28 de gen. 2012

5.273.600 aturats: 22,85% (EPA 2011-4T)


El nombre de desocupats a Espanya va augmentar en 295.300 persones el quart trimestre del 2011, fins a arribar al rècord de 5.273.600, segons les dades definitives de l'enquesta de població activa(EPA) relatives al 2011, que són sensiblement inferiors a les previsions que havia fet el Govern, que aquesta setmana va estimar que el nombre d'autrats arribaria als 5,4 milions d'espanyols.

És la primera vegada que a Espanya se superen els cinc milions d'aturats. A més, la xifra situa la taxa d'atur en el 22,85% -2,5 punts per sobre de la taxa del 2010- al tancament de l'any, la més elevada des del primer trimestre del 1995, quan va arribar al 23,49%. En el conjunt del 2011, l'atur es va incrementar en 577.000 persones respecte al 2010, xifra que suposa un augment del 12,3%. En total es van destruir 600.000 llocs de treball, xifra que representa una caiguda de l'ocupació del 3,26%.


MÉS D'1,5 MILIONS DE CASES SENSE CAP FEINA
El 2011 ha estat el cinquè any consecutiu en què creix l'atur; el 2007 es va incrementar en 117.000 persones; el 2008 va pujar en 1.280.300 desocupats; el 2009, en 1.118.600 persones i el 2010 s'ha incrementat en 370.100 persones. Així, l'increment de l'any passat (577.000) és el tercer més elevat en els últims cinc anys, període en què la crisi s'ha acarnissat amb el mercat laboral espanyol.

Només en el quart trimestre, la destrucció d'ocupació va afectar 348.700 llocs de treball, fins a situar el nombre d'ocupats al final del 2011 en 17.807.500, de manera que la taxa d'activitat va retrocedir fins al 59,94%. En aquests tres últims mesos de l'any, l'atur va augmentar en 295.300 persones, i el nombre de llars amb tots els seus actius en atur va ser d'1.575.000, és a dir, 149.800 més que en el trimestre anterior, mentre que aquells en què tots els seus integrants estan ocupats va baixar en 212.300, fins als 8.846.100.


MÉS DESOCUPACIÓ FEMENINA
Entre els homes, l'atur va pujar en 166.100 persones en l'últim trimestre i va situar el total de desocupats en 2.840.100, amb una taxa del 22,46%, mentre que entre les dones va augmentar en 129.200, fins a 2.433.600 i la taxa va arribar al 23,32%. En el conjunt de l'any, l'atur masculí va experimentar una pujada de l'11,58 %, mentre el femení va arribar a 13,12% més.

Per edats, entre l'octubre i el desembre l'atur va pujar especialment entre les persones de 25 a 54 anys (286.700), seguit de les de 55 anys i més (42.400) i va baixar entre les de 20 a 24 (6.400) i entre les de 16 a 19 (27.400).

Per sectors, on més va pujar l'atur en els últims tres mesos de l'any va ser en els serveis, 124.500 persones, fins a 1,6 milions de desocupats; seguit de la indústria, 29.100, fins a 246.800 desocupats en el sector, mentre que va baixar en 42.300 en l'agricultura, fins a 209.600 aturats, i en 2.900 en la construcció, fins a sumar 452.700. La desocupació entre els estrangers va pujar en 71.500 persones, de manera que el total d'aturats va arribar a 1.225.800, i la taxa d'atur, al 34,82%.


ANDALUSIA, LA MÉS AFECTADA
La comunitat autònoma que va registrar una taxa d'atur més elevada va ser Andalusia, amb el 31,23% i un total d'1,2 milions de desocupats, seguida de Canàries, amb el 30,93% i 341.900 aturats. L'atur tanca 2011 a màxims i encara l'any amb pitjor perspectiva


La desocupació colpeja a 5,3 milions de persones. La crisi ha destruït en quatre anys 2,7 milions de llocs de treball 
ANA REQUENA AGUILAR (Público).-

Que l'economia pateix un "crack" d'enormes proporcions ho confirma la seva pitjor símptoma: un mercat laboral incapaç d'aixecar cap i que ha tancat 2011 amb 5,3 milions de persones en atur, un nou i ombrívol rècord encara que no arriba als 5,4 milions de desocupats que va anunciar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, aquesta setmana, i que el mateix president del Govern va donar fa setmanes.

L'Enquesta de Població Activa publicada aquest divendres confirma que el 2011 va ser, en termes d'ocupació, un any més semblant als de l'inici de la crisi que a alguna cosa que puga assemblar-se a una sortida. En tot l'any passat es van destruir 600.000 llocs de treball, un volum només per darrere de 2008 i 2009, l'epicentre del col·lapse. En tota la crisi, des de l'últim trimestre del 2007, s'han perdut 2,7 milions de llocs de treball, la meitat aproximadament en la construcció.


Pérez Rei: "Tres anys aplicant receptes que no serveixen per res"
Amb una reforma laboral aprovada el 2010 que no ha servit finalment per pal·liar els efectes de la falta d'activitat i demanda, i unes polítiques d'austeritat que, també des d'aquest any, asfixien l'economia, les perspectives per al mercat de treball no són res favorables. Els experts coincideixen que la destrucció d'ocupació continuarà durant els pròxims trimestres, i fins i tot el 2013. "No hi ha ni el més mínim indici de recuperació. L'altra conclusió que cal treure és que portem tres anys aplicant receptes que no serveixen per res", assegura el professor de Dret del Treball de la Universitat de Castella-la Manxa, Joaquín Pérez Rei .

Per Florentino Felgueroso, investigador de Fedea, aquesta xifra d'atur oculta altres realitats, com la desactivació de molta gent que deixa de buscar feina o l'emigració. "Si cal complir amb el dèficit amb les xifres actuals l'any que ve arribarem als sis milions i mig d'aturats. La línia entre l'atur i l'economia submergida serà cada vegada més prima perquè la gent ha de sobreviure", assegura Felgueroso, que aposta per aconseguir més oxigen per complir amb el dèficit i utilitzar aquest marge per gastar prioritàriament en polítiques actives d'ocupació.

La taxa d'atur arriba al 22,8%, i s'acosta a la de 1994, quan es va tocar el màxim amb un 24,5%. És a dir, encara que en volum l'atur és ara més gran que mai, en proporció a la població activa encara no ho és. No obstant això, avui en dia hi ha més població en disposició de treballar que llavors.


Els experts preveuen que aquest any segueixi la destrucció d'ocupació
Per sectors, l'atur creix en tots ells, excepte en el de persones que busquen la primera feina, encara que ho fa lleugerament. No obstant això, la construcció segueix sent el sector que destrueix més ocupació. Per territoris, la diferència entre comunitats és abismal: mentre que a Andalusia i Canàries la taxa d'atur supera el 30%, al País Basc i Navarra no supera el 14%.

La desocupació juvenil arriba al 48%, és a dir, un de cada dos joves està a l'atur. Una altra de les xifres més dramàtiques, el nombre de llars amb tots els seus membres en atur, no deixa de créixer i ja se situa en 1,6 milions, 247.000 més que fa un any.

"La destrucció d'ocupació és molt forta en pràcticament tots els sectors, col · lectius i tipus de contractes. Les perspectives no són bones", explica Begoña Cueto, professora del departament d'Economia Aplicada de la Universitat d'Oviedo, que assenyala que, si en el començament la crisi va estar molt centrada en la construcció, ara es tracta d'un col · lapse general del mercat en el qual influeix la crisi internacional, la restricció del crèdit i la manca d'empenta de la demanda interna.

Les llars amb tots els seus membres en atur són ja un milió i mig
L'ocupació està també sota mínims: el nombre de persones que tenen una ocupació se situa en 17,8 milions, la xifra més baixa des del primer trimestre del 2004, quan, a més, la població total era menor que l'actual.
Una altra reforma laboral

Per al secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, la solució és una altra reforma laboral, ja que les dades demostren que el mercat de treball espanyol té "un problema específic de funcionament". Latorre va dir que la reforma laboral anirà "més enllà" de l'acord assolit per sindicats i patronal aquesta setmana i que serà completa, equilibrada, valenta i decidida ", encara que sense més detalls.

L'atur juvenil és del 48%: un de cada dos joves està a l'atur
Per als sindicats, les polítiques de retallada de la despesa i de l'ocupació pública contribueixen a aguditzar la crisi de l'economia productiva i demanen mesures de reactivació. "Només una recuperació de l'activitat econòmica, via augment de les exportacions o millora de la demanda interna, permetrà que les empreses necessitin contractar treballadors", afirma UGT, mentre que CCOO insisteix en la necessitat de concloure la reforma del sistema financer i fiscal. Per la seva banda, la patronal espera que el pacte d'aquesta setmana contribueixi a millorar les xifres d'atur, però torna a la càrrega i demana "una reforma estructural" del mercat de treball.


L'atur valencià va pujar un 11% el 2011 i afecta 641.300 persones
En el quart trimestre la xifra d'aturats va augmentar en 24.000 persones. El 2011 hi va haver 58.900 ocupats menys, un 04/03% menys que el 2010 (El Mundo)

L'atur va pujar en 65.400 persones el 2011 respecte al 2010, un 11.36% més, situant-se el nombre total de desocupats en 641.300 persones. D'aquesta manera, la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any passat al 25.45, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta avui pública per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
A Espanya la desocupació va augmentar en 577.000 persones el 2011 respecte a 2010, un 12,3% més, situant-se el nombre total de desocupats en 5.273.600 persones, xifra inèdita fins ara per a l'economia espanyola. La taxa d'atur va escalar al tancament de l'any passat fins al 22,85%, percentatge 2,5 punts superior al de 2010.

D'aquesta manera, a la Comunitat Valenciana en el quart trimestre del 2011 la xifra d'aturats va augmentar en 24.000 persones, fet que suposa un increment del 3.88 per cent en relació amb el trimestre anterior.

Així mateix, durant el passat any es van registrar 58.900 ocupats menys, un 03/04% menys que el 2010, aconseguint el nombre total d'ocupats la xifra de 1.879.000 ocupats. En relació amb el trimestre anterior, el volum d'ocupats a la Comunitat va baixar en 0.300 persones (-0.01%).


La crisi va destruir 179 llocs de treball al dia durant la paràlisi del Consell

La desocupació es va incrementar un 11,3% i la taxa se situa en el 25,45%, 2,6 punts més que la mitjana espanyola, segons l'EPA.  Miquel Alberola, València (El País)

2011 va ser un any difícil per a la Comunitat Valenciana. La crisi va accelerar i intensificar els seus efectes sobre el teixit productiu i l'ocupació, mentre una altra crisi de caràcter polític mantenia paralitzat el Consell per la imputació de qui va ser el seu president, Francisco Camps, en un cas de suborn impropi en què un jurat popular el acaba de declarar no culpable per un vot.

La paràlisi del Govern valencià en aquesta delicada situació econòmica, amb la majoria dels seus membres desorientats i consagrats a la defensa de Camps, va ser una de les grans preocupacions dels principals empresaris, que en diverses ocasions van denunciar que el Consell no estava prenent les decisions que corresponia davant la crisi.

Els impagaments del Consell als proveïdors es van convertir en un accelerant
Camps va ser forçat a dimitir pel seu partit el mes de juliol i el seu successor, Alberto Fabra, va començar a prendre mesures el primer dia de 2012. Mentrestant, el deteriorament de l'ocupació no va trobar moltes resistències en forma d'iniciativa política. És més, els impagaments del Consell als proveïdors es van convertir en un accelerant, ja que moltes empreses es van veure obligades a prescindir de treballadors davant l'estrangulació. En aquest període, el nombre d'aturats va créixer en 65.400 persones (un 11,36% més), arribant a 641.300 valencians, amb una taxa del 25,45% (la mitjana espanyola és del 22,85%). És a dir, cada dia es van destruir 179 llocs de treball i un de cada quatre valencians està a l'atur.

Per províncies, Castelló, que fa tot just uns anys havia aconseguit xifres de plena ocupació, va aconseguir la taxa més alta (26,65%, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana) amb 79.400 aturats, el triple dels que tenia el 2008 al principi de la crisi. La taxa d'Alacant se situa 3,62 punts per sobre de la mitjana (26,24%), amb 242.000 aturats, 14.100 més que l'any anterior (un 6,19% més). València acumula gairebé la meitat d'aturats de la Comunitat Valenciana: 319.900, encara que amb una taxa inferior a les altres dues províncies (24,46%).

La taxa d'Alacant se situa 3,62 punts per sobre de la mitjana (26,24%), amb 242.000 aturats
L'Enquesta de Població Activa (EPA), revela que en el quart trimestre de 2011 hi va haver 24.000 persones que van perdre el seu lloc de treball.Aquest increment va ser més ferotge a la província d'Alacant, amb 29.600 nous aturats, enfront dels 400 de Castelló i l'excepció de València, que va reduir la desocupació en 6.000 persones.

Per sectors, només l'agricultura i la construcció retallen la desocupació en 9.800 i 6.200 persones respectivament. Per contra, la indústria, que ocupa a 318.000 persones, va perdre 8200 llocs de treball, mentre que en el sector dels serveis, que proporcionen 1.351.000 llocs de treball, es van destruir 7100. El col·lectiu sense ocupació anterior va incrementar en 24.800 el nombre d'aturats.

El col·lectiu de valencians sense feina més nombrós és el que té entre 25 i 44 anys (364.500)Els aturats de llarga durada també han vist créixer el 2011 els seus percentatges. 357.500 valencians porten més d'un any buscant feina sense èxit i suposen el 55,75% dels aturats (el 2010 eren el 49,49%). També creix el nombre de llars en què no treballa cap dels seus membres, fins afectar el 13,47% de les famílies valencianes (1,36 punts per sobre de la mitjana nacional). A més, la taxa de cobertura de prestacions per desocupació ha caigut sis punts i mig respecte a l'any anterior, arribant al 56,81%.

Per edats, el col · lectiu de valencians sense feina més nombrós és el que té entre 25 i 44 anys (364.500). En aquesta franja hi ha 28.800 aturats més que un any abans. El segueixen els que tenen 45 anys o més (169.300), amb un augment de 28.500, un 20,26% més que el 2010, sent aquest el major percentatge. En aquest any, 8100 valencians entre 16 i 24 anys (un 8,2%) han patit també la urpada de l'atur, engrossint un col · lectiu que engloba 107.600 persones.

La previsió del Consell el 2010, en contra de l'opinió dels experts, era que el 2011 es crearia ocupació neta amb un increment de l'economia del 1,2%. No ha estat així. A més, l'agonia financera de la Generalitat, agreujada pel deute de 2.500 milions d'euros als proveïdors, ha empitjorat l'escenari.

El tisorada anunciat pel president del Consell el dia d'Any Nou, en què s'ha previst una retallada de 1.057 milions, amb la possibilitat d'acomiadar al 25% dels interins i aplicar expedients de regulació d'ocupació en empreses públiques, com Ràdio Televisió Valenciana, enfosqueix encara més l'horitzó de 2012 i aprofundeix la previsió de l'atur.

Com a preludi, dijous passat, desenes de milers de persones (200.000, segons els sindicats convocants) van sortir als carrers d'Alacant, Castelló i València per protestar contra les mesures de retallada sobre els serveis públics i els sous dels funcionaris, així com l'augment de la pressió fiscal i la pujada del preu de la gasolina.


ELS SECRETS DE L'EPA

La taxa més alta.- La província de Castelló, que fa uns anys va aconseguir la plena ocupació gràcies a l'auge de la construcció, té el major percentatge d'aturats (26,65%), gairebé quatre punts per sobre de la mitjana nacional. La desocupació arriba a 79.400 persones.

Dades positives.- La província de València, que acumula gairebé la meitat d'aturats de la Comunitat Valenciana (319.900), va reduir la desocupació en el quart trimestre de 2011 en 6.000 persones.

Un de cada quatre.- L'atur va arribar a 2.012-641.300 valencians, 65.400 més que l'exercici anterior, amb una taxa del 25,45% (la mitjana espanyola és del 22,85%). En total, un de cada quatre valencians no té feina.

Repunts.- Només l'agricultura i la construcció van aconseguir retallar la desocupació amb 9800 i 6.200 persones, respectivament. Per contra, en la indústria i els serveis es van destruir 8.200 i 7.100 llocs de treball. El col·lectiu sense ocupació va elevar el nombre d'aturats fins 24.800.

La pitjor edat.- El col·lectiu de valencians més afectats per la desocupació és el que té entre 25 i 44 anys. Hi ha 28.500 aturats més que fa un any i sumen 364.500, més de la meitat dels desocupats de la Comunitat Valenciana. El pitjor percentatge, en canvi, és per a aquells que tenen 45 anys o més, que han augmentat en 28.500 (un 20,26%), fins a arribar als 169.300.

Més llars sense ocupació.- El nombre de llars en què no treballa cap dels seus membres va ascendir al 13,47% (1,36 punts per sobre de la mitjana nacional).

Mal càlcul.- La previsió del Consell per a 2011, en ​​contra de l'opinió dels experts, era que es crearia ocupació neta amb un increment de l'economia del 1,2%.




El nombre total d'aturats a finals de 2011 va ascendir a 641.300 a la Comunitat Valenciana i la taxa d'atur es va situar al tancament de l'any en el 25,45%, 2,60 punts per sobre de la mitjana espanyola i només superada per Andalusia, Canàries, Extremadura i Múrcia, segons l'enquesta de població activa (EPA).

En el quart trimestre del 2011, el nombre d'aturats va pujar en 24.000 persones, el 3,88%, mentre que la diferència amb el mateix període de l'any anterior va ser de 65.400 en termes absoluts i de 11,36% en termes relatius.

Per províncies, la taxa d'atur és més alta a Castelló (26,65%), seguida de prop d'Alacant (26,47%) i València (24,46%), segons l'EPA, difosa ahir per l'Institut Nacional de Estadística.

Per sexe, els homes aturats ascendeixen a 358.100 i la taxa d'atur arriba al 25,73%, mentre que les dones aturades són 283.200, amb una taxa del 25,10%. L'ocupació va baixar el 0,01% l'últim trimestre l'any en relació a l'anterior, i el 3,04% respecte al mateix trimestre del 2010.

La incorporació d'actius al mercat laboral va ser especialment significativa en l'últim trimestre a la Comunitat Valenciana (23.700) i Andalusia (12.400). En el conjunt estatal el passat any el nombre de desocupats va augmentar en 577.000, fins a arribar als 5.273.600 i la taxa d'atur s'ha situat al 22,85% de la població activa.

Aquesta és la primera vegada que a Espanya se superen els 5 milions de desocupats, i la taxa d'atur és la més alta des del primer trimestre del 1995, quan va arribar al 23,49%


Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes