L'enginyer JOAN SUBERCASE KRETS va triar un ample de via de sis peus castellans en 1844 per motius tècnics.
Laura Ballester, València (Levante-emv).-
La crònica de 165 anys d'aïllament ferroviari espanyol, per triar un ample de via diferent a la resta d'Europa, va començar a escriure-fa 169 anys un enginyer i polític valencià. Es deia Joan Subercase Krets, nascut a València en1783, encara que d'ascendència anglesa, com revelen els seus cognoms. Joan Subercase va ser l'autor i promotor, al costat de Calixto Santa Cruz i José Subercase "fill del primer" del conegut com «informe Subercase», elaborat per encàrrec del govern presidit pel general Narváez el 1844. El «informe Subercase» va ser «el document que va proposar al Govern les condicions generals que havien de regir l'autorització a" les empreses dels camins de ferro "», explica Josep Vicent Boira en el llibre «Les Grans Vies», editat per la societat València Parc Central. Però també va ser l'informe que va determinar que l'ample de via per als nous ferrocarrils espanyols fora de sis peus castellans (1,67 metres), després conegut com ample ibèric.
Durant anys es va estendre l'opinió que aquest ample de via propi es va adoptar per evitar una possible invasió francesa a través dels nous «camins de ferro», després de la Guerra del Francès o de la Independència (1808-1814).
Fins i tot l'Enciclopèdia Larousse encara explica sota l'accepció «ferrocarril» que en el cas d'Espanya «una Reial Ordre de 31 desembre 1844 establia que l'ample de via fos a Espanya de 6 peus castellans (1,67 metres): un ample superior a l'europeu escollit per consideracions militars i així dificultar una possible invasió per via fèrria ». Però no es tracta més que d '«un veritable mite» que s'han encarregat de desmuntar els estudiosos de la història del ferrocarril. La historiadora valenciana i responsable de la Càtedra Demetrio Ribes, Inmaculada Aguilar, explica a Levante-EMVque l'enginyer Ignacio González Tascón ja recull en el seu llibre «Historia del Transporte en Espanya» (Madrid, INECO-TIFSA, 2005) que «l'ample d'aquestes primeres línies "i de les que el van seguir posteriorment" era de dues vares castellanes (1,67 m), unitat de mesura que no era altra que la vara oficial de Burgos per mesurar draps, convertida en la unitat de longitud d'Espanya al temps dels Àustries. Aquesta amplada, superior a l'europea, es va establir per Reial Ordre de 1844 per motius tècnics "poder emplaçar màquines de vapor més potents, atesa l'orografia del país" i no, com s'ha dit, per dificultar les invasions d'exèrcits en cas de guerra ».
No obstant això, el diputat de CiU i enginyer de professió, Pere Macias, recull en el seu llibre «Via ampla ment estreta. Crònica de 150 anys d'aïllament Ferroviari (1848-1998) », que l'elecció de« la xifra tan rodona de 6 peus castellans va sortir de calcular la mitjana dels amples [que s'estudiaven a Anglaterra, el bressol del ferrocarril]. Tot un prodigi matemàtic per justificar una decisió tan capital! ».
De fet Joan Subercase inclou en el seu informe els diferents tipus de vies que s'utilitzaven a Europa: «Així veiem en el camí de Londres a Yarmouth una via de 5,45 peus, en el trajecte de Dundee a Arbroath i Forfar de 6,03 peus, en el Great Western 7,64 peus i en el de Petersburg a Zarsxocselo de 6,57 peus ». Així que els enginyers espanyols van apostar pels sis peus castellans perquè encara «l'ample de via que s'empra en moltes parts és de 5 peus i 17 centèsimes, en un país verge on es comença a establir un sistema de camins de ferro, s'ha d'adoptar una amplada que permeti caminar per ells amb tota la rapidesa i seguretat que poden obtenir amb les últimes perfeccions que han rebut les locomotores. Per aquest efecte convé augmentar l'ample de les vies ».
Macias critica en el seu llibre que Subercase «esculli aquesta via més ampla per suposats motius tècnics, vinculats al coneixement parcial que tenia del que passava a Europa. De fet, cap dels tres membres de la comissió (Subercase pare i fill i Santa Creu) no havien viatjat ni a França ni a Anglaterra abans de redactar l'informe i, per tant, mai havien vist un tren ». Els tres enginyers van recopilar la informació de publicacions tècniques «i defensaven que com més ampla era la via, més potència i més estabilitat podien tenir les locomotores, una qualitat imprescindible per superar l'orografia d'un terreny muntanyós com el de la península ibèrica», assenyala el llibre «Via ampla, ment estreta».
La qualitat d'aquest informe que va marcar l'aïllament ferroviari encara provoca controvèrsia, com recull Macias en el seu llibre. «Per a alguns historiadors com Mateu Corral o Francisco Comín l'informe Subercase va ser un treball extraordinari que va situar Espanya en l'avantguarda de la cursa ferroviària» perquè «tenia clar quin havia de ser el paper del ferrocarril en l'economia i societat espanyola, tot i la poca originalitat tècnica de l'informe ».
Però altres com Moreno Fernández o Ricardo Zamacois «critiquen que els enginyers Subercase i Santa Creu es van limitar a traduir un plec de condicions de línies franceses en què van introduir obsessions particulars en les condicions tècniques sobres les pendents i les característiques de la secció transversal, especialment en l'amplada de via ».
Segons Pere Macias, l'adopció d'aquest ample de via i la seva confirmació per les successives lleis ferroviàries i governs suposen «una vergonya històrica que no és un fet casual, sinó el producte d'una conspiració basada en arguments tecnològics que, encara que en un primer moment tenien sentit, després es van mantenir amb dosis de contínua tossuderia i autisme per les elits dirigents espanyoles ». El primer tren peninsular s'inauguraria el 1848, de Barcelona a Mataró, en ample ibèric. El primer tren en ample europeu no circularia per territori espanyol fins 1992 (l'AVE a Sevilla). I la plena interoperabilitat amb França no s'assolirà fins a l'abril del 2013, quan es preveu que el primer AVE arribe fins a París.
Autor del pla de reforma del Port de València
«L'enginyer Joan Subercase va redactar un important pla de reforma del port de València que va lliurar el 1855, un any abans de morir», segons explica Josep Vicent Boira en el llibre «Les Grans Vies». Subercase va ser, segons Boira, qui va canalitzar de manera gairebé definitiva la construcció fins llavors caòtica d'aquesta obra pública portuària ». Al Grau encara persisteix l'estació de tren en desús que és la més antiga que es conserva d'Espanya.
