Notícies de la Unió Europea i del món

Loading...

31/08/2010

Festes Mare de Déu de Gràcia, 2010



PROGRAMA DE LES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA (Vila-real, setembre 2010)

Dissabte 28
15.00 h Al pavelló Bancaixa, inici de la XXX edició de les 24 hores de bàsquet. Exposició commemorativa. Organitza penya L a Merla amb la col·laboració de l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.



DIMECRES 1
16.00 h Muntatge de cadafals.
19.30 h A la plaça de la Vila, acte oficial d’inauguració del XXIII Festival Internacional de Danses. Ballet de las Américas, Colòmbia; Ergyron, República de Txucotka (Federació Russa); Gehem, Turquia; grup de danses E l Raval. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
20.30 h A la sala de teatre E ls XIII, lliurament de trofeus dels Jocs Esportius Locals d’hivern 2009-2010 i estiu 2010. Organitza Regidoria d’Esports, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.



DIJOUS 2
18.30 h A la plaça Major, tallers d’animació dels països participants en el XXIII Festival Internacional de Danses.
22.30 h XXIII Festival Internacional de Danses. A l’Auditori Municipal actuació del grup Ballet de las Américas, Colòmbia; grup de danses E l Raval. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.



DIVENDRES 3
13.00 h Obertura de la festa al parc de la Panderola, amb volteig de campanes i descàrrega de coets.
13.15 h Inauguració del Casal del Vi, a la plaça del Llaurador.
13.45 h Inauguració de la 20a Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, organitzada per la C omissió de Penyes amb la col·laboració de la Junta de Festes de Vila-real.
14.00 h Al carrer de l’Hospital, actuació inaugural de la Fira de la Tapa a càrrec del DUO SIEMPRE CON SWING I ROBERTO OCAÑA.
18.00 h Eixida de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia des de l’ermita.
19.00 h Recepció de la Mare de Déu de Gràcia davant del col·legi dels pares carmelites pel poble, penyes, reina i dames, autoritats i clero. Tradicional traca i solta de coloms. Seguidament processó pel següent itinerari: carrer de l’Ermita i l’església Arxiprestal on s’entonarà el Tota Pulcra.
20.15 h Als balcons de l’Ajuntament, lliurament de la Clau de la Festa i a continuació Crida de la Festa a càrrec de la Sra. Alicia Llop Nácher.
21.00 h A la Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, actuació musical a càrrec del grup de rock metal SUDIK. Patrocina La Alacena de Teruel.
22.00 h Al carrer de l’Escultor Amorós, VIII Refugi Rock. Organitza pub Refugi i col·labora la Junta de Festes de Vila-real.
23.00 h A la plaça Major, XXIII Festival Internacional de Danses. Actuació dels grups de danses: grup La Aljama, Bétera (Camp del Túria); Ballet de las Américas, Colòmbia; Ergyron, República de Txucotka (F. Russa); Gehem, Turquia. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
23.00 h Al carrer de Benedito núm. 6, IV Festival Click & Scroll. Organitza Penya Penyae.
23.30 h Al carrer de Betxí encreuament amb el Raval del C arme, embolada d’un bou en sac, de nom Blanquillo, de la ramaderia DE L'ERMITA, amb recorregut pels carrers Betxí,Tremedal, Salvador i Raval del Carme. Organitza la penya El Soll.
00.00 h Al carrer de la Penitència, núm. 2, I Concurs de DJ. Organitza penya El Bequelló.
00.00 h Al carrer del Molí, núm. 4, inauguració del nou casal i V festa Blood amb Sergio Rodríguez DJ. Organitza penya Mustafà.
00.00 h Al carrer del C rist de la Penitència, núm. 43, V aniversari amb festa Tribeka. Organitza penya La Sissa.
00.00 h Al carrer del Salvador, núm. 62, I Festival remember amb DJ Diego-Boys i Rafa Urbaneja-Space Ibiza. Organitza penya Beu i Fuig.



DISSABTE 4
08.00 h Encierro pel recinte de la Vila, amb bestiar de la ramaderia de GERMÁN VIDAL. Patrocina la Junta de Festes de Vila-real.
09.00 h Al camp de tir Sant Huberto del Grau de C astelló, tir social a la guatla. Organitza Societat de Caçadors La Dehesa, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
09.30 h Al carrer de Josep Ramon Batalla, núm. 8, 8é Esmorzar paranyer, homenatge a Vicent Agulleiro. Organitza penya E l Minaor amb la col·laboració de la penya El Sifó i Apaval.
09.30 h A la placeta de l’Arbre del D esmai (encreuament entre el carrer de València i l’avinguda d’Itàlia), XII Campionat de petanca. Organitza l’AV Barri de l’Hospital, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
10.30 h A la plaça Major, X Concentració de SEAT 600 i cotxes clàssics, organitza AC Socarrats.
11.00 h Al carrer Major Sant Jaume, jocs tradicionals infantils i tallers de ball dels països participants en el XXIII Festival Internacional de Danses.
11.00 h Al c/Indústria, tècniques de relaxació i respiració amb estiraments. Organitza el Club de Kung-Fu de Vila-real, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real i l’associació esportiva cultural i arts marcials de Vila-real.
12.00 h Al pati del C asal de Festes (camí de Betxí), 63é Concurs de paelles per a penyes, organitza la Comissió de Penyes, patrocina la Fundació Caixa Rural Vila-real. Col·labora la Junta de Festes.
12.00 h Al pati del Casal de Festes (camí de Betxí), 3r Concurs de salpicó durant el Concurs de paelles. Organitza penya l’Empedrat. Patrocina restaurant Al d’Emilio.
12.00 h Al carrer del Salvador, núm. 62, revetlla popular. Organitza penya Beu i Fuig.
14.00 h Al restaurant E ls XIII, dinar de germanor. Organitza l’associació de pensionistes i jubilats Del Prado. A continuació, a la seu de l’associació, ball amb orquestra, patrocinat per la Junta de Festes de Vila-real.
17.00 h Al CEAM, ball inaugural de festes, orquestra patrocinada per la Junta Festes.
17.00 h Al circuit del camí de les Voltes i l’av. Bèlgica, reunió d’escoles de ciclisme Trofeu Verge de Gràcia. Organitza Club Ciclista Campió Llorens de Vila-real. Patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
17.00 h Al pavelló Bancaixa, gala d’arts marcials. Organiza club esportiu Maykun Vila-real, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
17.00 h Al carrer de la Sang, mercat de productes artesans dels països participants en el XXIII Festival Internacional de D anses. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
18.00 h A la plaça de Mossén Ballester, exhibició popular d’escacs. Organitza Club d’Escacs Vila-real. Patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
18.00 h A la sala d’actes de la C aixa Rural, concert. Organitza la Societat de Música Acadèmica.
18.30 h Bou per la vila, amb el bou núm. 52 de nom Zancudo de la ramaderia de PUERTO FRONTINO i el bou núm. 68 de nom Protegido de la ramaderia de Javier Guardiola Domínguez. Patrocina la Junta de Festes de Vila-real.
18.45 h A la plaça Major, moda al carrer, desfilada de models. Patrocina B.R. Asociados SL, agencia de seguros AXA. Col·labora la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
19.00 h Obertura d’exposicions:
• Museu de la Ciutat Casa de Polo:
Pascual Arnal..................................... Fotografia
• Casa de l’Oli:
17a Mostra concurs de fotografies “El món del parany”, organitza penya L’Embolic i l’associació de paranyers APAVAL i la col·laboració de la Regidoria de Museus.
• Comunitat de Regants, av. La Murà, núm. 9 (sala d’actes)
Pascual Canós Cotolí....................... Il·lustracions de tècnica mixta
• Marcana (c/ Sant Roc, 52):
Pepe Biot / Llorens Gil..................... Olis
• A la sala d’exposicions Els Lluïsos:
Vicente Ventura Punzano................ Dibuix a llapis
• A l’associació de veïns La Sénia (c/ La Plana, 13, baix):
Exposició de labors, bijuteria i quadres pintats pels veïns
• A les sales d’exposicions de la Caixa Rural:
Exposició col·lectiva......................... Olis
F. Folguera i V. Usó.......................... Fotografia
Antonio Gómez.................................. Olis
Marín Alloza....................................... Obres Netart
Mar Martínez Navarro...................... Acrílics
Walmer Sendim................................. Pintura i xilografia
19.30 h Desfilada folklòrica internacional per la plaça de la Vila, Major Sant Jaume, Bayarri, Raval de Sant Pasqual i plaça de Sant Pasqual. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
20.00 h Al carrer de Josep Ramon Batalla, núm. 8, actuació de Pepe Goteras, amb música i varietats. Organitza penya El Minaor.
21.00 h A la Fira de la Tapa, actuació musical a càrrec de BARON DANDY Y SUS RUMBEROS. Patrocina Unió Musical Espanyola.
23.00 h A l’Auditori Municipal, XXIII Festival Internacional de Danses, actuació
del grup E rgyron, República de Txucotka (F. Russa) i de Gehem, Turquia. Organitza grup de danses E l Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
23.00 h Al carrer de Torrehermosa, núm. 35, festa de l’espuma II aniversari, penya Borratxo L’Últim amb Ivan DJ (house) i DJ Parra (comercial).
23.00 h Al carrer de la Pietat, núm. 48, festa Pachanreggaeton. Organitza penya L’Embolat.
23.30 h Bou embolat, amb els mateixos bous de la vesprada. Embolades al carrer de Josep Ramon Batalla, a l’encreuament amb el Raval del Carme. Patrocina la Junta de Festes de Vila-real.
00.00 h Al recinte del Mercat (al costat de C arrefour), I Festival Vila-real Balla,
fins a la matinada. Organitza Friday & FUTURA FM, patrocina: D iscoteca Blood.
00.00 h A la plaça de Sant Pasqual, 6é Aniversari Bombo Groc Vila-real amb discomòbil. Col·labora La Tasca.
00.00 h Al carrer de l’Ecce Homo, núm. 43, carajillada popular. Organitza
penya El Sifó.
00.00 h Al carrer de Santa Bàrbara, núm. 99, disco mòbil. Organitza penya Resaca.
00.00 h Al carrer del C ronista Traver, núm. 34, 8é Festival electrohouse amb els DJ Fran Ibáñez (Kokoro Productions i Futura FM) i D ani Rodríguez
(Subliminal House). Organitza penya Vaser Keno.
00.00 h Al carrer de la Penitència, núm. 2, disco mòbil amb Nebher DJ. Organitza penya El Bequelló.
00.00 h A la plaça de José Soriano, 11é Festival remember. Organitza penya El Barral.
00.00 h Al carrer del Molí, núm. 4, festa remember amb DJ Miki de Kyoto. Organitza penya Mustafà.
00.00 h Al carrer de Buenos Aires, núm. 10, I Festa Gossip. Organitza penya Samfaina.
01.00 h Al carrer de Sant Joan, núm. 42, III Festa petarda amb DJ Palmito. Organitza penya Postiguet.
02.00 h Al carrer de Betxí, núm. 8, resopar popular. Organitza penya Sursum Corda.



DIUMENGE 5
08.00 h Diana a càrrec de la colla de dolçainers i tabaleters E l Trull de Vila-real pels carrers de la ciutat.
10.00 h Al recinte de la Mayorazga, tir i arrossegament. Organitza associació cultural esportiva Tir i Arrossegament Hípica. Patrocina Junta de Festes de Vila-real i Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
10.30 h A l’església Arxiprestal, missa solemne en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de D éu de Gràcia, amb l’assistència de la reina i dames de la ciutat i autoritats. A continuació, processó pels carrers: Sant Antoni, Zumalacárregui, Major Sant D oménec, plaça Major, plaça de la Vila, Major Sant Jaume, Pere III, Cova Santa, plaça Major, plaça de la Vila i C omte Albay fins a l’església Arxiprestal.
11.00 h Al c/ Indústria, taller de defensa personal per a dones i xiquets/es. Organitza el Club de Kung-Fu de Vila-real, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real i l’associació esportiva cultural i arts marcials de Vila-real.
14.00 h Mascletà a la plaça de la Panderola, a càrrec de la pirotècnia Martí.
16.00 h I Concurs nacional de guinyot al bar C onsolación. Organitzen les penyes Extraviats i L’Esclafit.
18.00 h A la sala d’actes de la C aixa Rural, concert. Organitza la Societat de
Música Acadèmica.
19.15 h A l’encreuament del carrer Major Sant Doménec i carrer de Cervantes, concentració de penyes, entitats, veïns i veïnes per a participar en l’ofrena.
19.30 h Ofrena de flors per les entitats ciutadanes, penyes, veïns i veïnes per la plaça Major, plaça de la Vila i carrers Major Sant Jaume, carrer Bayarri i Sant Roc fins a l’església Arxiprestal. Organitza la Comissió de Penyes. Col·labora la Junta de Festes.
20.30 h A la Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, festa Mahou amb regals, sorpreses i la millor música del moment. Patrocina Cerveza Mahou.
21.30 h A la plaça de la Vila, activitat de promoció del valencià. Es realitzarà una
campanya informativa per a potenciar l’ús del valencià en les activitats festives, organitzat per la Secretaria Autònomica de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació amb la col·laboració de Controlaclub.
22.30 h Cloenda del XXIII Festival Internacional de D anses a la plaça Major, amb la participació dels grups: grup Ballet de las Américas, C olòmbia; E rgyron, República de Txucotka (F. Russa); Gehem, Turquia; grup de danses El Raval. Organitza grup de danses El Raval, patrocina l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
23.30 h Al carrer de l’Exèrcit, núm. 3, festa de Cap d’Any d’estiu amb campanades, raïm de la sort i cotilló. Organitza penya Pocs i Bojos.



DILLUNS 6
11.00 h A la plaça Major, VIII Gimcana especial: “Passeig per la nostra ciutat”, campanya de sensibilització d’accessibilitat al medi urbà de les persones amb minusvalidesa. Organitza Acudim.
13.00 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia EL PINCHO. Patrocinades per la Junta de Festes de Vila-real.
15.30 h Al carrer del C ardenal Tarancón, núm. 9, III Torneig de pòquer modalitat Hold´em Texas. Organitza penya Café´n´sal.
16.00 h Al carrer de l’Hospital (davant de la capella del Sant C rist), JUGANT, JUGANT..., activitats per als menuts amb una festa infantil. Organitza la Comissió de Penyes i patrocina Espectáculos Pirámide.
17.00 h Al C lub de Pàdel Vila-real, I Torneig de pàdel per a penyes. Fase eliminatòria fins al divendres dia 9. Organitza penya Galligotes. Patrocina Club de Pàdel Vila-real.
18.30 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia CANTERA. Patrocinades per la Junta de Festes de Vila-real.
18.30 h E n la casa social de la C ongregació de Filles de Maria Immaculada, exposició de mantellines.
19.00 h A la Fira de la Tapa, espectacle de màgia amb el MAGO PERETE. Patrocina la Comissió de Penyes.
19.00 h Al casal de la penya L ’Embolic, III Tast de vins de les terres de Castelló. Presentació del Clos d’Esgarracordes del celler Barón d’Alba, SL, de les Useres. Organitza penya L ’Embolic. Col·labora Junta de Festes.
21.00 h A la seu de l’associació de pensionistes i jubilats L a Murà, sopar de pa i porta amb la típica xulla, tot seguit ball amb orquestra, patrocinat per la Junta de Festes de Vila-real.
21.00 h A la seu de l’associació de pensionistes i jubilats D el Prado, sopar, tot seguit ball amb orquestra, patrocinat per la Junta de Festes de Vila-real.
22.00 h Tradicional Xulla pels carrers de la ciutat.
22.00 h Al CE AM, ball patrocinat pel Consell d’Usuaris de CEAM.
23.30 h Al Raval del C arme, orquestra nit de la xulla a càrrec de l’orquestra GRUPO POMPEYA. Organitza la Comissió de Penyes i col·labora la Junta de Festes.
00.00 h Al carrer de la Penitència, núm. 2, karaoke popular. Organitza penya El Bequelló.



DIMARTS 7
16.00 h Al carrer del C ardenal Tarancón, núm. 9, I Torneig futbol 3. Organitza penya Café´n´sal.
17.00 h Al carrer de Santa Bàrbara, núm. 99, gran festa infantil amenitzada per Ludoteca Jocs. Organitza penya Resaca.
17.30 h A la plaça Major, JUGANT, JUGANT..., activitats per als menuts amb jocs tradicionals organitzats per C reu Roja Joventut. C ol·labora la Junta de Festes de Vila-real.
18.00 h Al pavelló Bancaixa, V Galifainal four de bàsquet. Organitza penya Galifardeu, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
18.30 h Bou per la vila, amb el bou núm. 5 de nom Mesalino de la ramaderia DOÑA CARMEN BORRERO RODRÍGUEZ, patrocinat per la penya Beu i Fuig i el bou núm. 138 de nom Quitasueños de la ramaderia SANTIAGO D OMEC Q BOHORQUEZ, patrocinat per la penya taurina Guarismo 9.
19.30 h Al recinte del Mercat (al costat de C arrefour), festa de la 3a edat, amb degustació d’un berenar popular i, tot seguit, ball amb orquestra. Patrocinen la Junta de Festes de Vila-real i la Fundació Caixa Rural de Vila-real.
19.30 h Al carrer de Betxí, núm. 8, berenar popular de llesquetes amb ou i mistela. Organitza penya Sursum Corda.
20.00 h A la Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, vesprada de monòlegs. Patrocina Pub Cocoon Day & Night.
22.00 h Al carrer de Josep Ramon Batalla, 17é Macrosopar de penyes, amb disco mòbil. Organitza la C omissió de Penyes i patrocina la Junta de Festes.
22.00 h Al carrer del C ardenal Tarancón, núm. 9, I Macarronà CES. A continuació, disco mòbil Espectáculos L a C lave. Organitza penya Café´n´sal.
23.00 h A la plaça del L laurador, actuació de LOS CHUNGUITOS patrocinada per la Junta de Festes de Vila-real.
23.30 h Bou embolat amb els bous de la vesprada i amb embolada al carrer de Josep Ramon Batalla, a l’encreuament amb el Raval del Carme.



DIMECRES 8
14.00 h A la Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, V Dinar de les dones amb l’actuació de DJ Palmito. Organitza penya Bandolers.
14.30 h Al restaurant Menfis, dinar de germanor, seguidament ball patrocinat pel Consell d’Usuaris de CEAM.
17.00 h A la plaça de la Panderola, JUGANT, JUGANT…, activitats per als menuts amb parc infantil. Organitza la Junta de Festes de Vila-real, patrocina Fundació Caixa Castelló-Bancaixa.
17.00 h Cercavila amb xaranga pels carrers del poble de les penyes Pocs i Bojos i 1 Bou + per fer l’entrada dels caixons dels bous. Organitza penya Pocs i Bojos.
18.30 h Bou per la vila, amb el bou núm. 120 de nom Vencedor de la ramaderia CANAS VIGOUROUX, patrocinat per la penya 1 Bou + i el bou núm. 4 de nom Babieco de la ramaderia LOS RECITALES, patrocinat per la penya Pocs i Bojos.
18.30 h Al carrer d’Artana, núm. 2, II Concurs de Beba zumo de cebada. Organitza penya La Esquina del Cantó.
19.00 h Bingo i porrat popular al carrer del Bisbe Rocamora, núm. 62. Organitza penya El Garbonet.
19.00 h Al carrer del Molí, núm. 4, I Concurs de sangria amb degustació. Organitza penya Mustafà.
21.00 h A l’església Arxiprestal, serenata a la Mare de Déu de Gràcia, a càrrec de la rondalla de Betxí. Organitza Congregació de Filles de Maria Immaculada.
21.00 h A la Fira de la Tapa, actuació musical a càrrec del DUO SIEMPRE CON SWING I ROBERTO OCAÑA. Patrocina Unió Musical Espanyola.
23.00 h Encierro de bous embolats pel recinte de la vila, amb bestiar de la ramaderia EL C ASTELL . Patrocina l’associació Amics del Bou.
23.30 h Bou embolat, amb el mateixos bous de la vesprada. Embolades al carrer de Josep Ramon Batalla, a l’encreuament amb el Raval del Carme.
00.30 h Al recinte del Mercat, 4t Concurs de búfals. Organitza la Comissió de Penyes i patrocina Espectáculos Pirámide.
01.30 h Al recinte del Mercat, repartiment dels lots de menjar per al Concurs d’empedraos. Organitza la C omissió de Penyes. Patrocina Fundació Caixa Rural Vila-real, amb la col·laboració de la Junta de Festes.
02.00 h Al recinte del Mercat, 14é Concurs d’empedraos. Tot seguit disco mòbil. Organitza la C omissió de Penyes. Patrocina C arrefour i Fundació Caixa Rural Vila-real, amb la col·laboració de la Junta de Festes.



DIJOUS 9
11.00 h A la plaça de la Panderola, inauguració del MERCAT MEDIEVAL. Continuará els dies 10, 11 i 12. Organitza Medievals Segle XIII. Patrocinat per la penya Bequelló i la Junta de Festes de Vila-real.
13.00 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia BENAVENT. Patrocinades per la Junta de Festes de Vila-real.
14.30 h Al restaurant Menfis, dinar de germanor. Organitza l’associació de pensionistes i jubilats L a Murà. Patrocinada per la Junta de Festes Vila-real.
17.00 h A la plaça Major, JUGANT, JUGANT..., activitats per als menuts amb una festa infantil. Organitza Junta de Festes de Vila-real. Patrocina Fundació Caixa Castelló Bancaixa.
17.00 h Al carrer de Buenos Aires, núm. 10, I Concurs d’estirar la corda. Organitza penya Samfaina.
18.00 h A la seu de l’associació de pensionistes i jubilats La Murà, ball.
18.30 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia BENAVENT. Patrocinades per la Junta de Festes de Vila-real.
18.45 h Al carrer de Betxí, núm. 8, I Campionat de truc per a penyes. Inscripcions fins al dimarts dia 7 al casal. Organitza penya Sursum Corda.
19.00 h A la sala de teatre Els XIII, gala 15é Aniversari de la revista POBLE,
amb el sorteig en directe de dos viatges a Mallorca per a quatre persones.
20.00 h A la C iutat E sportiva del Villarreal C F, X Torneig Mustafà Cup de futbol 7. Organitza penya Mustafà.
21.00 h A la Fira de la Tapa, actuació musical a càrrec de TIRANT LO ROCK. Patrocina Unió Musical Espanyola.
22.00 h Al recinte del Mercat, 19a Nit de penyes amb tombet de bou, amb l’actuació de l’orquestra L A MODA i disco mòbil. Organitza la C omissió de Penyes. Patrocina Fundació Caixa Rural Vila-real, amb la col·laboració de la Junta de Festes.
22.30 h A l’Auditori Municipal, teatre a càrrec del grup de teatre Tabola amb la representació dels sainets valencians La caiguda del balcó, de Paco Comes, i Ahí va eixa bomba, de Manuel Fenollosa.



DIVENDRES 10
11.00 h A la plaça de la Panderola, MERCAT MEDIEVAL. Continuará els dies 11 i 12. Organitza Medievals Segle XIII. Patrocinat per la penya Bequelló i la Junta de Festes de Vila-real.
13.00 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia PAIPORTERO. Patrocinades per la Junta de Festes de Vila-real.
18.00 h Al carrer de Lluís Vives, núm. 20, xocolatada popular. Organitza penya L’Esclafit.
18.00 h A l’església Arxiprestal concert d’orgue barroc, a càrrec dels organistes Vicente Flich i Augusto Belau.
18.30 h Vaques a la zona de cadafals, a càrrec de la ramaderia PAIPORTERO. Patrocinat per la Junta de Festes de Vila-real.
19.00 h Al camp municipal Fundació Flors, 1a semifinal del IV Trofeu Ciutat de Vila-real de futbol infantil. Organiza C lub E sportiu Vila-real. C olabora l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
20.00 h A la plaça de la Vila, ARRELS, IV Mostra de cultura i tradicions populars, ball de plaça, organitzat pel grup de danses El Raval.
20.30 h Al camp municipal Fundació Flors, 2a semifinal del IV Trofeu Ciutat de Vila-real de futbol infantil. Organitza Club Esportiu Vila-real. Col·labora l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
21.00 h A la Fira de la Tapa, al carrer de l’Hospital, actuació musical a càrrec del grup d’afrojazz ASIMEWOLE , dances i ritmes ètnics africans. Patricina Unió Musical Espanyola.
22.00 h A la plaça Major, 2n Macrosopar de disfresses per a penyes, amb disco mòbil. Organitza la Comissió de Penyes i col·labora la Junta de Festes.
23.30 h A la plaça del L laurador, actuació de LOS DELINQÜENTES, patrocinada per la Junta de Festes de Vila-real.
00.00 h Al carrer del Taronger, núm. 19, festival de playbacks “Memorial Juanjo Garcia” amb actuacions dels membres de la penya. Organitza penya L’Esquella.
00.00 h Al carrer Major Sant D oménec, núm. 24, festa 20é aniversaridel pub Vil Blues amb el D J Paco Vil. E n finalitzar, tradicional empedrao per als assistents. Organitza penya El Cordonet.
00.00 h Al carrer del Salvador, núm. 62, ball de disfresses amb disco mòbil. Organitza penya Beu i Fuig.
00.00 h Al Raval del C arme, núm. 20, festa eivissenca amb Roberto Galán DJ de Futura FM. Organitza penya L’Abaetjo.
01.00 h Al carrer de C arinyena, núm. 71, disco mòbil amb D J Pascual. Organitza penya Extraviats.
01.00 h Al carrer de l’Hospital, núm. 21, I Festa Bé i Avant sound amb DJ Milka i DJ Mane Ghetta. Organitza penya Bé i Avant.
05.00 h Al carrer de l’Exèrcit, núm. 3, desdejuni popular. Organitza penya Pocs i Bojos.



DISSABTE 11
08.00 h Encierro pel recinte de la vila, amb bestiar de la ramaderia GERMÁN VIDAL. Patrocina la Junta de Festes de Vila-real.
08.00 h Al local del Slot Club Vila-real (c/Calvari, 131) V Resistència 6h Slot per equips. Organitza Slot Club Vila-real. Patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
09.00 h A la plaça Major, Dia de la foto, organitzat per l’associació fotogràfica Sarthou Carreres.
10.00 h A la plaça Major, III Concentració de màquines de raure. Tot seguit, desfilada pels carrers: Ramón y C ajal, av. Pius XII, Josep Ramon Batalla, Vicent Sanchiz, Ermita, Almassora, Vicent Amorós, Joan Baptista Llorens, Riu Ebre, Francesc Tàrrega, La Murà, Ramon y Cajal i plaça Major. Organitza penya Cèltic Submarí.
10.00 h A l’oficina principal de la C aixa Rural, jornada de portes obertes als veïns i veïnes per a visitar les instal·lacions i obres d’art de la Caixa Rural. Romandrà oberta des de les 10.00 fins a les 14.00 h.
10.30 h Al camp municipal Fundació Flors, 3r i 4t lloc del IV Trofeu Ciutat de Vila-real de futbol infantil. Organiza Club Esportiu Vila-real. Colabora l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
11.00 h A la plaça de la Panderola, MERCAT MEDIEVAL. Continuarà el dia 12. Organitza
Medievals Segle XIII. Patrocinat per la penya Bequelló i la Junta de Festes de Vila-real.
12.00 h Al camp municipal Fundació Flors, final del IV Trofeu Ciutat de Vila-real de futbol infantil. Organiza Club Esportiu Vila-real. Colabora l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
13.00 h Al carrer de l’Escultor Amorós, festa asturiana. Organitza pub Refugi.
16.00 h Jornada de portes obertes a la seu del Slot C lub Vila-real (c/Calvari, 131). Organitza Slot C lub Vila-real. Patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
17.00 h Visita al parany ubicat a la rotonda de l’av. E uropa. Organitza la penya L’Embolic i APAVAL. Patrocina la Regidoria de C ultura de l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
17.00 h Al pavelló Bancaixa, gala d’arts marcials. Organiza club esportiu Maykun Vila-real, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
18.00 h Al Club de Pàdel Vila-real, semifinals i final del I Torneig de pàdel per a penyes. Organitza penya Galligotes. Patrocina Club de Pàdel Vila-real.
18.00 h Al Raval del Carme, núm. 14, 12a Degustació de faves vesprada de bous. Organitza penya El Casalet.
18.30 h Bou per la vila, amb el bou núm. 58 de nom Soldador de la ramaderia SÁNCHEZ DE YBARGÜEN i amb el bou núm. 88 de nom Impresionante de la ramaderia de CRISTHOPHE YONNET. Patrocina Comissió de Penyes.
19.00 h Al pavelló Campió Llorens, partit d’handbol, agermanament amb Vilanova i la Geltrú. Organitza el Club Handbol Vila-real, patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
19.00 h A l’Auditori Municipal, XXIII Concurs Internacional de Reclam. Organitza la penya L ’Embolic i APAVAL. Patrocina la Regidoria de Cultura de l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
19.30 h Al carrer de Betxí, núm. 8, degustació de mojitos. Organitza penya Sursum Corda.
20.00 h A la Fira de la Tapa, Festa FUTURA FM amb música, regals i moltes sorpreses. Col·labora Disco Namala. Patrocina ràdio Futura FM.
23.00 h A la plaça Major, nit andalusa amb les actuacions del grup REVOLERO i el ballet Pasión Flamenca. Organitza Associació Cultural Flamenca de Vila-real. Col·labora la Junta de Festes de Vila-real.
23.00 h Al carrer de la Pietat, núm. 48, festa Electroremember. Organitza penya L’Embolat.
23.30 h Bou embolat amb els mateixos bous de la vesprada i amb embolades al carrer de Josep Ramon Batalla, a l’encreuament amb el Raval del Carme.
00.00 h Al carrer de Santa Bàrbara, núm. 99, gran festa 15é aniversari amb disco mòbil (DJ C heka) i festa de l’espuma. A la matinada, tradicional torradeta de sardines. Organitza penya Resaca.
00.00 h Al carrer de la Penitència, núm. 2, festa remember a càrrec de Nebher DJ. Organitza penya El Bequelló.
00.00 h Al carrer del Molí, núm. 4, festa retrospective amb Ivan DJ versus DJ Rob. Organitza penya Mustafà.
00.00 h Al carrer de Benicarló, núm. 60, festa amb disco mòbil. Organitza penya El Quinqué.
00.30 h Al carrer del C ronista Traver, núm. 34, disco mòbil. Organitza penya Vaser Keno.
00.30 h Al carrer de Betxí, núm. 8, festa alemanya amb DJ Naranjito. Organitza penya Sursum Corda.



DIUMENGE 12
08.00 h Desmuntatge de cadafals.
10.00 h Al Trinquet Municipal Salvador Sagols, IV Campionat d’escacs Ciutat de Vila-real. Organitza C lub d’Escacs Vila-real. Patrocinat per l’Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
11.00 h A la plaça Major, exhibició de gossos raters. Organitza associació Gos Rater de Vila-real.
11.00 h A la plaça de la Panderola, MERCAT MEDIEVAL. Organitza Medievals Segle XIII. Patrocinat per la penya Bequelló i la Junta de Festes de Vila-real.
13.00 h A la Fira de la Tapa, festa Coca-Cola amb música, regals i moltes sorpreses. Patrocina Coca-Cola.
17.00 h Ofrena de flors a la Mare de D éu de Gràcia a l’església Arxiprestal, realitzada per la reina i dames de la ciutat. A continuació, processó de retorn de la imatge de la patrona fins a la seua ermita.
17.00 h Al CE AM, ball, orquestra patrocinada per la Junta de Festes de Vila-real.
20.00 h A la Fira de la Tapa, continuació de la festa Coca-Cola amb música, regals i moltes sorpreses. Patrocina Coca-Cola.
23.30 h Traca final de festes, des de l’església Arxiprestal fins al temple de Sant Pasqual. Patrocina la Junta de Festes de Vila-real.
00.00 h Al pàrquing de l’avinguda d’Europa, castell final de festes a càrrec de la pirotècnia Martí, patrocinat per la Junta de Festes de Vila-real.

29/08/2010

ECONOMIA (DOMÈSTICA) BÀSICA


Com encarar la crisi des de casa, és a dir, com gestionar l'economia domèstica amb unes nocions bàsiques és el repte que es planteja Vicente Hernández, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i analista financer que ens explica, fins i tot, com ens podem fer rics seguint els trucs i consells del seu assaig La gallina de los huevos de oro puedes ser tu. Una publicació de Gestión 2000 (editat al febrer de 2010) per a no-iniciats en Economia que va explicar fa uns dies a TV3.


26/08/2010

JUDAISME I SEXUALITAT (confessions d'un rabí)



En un altre post, al meu bloc d'opinio, ja us vaig explicar la meua predilecció per les entrevistes a La Contra de la contraportada de La Vanguardia: avui una altra mostra interessantíssima i magistral del català d'Els Ports, Víctor Amela.
.....................................................................................
Roly Zylberstein, rabino: "Salomón tuvo 600 esposas y 300 concubinas"
VÍCTOR-M. AMELA (La Vanguardia, 26/08/2010)

¿SÁBADO, SABADETE?
La comunidad judía Atid (que significa "futuro") de Barcelona ha tenido la gentileza de presentarme a su rabino, hombre joven y cosmopolita, erudito conocedor de la Torá (conjunto de textos sagrados hebreos). En estos tiempos en que pulsiones sexuales de sacerdotes católicos saltan a las portadas por asuntos deplorables, pregunto a Zylberstein qué registra la tradición mosaica acerca de la vida sexual del pueblo judío: desde los tiempos bíblicos entendió el sexo como dimensión humana poderosa que desde la ley sagrada guió sin jamás ocluir. Y me cuenta el rabino que "ningún día mejor que el sábado para el sexo, ¡pues el sabbat es para disfrutarlo!". ¿Vendrá de ahí lo de sábado, sabadete...?


Tengo 44 años. Nací en Buenos Aires y vivo en Jerusalén. Soy rabino. Asisto a la comunidad Atid de Barcelona, nueve días al mes. Estoy casado y tengo tres hijos, Tom (16), Niv (12) y Noam (6). Soy de izquierdas. Dios está en las fuerzas humanas que llevan a hacer el bien

¿Cómo se hace uno rabino?

Con vocación y estudiando mucho.

¿Qué estudió?

Me doctoré en Historia Medieval por la Universidad de Jerusalén. Pero quise trabajar también con personas, no solamente con libros... Y cursé cuatro años de estudios rabínicos.

¿A qué se dedica un rabino?

Asiste a los miembros de una comunidad en aspectos espirituales, educativos, culturales, personales... Hay varios tipos de comunidades judías: la nuestra pertenece al movimiento reformista.

¿Qué la distingue de otras?

Creemos que los judíos deben adaptarse al mundo en que viven. Vestimos como cualquier vecino y tenemos mentalidad abierta. No veo a Dios como juez castigador, sino de modo más íntimo y reflexivo. El judaísmo, más que teología, es práctica terrenal.

Por ejemplo.

El judaísmo no escinde cuerpo y alma, como sí hace la teología cristiana. No hay que salvar un alma, sino vivir aquí obrando bien. El concepto de Tikun Olam (mejorar el mundo) es central en la tradición judía.

¿Qué otro rasgo religioso es reseñable?

Se necesitan diez judíos para llevar a cabo un servicio religioso: por eso existe una honda tradición judía asociativa.

¿Qué distingue al rabino del sacerdote?

No mediamos entre feligreses y Dios, sólo guiamos. Educamos en la tradición judía. No hay dogma que custodiar: hay interpretaciones de los textos básicos por los judíos.

Pero sí hay textos sagrados.

La Torá. Su núcleo es el Pentateuco, los cinco libros de Moisés (Génesis, Éxodo, Levítico, Números y Deuteronomio), seguidos de los que componen el Antiguo Testamento, más otros textos rabínicos como la Mishná (siglo II) oel Talmud (siglo VI). Y cada generación los reinterpreta.

Muy sensato.

Una de las bases más importantes en la vida judía es la vida conyugal y familiar. Por eso el rabino es una persona casada.

¿Lo aconsejaría a los curas católicos?

No me meto ahí. Para el judío, tener hijos y vida familiar es un mandato divino.

¿Pudo tener mujer Jesús?

Sí, pero no lo sabemos. Para el judaísmo, el sexo no es pecaminoso ni vergonzoso.

Pero destinado sólo a procrear, ¿no?

Najmánides de Girona valora el sexo como expresión de amor que refuerza la unión conyugal. Y el Talmud aconseja las veces que hay que hacer el amor.

¿Ah, sí? ¿Cuántas?

Los hombres libres e independientes, cada día. El obrero, dos veces por semana. Muleros y arrieros, una vez por semana. Camelleros, una vez al mes. Y marineros, una vez por semestre.

Habría onanismo y adulterios...

Sí, y por eso se prohibían. La masturbación - "con la mano o con el pie"-se condena por desperdicio de semen, y se equipara al adulterio. Hubo lapidación de adúlteras...

¿Y divorcios?

Podía reclamarlo ella si él no cumplía.

¿Y se sabe de orgías?

En Éxodo hay una firma de paces rubricada con comida, bebida y orgía, pero en fuentes posteriores se indica que la vida sexual quede en el ámbito de la pareja casada.

¿Se habla de técnicas sexuales?

Dice el Talmud que durante el acto sexual debe haber contacto de piel, y no hacerlo vestidos, como los persas. Y que "el hombre puede besar a la mujer en cualquier punto del cuerpo". Y que es mejor conocer mujer de noche, para que la luz no realce defectos.

"Conocer"...

En la Torá, "conocer" equivale a copular.

¿Cuál es el gran tabú sexual en la Torá?

Acostarse con parientes. Si se prohíbe... es porque se hacía en los cultos paganos : Abraham estaba casado con su hermanastra Sara, Lot fue seducido por una de sus hijas, Jacob se casó con dos de sus primas...! También se proscribe la pederastia, la zoofilia...

¿Era la judía una cultura machista?

Todas las culturas lo eran: el hombre podía tener todas las esposas y concubinas que podía mantener, como Abraham... El récord es de Salomón: 600 esposas y 300 concubinas.

¿Y la mujer, podía ser poliándrica?

No: un solo marido. Y se las casaba a partir de la primera menstruación.

¿Había prostitución en época bíblica?

Estaba prohibida, pero en la Torá aparecen menciones al respecto con relación a personas viejas, tullidas o de clases inferiores.

¿Y hubo métodos anticonceptivos?

Hubo rituales de magia, y amuletos como métodos anticonceptivos.

¿Todo a costa del cuerpo de la mujer?

También hubo condones de tripa de cordero o de tela impregnada con aceites.

¿Y abortos?

El aborto está permitido si el embarazo conlleva algún peligro para la mujer.

¿Y violaciones?

Las había, y por eso se detallaban castigos contra los violadores.

¿Cómo se consideraba la homosexualidad en el judaísmo?

"Acostarse con varón como con mujer es abominación", dice el Levítico, pero no prohíbe relaciones afectivas entre hombres. Ni entre mujeres.

¿Eran coquetas las mujeres judías de los días bíblicos?

Sí: sabemos de collares, pulseras, recipientes para perfumes y aceites...

22/08/2010

EL CARLISME AL PAÍS VALENCIÀ


Algunes ciutats mediterrànies, com ara Vila-real, encara conserven el patrimoni arquitectònic del Partit Carlí amb un edifici projectat per l'arquitecte Luis Ros de Ursinos (1933) com a testimoni de l'auge d'aquest moviment, sobre tot durant el primer terç del segle XX, és a dir, abans que el franquisme s'inventara allò del Movimiento amb la fusió freda (és a dir, en un pack del tres per un) de Falange, JONS i Comunió Tradicionalista.

Habitualment, els llibres de text -tant de Secundària com els de Batxillerat-, es limiten a presentar els carlins o carlistes com els roïns de la pel·lícula, és a dir, els reaccionaris partidaris de Carles Maria Isidre (germà del rei) davant els moderns o liberals a la mort de Ferran VII, els colpistes seguidors del general Mola en la sublevació militar de 1936 o, als darrers anys del franquisme i l'inici de la transició democràtica, els rojos socialistes, federalistes i, fins i tot, separatistes que armaven gresca a Montejurra...

De tota manera, a banda de la complexitat del fenomen carlí arreu de l'Estat, així com les diferents sensibilitats i divisions dins del mateix moviment, sempre quedarà per als estudiosos l'anàlisi de la seua implantació, sobre tot, al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i el País Valencià, és a dir, territoris no-castellans on l'auge del regionalisme, l'autonomisme, el nacionalisme i, fins i tot, l'independentisme han tingut, fins el dia d'avui, evolucions diverses. Molts ideòlegs dels anomenats nacionalismes perifèrics són fills biològics de carlins, com ara el mateix Joan Fuster (Sueca, 1922 - 1992) sense anar més lluny.

A més, sense oblidar el component catòlic i foralista que és a l'arrel dels principals moviments regionalistes decimonònics, les desamortitzacions liberals són l'origen econòmic d'un descontentament general entre la població camperola que veu créixer econòmicament els isabelins centralistes i els liberals de conveniència, mentre la descapitalització progressiva de les classes més humils els porta a una llarga lluita durant, pràcticament, tot el segle XIX. També hi ha llauradors i eclesiàstics rics que recolzen el carlisme, evidentment, per això, a banda de la història, sempre podem tirar mà de la literatura per aspirar, mínimament, a entendre aquest episodi de la Història d'Espanya tan poc explicat: jo us recomanaria la novel·la d'un amic, La creu de Cabrera de Joan Andrés Sorribes on narra amb el magisteri d'un docent que, a més, és historiador, la dualitat entre cristins i carlins, és a dir, entre el món rural i urbà, entre els escenaris més propers i perifèrics i els més llunyans o centrals, en definitiva, la dualitat de la història, sempre entre la realitat objectiva i la manipulació política que, aquesta vegada, potser supera amb èxit el filtre de la ficció literària... De res, Andrés!



Historia de un partido:
LA ÚLTIMA BATALLA DEL CARLISMO VALENCIANO


La Comunitat Valenciana ha sido uno de los viveros carlistas más importantes de España. Hoy, los dos partidos que se proclaman herederos de esta ideología, el Partido Carlista y la Comunión Tradicionalista, viven un lento declive con apenas 300 miembros

Rafael Montaner, València (Levante-emv)

El pasado miércoles falleció en Barcelona, a los 80 años, Carlos Hugo de Borbón-Parma. La muerte del hasta ahora jefe de la dinastía que los carlistas consideran como la legítima heredera de la Corona española ha situado en la primera línea de la actualidad al carlismo, un partido que con casi 177 años de historia se presenta como el más antiguo de España.

La Comunitat Valenciana, principalmente Castelló y Valencia, ha sido uno de los viveros carlistas más importante después del País Vasco y Navarra. Sin embargo, los dos partidos que se presentan como herederos de esta ideología, el Partit Carlista del País Valencia (PCV) y la Comunión Tradicionalista Carlista (CTC), apenas aglutinan actualmente a unos 300 miembros, la mayoría de ellos mayores de 60 años.

La escisión arrancó en los últimos años del franquismo, cuando Carlos Hugo quiso modernizar el ideario carlista impulsando el socialismo autogestionario y el federalismo. Aquello le enfrentó a su hermano Sixto Enrique, que ahora tiene 71 años. A su alrededor se aglutinaron los defensores del tradicionalismo carlista que aún mantienen vivo el histórico «¡Dios, Patria, Fueros y Rey!».

El punto sin retorno llegó el 9 de mayo de 1976 con los sangrientos enfrentamientos de Montejurra, en los que murieron dos seguidores de Carlos Hugo por disparos hechos por partidarios de su hermano, que tomaron el santuario carlista al grito de «¡Rojos, no!».

La renovación impulsada por Carlos Hugo arrastró a muchos jóvenes carlistas, uno de ellos el castellonense Santiago Albiol, quien a sus 59 años es uno de los dirigentes del PCV. Otros, como Jesús Blasco, desde el pasado marzo presidente regional de la CTC del Reino de Valencia, optaron por el tradicionalismo: «yo tenía 22 años y no podía entender que me quisieran dar clases de marxismo».

Blasco explica que en estos momentos la CTC cuenta con entre 200 y 300 miembros censados, agrupados básicamente entorno a los círculos católicos y culturales San Miguel de Llíria y Aparisi Guijarro de Valencia. Muchos de ellos superan los 60 años del actual líder tradicionalista: «Gente de mi edad hay muy poca, porque nos pilló el "tinglado" de don Carlos en la veintena, y aquello abrió una crisis generacional». Blasco, que apunta que la media de edad supera los 50 años, añade que también hay jóvenes en la CTC valenciana, «pero pocos».

Ambas formaciones carlistas viven de espaldas una a otra desde los hechos de Montejurra. Un suceso que, pese a las grandes diferencias que les separan, ambos partidos catalogan como «una trampa» del franquismo. «Aquello lo hizo el propio régimen para darle un golpe de mano al partido carlista, que siempre le molestó por poner el dedo en la llaga», apunta Albiol. «El régimen, que aunque tenía suficiente policía en Montejurra para evitar el enfrentamiento ordenó que no interviniera, aprovechó aquello para desacreditar al carlismo e impedir que nos presentáramos a las primeras elecciones», recalca Blasco.



Una carlista en «Els 10 d´Alaquàs»
«Legalizaron al Partido Comunista antes que a los carlistas, nos tenían miedo», relata Albiol. Aún así el PCV tuvo mucha presencia en la Transición valenciana al grito de «Volem l´Estatut!» . Con su líder, Laura Pastor, formó parte de la Taula Democrática del País Valencià, la primera plataforma unitaria de fuerzas antifranquistas que se forjó en agosto de 1973. De hecho, como destaca el historiador castellonense Josep Miralles, Pastor, sería la única mujer entre «Els 10 d´Alaquàs», la comisión de la Taula Democrática detenida el 24 de junio de 1975 en este municipio de l´Horta por la Brigada Político-Social franquista cuando se había reunido para redactar el primer proyecto de Estatuto valenciano.

Albiolrelata que, pese a la ilegalización, consiguieron presentarse a las primeras elecciones como Electors Carlins del País Valencià. «Lo pagamos todo de nuestro bolsillo y no sólo nos obligaron a recoger cientos de firmas para legalizar la candidatura, sino que nos hicieron ir a la Junta Electoral con el DNI original de todos los que nos habían apoyado». El esfuerzo fue en vano. En 1977 sacaron 2.552 votos, apenas el 0,12% del total. En 1979, ya como Partido Carlista plenamente legalizado, reunieron 4.529 votos (0,24%) en la C. Valenciana. En las últimas elecciones que concurrieron, las Europeas de 2004, sólo se contaron 170 papeletas del Partido Carlista.

El declive del PCV se nota también en el número de militantes. Ahora cuenta con unos 50, «de los que sólo el 10 o el 15% tienen menos de 30 años, el resto son gente como yo o más mayores», lamenta Albiol. «Los jóvenes están escaldados con la política, que ven que es una merienda de negros, y encauzan sus inquietudes hacia las ONG. Ante la pregunta de si le ve futuro al carlismo, Albiol responde: «Si como futuro entendemos ganar elecciones u obtener representación parlamentaria, no. La raíz del carlismo es ayudar a solucionar los problemas de la sociedad, y creemos que eso lo podemos conseguir luchando por el socialismo autogestionario y el federalismo».

A la CTC, que también jugó un protagonismo destacado en la «Batalla de Valencia» durante la Transición entre los contrarios a la unidad lingüística, no le ha ido mucho mejor electoralmente. En las elecciones Europeas de 1994 obtuvieron 739 votos en las tres provincias valencianas (0,04%), 305 más que el Partido Carlista, pero en las Generales de 2008 sólo sacaron 70.


«Carlismo no es fascismo»
Pese a este retroceso, Blasco reivindica «más que nunca los valores carlistas». «El carlismo, no es fascismo ni extrema derecha, nosotros también perdimos la Guerra Civil, pues no luchamos para instaurar la dictadura de Franco», aclara. «El carlismo es básicamente católico, ya que defendemos la justicia social y los valores cristianos», añade. Y, ¿tiene futuro el carlismo valenciano para el líder de la CTC? «Debe tenerlo, porque lo que falla ahora son los valores, y los carlistas apostamos por los grandes valores de la cultura cristiana, por ello luchamos contra el aborto», recalca.

Blasco explica que su objetivo al frente de la CTC es hacer más visible el carlismo en la sociedad valenciana. Así quiere organizar, entre otros actos, un homenaje anual al general Cabrera en Morella y recuperar la tradicional concentración que dejaron de hacer en los años 90 junto a la ermita del Crist de Bocairent. Allí, en este «Montejurra» regional, cada marzo se citaban los carlistas valencianos al pie de la cruz que recuerda a los 62 caídos en la Batalla de Camorra que el 22 de diciembre de 1873 puso fin la III Guerra Carlista.

Unos y otros, carlistas todos, tras muchas guerras perdidas, se resignan a pasar al olvido, por lo que afrontan con ganas esta quizás última batalla. «Esa es la idiosincrasia del carlista, siempre nos han pegado por todos los lados, pero logramos salir adelante. Siempre hemos sido valientes», concluye Albiol.


Disputas entre «reyes» sin reino
La cuestión dinástica abierta en los Borbón-Parma tras la muerte de Carlos Hugo, que antes de fallecer designo a su hijo Carlos Javier como «Jefe de la Dinastía», y su hermano, Sixto Enrique, que se presenta como «regente», no preocupa al Partido Carlista. «Desde 1977 abogamos por la república, que es la mejor forma de democracia», apunta Santiago Albiol. Mientras, en la Comunión Tradicionalista, apoyan a Sixto Enrique, que no tiene descendientes. ¿Qué pasara si no hay acuerdo entre las dos ramas de los Borbón-Parma? «Carlos VII —el tercer pretendiente carlista fallecido en 1909— ya previó que si no había sucesor, el partido carlista sería quien defendería sus ideas. Estaríamos descabezados sin rey, pero eso no nos va a impedir luchar por nuestra ideología», dice Jesús Blasco.

....................................................................


El cura que acabó en Tigre

El general Cabrera.
El carlismo ha dejado en tierras valencianas muchos nombres para la historia. Pero si hay alguno que sobresale entre el resto, ese es el general Cabrera. El Tigre del Maestrazgo llegó a dirigir un pequeño Estado con capital en Morella, desde donde controlaba todo el interior de la provincia de Castelló, parte de Teruel y el sur de Tarragona.

La muerte de Fernando VII, el 29 de septiembre de 1833, abrió una disputa por la sucesión que acabó en una guerra civil entre absolutistas y liberales. Los sectores privilegiados del régimen señorial que veían como la creciente burguesía amenazaba sus privilegios, la nobleza y la Iglesia, inauguraron el carlismo al respaldar a Carlos María Isidro, hermano del monarca. Éste se proclamó heredero del trono que el rey había legado a su hija de tres años, la futura Isabel II.

Estos defensores del antiguo régimen, cuyas filas nutrieron miles de campesinos empobrecidos a los que la privatización de los comunales había convertido en desposeídos, se alzaron en armas contra la regente y viuda de Fernando VII, la reina Maria Cristina, a la que apoyaban los liberales. Los pronunciamientos carlistas llegaron al entonces Reino de Valencia el 12 de noviembre, cuando en Morella se gritó por primera vez el «¡Viva Carlos V, rey legitimo de España!».

¿Pero que convirtió a Ramón Cabrera y Griñó, según el historiador Vicente Sanz, «un clérigo tortosino poco aplicado y algo pendenciero», en la personificación del carlismo valenciano? Este investigador cuenta en «La Gran Historia de la Comunitat Valenciana» publicada por Levante-EMV que Cabrera, nacido el 27 de diciembre de 1806 en Tortosa, iba para cura. Ingresó en el seminario de esa ciudad tarraconense en 1825 y recibió las órdenes menores en 1831, pero nunca fue ordenado sacerdote.

Del seminario a la trinchera
Tras la toma de Morella por los carlistas, Cabrera huyó de Tortosa para alistarse en las filas rebeldes. Sus conocimientos de seminarista le propiciaron un fulgurante ascenso, hasta el punto que en apenas dos años, tras la captura y fusilamiento de su predecesor por los isabelinos, fue ascendido a jefe de las tropas carlistas de Valencia y Aragón con 5.000 hombres a su mando.

Consciente de que las partidas carlistas estaban peor pertrechadas y preparadas que las tropas liberales, siempre rehuyó el combate a campo abierto, de ahí que su recurso a la táctica de la guerra de guerrillas en las montañosas castellonenses le valiera el sobrenombre del Tigre del Maestrazgo.



Matanza en Burjassot
Un felino que, sin embargo, no estuvo siempre agazapado pues la necesidad de conseguir recursos le obligó a realizar frecuentes incursiones en la rica Huerta de Valencia, llegando a las mismas puertas de la capital. Estas ofensivas tuvieron resultados sangrientos, como la ocupación en marzo de 1837 de Burjassot, donde Cabrera fusiló a 700 isabelinos. La espiral de violencia se llevó por delante incluso la vida de su madre, María Griñó, a quien los liberales ejecutaron en una operación de castigo contra el Tigre. Éste, en represalia, pasó por las armas a cuatro mujeres familiares de mandos isabelinos.

Cabrera se negó acatar el Convenio de Vergara, con el que en 1839 carlistas y liberales pusieron fin a la I Guerra Carlista, y siguió batallando por su cuenta. Pero los isabelinos concentraron sus fuerzas ante las murallas de la capital dels Ports, que caería en mayo de 1840. El Tigre, no obstante, no escondió sus uñas y mientras se batía en retirada al frente de sus 20 batallones por Cataluña intentó atrincherarse en Berga, pero acabó cruzando los Pirineos el 6 de julio de 1840.

En la II Guerra Carlista (1846-1849) volvería a la carga al atravesar la frontera en junio de 1848 al mando de 12.000 hombres. Cayó herido en la batalla de Amer, junto al río Ter, donde una bala lo dejó cojo para siempre. Derrotado por segunda vez, en abril de 1849, enfiló otra vez el camino del exilio para no volver jamás a reinar en el Maestrazgo.

De héroe a «rebelde del carlismo»
Tras la derrota en la II Guerra Carlista, el Tigre del Maestrazgo acabó refugiándose en Londres, donde fijó su residencia definitiva tras casarse en mayo de 1850 con una rica heredera británica. Cabrera nunca volvió a participar en insurrección alguna, de hecho se apartó del nuevo pretendiente carlista, Carlos VII, al rechazar su proyecto de sublevación que dio lugar a la III Guerra Carlista (1872- 1876), por lo que fue declarado «rebelde al carlismo». En el ocaso de su vida abrazó la Restauración y el ascenso al trono de Alfonso XII, quien una vez coronado lo premió manteniéndole sus títulos nobiliarios y grados militares. Cabrera falleció en su apacible residencia victoriana el 24 de mayo de 1877. Tenía 70 años.

16/08/2010

SOBRE MAÇONERIA I REPÚBLICA



Tota una generació d’historiadors joves ha reflexionat i dedicat estudis sobre la maçoneria. Aquest és el cas de Vicent Sampedro Ramos, fundador del Centre d’Estudis Històrics de la Maçoneria Espanyola, que ha tractat una qüestió doblement conflictiva: la maçoneria i la Guerra Civil espanyola; dos temes sobre els quals aquests últims anys s’ha publicat una gran quantitat de llibres. De la Guerra Civil resulta difícil calcular la producció bibliogràfica dels últims decennis. Sobre la maçoneria espanyola, i només des del Centre d’Estudis Històrics de la Maçoneria Espanyola i els seus membres, són ja més de noranta els llibres publicats, als quals hem d’afegir aquest, que tracta del final de la Guerra Civil i d’allò que aquesta va suposar per a la maçoneria, especialment la valenciana i madrilenya, quan per les circumstàncies mateixes de la guerra, el govern de la República s’hagué de traslladar a València.

Nosaltres aportàrem un personal granet d'arena amb Vila-real al temps de la república, a més d'algun post al bloc d'opinió.

.......................................................................



REPORTAJE
El masón que murió en A Coruña
Una revista de 1936 recuerda la historia del jefe policial republicano en Valencia

PABLO FERRI - Valencia - 16/08/2010 (El País)

Corría el mes de abril de 1936 y España se tapaba la nariz para evitar el hedor de un golpe militar inminente. El débil Gobierno republicano comandado por Manuel Azaña desde febrero solo podía confiar en los más fieles para desactivar los primeros focos de una guerra civil que estallaría tres meses más tarde. En A Coruña, gran cantidad de militares contrarios al régimen ya ensayaban la insurgencia, por lo que Azaña decidió mandar a un hombre leal para controlar la situación; un soldado labrado en la guerra de Marruecos y ampliamente condecorado por el Estado. Se llamaba Gonzalo Tejero Langarita, jefe de la Guardia Municipal de Valencia y masón de cuarto grado. Su historia se conoce ahora gracias a un boletín de la Guardia Municipal de diciembre de 1936, rescatado de una subasta por Matías Alonso, de la fundación Societat i Progrés.

"Tejero nace en Zaragoza en 1893 y cuando tiene la edad necesaria se mete en la academia militar", relata el historiador Vicent Sampedro. "En 1916 le mandan a la guerra de Marruecos y a la vuelta, tras unos años, le destinan a Alcoi. Allí ocurren dos cosas que marcan su vida: le conceden la Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo y se inicia en la masonería". La condecoración le otorga un prestigio militar que ya no perderá, y en cuanto a su nueva afición, en la logia Patria Nueva, se convertirá en su forma de vida

"Un tercio de los diputados de las Cortes de 1931 eran masones". Tejero murió defendiendo el Gobierno Civil de A Coruña. "Durante la República había unos 5.000 masones en España", cuenta Sanpedro, "no eran muchos, pero la crema y nata del republicanismo pertenecía a una logia u otra; en torno a un tercio de los 500 diputados de las cortes de 1931 eran masones". Este especialista en estudios de masonería valenciana lleva años detrás de la figura de Tejero. De hecho, ya escribió un libro en que trataba tangencialmente su figura, La masonería valenciana i les lotges accidentals durant la Guerra Civil.

El militar republicano escala rápidamente la jerarquía masónica. En 1933, dos años después de que el Gobierno de la República lo mande a Valencia de subjefe de la Guardia Municipal, accede a la denominación de Venerable Maestro de la logia. Es un gran ascenso, pues además alcanza el cuarto grado de masón y accede al Capítulo de Caballeros Rosacruces, un ente superior reservado a los privilegiados. Tan solo dos años más tarde, en 1935, formará parte del Consejo Permanente de la Gran Logia Simbólica de Levante, de enorme prestigio.

"En el año 1936 ya estaba bastante claro que iba a haber un golpe militar en España", explica Sanpedro. El Frente Popular había ganado las elecciones de febrero, pero Azaña apenas podía esquivar la tormenta prebélica. En abril, el presidente del Consejo de Ministros manda una compañía de guardas urbanos comandada por Tejero a A Coruña, a mantener el orden en las calles amenazado por los golpistas. Pocas semanas después, el general Francisco Franco se alza en rebelión con sus tropas y Tejero y sus hombres, sorprendidos en A Coruña, se lanzan a defender el Gobierno Civil de la ciudad. Seis días más tarde, el 25 de julio de 1936, muere fusilado tras gritar a sus captores: "Ahora, fuego". El comandante Quesada y el joven gobernador Francisco Pérez Carballo corren la misma suerte. A la mujer de este último, embarazada, la violarán y matarán los nacionales pocas semanas después. Se cumplen ahora 74 años de su muerte, las primeras víctimas de la Guerra Civil.

12/08/2010

ATUR JOVE, ESPANYA LA Nº 1



S'escriu molt -i se parla- sobre la crisi econòmica mundial, l'especulació en Borsa, els paradisos fiscals, els treballadors que van a l'atur, la retallada/congelació de les pensions, la retallada del sou dels funcionaris... però hi ha poca opinió publicada sobre el gran error que suposaria retardar l'edat de jubilació als 67 anys quan els nostres joves -més recreatius que creatius- continuen i continuaran a l'espera d'un primer treball remunerat, legal, amb nòmina, contracte, llum i taquígrafs... Els joves ja m'enteneu!




La crisis amenaza con dejar una generación perdida

El paro juvenil alcanza la cifra histórica de 81 millones. Los expertos avisan de las graves consecuencias para la sociedad

ANA REQUENA AGUILAR MADRID 12/08/2010 (Público)

Primero fue la generación X, después los JASP (jóvenes pero sobradamente preparados) y ahora puede ser el turno de la generación perdida. Es la consecuencia de una crisis que ha hecho que el desempleo juvenil en el mundo alcance el nivel más alto en la historia: de los 620 millones de jóvenes económicamente activos entre 15 y 24 años que había en 2009, 81 millones estaban desempleados; 7,8 millones más que al comienzo de la crisis, en 2007, según un informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT). La tasa de paro juvenil llega ya al 13%.

"En este contexto de inestabilidad económica, los hombres y mujeres jóvenes afrontan una gran incertidumbre en su entrada al mercado laboral. La crisis global ha puesto de manifiesto la fragilidad de la juventud en el mercado de trabajo", señala el informe, que asegura que el paro entre los jóvenes ha mostrado ser más susceptible a las turbulencias económicas que entre los adultos. Las mujeres jóvenes tienen además más dificultades para encontrar trabajo que los hombres jóvenes, por ello, la tasa de paro femenino fue del 13,2%, mientras que la de los hombres fue algo inferior, del 12,9%.

La recuperación llegará también más tarde para el empleo juvenil. La OIT estima que el desempleo seguirá creciendo entre los jóvenes durante este año, hasta alcanzar una tasa del 13,1% y que descenderá ya en 2011.

Los expertos alertan de que estos números tienen consecuencias. El informe advierte del riesgo de que el legado de la crisis sea una "generación perdida" de jóvenes, "que ha abandonado el mercado laboral tras haber perdido toda esperanza de trabajar y lograr una vida decente". Esto supondría, por ejemplo, que los estados no recuperarían su inversión en educación. El propio sistema de bienestar quedaría en entredicho, ya que los jóvenes se incorporarían muy tardíamente y en peores condiciones al mercado laboral y, por tanto, no contribuirían a los sistemas de seguridad social y a las arcas de impuestos hasta ese momento.

"Los jóvenes son el motor del desarrollo económico, desaprovechar este potencial es un desperdicio económico que puede menoscabar la estabilidad social", dijo ayer el director general de la OIT, Juan Somavia.

España, un mal ejemplo
Si las cifras mundiales ya han hecho saltar las alarmas, el caso de España no es para menos. La tasa de paro entre los jóvenes fue aquí del 37,8% en 2009, según la Encuesta de Población Activa, más de 20 puntos por encima de la media mundial.

La destrucción de empleo en España ha sido más acusada que en otros países del entorno debido al modelo productivo y se ha cebado en los jóvenes. La secretaria de juventud de CCOO, Cristina Bermejo, explica que el paro juvenil se ha disparado debido a que muchos jóvenes estaban empleados en sectores que demandaban mano de obra intensiva y poco cualificada, como la construcción, de la que se han visto obligados a desprenderse con la llegada de la crisis. A su vez, eso ha supuesto que miles de jóvenes que abandonaron los estudios para introducirse en el mercado laboral se hayan quedado en el paro sin apenas cualificación.

En el lado opuesto, los jóvenes cualificados, incluso sobrecualificados para lo que el mercado de trabajo les ofrece. "Preferimos hablar de infraocupación, porque los jóvenes no son culpables de tener una buena formación, sino que el problema está en los sistemas productivos", subraya Bermejo, que no obstante señala el importante déficit que tiene España de titulados en Formación Profesional. El informe de la OIT señala precisamente que el paro juvenil en España ha crecido tanto entre los jóvenes con estudios superiores como entre los que apenas tienen formación, si bien la tasa de desempleo entre los jóvenes que sólo tienen la Educación Primaria o que no la acabaron se ha más que duplicado entre 2007 y 2009, mientras que entre los jóvenes con Educación Superior el aumento ha sido menos elevado.

La secretaria de Juventud de CCOO apunta a la temporalidad como otro de los factores decisivos que hacen que los empleos de los jóvenes se destruyan con suma facilidad: "Más de un 30% de los jóvenes españoles tienen contratos inferiores a seis meses. Además, es casi imposible que su primer empleo sea indefinido".

Por otra parte, la secretaria de política social de UGT, Carmen López, asegura que las políticas activas de empleo para los jóvenes no han sido las adecuadas y "no han funcionado". Algo que comparte la dirigente de CCOO, que demanda unas políticas activas específicas para el colectivo. La OIT asegura que, a pesar de que los parados jóvenes de Alemania tienen más probabilidades que en España de permanecer un año o más en el desempleo, el país germano ha conseguido disminuir el paro de larga duración entre los jóvenes, mientras que en España ha crecido.

Los sindicatos también apuntan a los excesos que cometen las empresas con las becas y prácticas que ofrecen a los jóvenes y que en muchos casos encubren puestos de trabajo reales, pero sin apenas sueldo y sin derechos.

"Esto tiene consecuencias nefastas para la protección social de los jóvenes, a los que les cuesta generar el derecho a paro, por no hablar de la jubilación", asevera Bermejo. "Es imposible que así se desarrollen dignamente como personas", dice la responsable de UGT.

152 millones de jóvenes empleados pobres
En términos de tasa de paro, el impacto del desempleo ha sido mayor entre los jóvenes que entre los adultos. Entre 2008 y 2009, la tasa juvenil creció en un punto porcentual, mientras que la de los adultos se elevó en 0,5 puntos. Si entre 2007 y 2009, el paro juvenil aumentó en 7,8 millones de personas, en los diez años anteriores a la crisis el ritmo medio de crecimiento del desempleo entre los jóvenes fue de 191.000 por año. El informe señala que en las economías en desarrollo, donde vive el 90% de los jóvenes, la juventud es más vulnerable al subempleo y la pobreza. En los países con una renta per cápita más baja, la crisis supone menos horas trabajadas y, por tanto, reducción de salarios para los pocos que pueden mantener un empleo formal, y aumento del empleo en una economía informal que cada vez cuenta con más mano de obra. La OIT estima que 152 millones de jóvenes (cerca del 28% de todos los jóvenes empleados en el mundo) trabajaron en 2008 pero permanecieron en la pobreza extrema en hogares que viven con menos de 1,25 dólares por persona y día.



"El mercado de trabajo es muy duro con los jóvenes"
Antonio López. Catedrático de Sociología de la UNED

ANA REQUENA AGUILAR 12/08/2010 (Público)

¿Por qué en España el desempleo juvenil es mucho más elevado que en otros países del entorno?

El mercado de trabajo español es muy duro con los jóvenes; ser joven está penalizado: sufren las tasas más altas de rotación, temporalidad, y está demostrado que sufren más accidentes laborales que en otros segmentos de edad. Acceden a los peores puestos dentro de los empleos que tienen. Además, vamos hacia una juventud polarizada: por una parte, están los jóvenes muy cualificados y, por otra, el gran número de abandonos escolares.

¿Son esas condiciones laborales las que hacen que tengan más accidentes de trabajo?

Sí, es un tema preocupante. Los jóvenes trabajan más por turnos y por la noche. Esto ha empeorado con la crisis, que ha hecho que asuman más riesgos que antes, y los mayores siempre animan a los jóvenes a que se encarguen de las actividades que parecen más arriesgadas. Hay que tener en cuenta que sufrir un accidente laboral siendo joven condiciona toda la vida laboral.

¿Se puede hablar de generación perdida?

Por supuesto. Se incorporarán más tarde y peor al mercado laboral, y además con la competencia de las generaciones posteriores. La crisis ha hecho también que los jóvenes asuman que hay que trabajar a cualquier precio y de cualquier forma.

¿Cómo puede afectar esta situación a la sociedad y a los jóvenes?

A nivel macro, el sistema de bienestar puede resentirse. A nivel micro, las expectativas de vida de los jóvenes se ralentizan en el tiempo. Esto afecta por ejemplo a la natalidad: la gente de 25 años para arriba está postergando la decisión de tener hijos hasta encontrar cierta estabilidad. Cada joven tiene que retrasar su proyecto personal de vida. Además, esta ha sido la primera generación que ha vivido con unas expectativas de consumo muy altas y que han sido materializadas. Los jóvenes han disfrutado de un nivel de bienestar al que ahora apenas pueden acceder. Ha interiorizado como normal ese nivel de consumo, un nivel que ahora es inaccesible para ellos. Esto puede repercutir en la autoestima de los jóvenes, que se ven incapaces de vivir como han aprendido.

Posts més consultats

El currículum de Ciències Socials i les competències bàsiques

Cens de Població i Vivendes 2011

Guia del professorat 2011-12

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

TV3 EN DIRECTE