17 de nov. 2011

TEMA 4: RIUS I MARS (1r. d'ESO)

S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera. L’aigua és la substància més abundant de la Terra i es pot trobar en estat sòlid, líquid i gasós. La salada representa un 97,21% i la dolça només un 2,79 %. Forma part d’un procés circulatori (cicle de l’aigua) i és imprescindible per a la vida.


1. L’aigua a la natura

1.1. Aigua salada: oceans i mars.- La major part de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars. Un oceà és una gran massa d’aigua salada que separa continents: els més grans de la Terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com ara el Cantàbric o el Carib

1.2. Aigua dolça: llacs i rius.- L’aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera. Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions. Els rius són corrents continus d’aigua. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal. El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al llarg de l’any. Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu. El riu, durant el seu curs, des que naix fins que desemboca, fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.

El cicle de l'aigua

2. El problema de l’aigua

2.1. L’aigua, un recurs escàs.- Del 2,79% d’aigua dolça de la superfície terrestre, només el 0,64% és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà. L’aigua és un recurs escàs i les necessitats cada vegada són majors. Actualment, gairebé el 40% de la població mundial té problemes d’aigua.

2.2. El desigual consum d’aigua.- De l’aigua dolça destinada al consum humà, es calcula que el 65% es destina a l’agricultura, el 25% a la indústria i només el 10% al consum domèstic. El consum elevat d’aigua potable es dóna en països rics i desenvolupats. En canvi països de l’Àfrica i de l’Àsia Occidental en pateixen problemes de proveïment. A causa de la contaminació ambiental, una part important de l’aigua dolça disponible pateix algun tipus de contaminació. L’aigua, perquè puga ser consumida sense que siga un perill per a la salut, ha de ser aigua potable.


3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra

3.1. Les aigües del planeta.- La major part de la superfície terrestre és coberta pels mars i pels oceans. Els continents i grans arxipèlags separen les principals masses d’aigua en cinc parts : Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic.



4. La dinàmica oceànica

4.1. Els moviments dels mars i els oceans.- Les aigües dels oceans i dels mars estan sempre en moviment a causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins. Les ones són ondulacions que es produeixen quan el vent agita la superfície dels mars i dels oceans. Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar provocades, bàsicament, per l’atracció de la Lluna sobre les aigües dels oceans i dels mars. Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans.

4.2. L’acció del mar en el modelat de les costes.- L’acció de l’aigua, sobretot de les ones i de les marees, modela les costes, desgastant penya-segats i provocant-ne el retrocés. Els sediments que els rius depositen al mar són arrossegats pels corrents costaners i es depositen en zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.


5. Rius d’Europa i de la Península Ibèrica

5.1. Els rius d’Europa.- A Europa podem trobar tres tipus de rius: els continentals (com ara el Dnièper i el Don), els oceànics ( com Garona, Loira i Elba) i els mediterranis (com ara l’Ebre, el Roine, el Po i el Túria).


5.2. Els rius de la Península Ibèrica.- A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el mar o l’oceà on desemboquen. Els rius del vessant cantàbric són curts i porten molt cabal. Els del vessant atlàntic són rius llargs i cabalosos, amb nombrosos afluents. Els rius del vessant mediterrani són curts, de poc cabal i molt irregulars (excepte el cas de l’Ebre que naix a la serralada cantábrica i rep afluents que provenen dels Pirineus, és a dir, de zones que li aporten molt de cabal).
View more presentations from Isaac Buzo

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes