El cop d'estat frustrat, per tant, va ser cosa de les dretes i, en especial, dels militars de dretes, la qual cosa significa que Franco més que alliberar Espanya d'una guerra, va ser el principal causant si tenim en compte que tant Mola com Sanjurjo van desaparéixer, físicament, a les primeres de canvi.
Una altra cosa és confondre aquesta responsabilitat amb d'altres coses, perquè si la República va tenir defectes aquests provenien, principalment, dels seus gestors polítics que, potser, haurien pogut fer molt més per evitar els graus d'enfrontament ideològic als que se va arribar: però, ni el Pacte de Sant Sebastià i el posterior pronunciament republicà de Galan i Garcia Hernández o l'intent de pronunciament per part republicana (heu llegit bé) de Ramon Franco i Queipo de Llano (totes accions de 1930, és a dir abans de la proclamació de la Segona República), ni el primer intent de cop d'estat contra la República i a la primera de canvi (Sanjurjada, 1932), o la Revolució d'Astúries de 1934 contra un govern de dreta però legalment elegit (amb clara implicació d'alts càrrecs del PSOE, com ara Largo Caballero el Lenin Español) o la sublevació de Companys a Catalunya (també al 1934), ni els assassinats de 1936 del tinent Castillo (socialista) o del diputat Calvo Sotelo (extrema dreta)... justifiquen el bany de sang general que va començar la vesprada del 17 de juliol, ni les polèmiques actuals per justificar els criminals que van haver a tots dos bàndols... Contar batalletes de bons i dolents sempre ha resultat, com a mínim, molt infantil, encara que sol ser símptoma d'ignorància o, pitjor encara, cosa de gent manipuladora amb mala fe o intenció. Si rasquem en la història, potser, tots trobarem amics i familiars a tots dos bàndols, com ara el meu pare que als 90 anys d'edat encara recorda com dos dels seus germans, Vicent i Manuel, van haver de combatre des de fronts diferents: el primer al bàndol perdedor, el segon al dels guanyadors ...encara que una malaltia li va segar la vida al front.
Però la guerra civil no va començar, ni molt menys, d'una manera ni justificada, ni casual. De fet, a cap altre estat europeu va haver una guerra civil durant els difícils anys 30, d'antagonismes ideològics entre feixisme i comunisme, així com de debilitat democràtica i dels propis partits liberals al vell continent.
D'entre tots els especials i cròniques preparades a l'efecte, per commemorar la trista efemèride durant aquest juliol de 2011 -també podeu consultar l'extra preparat per Vilaweb-, m'ha cridat especialment l'atenció aquest d'EL PERIÓDICO que us oferim tot seguit... (APF).
Ernest Alòs (El periódico.cat)
El 17 a les 17. El 17 de juliol de 1936, a les cinc de la tarda, havia de començar la rebel·lió militar al Marroc, per estendre's a Espanya de mica en mica entre el 18 i el 21 de juliol. Aquest és un diari d'una conspiració militar que des del primer dia va projectar una carnisseria.
CONTRA LES URNES
El Front Popular venç de forma justa a les eleccions a les Corts, amb 4,6 milions de vots, 151.000 més que la unió de les dretes. El programa frontpopulista propugna reprendre les reformes socials promeses amb l'adveniment de la República. El general Francisco Franco, cap d'Estat Major, i el líder dretà José María Gil-Robles proposen anul·lar les eleccions i una acció militar immediata, que el director de la Guàrdia Civil i el ministre de la Guerra rebutgen. El menyspreu a la via democràtica no serà conseqüència de la gestió del Govern d'esquerres, sinó la reacció que militars i dretes es plantegen d'entrada davant la derrota electoral.
MESURES PREVENTIVES
El nou Govern d'Azaña, un gabinet republicà moderat, sense ministres socialistes, destina a comandaments perifèrics els militars més perillosos: Franco a les Canàries, Goded a les Balears i Mola a Pamplona. Irònicament, aquesta decisió dibuixa quin serà el mapa de l'aixecament militar.
LA PRIMERA REUNIÓ
Primera reunió a Madrid «per acordar un aixecament que restablís l'ordre», hores abans de la marxa de Franco. Hi assisteixen Mola, Franco, Rodríguez del Barrio, Fanjul, Varela, Orgaz, Saliquet i Kindelán. Es reconeix l'exiliat Sanjurjo com a cap. Franco insisteix a esperar que la situació s'agreugi.
BRAVATES FALANGISTES
José Antonio Primo de Rivera, detingut després que pistolers falangistes tirotegessin el dirigent socialista Luis Jiménez de Asúa. Des de la presó cridarà a una «gran tasca de reconstrucció nacional» que arribarà després d'una «santa croada de violència».
LA PRESSIÓ DEL CAMP
Pressió camperola perquè el Govern vagi més enllà de la reforma agrària del 1932. A Badajoz, 60.000 pagesos mobilitzats pels socialistes ocupen 3.000 finques. Durant aquests mesos es distribueixen 555.000 hectàrees, posant en peu de guerra els terratinents. L'ambaixada britànica alarma el seu Govern informant que les condicions «són molt similars a aquelles de la Rússia anterior a la revolució bolxevic».
LA DRETA PARLA
Les Corts destitueixen Niceto Alcalá Zamora com a president. Gil-Robles respon amenaçant a les Corts, una setmana després: «La meitat de la nació no es resigna implacablement a morir. Si no pot defensar-se per un camí, es defensarà per un altre (...) quan la guerra civil esclati a Espanya, que se sàpiga que les armes les ha carregat la incúria d'un Govern».
RETÒRICA REVOLUCIONÀRIA
Durant la primavera es porten a terme concentracions públiques de les milícies socialistes i comunistes. El 23 d'abril desfilen 35.000 persones per la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla.
LA VIOLÈNCIA DE MOLA
Primera instrucció reservada de Mola. Que la repressió serà acarnissada, amb execucions sumàries dels militars que no se sumin al cop, de les autoritats republicanes i dels militants d'esquerres és una decisió clara des del primer moment: «Es tindrà en compte que l'acció ha de ser en extrem violenta per reduir com més aviat millor l'enemic».
LARGO, IRRESPONSABLE
Azaña accedeix a la presidència de la República. El sector radical del PSOE, dirigit per Largo Caballero, impedeix que els socialistes entrin al Govern amb Prieto, cap de la secció moderada. El republicà Casares Quiroga, que demostrarà la seva incapacitat per aturar la conspiració malgrat les nombroses evidències, quedarà al capdavant del Govern, mentre l'ala esquerra del PSOE continua desestabilitzant-lo. Mentrestant, la CNT descarta a Saragossa la via insurreccional.
LA INICIATIVA MILITAR
Mola estableix que es formin juntes militars en cada divisió orgànica i província a càrrec d'oficials de la Unió Militar Espanyola, dels quals dependran els sectors civils implicats. El 18 de maig queda constituïda la Junta Militar de Defensa Militar de Catalunya, presidida pel tinent coronel Francisco Isarre.
DISCURS TREMENDISTA
Calvo Sotelo insinua que l'Exèrcit ha d'actuar. La dreta descriu un panorama de desordre generalitzat. La violència política durant el període causa 444 morts, més d'esquerres que no de dretes, i cap sacerdot o religiós. Casares Quiroga presenta un programa en què es declara bel·ligerant davant el «feixisme que vol una guerra civil» però adverteix a les esquerres que tampoc tolerarà «actes de violència». Tots el desbordaran.
Dilluns 25 de maig
PRIMER PLA DE REBEL·LIÓ
Primera instrucció de Mola en què fixa plans militars. Han de caure sobre la capital columnes de tres divisions orgàniques: la 7a (Valladolid), la 5a (Saragossa) i la 6a (Burgos). La 8a (la Corunya) i la 4a (Barcelona) s'han de limitar a «mantenir a ratlla les masses proletàries». La 3a (València) ha d'amenaçar Madrid o recolzar Barcelona si aquesta perilla. Mola no compta a guanyar Madrid i Sevilla, i ordena que el Marroc, les Canàries i les Balears quedin «en actitud passiva» com a reserva.
Divendres 5 de juny
L'OBJECTIU
Mola estableix els objectius polítics inicials dels sublevats. S'haurà de constituir un Directori Militar que crearà un «Estat fort i disciplinat» i que durant el seu període de gestió es comprometrà a «no canviar el règim republicà». El restabliment d'Alfons XIII (que rebutjarien falangistes, carlistes i part dels generals), no està en l'ordre del dia.
Divendres 12 de juny
UN GOVERN CÀNDID
Casares Quiroga proposa al sospitós Yagüe deixar el seu comandament a Ceuta. El coronel, al capdavant dels preparatius al Marroc, s'hi nega. Casares creu en la seva «paraula d'honor» de no rebel·lar-se i el manté en aquest destí clau.
Dimecres 17 de juny
UN PÍCNIC A LES CANÀRIES
Franco es reuneix amb caps i oficials de Tenerife a les pinedes de l'Esperanza. «Ens juramentem a seguir cegament i amb fe inviolable, donant-li així la confiança plena en aquestes guarnicions», explica un dels presents.
Dissabte 20 de juny
L'ÀFRICA ENTRA EN JOC
Cinquena instrucció reservada de Mola, que modifica el pla militar del cop. Incorpora a la marxa sobre Madrid dues columnes de l'Exèrcit del Marroc que han de travessar l'Estret i marxar cap a la Meseta per Despeñaperros. Franco i Yagüe deixen de tenir un paper secundari en el dispositiu militar. «Ha d'advertir-se als tímids i vacil·lants que aquell que no estigui amb nosaltres està contra nosaltres», anuncia Mola. En totes les guarnicions, els sublevats ajusten els seus torns de vacances per estar als seus llocs a finals de juliol
Dimarts 23 de juny
EL SIBIL·LÍ FRANCO
Carta de Franco a Casares Quiroga. Li suggereix que l'Exèrcit serà lleial si se'l tracta amb propietat. ¿Encara dubta de sumar-se al cop, temorós d'un fracàs (una actitud que irritava la resta de sublevats, que arriben a posar-li el nom de Miss Canarias 1936) o es tracta d'un engany? «Franco no farà res que el comprometi: estarà sempre en l'ombra, perquè és un cuco», comenta Sanjurjo.
Dissabte 27 de juny
UN SECRET SABUT
L'Estat Major Central alerta d'un «immediat moviment militar» que «començarà a províncies o potser a l'Àfrica» i argumentarà que vol prevenir un cop «violent d'esquerres» del qual «no hi ha cap mena de notícia que permeti creure que s'hagi de produir».
Diumenge 5 de juliol
UN AVIÓ PER A FRANCO
Juan Ignacio Luca de Tena, propietari de l'ABC, encarrega al seu corresponsal a Londres, Luis A. Bolín, que llogui un avió per traslladar Franco de les Canàries a Ceuta, per posar-se al capdavant de l'Exèrcit del Marroc.
Dissabte 11 de juliol
QUEIPO ES PREPARA
Queipo de Llano, responsable dels carrabiners, arriba a Sevilla per assegurar l'èxit del cop davant la resistència dels oficials de màxima graduació de la capital andalusa. Sovint s'oblida que només 5 dels 11 comandants de les divisions orgàniques i comandàncies i 4 dels 21 generals de divisió es rebel·laran.
Diumenge 12 de juliol
FRANCO, ESPECULANT
Franco envia un missatge en clau que irrita Mola («geografia poc extensa»), en què indica que encara no està disposat a pronunciar-se. En canvi Yagüe, després de les maniobres de l'Exèrcit d'Àfrica al Llano Amarillo, escriu a Mola per assegurar-li que totes les forces seran a les seves bases, esperant ordres, el 16 de juliol. «Ho tinc tot preparat; els bans de guerra fets. No dubto ni un moment del triomf». Mola es planteja seguir sense Franco i demanar a Sanjurjo que s'ocupi del Marroc.
Dilluns 13 de juliol
EN EL PITJOR MOMENT
Membres de la Guàrdia d'Assalt vengen l'assassinat del tinent Castillo per un grup de falangistes, la nit anterior, matant el diputat monàrquic José Calvo Sotelo. El mecanisme del cop ja estava en marxa abans, però l'assassinat acaba de decidir algun indecisos. És el cas, si es creu en les seves paraules, de Franco.
Dimecres 15 de juliol
TOTS AL SEU LLOC
Els carlistes se sumen al moviment. Fins aquell moment, el seu dirigent, Fal Conde, havia posat com a condició que es liquidés la República de manera immediata per proclamar regent el pretendent Xavier de Borbó. Entre el 15 i el 17 de juliol arriben als líders sublevats missatges en clau que indiquen que el cop començarà a Melilla, «el 17 a les 17». A partir d'aquell moment, s'ha de produir una sèrie d'aixecaments en cadena. Mola renuncia a una acció simultània per evitar una sortida en fals si es llança una contraordre i aquesta no arriba a tothom. Aquesta opció, en canvi, oferirà possibilitats de reacció al Govern. Es constitueix el Comitè Nacional de Defensa Confederal de la CNT-FAI-AIT davant un cop que «no pot ni ha de ser una sorpresa».
Dijous 16 de juliol
UNA MORT OPORTUNA
El comandant de Las Palmas, Amadeo Balmes, mor d'un tret al provar una pistola. Això li permetrà a Franco abandonar Tenerife per assistir a l'enterrament a Gran Canària, on sospitosament ja l'estava esperant el Dragon Rapide. «Sense cap mena de dubte, fa la impressió de ser un assassinat ben planejat», opina l'historiador Ángel Viñas.
Divendres 17 de juliol
INICI DE LA CARNISSERIA
El general Batet s'entrevista a Iratxe al matí amb el general Mola per dissuadir-lo. Aquest li dóna la seva paraula d'honor que no se sublevarà. A les 5 de la tarda els rebels surten al carrer a Melilla. Al capvespre sonen les cornetes i tambors i es llegeix un ban firmat per Franco: «Faig saber: una vegada més, l'Exèrcit, unit a les altres forces de la nació, s'ha vist obligat a recollir l'anhel de la gran majoria d'espanyols (...) es tracta de restablir l'imperi de l'ordre dins de la República, no només en les seves aparences o signes exteriors sinó en la seva mateixa essència». A tot el protectorat s'apliquen les normes d'execució previstes per Mola, que es repetiran a tot Espanya: destitució dels caps militars fidels, declaració de l'estat de guerra, ocupació dels centres de poder civil i serveis públics, detenció dels militants d'esquerres i execucions sumàries. La nit del 17 al 18 de juliol hi ha només al Marroc 225 afusellats.
Dissabte 18 de juliol
EL DIA DE FRANCO
A les 5.15 hores, Radio Las Palmas difon el ban de Franco que acaba amb una proclama: «fraternitat, igualtat i llibertat». A les 8.30 hores, el Govern de la República radia un comunicat. «S'ha frustrat un nou intent criminal contra la República. (...) el Govern declara que el moviment està circumscrit a determinades ciutats del Protectorat i que ningú, absolutament ningú, s'hi ha sumat a la Península». El pitjor no és que les autoritats republicanes s'enganyin, sinó que amb prou feines prenen mesures preventives. A les 10 hores d'aquell mateix dia, el coronel Sáez de Buruaga envia un telegrama a Franco comunicant que són «propietaris absoluts de totes les places del Marroc» i que pot aterrar a Tetuan o Larraix perquè forces del Marroc es posin «a les seves ordres». A les 14.00 hores s'enlaira el Dragon Rapide de Gando. Fa escala a Casablanca, amb Franco de civil i amb el bigoti afaitat, i no arribarà a Tetuan fins l'endemà. Malgrat que el 18 de juliol serà la data que passa a la història (malgrat que Franco en aquell moment només aspirava a obtenir l'Alt Comissariat del Marroc), aquell dia només surt al carrer l'Exèrcit a les Canàries, Sevilla, Còrdova i (sense èxit) a Màlaga.
Diumenge 19 de juliol
EL DIA DE LA VERITAT
El 19 de juliol, a les hores prèviament fixades, es desenvolupa el gruix de la revolta. Es produeixen alçaments exitosos a Àvila, Burgos, Cáceres, Cadis, Osca, Logronyo, Oviedo, Palència, Mallorca, Pamplona, Salamanca, Segòvia, Sòria, Terol, Valladolid, Vitòria, Zamora i Saragossa, i finalment derrotats a Ciudad Real, Barcelona, Girona, Madrid, Lleida i Albacete. Resistència desigual de milícies obreres i forces de seguretat.
Dilluns 20 de juliol
EL CAP S'ESTAVELLA
S'estavella l'avioneta que havia de traslladar Sanjurjo a Burgos per prendre el comandament. A Madrid, assalt a la caserna de la Montaña, on s'havien tancat els insurrectes. Goded es rendeix a Barcelona. Segueixen els pronunciaments a la Corunya, Granada, Lleó, Lugo, Ourense i Pontevedra.
Dimarts 21 de juliol
L'ÚLTIM DIA DEL COP
Últims moviments, tots ells frustrats, a Toledo, Sant Sebastià, Guadalajara i Almeria. El cop és derrotat allà on les forces de seguretat i els militants d'esquerra resisteixen conjuntament (Barcelona, Madrid, Màlaga, Gijón, Sant Sebastià) i ni tan sols s'arriba a produir en llocs on els rebels són febles o han estat desactivats (Alacant, València, Badajoz, Bilbao, Castelló, Conca, Huelva, Jaén, Múrcia, Santander i Tarragona). Als bastions obrers en què els sindicats no tenen al seu costat la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt (Sevilla, Saragossa) el cop militar dels revels triomfa. I no troba resistència on compta amb una base social àmplia i armada (Navarra i part de Castella la Vella).
Dijous 23 de juliol
VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
Queipo de Llano: «Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, a la vegada, a les seves dones. Això és totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara almenys sabran què són homes de debò i no milicians maricons. No s'alliberaran per més que bramin i s'hi resisteixin». La repressió bat rècords de salvatgisme a Andalusia: 47.400 executats.
Divendres 24 de juliol
ENCARA SÓN QUATRE
Es forma la Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas, el general amb més antiguitat. Mola, Queipo de Llano i Franco reben el comandament dels exèrcits del Nord, del Sud i d'Àfrica. Franco encara haurà de maniobrar pel comandament suprem.
Dissabte 25 de juliol
EL CONFLICTE
Dos empresaris alemanys enviats per Franco s'entrevisten amb Hitler, que decideix oferir suport aeri als rebels per traslladar les seves tropes a la Península. El 28 de juliol comença a arribar material ofert per Mussolini.
Dimarts 28 de juliol
COMENÇA LA GUERRA
El Foreign Office qualifica per primera vegada en un informe la revolta com a «Spanish Civil War». Aquell mateix dia el Govern de la República autoritza el Ministeri de la Guerra a declarar «zona de guerra» les àrees en què es desenvolupin operacions militars i la Junta de Defensa Nacional de l'Exèrcit rebel emet un ban que estén l'estat de guerra a tot el territori. Han fracassat tant el cop d'Estat tal com havia estat planificat en els últims mesos com els intents de la República de sufocar la sublevació. Comencen tres anys de contesa fratricida.
Primera instrucció de Mola en què fixa plans militars. Han de caure sobre la capital columnes de tres divisions orgàniques: la 7a (Valladolid), la 5a (Saragossa) i la 6a (Burgos). La 8a (la Corunya) i la 4a (Barcelona) s'han de limitar a «mantenir a ratlla les masses proletàries». La 3a (València) ha d'amenaçar Madrid o recolzar Barcelona si aquesta perilla. Mola no compta a guanyar Madrid i Sevilla, i ordena que el Marroc, les Canàries i les Balears quedin «en actitud passiva» com a reserva.
L'OBJECTIU
Mola estableix els objectius polítics inicials dels sublevats. S'haurà de constituir un Directori Militar que crearà un «Estat fort i disciplinat» i que durant el seu període de gestió es comprometrà a «no canviar el règim republicà». El restabliment d'Alfons XIII (que rebutjarien falangistes, carlistes i part dels generals), no està en l'ordre del dia.
UN GOVERN CÀNDID
Casares Quiroga proposa al sospitós Yagüe deixar el seu comandament a Ceuta. El coronel, al capdavant dels preparatius al Marroc, s'hi nega. Casares creu en la seva «paraula d'honor» de no rebel·lar-se i el manté en aquest destí clau.
UN PÍCNIC A LES CANÀRIES
Franco es reuneix amb caps i oficials de Tenerife a les pinedes de l'Esperanza. «Ens juramentem a seguir cegament i amb fe inviolable, donant-li així la confiança plena en aquestes guarnicions», explica un dels presents.
L'ÀFRICA ENTRA EN JOC
Cinquena instrucció reservada de Mola, que modifica el pla militar del cop. Incorpora a la marxa sobre Madrid dues columnes de l'Exèrcit del Marroc que han de travessar l'Estret i marxar cap a la Meseta per Despeñaperros. Franco i Yagüe deixen de tenir un paper secundari en el dispositiu militar. «Ha d'advertir-se als tímids i vacil·lants que aquell que no estigui amb nosaltres està contra nosaltres», anuncia Mola. En totes les guarnicions, els sublevats ajusten els seus torns de vacances per estar als seus llocs a finals de juliol
EL SIBIL·LÍ FRANCO
Carta de Franco a Casares Quiroga. Li suggereix que l'Exèrcit serà lleial si se'l tracta amb propietat. ¿Encara dubta de sumar-se al cop, temorós d'un fracàs (una actitud que irritava la resta de sublevats, que arriben a posar-li el nom de Miss Canarias 1936) o es tracta d'un engany? «Franco no farà res que el comprometi: estarà sempre en l'ombra, perquè és un cuco», comenta Sanjurjo.
UN SECRET SABUT
L'Estat Major Central alerta d'un «immediat moviment militar» que «començarà a províncies o potser a l'Àfrica» i argumentarà que vol prevenir un cop «violent d'esquerres» del qual «no hi ha cap mena de notícia que permeti creure que s'hagi de produir».
UN AVIÓ PER A FRANCO
Juan Ignacio Luca de Tena, propietari de l'ABC, encarrega al seu corresponsal a Londres, Luis A. Bolín, que llogui un avió per traslladar Franco de les Canàries a Ceuta, per posar-se al capdavant de l'Exèrcit del Marroc.
QUEIPO ES PREPARA
Queipo de Llano, responsable dels carrabiners, arriba a Sevilla per assegurar l'èxit del cop davant la resistència dels oficials de màxima graduació de la capital andalusa. Sovint s'oblida que només 5 dels 11 comandants de les divisions orgàniques i comandàncies i 4 dels 21 generals de divisió es rebel·laran.
FRANCO, ESPECULANT
Franco envia un missatge en clau que irrita Mola («geografia poc extensa»), en què indica que encara no està disposat a pronunciar-se. En canvi Yagüe, després de les maniobres de l'Exèrcit d'Àfrica al Llano Amarillo, escriu a Mola per assegurar-li que totes les forces seran a les seves bases, esperant ordres, el 16 de juliol. «Ho tinc tot preparat; els bans de guerra fets. No dubto ni un moment del triomf». Mola es planteja seguir sense Franco i demanar a Sanjurjo que s'ocupi del Marroc.
EN EL PITJOR MOMENT
Membres de la Guàrdia d'Assalt vengen l'assassinat del tinent Castillo per un grup de falangistes, la nit anterior, matant el diputat monàrquic José Calvo Sotelo. El mecanisme del cop ja estava en marxa abans, però l'assassinat acaba de decidir algun indecisos. És el cas, si es creu en les seves paraules, de Franco.
TOTS AL SEU LLOC
Els carlistes se sumen al moviment. Fins aquell moment, el seu dirigent, Fal Conde, havia posat com a condició que es liquidés la República de manera immediata per proclamar regent el pretendent Xavier de Borbó. Entre el 15 i el 17 de juliol arriben als líders sublevats missatges en clau que indiquen que el cop començarà a Melilla, «el 17 a les 17». A partir d'aquell moment, s'ha de produir una sèrie d'aixecaments en cadena. Mola renuncia a una acció simultània per evitar una sortida en fals si es llança una contraordre i aquesta no arriba a tothom. Aquesta opció, en canvi, oferirà possibilitats de reacció al Govern. Es constitueix el Comitè Nacional de Defensa Confederal de la CNT-FAI-AIT davant un cop que «no pot ni ha de ser una sorpresa».
UNA MORT OPORTUNA
El comandant de Las Palmas, Amadeo Balmes, mor d'un tret al provar una pistola. Això li permetrà a Franco abandonar Tenerife per assistir a l'enterrament a Gran Canària, on sospitosament ja l'estava esperant el Dragon Rapide. «Sense cap mena de dubte, fa la impressió de ser un assassinat ben planejat», opina l'historiador Ángel Viñas.
INICI DE LA CARNISSERIA
El general Batet s'entrevista a Iratxe al matí amb el general Mola per dissuadir-lo. Aquest li dóna la seva paraula d'honor que no se sublevarà. A les 5 de la tarda els rebels surten al carrer a Melilla. Al capvespre sonen les cornetes i tambors i es llegeix un ban firmat per Franco: «Faig saber: una vegada més, l'Exèrcit, unit a les altres forces de la nació, s'ha vist obligat a recollir l'anhel de la gran majoria d'espanyols (...) es tracta de restablir l'imperi de l'ordre dins de la República, no només en les seves aparences o signes exteriors sinó en la seva mateixa essència». A tot el protectorat s'apliquen les normes d'execució previstes per Mola, que es repetiran a tot Espanya: destitució dels caps militars fidels, declaració de l'estat de guerra, ocupació dels centres de poder civil i serveis públics, detenció dels militants d'esquerres i execucions sumàries. La nit del 17 al 18 de juliol hi ha només al Marroc 225 afusellats.
EL DIA DE FRANCO
A les 5.15 hores, Radio Las Palmas difon el ban de Franco que acaba amb una proclama: «fraternitat, igualtat i llibertat». A les 8.30 hores, el Govern de la República radia un comunicat. «S'ha frustrat un nou intent criminal contra la República. (...) el Govern declara que el moviment està circumscrit a determinades ciutats del Protectorat i que ningú, absolutament ningú, s'hi ha sumat a la Península». El pitjor no és que les autoritats republicanes s'enganyin, sinó que amb prou feines prenen mesures preventives. A les 10 hores d'aquell mateix dia, el coronel Sáez de Buruaga envia un telegrama a Franco comunicant que són «propietaris absoluts de totes les places del Marroc» i que pot aterrar a Tetuan o Larraix perquè forces del Marroc es posin «a les seves ordres». A les 14.00 hores s'enlaira el Dragon Rapide de Gando. Fa escala a Casablanca, amb Franco de civil i amb el bigoti afaitat, i no arribarà a Tetuan fins l'endemà. Malgrat que el 18 de juliol serà la data que passa a la història (malgrat que Franco en aquell moment només aspirava a obtenir l'Alt Comissariat del Marroc), aquell dia només surt al carrer l'Exèrcit a les Canàries, Sevilla, Còrdova i (sense èxit) a Màlaga.
EL DIA DE LA VERITAT
El 19 de juliol, a les hores prèviament fixades, es desenvolupa el gruix de la revolta. Es produeixen alçaments exitosos a Àvila, Burgos, Cáceres, Cadis, Osca, Logronyo, Oviedo, Palència, Mallorca, Pamplona, Salamanca, Segòvia, Sòria, Terol, Valladolid, Vitòria, Zamora i Saragossa, i finalment derrotats a Ciudad Real, Barcelona, Girona, Madrid, Lleida i Albacete. Resistència desigual de milícies obreres i forces de seguretat.
EL CAP S'ESTAVELLA
S'estavella l'avioneta que havia de traslladar Sanjurjo a Burgos per prendre el comandament. A Madrid, assalt a la caserna de la Montaña, on s'havien tancat els insurrectes. Goded es rendeix a Barcelona. Segueixen els pronunciaments a la Corunya, Granada, Lleó, Lugo, Ourense i Pontevedra.
L'ÚLTIM DIA DEL COP
Últims moviments, tots ells frustrats, a Toledo, Sant Sebastià, Guadalajara i Almeria. El cop és derrotat allà on les forces de seguretat i els militants d'esquerra resisteixen conjuntament (Barcelona, Madrid, Màlaga, Gijón, Sant Sebastià) i ni tan sols s'arriba a produir en llocs on els rebels són febles o han estat desactivats (Alacant, València, Badajoz, Bilbao, Castelló, Conca, Huelva, Jaén, Múrcia, Santander i Tarragona). Als bastions obrers en què els sindicats no tenen al seu costat la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt (Sevilla, Saragossa) el cop militar dels revels triomfa. I no troba resistència on compta amb una base social àmplia i armada (Navarra i part de Castella la Vella).
VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
Queipo de Llano: «Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, a la vegada, a les seves dones. Això és totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara almenys sabran què són homes de debò i no milicians maricons. No s'alliberaran per més que bramin i s'hi resisteixin». La repressió bat rècords de salvatgisme a Andalusia: 47.400 executats.
ENCARA SÓN QUATRE
Es forma la Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas, el general amb més antiguitat. Mola, Queipo de Llano i Franco reben el comandament dels exèrcits del Nord, del Sud i d'Àfrica. Franco encara haurà de maniobrar pel comandament suprem.
EL CONFLICTE
Dos empresaris alemanys enviats per Franco s'entrevisten amb Hitler, que decideix oferir suport aeri als rebels per traslladar les seves tropes a la Península. El 28 de juliol comença a arribar material ofert per Mussolini.
COMENÇA LA GUERRA
El Foreign Office qualifica per primera vegada en un informe la revolta com a «Spanish Civil War». Aquell mateix dia el Govern de la República autoritza el Ministeri de la Guerra a declarar «zona de guerra» les àrees en què es desenvolupin operacions militars i la Junta de Defensa Nacional de l'Exèrcit rebel emet un ban que estén l'estat de guerra a tot el territori. Han fracassat tant el cop d'Estat tal com havia estat planificat en els últims mesos com els intents de la República de sufocar la sublevació. Comencen tres anys de contesa fratricida.
