És complex explicar com es construeix el coneixement... A les aules només podem explicar part del què coneixem, que no és molt... en canvi, la dimensió del que no coneixem és relativa -segons Einstein- però va eixamplant-se a mesura que en som més conscients: d'on venim?, on anem?, què sabem? La ciència per sí sola no acaba d'explicar-nos res, aleshores apareixen les religions, les filosofies, l'esoterisme, les arts endevinatòries, l'alquímia... i tornem a la ciència i tornem a començar, sense camí o fent-lo com Machado. El coneixement, tal vegada, comença per la voluntat (la letra con sangre entra? ...mai), continua amb l'aprenentatge i es consolida amb la paciència, la constància i d'altres valors més morals que científics, a més de la intel·ligència i/o la capacitat que, de tota manera, també són aptituds sempre recomanables per portar l'actitud a l'èxit.
Potser, Sócrates -que no tenia blog, ni facebook, perquè els seus raonaments sempre van ser orals- amb allò de que "Només sé que no sé res..." (cosa que tampoc va dir literalment així, en primera persona, segons Plató) potser volia referir-se, en general, a què les ciències tampoc avancen tant ni quant... Després dels inicis de la Revolució Industrial a finals del segle XVIII i durant tot el XIX, els invents més recents s'han limitat a millorar els avanços decimonònics, encara que en el camp de la informàtica l'anterior segle haja estat determinant... però, ara mateix, tothom treballa miniaturitzant tot l'existent, fins i tot l'univers: hi ha nous sistemes solars?, nous planetes?, sempre han estat ahí?, el coneixement és com l'univers que sempre està en formació permanent?
Algunes certeses i molts dubtes al respecte, s'expressen a l'article següent...
===========================================================
Estats Units i Europa batallen pel bessó de la Terra: un estudi assegura que l'exoplaneta Zarmina és habitable, i un altre rebat que el cos no existeix
Per: NUÑO DOMÍNGUEZ (Público), 6/02/2011 09
Un exoplaneta anomenat Zarmina i suposat bessó de la Terra ha desencadenat una guerra científica difícil de resoldre. Segons un nou estudi realitzat als EUA i en què ha participat una astrònoma espanyola, aquest planeta és habitable i rep una radiació de la seva estrella gairebé igual que la que la Terra rep del Sol Per a un altre expert que ha repassat les observacions que s'han fet d'aquest cos, anomenat oficialment Gliese 581 g, hi ha un 99,99% de possibilitats que el planeta no existesca.
"Els europeus diuen que no hi és i els nord-americans que sí, nosaltres hem considerat dues opcions", confessa a aquest diari Mercedes López-Morales, investigadora de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) i coautora d'un treball que ha recalculat la mida de Gliese 581, l'estrella que escalfa a Zarmina, si és que existeix. La temperatura podria arribar als 20 º C, segons els nous càlculs.
Món invisible
Al setembre, un equip liderat per l'astrònom nord-americà Steven Vogt va proclamar el descobriment de Gliese 581 g, el planeta més semblant a la Terra. L'investigador va arribar a dir que en el seu Zarmina, amb una massa unes tres vegades la de la Terra i un radi 1,5 vegades més gran, hi havia un 100% de possibilitats que hi hagués vida.
Unes setmanes després, un altre equip europeu baixava a Vogt del cavall. D'acord amb les noves observacions del caçador d'exoplanetes més precís del món, el telescopi HARPS, a Xile, el planeta no existeix. Des de llavors, Zarmina habita en un llimb del que serà difícil treure'l fins d'ací a dos anys, quan hi haja observacions suficients. El fet segueix alimentant el morbo que la vida estiga brollant en un món a 20 anys llum de la Terra.
Els nous càlculs de l'equip de López-Morales, fets amb el telescopi Charo, prop de Los Angeles, indiquen que Gliese 581 és una mica més gran i freda del que es pensava. Això redefineix on es troba la zona habitable en la qual pot haver aigua líquida i, per tant, vida. El nou càlcul, que serà publicat en Astrophysical Journal Letters, deixaria a Gliese 581 g al mig de la zona habitable, amb unes temperatures que oscil·larien entre els 51 i els 9 graus sota zero. El truc és que, si com es pensa, el planeta té atmosfera capaç de fer l'efecte hivernacle, la temperatura màxima arribaria fins als 21 graus. "Seria com estar a les Canàries", fantasieja López-Morales.
"Seria el lloc perfecte per anar de vacances", opina un expert
Si hi és, Zarmina és més una bessona bivitelina que univitelina, ja que els seus anys duren 10 vegades menys (36 dies), i la seua estrella emet 100 vegades menys llum que el nostre Sol, el que fa que reba una radiació quasi idèntica a la que rep el nostre planeta, segons López-Morales. De tota manera, segons una revisió estadística de l'astrònom Phillip Gregory, de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà), les observacions dels dos telescopis que han fet servir els rivals dels EUA i Europa, el Keck de Hawaii i el HARPS a Xile, el planeta g no existeix. Tampoc el f, que també va ser anunciat per Vogt.
"Si hi és, el Gliese 581 g és el lloc perfecte per anar de vacances", opina Ignasi Ribas, un expert en exoplanetes de l'IEEC-CSIC que no ha participat en cap dels dos estudis. Ribas s'inclina perquè Zarmina siga només un miratge. "L'equip dels EUA va calcular òrbites totalment circulars per als planetes de Gliese 581, però quan es fan servir altres líptiques, més semblants al que veiem en altres sistemes solars, Gliese 581 g desapareix", explica Ribas.
"No vaig a admetre encara que (Zarmina) és un planeta mort", explica Sarah Seager, experta en exoplanetes de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Vogt i la resta del seu equip segueixen defensant l'existència del seu planeta i ja estan demanant noves dades. "Clarament es necessiten més observacions perquè puguem arribar a un consens", opina Seager.
El mateix creu la pròpia López-Morales, que adverteix que encara que el sistema Gliese 581 està sent "bombardejat amb observacions" per molts grups, es necessitaran almenys dos anys per confirmar o descartar Zarmina. "L'altra opció és començar a enviar senyals de ràdio fins que ens contestin", conclou la investigadora.
