27 gen. 2012

TEMA 8: SOCIETAT I MEDI AMBIENT (1r. d'ESO)


El creixement del consum, l’expansió de les ciutats i de la indústria, el desenvolupament dels transports, etc., han accelerat l’impacte humà sobre el medi ambient. La manca d’equilibri entre el medi natural i la societat fa que, de vegades, s’arribe a posar en perill la conservació de la natura i es produesquen situacions de crisi ambiental. La gravetat d’aquests problemes ha creat una consciència ecològica i una preocupació per tot allò que es relaciona amb el medi ambient.


1. La Terra és un ecosistema


1.1. Què és un ecosistema?.- Tots els elements que ocupen la Terra (sòls, climes, aigües, vegetació, fauna i éssers humans) mantenen entre si unes estretes relacions d'interdependència, per això diem que el planeta Terra és un ecosistema. Quan es modifica un element del sistema, a la resta d’elements també els afecta el canvi.

1.2. Els elements de l’ecosistema Terra.- El planeta Terra està format per quatre elements que es troben interrelacionats: la litosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. La vegetació és al centre d'aquestes interrelacions que afecten tot l'ecosistema terrestre ja que una petita alteració podria provocar grans desequilibris mediambientals.

1.3. El Sol, font de vida.- El Sol és la principal font d’energia del nostre planeta; sense el Sol no existiria l’ecosistema de la Terra. El Sol calfa la superfície terrestre i fa que les temperatures no siguen gèlides; permet que les plantes cresquen i produïsquen oxigen i matèria orgànica. El Sol també regeix el cicle de l’aigua, perquè en evaporar l’aigua del mar aquesta es dessala i la pluja pot ser utilitzada pels éssers vius.



2. Riscos naturals

2.1. Tipus de riscos naturals.- El terme risc significa l’existència d’un possible perill per a les persones o les coses. Segons l’origen, els riscos poden ser: naturals o provocats per l’acció humana. Una tercera part de la població mundial viu en zones on poden patir algun dels quatre grans riscos naturals: huracans, inundacions, terratrèmols i erupcions volcàniques




3. Riscos provocats per l’acció humana

3.1. Els riscos tecnològics.- De vegades, la tècnica que fan servir els éssers humans també causa problemes al medi ambient. Malgrat que les centrals nuclears són molt segures, hi ha la possibilitat que es produïsquen fuites de material radioactiu: Txernòbil (Ucraïna). La contaminació de l’aire provocada pels productes químics també pot causar moltes víctimes: Bophal (Índia).

3.2. La contaminació mediambiental.- Les activitats industrials ens proporcionen molts productes i donen faena a nombroses persones, però també tenen certes conseqüències no gens desitjables com ara la pluja àcida, produïda per la reacció de partícules contaminants suspeses en l’atmosfera que reaccionen en contacte amb l’agiua tot produïnt efectes perjudicials per a les plantes, les persones i , fins i tot, per a la conservació dels monuments arquitectònics (mal de la pedra). Algunes fàbriques aboquen residus que contaminen els rius o els sòls (aigües residuals). D’altres emeten gasos que pol·lucionen l’atmosfera i que fan que n’augmente la temperatura (efecte hivernacle)




4. El medi ambient urbà

4.1. La ciutat, un ecosistema obert.- Les ciutats són com ecosistemes oberts. Necessiten proveir-se de molts productes de l’exterior: energia, aliments, aigua, etc. Al seu torn, les ciutats produeixen una gran quantitat de residus que necessiten uns processos de recollida selectiva, reciclatge i depuració.

4.2. El clima urbà.- Les ciutats acostumen a registrar temperatures entre 1oC i 4oC més altes que a les zones properes: és el que es coneix com a illa de calor. Hi ha diversos factors que contribueixen a escalfar l’atmosfera de les ciutats: les calefaccions, les activitats de les fàbriques i, sobretot, els automòbils. La pol·lució provocada per fàbriques i vehicles també és responsable que de vegades es forme sobre les ciutats un núvol dens i fosc. A les ciutats dels països rics la contaminació tendeix a disminuir perquè s’hi estableixen lleis que regulen les activitats industrials, controlen els gasos dels cotxes, etc.

5. L’explotació dels recursos naturals. El desenvolupament sostenible

5.1. L’explotació dels recursos.- Des de fa uns quants anys, la societat s’ha adonat de la necessitat de tenir cura i de mantenir els recursos de la Terra. Hi ha tres problemes bàsics que han ajudat a aquesta presa de consciència: L’exhauriment dels recursos no renovables. La degradació dels recursos renovables. I el repartiment desigual dels recursos a la Terra.

5.2. El desenvolupament sostenible.- La nostra societat ha començat a adonar-se que no pot explotar els recursos de manera il·limitada. Algunes espècies d’animals i de vegetals es troben en perill d’extinció; hi ha rius i mars contaminats; l’aire d’algunes ciutats de vegades és irrespirable... El desenrotllament sostenible o sostenibilitat defensa que l’augment del benestar actual no pot representar una reducció del benestar futur.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes