La citricultura valenciana fa molts anys que no és rendible per a la majoria dels agricultors tradicionals minifundistes. Però la crisi comença a afectar tot el sector primari en general, donat que des del 2008,
la Comunitat Valenciana ha perdut quasi 20.000 Hectàrees de sol agrícola. Només durant aquest any que acaba n'ha perdut 13.140 Ha, és a dir, durant tot el 2011.
Les crisis de preus que de forma permanent sacseja el sector agrari ha provocat que durant aquest mateix any s'haja abandonat la xifra rècord de 13.140 hectàrees (ha) agrícoles a la Comunitat Valenciana, segons indiquen les últimes dades del
Ministeri de Medi Ambient (MARM) . Així, a finals del passat estiu es van comptabilitzar en el territori valencià un total de 135.849 Ha catalogades com
ermes: això és i segons la pròpia definició del ministeri, de "terreny anteriorment de cultiu i avui erm, abandonat", segons indiquen des d'AVA -ASAJA.
Les mateixes
xifres oficials revelen que l'incessant procés de destrucció de sòl agrícola motivat per la falta de rendibilitat es va accelerar a partir de 2008, data des de la qual s'acumula un abandó de 20.000 Ha a la Comunitat Valenciana.
A més, els resultats de l'Enquesta de Superfícies i Rendiments (ESYRCE) elaborada pel ja esmentat departament del Govern central demostren que el ritme de destrucció de camps abans fèrtils i productius està sent molt més ràpid a la Comunitat, que en el del conjunt de Espanya. Tant és així, que entre 2008 i 2011 l'autonomia valenciana va disparar les seves xifres de terres ermes un 14,5% mentre que Espanya només ho va fer una mitjana del 5,9%.
El president de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA),
Cristóbal Aguado, apunta sobre això que "les xifres parlen per si soles de la magnitud que ha assolit el problema. La manca d'uns preus mínimament dignes que permeten subsistir als professionals de l'agricultura és el factor que ens està abocant a marxes forçades a la pèrdua d'un patrimoni i una riquesa que, en altres circumstàncies haurien de tenir un valor incalculable. La causa principal del que està succeint sense que ningú pose remei i sense que a ningú semble importar-li massa són els desequilibris del mercat, de la cadena agroalimentària, on els gegants de la distribució imposen el seu domini, condemnant així a la ruïna a la resta de baules i molt especialment al més feble de tots ells, és a dir, a nosaltres els productors ".
El procés d'abandonament de terres agrícoles va afectar, sobretot i durant aquest últim any, als cultius valencians clau, amb especial èmfasi en els cítrics i la vinya. En el primer cas, segons les últimes xifres oficials disponibles, es van deixar de cultivar prop de 1.800 hectàrees, mentre que en el segon la disminució del terreny dedicat a la vinya es va concretar en 5461 hectàrees. La renúncia a l'aprofitament de les terres de cultiu, a més del devastador impacte econòmic que suposa, implica al mateix temps un seriós problema mediambiental, higiènic i fins i tot sanitari a causa de la proliferació d'abocadors incontrolats, fauna silvestre, desertificació i incendis ".
Davant d'aquesta tessitura,
Aguado manifesta que "la posada en marxa de solucions efectives no pot demorar per més temps i la primera d'aquestes solucions passa perquè els governs-el de Brussel·les, el central i autonòmic-prenguen consciència de l'assumpte d'una vegada per totes i apliquen aquestes mesures que anuncien i no acaben mai de dur-se a terme per corregir els abusos del mercat alimentari. La nostra agricultura viu del mercat i si no ens deixen competir, no tenim futur. De fet, i tal com estan les coses ara mateix en sectors com el citrícola, l'any vinent l'abandonament de terres de cultiu es tornarà a disparar ".
