El mapa sísmic subestimava el risc a la zona de Lorca
El terratrèmol obliga a revisar la norma antisísmica d'edificació a Espanya | El dany el va agreujar la proximitat del focus, la superficialitat i el tipus de terreny | El 12% dels edificis inspeccionats, 165, pateix greus danys estructurals | L'acceleració sísmica del sòl va ser el triple de la que preveu la norma de Lorca | Nou centres escolars no obriran ja en el que queda de curs
El col·lapse de edificis a Lorca ha posat en evidència que el mapa de perillositat sísmica existent a Espanya subestimava els riscos d'un terratrèmol que va resultar devastador en aquesta zona. Mentre els experts apunten que aquest mapa ha de refer-se, el Govern va anunciar que les normes de construcció també seran revisades.
La necessitat de refer les normes antisísmiques es produeix perquè un terratrèmol de magnitud no gaire forta (5,2 graus) ha tingut uns efectes letals, superiors al que es podria esperar. El perill estava infravalorat. "Fins ara, hem donat molta importància a l'elevada magnitud d'un terratrèmol ia la profunditat o superficialitat del focus, però ara estem veient que magnituds no excessivament elevades ocasionen danys localitzats superiors als esperat", assenyala Emilio Carreño, director de la xarxa sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Encara que els terratrèmols no siguin de gran magnitud, si tenen un focus de sismicitat molt superficial, són propers i sobre ells hi ha edificacions aixecades, poden originar més danys del que era previsible, argumenta Carreño. A més, el sòl tou dels sediments en aquesta zona amplificar l'impacte de les ones.
Els càlculs constructius antisísmics al municipi de Lorca han quedat superats. La norma sismoresistent (del 2002), que es basa en el mapa de perillositat, assenyala que els edificis d'aquesta localitat han d'aguantar una acceleració o moviment del terreny de 0,12 g (cada unitat g és l'acceleració de la gravetat: 9, 8 m/s2). No obstant això, l'Institut Geogràfic registrar una acceleració pic de 0,367 g, és a dir, tres vegades aquesta quantitat. Aquesta acceleració és la major registrada des que l'IGN instal.lar els seus primers equips en 1984. Van ser danys molt localitzats en zones concretes, mentre que altres àrees relativament properes es van salvar de les sacsejades.
"El càlcul que es recull a la norma no reflecteix el que realment havia d'haver passat", admet Carreño. La norma sismoresistent està pensada per afrontar el risc de dos sinistres com aquest cada 1.000 anys, però el col lapse d'edificis prova que no es va complir l'objectiu.
"Una magnitud de 5,2 graus però afrontada a 20 o 30 quilòmetres de distància hagués quedat coberta per la norma, però el focus sísmic estava molt a prop, de manera que el moviment del sòl és també molt intens", explica Xavier Goula, cap de l'àrea de sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya. La conclusió és inequívoca: cal actualitzar el mapa de perillositat sísmica i la norma sismoresistent, opinen els experts. "Després de cada terratrèmol important, gairebé sempre es recalculen les dades de la norma, especialment el nivell d'acceleració del sòl", diu Alex Barbat, professor d'estructures de la UPC. No obstant això, per a ell no és just ni correcte dir que la norma està mal feta, ja que aquesta "es fa sempre en funció de les dades existents".
Emilio Carreño destaca que el mapa de perillositat sísmica es nodreix de la informació recent que proporcionen els sismògrafs) i de la documentació històrica, però no es disposa de dades sobre l'acceleració del sòl en tots els punts d'Espanya. "Per poder determinar els valors d'acceleració del sòl en una determinada zona es necessiten haver tingut abans terratrèmols".
El vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, va confirmar que les normes de construcció a Espanya seran sotmeses a una revisió. "El més lògic és que vegem tota la normativa, la que hi ha de construcció, també la de seguretat; cap país seriós deixa de revisar la norma quan passa una situació com aquesta", va explicar. "Caldrà veure què ha passat; que els tècnics ara estudiïn per què han caigut alguns edificis", va dir. Una nova normativa obligarà a incorporar més elements de seguretat per afrontar el risc d'un sinistre amb col.lapse cada 500 anys. L'IGN ha indicat que el nou mapa de perillositat ha d'estar el proper mes de gener. El Govern de Múrcia ultimava ahir a la nit l'avaluació dels habitatges afectats. Fins ahir al matí, s'havien inspeccionat 1.374 edificacions (el 80% de les delimitades). El 48% de les edificacions han estat senyalitzades amb el color verd, de manera que les famílies poden tornar a casa amb tranquilitat. El 40% dels edificis avaluats han estat marcats pel color groc, de manera que els seus amos poden recollir els estris i marxar, ja que hi ha algun risc per a l'habitabilitat. I un 12% les distingeix el color vermell, de manera que no està prohibit l'accés, per patir algun dany estructural, encara que no necessàriament seran enderrocades.
Nou centres escolars (sis escoles de primària i infantil, i tres instituts) no obriran ja en el que resta de curs. Els 6.600 alumnes afectats seran redistribuïts pels 24 centres restants de la ciutat, que reobriran la setmana. A més, les 13 esglésies de la ciutat pateixen danys estructurals, de manera que no podran obrir les seves portes en un període de temps indeterminat, sense descartar que alguna d'elles hagi de ser enderrocada.
JOSÉ SERRA VALÈNCIA
Llacunes de coneixement. Nous descobriments científics revelen que els grans terratrèmols poden ocórrer pràcticament en qualsevol zona d'Espanya. Fins i tot àrees considerades "estables" fins ara poden patir sismes superiors magnitud V que provoquen danys severs. El Govern projecta modificar la norma sísmica
L'ús de noves tecnologies, el recurs als vells arxius històrics i, sobretot, la investigació realitzada sobre el terreny en les falles actives de la Península obliguen a revisar el mapa de risc sísmic d'Espanya. Segons els experts que treballen en aquest camp, hi ha zones d'Espanya no previstes fins ara en la cartografia de risc que poden registrar terratrèmols de magnitud V similars al de Lorca mentre que altres àrees "tranquil" que no pateixen sismes des de fa centenars d'anys poden patir un gran tremolor en qualsevol moment. L'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment (IGN) va crear fa tres anys, molt abans d'episodis com els de Lorca o Fukushima, una comissió especial per incorporar els nous coneixements i modificar el mapa de risc i la Norma Sísmica NCSE-02 vigent en Espanya. França ho ha fet recentment per incorporar les últimes dades científiques disponibles.
Risc latent
Cal conviure amb el risc i treballar per reduir els seus efectes. Per a això existeixen, almenys en els països més desenvolupats, normes que regulen la manera de construir edificis i infraestructures en les àrees de major risc. No obstant això, entre els experts s'obre pas la creença que el risc és més gran del que la ciència i la legislació antisísmica contemplen ara.Recents estudis semblen apuntar en aquesta direcció. El mateix terratrèmol de Lorca mostra característiques poc usuals, com la que s'hagin produït dos terratrèmols consecutius amb magnitud "in crescendo" en lloc de la típica seqüència del terratrèmol seguida d'una rèplica de menor intensitat. Emilio Carreño, director de Sismologia de l'IGN, apuntava una explicació: que el primer moviment de la falla de Lorca-el terratrèmol de 4,5 graus-hagués "disparat" el segon. "A l'entorn de Lorca hi ha moltíssimes falles i molt fragmentades. És possible que en una d'aquestes, els esforços acumulats s'hagin trencat amb el primer sisme disparat un procés similar en un altre segment de falla gran", explicava en una entrevista recent.
En revisió
Una investigació del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en la qual participen l'Acadèmia Russa de Ciències, el Centre Internacional de Física Teòrica i la Universitat de Trieste (Itàlia), ha identificat l'existència de nodes o punts d'intersecció de línies morfoestructurals on es poden generar terratrèmols que superin la magnitud V, a partir de la qual es poden generar danys significatius en les infraestructures.
La investigació ha identificat noves zones de risc sísmic en àrees de la Serralada Cantàbrica, l'extrem occidental de les serralades Bètiques i el nord de València, on no hi ha registre de terratrèmols d'aquesta intensitat. La tècnica utilitza informació topogràfica, geològica i geofísica, juntament amb imatges de satèl lit, per identificar els nodes més problemàtics. Els arxius històrics ofereixen també important informació i encara avui és possible "descobrir" terratrèmols ignorats no incorporats als mapes de risc. L'IGN ha contractat assistències tècniques responsables de realitzar aquestes recerques en arxius municipals o de l'Església. D'aquesta manera, han aparegut terratrèmols dels quals no es tenia memòria i sobre els quals és possible obtenir nombrosa informació per mètodes indirectes. Gràcies a aquesta via d'investigació, el 2002 es va concloure un catàleg que va incrementar fins 2311 el nombre de terratrèmols soferts fins a 1900 a Espanya i va ampliar la superfície afectada per aquest risc. Un catàleg anterior (1983) només recollia 1.181 tremolors. La nova informació, però, no va arribar a temps per a ser inclosa en la revisió de la norma sísmica realitzada el 2002.
Una altra font d'informació, cada vegada més apreciada, és la que proporciona la paleosismologia en què experts geòlegs busquen les empremtes d'antics terratrèmols amb una minuciositat digna dels agents del CSI. José Manuel Martínez, delegat de l'IGN en el Grup de Treball creat per actualitzar la norma sísmica de 2002, admet que cal introduir canvis normatius. "El coneixement canvia, cada terratrèmol ens ensenya una mica més i ens obliga a actualitzar els mapes de risc", va declarar. Des de 2008 funciona un grup d'experts que, en col.laboració amb especialistes i altres institucions, incloses algunes de França i Portugal, està treballant en la redefinició del risc sísmic a la Península. Martínez assegura que no hi ha competència ni protagonismes, sinó afany de coneixement. "Els terratrèmols més importants són, fins ara, els anteriors a 1898, de manera que si volem saber el risc real per a determinades zones d'Espanya és necessari incorporar, i així ho fem, tota la informació disponible i la que va apareixent", va afegir . El Govern va anunciar divendres passat que modificarà la norma sísmica.
La Norma Sísmica
La NCSE-02 està vigent a Espanya des d'octubre de 2002. Proposa un mètode de càlcul basat en la resistència, de manera que només garanteix l'estabilitat de l'estructura, ignorant els danys que es puguin produir en la resta de materials i elements externs. Un edifici que resisteix a un sisme segons la NCSE pot perdre tots els seus murs, instal.lacions i altres elements, sempre que la seva estructura romangui en peu. Aquesta normativa no impedeix, com així ha passat, desgraciats accidents com els de Lorca.
La norma és d'obligatòria aplicació quan l'acceleració previsible és superior a 0.08g, el que passa en províncies com Huelva, Màlaga, Granada, Almeria, Múrcia, Alacant i àrees pirinenques. En edificis "sensibles" com hospitals o preses és obligatòria l'aplicació de la norma per acceleracions de 0.04g (Lugo, Ourense, Badajoz, Navarra, Osca, Barcelona, Lleida, Tarragona i València). A Espanya el punt de major perillositat sísmica es dóna a prop de Santa Fe (Granada), amb una acceleració bàsica de 0.24g. Al Japó, les estructures de formigó i els elements de l'edifici es construeixen fins i tot per 0.8g, deu vegades per sobre de la zona espanyola més perillosa. José Manuel Martínez assegura que la norma NCSE està en permanent revisió i recorda que la primera norma sismoresistent és de 1961, seguida de les de 1968, 1974 i 10. La tendència és apropar-se al Eurocodi de la construcció i incorporar mapes regionals de risc amb més detall.
