crisi econòmica i la falta de
treball. "Prèviament
a aquesta situació hi havia un efecte crida pels nombrosos llocs de
treball, sobretot la construcció, ja fos treballant en aquest àmbit o en
sectors relacionats amb el mateix", segons Valero. No obstant això, en l'actualitat, la construcció està "pràcticament aturada i no requereix mà d'obra".També
hi ha hagut una gran disminució d'ofertes d'ocupació en la cura de nens
i ancians, així com en el de neteja, ja que moltes persones autòctones
que necessitaven ajuda per ocupar-se d'aquestes tasques poden haver-se
quedat sense feina i s'ocupen elles mateixes, al tenir
més temps i no poder permetre pagar a una persona perquè les realitze amb la conseqüent falta d'ocupació per a moltes persones estrangeres que
copaven, en alguns casos, aquests llocs.Un altre dels factors associats a la crisi, indica
Valero, és que, a causa dels problemes d'ocupació esmentats, s'ha frenat
l'efecte crida i els grups migrants prefereixen anar a altres països
que tenen millors perspectives de treball.A més, un gran nombre d'immigrants retorna al seu països, en els quals tenen xarxes de suport social i familiar. Segons Valero, molts d'ells han enviat regularment diners i, en conseqüència, tenen uns petits recursos econòmics.També
hi ha persones que emigren a altres països, però és un nombre més
reduït, ja que hi ha condicionants com l'idioma o els costums que poden
suposar un obstacle. A més, la perspectiva de treball a Europa tampoc resulta favorable per a grups migrants.Francisco
Javier Soriano, professor de l'UJI, cita, a més, l'augment de
l'emigració castellonenca a l'estranger, és a dir, ciutadans autòctons que marxen a
buscar feina i oportunitats a altres països donada la situació econòmica d'aquí, i a la possible entrada en un cicle de natalitat baixa, després d'una fase de repunt de la natalitat als darrers anys, precisament, per l'arribada d'immigrants.
L'EMIGRACIÓ ESPANYOLA AUGMENTA EN TOTES LES PROVÍNCIES
http://www.euroxpress.es (febrer 2013)
Gairebé 400.000 espanyols han emigrat, a causa de la crisi econòmica, en els últims 5 anys. La majoria són joves, però està augmentant el grup dels majors de 45 anys que busquen una sortida a l'asfíxia de l'atur en altres països. Les destinacions preferides són l'Europa del nord i Amèrica Llatina. La Rioja, Navarra i Balears, comunitats amb menys tradició d'emigració, són les que tenen un percentatge més gran d'expatriats.
El Cens electoral d'espanyols residents a l'estranger (CERA), ha comptabilitzat 390.206 nous emigrants que han sortit d'Espanya per treballar o acompar un familiar que ha emigrat per motius laborals. L'enquesta que recull dades de l'INE assenyala que les comunitats amb més emigrants són la Rioja, Navarra i Balears, curiosament regions amb menys tradició d'emigració. En totes les 50 províncies espanyoles ha augmentat el nombre d'expatriats.
L'any passat més de 82.000 persones van fer les maletes no per anar de vacances sinó per buscar alguna possibilitat laboral a l'estranger. Això representa un augment del 5,5% en relació a 2011. Actualment hi ha més de 1,6 milions d'espanyols residint fora del país.
Adecco, empresa líder en la gestió de Recursos Humans a Espanya, ha constatat un augment del nombre de demandants d'ocupació que volen un lloc de treball a l'estranger. Una de cada quatre persones ho sol·licita. Per comunitats, el major augment d'expatriats s'ha produït a La Rioja (9,6%), Navarra (8,5%) i Balears (8,1%). Al costat oposat se situen Galícia (3,9%) i Extremadura (3,3%). Les províncies amb més augment de persones que volen realitzar la seva carrera professional fora del país són Girona (8,55 d'augment en percentatge d'emigrants), Las Palmas de Gran Canària (8,2%) i Sòria (8,1%). On menys treballadors han sortit ha estat a Badajoz (amb increment del 2,8%), una xifra similar es recull a Còrdova i Conca (3,2%).
No és d'estranyar que per edats el col·lectiu que més aposta per l'estranger per buscar feina siguen els joves d'entre 25 i 35 anys, altament qualificats i sense càrregues familiars. Tot i que aquesta tendència està canviant i està augmentat el dels majors de 45 anys amb família que busquen feina fora, en aquest cas en sectors com la construcció o de baixa qualificació professional. Els nous emigrants prefereixen Alemanya, Noruega, Regne Unit, França o els països de l'Est. També creix l'emigració cap a Llatinoamèrica, principalment Brasil, Argentina, Xile i Mèxic.
La majoria busquen millors condicions laborals, més oportunitats de desenvolupament professional, perfeccionar idiomes o millorar la qualitat de vida. Un grup important de ciutadans busca treballs en empreses espanyoles que estan instal·lades a l'estranger. Adecco recorda que les empreses de l'Íbex 35, tenen la meitat del seu negoci en altres països. Un moviment migratori motivat per unes xifres catastròfiques d'atur. L'última Enquesta de Població Activa (EPA) que publica trimestralment l'INE assenyala que a finals de 2012 l'atur afectava 5.965.400 persones. El 26% de la població activa i un 55,12 d'atur juvenil.
Segons Adecco cada vegada hi ha més treballadors residents a Espanya que opten per sortir, una part són immigrants que tornen als seus països d'origen o a altres destinacions, però la majoria «són talent espanyol que busca sortides laborals en altres països», segons l'informe de aquesta empresa. Així i tot els experts calculen que molts d'ells tornaran després de la crisi «amb una major maduresa professional, i un millor coneixement d'altres cultures empresarials diferents».
