Notícies de la Unió Europea i del món

Loading...

31/01/2010

ENQUESTA DE POBLACIO ACTIVA 4t. 2009



L'Enquesta de Població Activa corresponent al quart trimestre de 2009 reflexa, durament, les conseqüències de la crisi econòmica que tant ha afectat a nivell global però, com va quedant cada vegada més clar, molt més a nivell de l'Estat Espanyol i, indubtablement, a la nostra comunitat autònoma valenciana que és, amb diferència, el territori on més ha crescut l'atur als darrers dos anys.



El deteriorament del mercat laboral allà on s'ha perllongat, indefinidament, el monoconreu citrícola minifundista sense cap tipus de regulació dels usos del sòl, del monoconreu ceramista agreujat per la deslocalització massiva cap a la Xina i d'altres potències emergents, així com l'ús i abús de la construcció especulativa i l'urbanisme salvatge, juntament amb l'escàs desenvolupament de les infrastructures viàries, per apostar per un turisme de qualitat, fan de la comarca de La Plana de Castelló (un exemple durant el passat d'allò que s'anomenava pleno empleo) una de les més castigades per l'atur.



La premsa del cap de setmana, evidentment, ho planteja amb diferents visions però tots coincideixen en allò més bàsic.

................................................................................





Destrucció massiva d'ocupació el 2009

L'any passat va acabar amb 4.326.500 aturats.
En 12 mesos es van destruir més de 1,2 milions de llocs de treball - La taxa d'atur arriba al 18,8%

MANUEL V. GÓMEZ - Madrid (El País)

Es mire per on es mire, 2009 quedarà per a la història com el pitjor any del mercat laboral espanyol. Els seus dos indicadors bàsics ho certifiquen. L'ocupació mai ha viscut una debacle d'una magnitud similar. Només el primer trimestre de l'any es va endur per davant més de 750.000 llocs de treball. La taxa d'atur ha arribat al 18,8%. L'atur ha pujat a una cota desconeguda fins ara. I darrere dels indicadors, 4.326.500 drames. 4.326.500 persones sense feina, segons va publicar ahir l'Institut Nacional d'Estadística.

La caiguda segueix superant les previsions. Almenys, les del Govern, que ahir va tornar a revisar els seus números. Els seus càlculs vaticinen que el 2010 Espanya tindrà una mitjana d'un 19% d'atur, una dècima més que abans. I el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, va admetre que "pot passar" que en algun moment d'aquest any la taxa arribi al 20%.

A alguns analistes, la dada no els ha sorprès tant. És el cas d'Ángel Laborda, director del panell de conjuntura de Funcas, i de José Carlos Díez, economista en cap d'Intermoney. Ells, una dada com el conegut ahir. Però això no es tradueix al final de la caiguda. "Es seguirà destruint ocupació, però a un ritme més moderat", pronostica Ángel Laborda, director del panell de conjuntura de Funcas.



El més dur de 2009 és que tot l'augment de l'atur es deu a la destrucció d'ocupació. En els últims 12 mesos, l'enquesta de població activa (EPA) comptabilitza 1,1 milions d'aturats més. En canvi, aquesta mateixa estadística revela que s'han triturat 1,2 milions de llocs de treball. La diferència entre un i altre s'ha de buscar en la població activa, que cau en 92.000 persones.
Aquesta inusual evolució revela que el desànim s'estén entre els que busquen feina. Sobretot entre els homes-els únics que perden població activa-. Són ells els qui més estan patint la crisi. Una cosa que s'explica per la caiguda de la construcció i de la indústria, branques productives on la presència masculina és majoritària. Des de juliol de 2007, entre els dos sectors han destruït més de 1,5 milions de llocs de treball d'un total de 1,8.

Concretament la construcció ha perdut 378.000 treballs el 2009. I això malgrat que el Fons Local d'Inversió va contenir la sagnia en el sector. Una cosa que es va notar especialment entre abril i setembre.

Però si hi ha algun col.lectiu entre els qui el desànim s'està generalitzant és entre els immigrants. En l'últim quadrimestre l'atur entre els estrangers ha escalat fins el 29,7%. I, com destaca Valeriano Gómez, antic secretari general d'Ocupació, el nombre d'empleats entre els immigrants ha baixat un 11,75% enfront del 6,1% del conjunt del mercat laboral. I això s'ha traslladat tant la població activa estrangera com als immigrants en general, la població ha caigut en 32.000 persones en l'últim mig any fins arribar als 5,3 milions.



La caiguda de l'ocupació també ha enfonsat els seus ullals sobre els autònoms. I ho ha fet amb fúria. Més un terç de l'ocupació total que ha desaparegut el 2009 arriba per autònoms que llencen la tovallola.

La marea arriba fins i tot a ofegar l'ocupació submergit. Fa un any la diferència entre els donats d'alta a la Seguretat Social i els que no, era de 1,3 milions. El desembre passat la mitjana d'afiliats a l'institut públic era de 17,8 milions, 825.000 menys de les ocupacions que ha aflorat l'EPA.

Tant Gómez com Laborda donen la mateixa explicació a aquest fenomen. Els autònoms poden deixar de treballar, però és més difícil que deixin de pagar les quotes a la Seguretat Social. Ho fan per no veure perjudicats els seus coeficients de càlcul per a una futura pensió.

L'EPA també mostra diverses constants repetides des del començament de la crisi. És a dir: la caiguda de la temporalitat, que s'ha reduït al 25%. Una altra, l'augment incessant de les llars amb tots els seus membres actius en atur. En total, 1,2 milions, si bé és cert que en molts d'aquests casos la persona de referència, la font principal d'ingressos, és inactiva (pensionista, per exemple).



Aquest fenomen ha impulsat a moltes mestresses de casa a buscar feina, cosa que en cercles acadèmics s'anomena l'efecte treballador afegit. De fet, en els més de dos anys que van de crisi el nombre de dones que han deixat de figurar com a inactives dedicades a les tasques domèstiques és de més de 670.000.

I la reguitzell de dades negatives no acaba. Per exemple, la patronal de les grans empreses de treball temporal, Agett, subratlla que en les llistes de l'atur hi ha més de 1,5 milions d'aturats que ho són de llarga durada, un col.lectiu que té especialment difícil tornar a trobar feina.




Amb totes aquestes dades, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, es va mostrar caut sobre el futur, informa Lluís Pellicer. Encara que sí que va dir que tenia la impressió que "l'atur s'està atenuant". El ministre va advertir, però, que això no es pot considerar "un triomf", i va recordar que el mercat laboral triga més en recuperar-se que la resta de l'economia.

Per contra, el líder del PP, Mariano Rajoy, va qualificar les dades com "inassumibles". "Són que mai ens hauria agradat conèixer perquè mai ens hauria agradat que s'haguessin produït", redundar Rajoy.

Els agents socials van aprofitar la duresa de la dada per reclamar a l'Executiu més inversió. CC OO, per exemple, va parlar d'apostar pels serveis públics com a generadors d'ocupació. I ho va fer precisament ahir que es va saber que l'ocupació pública ha caigut en l'últim trimestre en 36.200 treballs. Fins ara les administracions havien jugat el paper de sosteniment de l'ocupació. Es inverteix així una tendència constant de la recessió. Va abundar en aquesta reclamació UGT, que a més va reclamar polítiques de protecció als aturats.

A la part patronal, CEOE va tornar a reclamar una reforma laboral: "És imprescindible l'aplicació de mesures estructurals que requereixen canvis normatius en matèria de contractació".


...................................................................................




La valenciana va ser l'autonomia que va generar més aturats el 2009, segons l'EPA
Espanya acumula 4.326.500 desocupats (18,83%) després de perdre el seu treball 1.118.600 persones l'any passat
EFE MADRID / Levante-emv

L'atur va pujar l'any passat a totes les comunitats autònomes, especialment a les Balears (61,72%) i la Comunitat Valenciana (50,93%, amb 194.400 persones en termes absoluts), que va registrar d'aquesta manera el major augment en nombre de aturats. L'increment mitjà a Espanya va ser del 34,87%. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), difosa ahir per l'Institut Nacional d'Estadística, en el conjunt d'Espanya l'atur va pujar en 1.118.600 persones el 2009 i la taxa d'atur es va situar en el 18,83%. A més dels augments de les Balears i la Comunitat Valenciana, l'atur també va pujar de manera significativa a Madrid (44,38%), Múrcia (43,44), Catalunya (41,09) i Astúries (40,15).



Pel que fa a la taxa d'atur va ser més alta a les Canàries (26,91%) seguida d'Andalusia (26,33), Comunitat Valenciana (22,56) i Múrcia (22,47), a més de la ciutat autònoma de Ceuta, 24,57%). Segons va afirmar el vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps, en termes interanuals, la Comunitat va iniciar l'any amb augments de l'atur del 103,78%, mentre que ha tancat l'exercici amb increments del 50,93% en l'últim trimestre. Això suposa "una important moderació en la tendència de l'atur a la Comunitat amb una desacceleració en el seu creixement de més de 50 punts", va dir el conseller.

A Espanya la taxa de desocupació va arribar al 18,83% el 2009, amb un total de 4.326.500 persones aturades, després de perdre el seu treball l'any passat any un total de 1.118.600 persones. L'atur va créixer més en l'últim trimestre de 2009 que en el trimestre anterior, encara que els que es van anar a l'atur l'any passat van ser una mica menys que els que van perdre el seu treball en 2008. Espanya fa tres anys consecutius veient com augmenta el nombre d'aturats. L'any passat va registrar més el doble de destrucció de llocs de treball que el 2008. La desocupació a Espanya va suposar a finals de l'any passat cinc punts més que l'any anterior i un 34,87% més que a finals de 2008.

El percentatge d'aturats ha assolit la seva xifra més alta de la sèrie històrica comparable, que arrenca el 2001, i és la més alta des del primer trimestre de 1998, quan la taxa va arribar al 19,41%. D'altra banda, la població activa ha caigut en 92.000 persones. En l'últim trimestre de 2009, els aturats van augmentar en 203.200 persones, un 4,9% més que en el tercer trimestre. D'aquesta manera, l'any passat va ser el tercer consecutiu en que va augmentar el nombre d'aturats, després d'un increment de 117.000 persones el 2007 i de 1.280.300 el 2008. Set de cada deu llocs de treball perduts estaven ocupats per espanyols.

El nombre d'aturats, d'altra banda, també suposa una xifra rècord per a l'economia espanyola. De fet, el volum total de desocupats, que ja supera els 4,3 milions, és el més elevat de tota la sèrie comparable, que arrenca en el tercer trimestre de 1976



Una taxa del 20%
El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, va assenyalar que "pot passar" que la taxa d'atur arribi al llarg de 2010 al 20%, si bé va indicar que es tractaria d'una "situació puntual" i que la previsió del Govern per a la mitjana de l'any "no és aquesta".

Campa va assenyalar que 2010 no serà un any de "creació d'ocupació neta", encara que a partir del segon semestre es produirà una "petita creació d'ocupació" en sectors com els serveis o la indústria, si bé altres activitats, com la construcció, seguiran destruint ocupació, per la qual cosa va afirmar que el còmput global tindrà un "efecte neutral" o lleugerament positiu.
....................................................................................


L'EPA REVELA QUE LA DESOCUPACIÓ, "HISTÒRIC" A CASTELLÓ, PUJA AQUÍ MÉS QUE A ESPANYA, PERÒ MENYS QUE A LA COMUNITAT

· Un de cada cinc castellonencs està a l'atur i ja sumen 64.400
· La província tanca el 2009 amb 18.800 ciutadans més sense un treball i ataca més a homes, de 25 a 44 anys
· El Govern espera una recuperació de l'economia en el primer semestre, però en ocupació serà "més lenta".

30/01/2010 NOELIA MARTÍNEZ (Mediterráneo)

Castelló ha protagonitzat tristament un altre any negre històric per a l'ocupació. L'Enquesta de Població Activa (EPA) revela que en l'últim any la província ha sumat 18.800 aturats, fins arribar a 64.400 i la taxa d'aturats és ja del 21,39%, per la qual cosa una mica més d'un de cada cinc castellonencs està sense feina.

Les dades de l'últim trimestre han empitjorat lleugerament respecte a l'anterior, amb 1.400 desocupats més d'octubre a desembre. Res que no sorprengui a sindicats, ja que segons l'Inem el 2009 va tancar amb 55.541 aturats. En tot cas, Castelló va superar la mitjana estatal d'atur, del 18%, però no va arribar a l'extrem de la Comunitat, un 22%. En el conjunt del país, ja hi ha 1.220.000 llars amb tots els seus membres en atur, en augmentar un 47,5%, gairebé el doble, el 2009.

Pel que fa a sexes, a la província la taxa d'atur masculina és del 20,5 i la femenina, 22,4, però en xifres absolutes hi ha més homes afectats - 33.900 - i menys dones - 30.500 -. Davant les dades, el delegat de la UGT Tino Calero va exigir a les administracions públiques la posada en marxa urgent de polítiques actives de treball. "Apostar en els últims anys per activitats d'escàs valor afegit, ocupació precària i actuacions especulatives, financeres i urbanístiques ens ha portat a aquesta situació que estan pagant els treballadors", va denunciar Calero, qui va advocar per formació i noves tecnologies per generar ocupació de qualitat.



OCUPATS.- Així mateix, el delegat de la UGT va alertar que els ocupats, 236.600, han baixat respecte a l'anterior trimestre en 3.200, "el que certifica l'aturada en la creació de llocs".

Per la seva banda, la representant per CCOO, Encarna Barragán, va valorar que l'atur "ha afectat més a homes que a dones, ja que s'ha destruït molta ocupació masculinitzat, i més a castellonencs de 25 a 44 anys". Barragán va qualificar les dades de "preocupants", sobretot "la caiguda en la contractació". La sindicalista va indicar que el teixit laboral és "feble" i cal "canviar de model productiu, més contractes indefinits, innovació i formació".



El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va analitzar que les empreses han ajustat plantilles entre el 2008 i el 2009 i confia en que l'economia deixi la "recessió" en el primer semestre de 2010, encara que "la recuperació de l'ocupació serà més lenta
==================================================

26/01/2010

PROSPECTIVA ECONÒMICA 2010



L'economia espanyola caurà un 0,6% aquest any, segons l'FMI

L'organisme millora en una dècima la seua previsió de creixement per a 2010, encara que manté el país en fase de recessió, mentre la resta de grans economies ja l'ha superat: França i Alemanya superaran àmpliament la mitjana europea aquest any

Washington. (EFECOM).- El Fons Monetari Internacional va millorar en una dècima la seua previsió de creixement per a aquest any per a Espanya, però encara manté el país en recessió, amb un decreixement del 0,6 per cent, mentre la resta de les grans economies ja l'han superat. Així, Espanya serà entre els grans països desenvolupats l'únic que seguirà aquest any en recessió.


Per al 2011 el Fons Monetari Internacional (FMI) va deixar sense canvis el pronòstic que havia avançat a l'octubre i preveu que Espanya cresca un 0,9 per cent. Aquestes previsions contrasten amb les estimades per a l'economia de la zona euro, que el 2010 creixerà un 1 per cent i un 1,6 per cent en 2011.

Alemanya i França, les grans economies de l'àrea i socis comercials molt importants d'Espanya, superaran àmpliament la mitjana europea per a aquest any, amb creixements del 1,5 i 1,4 per cent, respectivament. L'informe del Fons corregeix a l'alça les previsions de totes les grans economies del món, però la revisió d'Espanya és la menor. Espanya, a més, és l'únic país amb un signe negatiu per al 2010, mentre que la resta dels països importants sortiran aquest any dels números rojos, segons l'organisme.

Estats Units, que va causar la crisi, creixerà un 2,7 per cent aquest any, el que implica una gran revisió de les xifres del Fons Monetari Internacional (FMI), que a l'octubre li havia augurat un avanç de només el 1,5 per cent. El 2011 l'expansió es moderarà fins al 2,4 per cent, d'acord amb els seus càlculs.

Per al món, l'FMI augura una recuperació a dues velocitats, ja que el rebot en els països rics és més feble després de les recessions anteriors, mentre que en molts dels emergents l'activitat serà relativament vigorosa, sobretot gràcies al dinamisme de la demanda interna, segons l'informe.




Tot i les revisions, el Fons encara considera que la recuperació és fràgil i aconsella als governs mantenir les mesures per incentivar l'activitat econòmica.

L'estímul fiscal planificat per al 2010 s'ha de posar plenament en marxa, diu l'informe. Segons el parer de l'organisme, hi ha pocs indicis que la demanda privada s'estiga consolidant al marge d'aquests programes d'estímul, de manera que la seva retirada prematura podria ofegar la recuperació. En els països desenvolupats, el PIB d'abans de la crisi només es recuperarà a finals del 2011, segons el Fons. En aquests, la reactivació de la seua economia es veu complicada pels alts nivells d'atur i de deute públic, els problemes que persisteixen en el sistema financer i el cop que ha patit l'economia de les famílies, d'acord amb el FMI.
......................................................................


Salgado diu que la seua previsió per al 2010 és més "optimista" que la de l'FMI
Assegura que altres organismes internacionals han hagut de corregir les seues previsions pel que fa a Espanya anteriorment

Brussel.les. (EFE).- La vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra d'Economia, Elena Salgado, va recordar que els organismes internacionals s'han equivocat en les seUes previsions sobre l'economia espanyola en el passat i va defensar les estimacions de l'Executiu per al pròxim exercici, que són "més optimistes".

Salgado va fer aquestes declaracions a la seUa entrada a la seu del Parlament Europeu a Brussel.les, preguntada per l'informe publicat avui pel Fons Monetari Internacional, que augura que l'economia espanyola caurà un 0,6 per cent el 2010, i serà l'única dels grans països desenvolupats que seguirà aquest any en recessió.

Nosaltres som una mica més optimistes. Moderadament optimistes per a l'any 2010 i també per a l'any 2011, va dir la responsable d'Economia a l'Eurocambra, on va anar a presentar el programa de la presidència espanyola de torn de la Unió Europea en matèria econòmica . Si recorden, al mes de juny, també hi havia previsions d'organismes internacionals pitjors de les que en aquell moment tenia el Govern i, al final, la convergència ha estat cap a les nostres dades. Així és que espero que, també en aquesta ocasió, les dades que finalment es facin realitat siguin les previsions espanyoles o fins i tot millors dades, va afegir.



El juny passat, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va predir que el Producte Interior Brut (PIB) espanyol anava a retrocedir un 4,2% aquest any i un 0,9% el pròxim. Al novembre, l'organisme va haver de corregir a l'alça les seues previsions per al 2009 i 2010, acostant-se a les perspectives de l'Executiu, en limitar la caiguda del PIB fins al 3,6% i el 0,3%, respectivament. Per a 2011, l'OCDE va augurar un increment del 0,9%, mentre que el Govern calcula un increment del 1,8%.

De tota manera, la mateixa Salgado també ha reconegut que l'E.P.A. del quart trimestre de 2009, que es farà pública avui dimecres, serà molt pitjor que la del tercer, malgrat el moderat optimisme de la cúpula empresarial davant un lleuger repunt dels preus industrials.
===================================================


El guru que va predir la crisi veu a Espanya "una amenaça" per a la cohesió de l'eurozona
El professor de la Universitat de Nova York, Nouriel Roubini, preveu una "bifurcació" de països forts i febles a l'eurozona

Barcelona (Redacció) .- El professor de la Universitat de Nova York, Nouriel Roubini, ha assegurat durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos que Espanya representa "una amenaça per a la cohesió de la UE".

En una entrevista concedida a Bloomberg, l'economista va augurar que en el futur - "No en un any ni dos, però si en un futur" - la unió monetària europea podria partir-se. "La zona de l'euro -va explicar- podria bifurcar-se i tenir un centre fort i una perifèria més feble, i a la llarga alguns països podrien retirar-se de la unió monetària". Roubini considera que l'actual tessitura econòmica europea és "la primera prova" que haurà de superar el bloc de l'euro.

En la seua anàlisi, el professor va explicar que les economies febles d'Europa, com poden ser l'espanyola i la grega, estan condicionades per la seua escassa competitivitat, i per pertànyer a la zona euro no poden devaluar la moneda per facilitar les exportacions. En qualsevol cas, considera que Espanya és una amenaça més gran que Grècia, donada la magnitud de la seua economia, l'elevada taxa d'atur i la fragilitat bancària. "Si Espanya cau, és un desastre", va concloure.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€

10/01/2010

07.- La Revolució Soviètica i l’URSS, 1917-1941 (1 BAH)



La gran revolució russa de 1917 es va produir en un context de conflictes socials en tota Europa i, sobretot, en el d'una guerra llarga i cruel que va produir milions de morts i fam per tot arreu.

Al començament del segle XX, Rússia era un país colpit per profundes tensions socials i polítiques:

• La societat russa estava formada per una minoria d’aristòcrates, amos de la terra i la indústria del país, i una gran massa de camperols sense terres i d’obrers industrials, que patien dures condicions de vida i cobraven salaris molt baixos.

• El país estava sota el poder autocràtic del tsar, que dominava l’exèrcit i la policia secreta.

El malestar social va donar lloc a una revolució el 1905, que va obligar el tsar a renunciar a una part del poder a favor d’un parlament, la Duma. Tanmateix, va continuar governant de forma absoluta.

La intervenció de Rússia en la Primera Guerra Mundial va evidenciar el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Al febrer de 1917, les masses famolenques, agrupades en consells d’obrers, soldats i camperols, anomenats soviets, van iniciar un moviment revolucionari a Sant Petersburg que provocà l’abdicació del tsar Nicolau II. Després de la revolució es van crear dos poders enfrontats: el govern provisional, que estava dirigit per Kerenski, amb el suport dels menxevics (socialistes moderats), i els soviets, la majoria dirigits pels bolxevics (socialistes radicals), el líder dels quals era Lenin.

La Revolucio RussaView more presentations from jestiarte.


La revolució va tenir dues fases.

1) La primera va ser l'abdicació del tsar Nicolau II el 3 de Març (16 segons el nostre calendari). El tsar Nicolau era una monarca autocràtic convençut. Es considerava com a portador o dipòsit d'uns poders monàrquics que havia heretat dels seus avantpassats i que havia de traspassar intactes als seus successors. No tenia el dret de modificar-los, però tampoc l’afany o l’interès de compartir-los. Això era, per sobre de tot, un deure més que una convicció, encara que també es tractava d’una convicció personal. Aquest concepte el va aïllar d'una realitat canviant. El món s'havia transformat davant els seus ulls però ell havia de seguir aferrat als seus principis que, al cap i a la fi -i així ho creia-, eren la voluntat de Déu. De poc li va servir l'advertència de Lev Tolstoi de que es podia aturar abans el curs d’un riu que l'etern moviment cap endavant de la humanitat. O els informes dels seus propis serveis policials que, a principis de 1917, parlaven clarament de la desesperació d’uns proletaris russos que se sentien tractats com si foren animals, ja que havia augmentat la fam i l'escassetat, el cost de la vida s'havia triplicat en poc temps i la mortalitat anava en augment. Les manifestacions es van prodigar en el primer trimestre d'aquell any fatídic. Els partidaris del tsar, els seus propis soldats, i fins i tot els seus propis simpatitzants van anar unint-se al clam dels que exigien la seua abdicació. La insurrecció va ser total i va posar punt i final a 300 anys de monarquia i règim autocràtic a Rússia. La Duma (parlament) va prendre protagonisme i, d’acord amb el soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional presidit pel príncep Lilov (liberal) que seria substituït per Kerensky.



2) La segona fase d'aquesta revolució va arribar el 26 d'Octubre (el 7 de novembre segons el calendari actual, és a dir, la Revolució d'Octubre, en realitat, es va produir al Novembre) quan els bolxevics van enderrocar el govern provisional del socialdemòcrata Alexander Kerensky (1881-1970, va escapar a França fins 1940 i, finalment, va viure als Estats Units on, a més d'oferir el seu ajut a Stalin quan Hitler envaí la URSS -sense resposta- creà la plataforma de la Unió per a l'Alliberament de Rússia sense massa repercussió) i van prendre el Palau d'Hivern.


Així va començar un dels esdeveniments més decisius en la història del segle XX les conseqüències del qual encara es fan notar al món i, sobre tot, a països on es manté el totalitarisme comunista. Vladimir Ilich Ulianov, més congut per Lenin, i Lev Trotsky es van fer amb el poder ràpidament amb un eslògan senzill i directe: Pau, terra, pa i tot el poder per als soviets. També naixien els diaris que, durant més de setanta anys, seran l'epicentre de la informació oficial a la Rússia soviética: Pravda (=veritat), nascut al 1912, i Izvestia (=notícies) que va començar a editar-se en febrer de 1917. Malgrat això, els crítics amb el totalitarisme soviétic acabaran afirmant que a Pravda no hi havia izvestia, tot era propaganda política, ni a Izvestia hi havia pravda perquè tot era mentida.

Unitat 7 La Revolució Russa CaView more presentations from mcarmearanda.

Davant la lentitud de la reforma agrària del govern de Kerenski i la seua decisió de continuar en la Primera Guerra Mundial, els bolxevics es van rebel·lar i s’apoderaren del govern en tan sols deu dies.

Lenin va formar un nou govern, que signà la pau amb Alemanya el 1918, amb pèrdues territorials per a Rússia, i va aprovar l’expropiació de les grans propietats agràries i el control de les fàbriques per part dels obrers.

Aquestes mesures van alçar una forta oposició i va començar una guerra civil (1918-1921) que finalitzà amb la victòria dels bolxevics. La guerra va comportar la presa total del poder per part dels bolxevics; els altres partits d'esquerres (menxevics, socialrevolucionaris)en van ser exclosos.

Després de la guerra es va iniciar la nova política econòmica (NPE), mescla d’elements comunistes i capitalistes: es permetia la propietat privada camperola, però la indústria i els bancs quedaven en mans de l’estat. L’NPE va aconseguir la recuperació econòmica, però va augmentar les diferències socials.

Es va promulgar una constitució (1923) que va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) que, en teoria, gaudien d’autogovern.



El 1924 va morir Lenin i s’inicià una lluita per la successió. Els protagonistes d’aquesta disputa van ser Trotski i Stalin, i en va resultar vencedor aquest últim.

La dictadura estalinista es caracteritzà per:

• La instauració d’un sistema polític totalitari. El Partit Comunista (els antics bolxevics) controlava tots els aspectes de l’estat i la societat. Stalin va ser encimbellat com un líder infal·lible i qualsevol dissidència va ser violentament reprimida. Es va exercir la política del terror mitjançant les purgues (l’eliminació física) dels oponents i la reclusió en camps d’internament de qualsevol sospitós d’oposició.

• La fèrria política russificadora i centralista, que va reprimir qualsevol senyal de nacionalisme.

• La planificació de l’economia per part de l’estat. Stalin va escometre els plans quinquennals, els objectius dels quals eren industrialitzar l’URSS ràpidament i implantar-hi una economia socialista.

Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lectivitzar l’agricultura, que se sustentà sobre dues formes de propietat: el sovkhoz o granja estatal i el kolkhoz que era un sistema de propietat col·lectiva controlat per l’estat.

El resultat va ser una ràpida industrialització, malgrat que l’agricultura va sofrir un endarreriment considerable per la seua subordinació a la indústria.

La Revolució Russa i la formació de la URSSView more presentations from Empar Gallego.

Hi ha moltes interpretacions sobre la revolució que més ha marcat la història del segle XX. Els emigrats, per exemple, es pregunten si era legítim fer la revolució en un país poc desenvolupat. Des de l'esquerra occidental i el progressisme europeu es pensa, avui en dia, que la Revolució russa no és una autèntica revolució socialista al no haver participat una base majoritària de la societat del moment per assegurar la democràcia.

El primer dissident important, dins de la pròpia URSS, va ésser Lev Trotski, el qual considerava legítima la revolució de 1917 que, segons ell, va ser segrestada, més tard, per Stalin amb la tesi de socialisme en un sol país que va ser un error decisiu. De fet, el 1925, Stalin va destituir Trotski com a comissari de la Guerra per expulsar-lo més tard (1929) de la URSS i ordenar el seu assassinat, a Mèxic, executat per l'agent Ramon Mercader amb un piolet.

Durant la dictadura d'Stalin el terror va ser una pràctica quotidiana, amb l'aplicació de purgues per eliminar els dissidents: entre 1935 i 1939 aquestes van assolir la màxima virulència, fent caure la vella guàrdia soviètica, és a dir, Zinoviev, Kamenev, Radek, Bukharin, Rikov o Tkhatxevski, a més de Lev Davídovich Bronstein (Trotski)... Stalin, entre d'altres afers, té el dubtós honor d'haver passat a la història, juntament amb Adolf Hitler o Mao Zedong, com un dels dictadors polítics més criminals per ser el causant de molts milions de morts, sobretot entre els seus conciutadans...

La interpretació més entusiasta sobre la Revolució Russa, evidentment, és la marxista perquè sosté que la revolució va ser un producte de la lluita de classes i va crear un Estat on la dictadura del proletariat defensava els interessos del poble.

Per últim, darrerament s'està imposant la teoria de la convergència que es basa en el convenciment que tots els règims, a llarg termini, acaben evolucionant de manera semblant, és a dir, en virtut del creixement econòmic i la industrialització del país.

Sobre gustos, colors... però el segle XX ha estat el més cruel i maximalista de la història com a conseqüència dels totalitarismes polítics i ideològics: els extrems es toquen? Potser, sí.
....................................................................

06/01/2010

4 MILIONS D'ATURATS (2009)



L'atur a Espanya s'aproxima, cada vegada més, als 4 milions de desocupats, segons les dades dels registres del Servei Públic d'Ocupació Estatal sobre Demandantes de Empleo, Paro, Contratos y Prestaciones por desempleo corresponent a desembre de 2009.
==================================================

La Comunitat Valenciana lidera el creixement de l'atur a Espanya al costat de Múrcia i acumula 477.847 desocupats

VÍCTOR ROMERO, VALÈNCIA (Levante-emv, 6.01.10)



Més de 120.000 valencians van anar a l'atur durant 2009
Valencia va liderar, al costat de Múrcia, el creixement de la desocupació durant l'any 2009. L'autonomia valenciana va tancar l'exercici amb 477.847 aturats, 120.023 més que el 2008. La pujada va ser del 33,54%, gairebé vuit punts superior a la mitjana espanyola i el major augment del país per darrere de la comunitat murciana, amb una evolució del 33,44%. A Espanya la xifra de desocupats es va situar al desembre en gairebé quatre milions (3.923.603) el que implica que durant l'any passat el nombre d'aturats es va incrementar en 794.640, un 25,4% més que l'any anterior.

L'últim fet dada públic ahir pel Ministeri de Treball, corresponent al mes de desembre, revela que la tendència a la destrucció d'ocupació es manté. El mes passat es van quedar sense feina 54.657 persones, la major part d'elles procedents del sector de la construcció, que en tot just un mes s'ha deixat 54.936 llocs de treball pel camí. Aquesta circumstància s'explica pel final de moltes de les obres del Pla d'ocupació local impulsat pel Govern, que ha aprovat una nova partida de 5.000 milions d'euros per prorrogar el 2010. Per contra, altres sectors com el de l'agricultura van reduir en 3.934 persones el nombre de desocupats. La indústria va perdre 11.477 llocs de treball i els serveis 202. Les persones sense ocupació anterior que es van registrar a la recerca d'ocupació també van baixar a 8.024.

Amb tot, el mes de desembre de 2009 va ser més suau en termes comparatius que el de 2008. Fa un any van sol.licitar ser registrats en les llistes de l'atur 139.694 persones, el major increment des de 1997. El de 2009 va ser el segon major augment de la mateixa sèrie mensual. Les previsions per a 2010, segons diferents experts i analistes, és que continuen perdent-se llocs de treball i que la tendència s'invertesca en el segon semestre de l'any, amb un descens lleu de les xifres d'atur.

La tendència per sectors és similar en el cas valencià, si bé tots han experimentat increments en l'atur. La construcció lidera la caiguda del mercat laboral, amb 4.935 aturats més. En total 2009 va tancar amb 96.634 aturats en la construcció, 252.100 en els serveis (el sector més castigat), 90.180 en la indústria i 9.757 en l'agricultura.

Per províncies en termes absoluts és València la que registra un major nombre de desocupats (222.257) enfront dels 195.049 d'Alacant i els 55.541 de Castelló. Tanmateix, és aquesta última la que ha experimentat un major increment percentual de pèrdues de llocs de treball respecte de 2008, un 46,70% enfront del 34,19% de València i el 29,51 d'Alacant. També en termes absoluts, la Comunitat Valenciana ocupa el tercer lloc en nombre de desocupats. Per davant té a Catalunya, amb 561.847 aturats, i Andalusia, que lidera la llista territorial amb 851.493 desocupats. Exceptuant les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, el menor increment de l'atur el va tenir Extremadura, amb un 15,11% (112.320 aturats). La Rioja és l'autonomia amb menys aturats, 21.747 persones.

El repartiment de la desocupació per sexes segueix revelant que la crisi s'ha acarnissat més amb els homes que amb les dones. La xifra acumulada reflecteix que són 253.251 els aturats masculins enfront dels 224.596 femenins.

.............................................................................



El 2009 deixa 140.000 catalans més sense feina

DISPARAT:L'ocupació viu un nou any negre amb un augment de l'atur del 33%
MAL 2010: El Principat té 561.761 desocupats i Treball no descarta que s'arribi als 600.000
RÈCORD: L'Estat frega els quatre milions

Xavier Alegret (AVUI, 6.01.10)


Més de 138.500 catalans van perdre la feina durant el 2009, un nou any negre per a l'ocupació en el qual l'atur va anar batent el seu propi rècord i va superar el mig milió de persones. 561.761 catalans estan desocupats a Catalunya, un 32,7% més que fa un any. Aquestes xifres han convertit el 2009 en el pitjor any per al mercat de treball, després d'un 2008 també tràgic en el qual l'augment de l'atur va fregar el 60%. El 2009 el creixement va ser inferior, però cal tenir en compte que es partia d'una situació molt pitjor i que algunes actuacions, com el pla E d'ajut als ajuntaments per a la construcció d'obra pública, van frenar temporalment la destrucció d'ocupació.

Al desembre van perdre la feina més de 6.300 persones, la xifra més baixa dels últims mesos. "Es constata la tendència a la reducció del creixement de l'atur", va valorar ahir la consellera de Treball, Mar Serna, que considera que "en termes d'ocupació, el pitjor de la crisi ja ha passat". Això no vol dir, però, que el 2010 es creïn llocs de treball. La consellera va admetre que com a mínim durant la primera meitat de l'any l'atur continuarà creixent, si bé a un ritme més lent, i tot i que no ho veu probable, tampoc no descarta que arribi a les 600.000 persones.

Els serveis són el sector que va liderar la pèrdua de llocs de treball durant l'any passat, en el qual un de cada dos nous aturats provenia d'aquest sector. Això malgrat un estiu en què l'atur va cedir davant la campanya turística. La construcció i la indústria van patir un augment de desocupats al voltant de les 23.000 persones, gairebé un 30% més, mentre que l'agricultura ha perdut 3.000 treballadors, un 69% més. Per col·lectius, els homes han patit més l'atur, especialment els immigrants.

Tant si el pitjor ha passat per a l'ocupació com si no, ara el problema és a les llars d'aquells que no tenen ni feina ni recursos. Dels més de 560.000 aturats de Catalunya, 250.000 ja no cobren la prestació contributiva, i d'aquests uns 90.000 no perceben cap tipus de subsidi. L'únic que els pot quedar és l'ajut de 420 euros de l'Estat, que han demanat fins ara gairebé 370.000 espanyols.




El malson de Corbacho

El conjunt de l'Estat s'apropa inevitablement als quatre milions d'aturats, una xifra que primer va ser negada pel ministre de Treball, Celestino Corbacho, i després resignadament acceptada, davant l'evidència que molt havien de canviar les coses perquè no arribés. En té la culpa un augment proper als 800.000 aturats el 2009. Aquesta alça i la caiguda d'afiliació a la Seguretat Social, amb 727.000 cotitzants menys, ha elevat la despesa en prestacions un 24,7%, fins als 2.740 milions d'euros .

El ministeri també creu que el pitjor ha passat i que la recuperació pot arribar el segon semestre de l'any, però no sap com: "El problema es dóna ara per la falta de generació de nous llocs de treball", va admetre ahir el secretari d'Estat de Seguretat Social, Octavio Granado.
====================================================

Catalunya, Valencia y Madrid, con el pie en el acelerador del paro
La dependencia de los servicios se suma al lastre de la construcción en estos territorios
G. AYUSO - BARCELONA - 06/01/2010 (Público)


Las comunidades más dinámicas son también las más sensibles al ciclo económico. Catalunya, Madrid y la Comunidad Valenciana fueron en 2009 las más castigadas por el aumento del paro, junto con Aragón, Murcia y La Rioja. Todas ellas, con un aumento interanual superior al 30%, cuando la media española se quedó en el 25,4%.

La dependencia del sector servicios, así como la débil evolución de la actividad industrial en territorios que ya habían sufrido los estragos en la construcción el año anterior, han asestado un fuerte golpe al mercado laboral en estas zonas. En el otro lado de la balanza, Extremadura, Galicia, Andalucía y Asturias no sobrepasaron el 20% de alza en el desempleo.

Las comunidades más activas son las más sensibles y con más desempleo
Catalunya es un buen ejemplo de la repercusión de la crisis sobre la mano de obra. Es la segunda comunidad, después de Andalucía, con más parados en toda España (en términos absolutos), con casi 562.000 personas buscando empleo. Con una economía diversificada, donde predomina el sector servicios combinado con una potente industria, registró en 2009 una caída generalizada en todos los sectores.

Los servicios se llevaron la palma, ya que acapararon más de la mitad de la subida del paro (57%). La industria también continuó con su debacle y 100.000 catalanes más se apuntaron al paro, los mismos que se registraron en la construcción en un año.

El Gobierno autonómico insiste en que el aumento del desempleo se debe a que Catalunya es también la comunidad donde se genera más ocupación. La consellera de Treball, Mar Serna, aseguró ayer que la situación irá mejorando "mes a mes".


Comunidades más sensibles
"Cuando las cosas van mal, las comunidades más sensibles al ciclo económico son las que más sufren", explicó ayer Florentino Felgueroso, de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). En este sentido, pese a ser las más dinámicas, las regiones con población activa más joven y que en su día recibieron más inmigración son las que ahora engrosan con más fuerza las listas del Inem.

De los casi cuatro millones de parados, más de 385.000 son inmigrantes extracomunitarios, y buena parte se concentran en regiones concretas. Estos territorios son los que necesitan más mano de obra cuando las cosas van bien, pero los que se ven más afectados al llegar las vacas flacas.

El colectivo inmigrante ha sufrido un "efecto coletazo", señala Felgueroso. Tras los despidos de 2008 en el sector de la construcción, que afectaron al cabeza de familia, ahora son el resto de integrantes del hogar dedicados en general a tareas del sector servicios, los que se incorporan al paro. En total, en Catalunya y Castilla- La Mancha hay un 44% más de inmigrantes en paro, y en la Comunidad Valenciana un 47% más.

Los mismo ocurre con los jóvenes, que se trasladan a las zonas más dinámicas y que son ahora los que tienen mayores dificultades para incorporarse al mercado laboral, según el economista del Fedea.

Esto explicaría también el hecho de que comunidades con menor llegada de inmigrantes y con población más envejecida, como Extremadura, Galicia y Asturias, estén por debajo de la media en la destrucción de empleo.

El caso andaluz
Andalucía ha registrado una subida más suave del paro (18%) que otras comunidades de hecho se queda en la parte baja de la tabla en cuanto a tasas interanuales lo que se explica por el gran incremento experimentado en 2008, en el que ya se alcanzaron cotas de paro muy altas por la caída del sector servicios y la construcción. En total, el Servicio de Empleo andaluz registró a 851.500 personas sin trabajo, una quinta parte del total.

El lapso entre el final del fondo municipal de empleo y el arranque del siguiente puede empeorar a las cifras de paro de principios de año.
==========================================================

04/01/2010

LA PROTECCIÓ SOCIAL EN LA UNIÓ EUROPEA


El Estado destinó en 2005 el 20,55% del PIB a prestaciones, seis puntos por debajo de la media europea. Sólo el gasto en el seguro del desempleo es más elevado que en los países vecinos

b. carreño, madrid 3.01.2010 (Público)
........................................................................

· Las pensiones de jubilación se llevaron el 10% del PIB comunitario

· La lucha contra la exclusión social es el campo con menos recursos

· En Reino Unido el equivalente al 1,45% del PIB se destina a vivienda

· Algunos países apenas pagan pensiones de viudedad

........................................................................

ESPAÑA, LEJOS DE LA UNIÓN EUROPEA EN PROTECCIÓN SOCIAL

La Europa del bienestar realiza esfuerzos muy diferentes a la hora de proteger a sus ciudadanos de situaciones de riesgo o necesidad. Según un estudio publicado por Eurostat, los países de la UE-27 se gastaron de media en 2005 un 27,17% de su PIB, casi un tercio de la riqueza de todo el continente en acciones de protección social.

Dentro de este ránking, España se sitúa en el puesto número 16 con un gasto del 21,05% del PIB en protección social. La mayor parte (un 20,55%) se canalizó en forma de prestaciones. En la parte baja de la tabla de países acompañaban entonces a España los países del Este, como Polonia, Bulgaria, República Checa, Estonia, Letonia, Lituania, Rumanía y Eslovaquia, además de Chipre. Sólo forma parte del grupo un país de la Europa tradicional, Irlanda, que dedicó a la protección social el 18,15% de su PIB.

Aunque los datos son atrasados (es el último estudio comparativo), las grandes magnitudes que se manejan (en España se desembolsaron aquel año 191.338 millones de euros en protección social) hacen difícil que las variaciones con relación al PIB hayan cambiado significativamente.

Así, España desembolsó aquel año menos que la media de los países comunitarios en prestaciones sociales, con excepción de las destinadas a paliar las situaciones de desempleo.

En pagar el paro a los desempleados, España gastó un 2,53% del PIB, mientras que la media de los países europeos invirtió el 1,56% de sus economías. Precisamente, en aquel ejercicio, España registró una tasa de paro en línea con la de la UE, alrededor del 9%.

De hecho, en cuanto a gasto en prestación por desempleo, España fue el segundo país europeo, por detrás de Bélgica, que más desembolsó en proporción a su PIB. La prestación por desempleo es muy diferente en cada país, siendo muy baja en los países bálticos y del Este (ver gráfico).



Las pensiones de jubilación son las que más cantidad de fondos públicos se llevan y alrededor del 10,44% del PIB de la Unión Europea se dedicó a esta finalidad en 2005. España gastó un 8% de su PIB en esta partida. El país que más aportó en pensiones (siempre en proporción al tamaño de su economía) fue Italia, que destinó el 13% de su riqueza a los jubilados. Países tan heterogéneos como Francia, Grecia, Dinamarca, Austria y Estonia, pusieron el equivalente al 11% de su PIB para la nómina de las pensiones. Irlanda, que tiene un sistema de pensiones mixto público-privado, sólo echó mano del 3,84% del PIB en pensiones pagadas desde las arcas del Estado. Esta fuerte diferencia es la que lastra el gasto total en protección social en Irlanda que, sin embargo, destina más recursos que la media de los países de la Unión a paliar la exclusión social o a ayudas para acceder a una vivienda.



Son estos dos apartados a los que menos recursos destinan los países europeos, con un 0,32% dirigido a aliviar situaciones de exclusión y un 0,58% para la vivienda. España reserva para estos dos apartados un 0,34% y un 0,32%, respectivamente. Destaca el 1,22% del PIB que los holandeses destinan a reducir la exclusión social, ligeramente superior al 1% que reserva Dinamarca y al 0,8% de Chipre. El país que más recursos moviliza para acceso a la vivienda es Reino Unido, casi un 1,45% del PIB, seguido de Francia con un 0,81% con ayudas para este fin.

Las otras grandes prestaciones que gestiona el Estado, (incapacidad temporal, incapacidad permanente, pensiones de viudedad y de orfandad), también se mueven en un amplio arco a lo largo de los 27 países de la UE, debido a las distintas legislaciones. La más abultada, la incapacidad temporal que cubre las bajas laborales, supuso en 2005 un 7,53% del PIB. En viudedad, países como Bélgica aportaron hasta un 2,84% del PIB mientras que en Rumanía apenas se liberó un 0,07% de la riqueza nacional.

Las prestaciones en favor de hijos o familiares rozaron el 4% del PIB en Dinamarca, tres veces más de lo que se destinó en España.

·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·

03/01/2010

SETZENS DE FINAL EUROPA LEAGUE



El resultat del sorteig, realitzat el propassat desembre a la seu de la UEFA a Nyon (Suïssa), per a determinar els emparellaments dels setzens i els vuitens de final de la UEFA EUROPA LEAGUE de futbol suposa, en principi, dos enfrontaments del Vila-real C.F. contra el campió de la lliga de futbol alemanya, és a dir, el Wolfsburg; en primer lloc a casa, al camp d'EL MADRIGAL el proper 18 de febrer (dijous), i la volta el 25 de febrer al Volkswagen-Arena de la ciutat d'Alemanya.


Per una altra banda, els emparellaments de vuitens de final (a jugar l'11 de març l'anada i el 18 de març la tornada) han quedat així:

GUANYADOR............................contra.................GUANYADOR
Hamburg (ALE)-PSV Eindhoven(HOL)/At.Bilbao (ESP)-Anderlecht (BEL)
Rubin Kazan(RUS)-Hapoel Tel Aviv(ISR)/ Vila-real(ESP)-Wolfsburg (ALE)
At.Madrid(ESP)-Galatasaray(TUR) / Everton(ANG)-Sporting Lisboa(POR)
Hertha Berlín(ALE)-Benfica(POR) / Copenhague(DIN)-Olympic MarsellaFRA)
Panathinaikos(GRE)-Roma (ITA) / Standard Lieja(BEL)-Salzburg(AUST)
Lille(FRA)-Fenerbahce(TUR) / Liverpool(ANG)-Unirea Urceni(ROM)
Ajax(HOL)-Juventus(ITA) / Fulham(ANG)-Shakhtar Donestst(UKR)
Bruges(BEL)-València(ESP) /Twente(HOL)-Werder Bremen (ALE).

·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·

01/01/2010

L'ECONOMIA VALENCIANA, LA DARRERA TAMBÉ EN CREIXEMENT



El INE revela que la economía valenciana crece por debajo de la media desde 2000

EL PAÍS - Valencia - 31/12/2009

El Instituto Nacional de Estadística derribó ayer uno de los mitos de la doctrina oficial de la Generalitat cuando difundió los datos de crecimiento de la riqueza regional en España entre 2000 y 2008. Eran los años en los que no dejaba de hincharse la burbuja inmobiliaria en la Comunidad Valenciana y una sensación de riqueza embriagaba a los ciudadanos. Pero la cruda realidad es que mientras el crecimiento medio de la economía en toda España entre 2000 y 2008 era del 3,09%, en la Comunidad Valenciana fue del 3,02%.

Murcia (3,59%), Extremadura (3,41%) y Andalucía (3,30%), fueron las tres comunidades autónomas que más crecieron entre 2000 y 2008.

Madrid (3,28%), Castilla-La Mancha (3,21%), Cantabria (3,2%), Aragón (3,18%) y Navarra (3,13%), crecieron por encima de la media nacional en ese periodo. Galicia y Canarias (3,06%) crecieron por debajo de la media, pero aprovecharon mejor los años de bonanza en el sector de la construcción que la Comunidad Valenciana.

Resulta elocuente comprobar que el País Vasco (3,02%) y Cataluña (2,89%), las dos regiones más industrializadas de España, crecieron lo mismo o por debajo de la Comunidad Valenciana en ese periodo. Los números revelan el desplazamiento de la inversión desde la industria hacia el sector inmobiliario.

Pero los datos relativos a 2008, el primer año de la crisis financiera internacional superpuesta a la paralela crisis nacional en el sector de la construcción, arrojan un crecimiento de la economía valenciana de apenas el 0,3%, el más bajo entre todas las comunidades autónomas.

España creció un 0,9% en 2008, seis décimas por encima de la Comunidad Valenciana. El País Vasco lideró el crecimiento entre todas las comunidades autónomas con un alza del 2%, más del doble de la media.



Los datos de renta por habitante no resultan mucho más halagüeños para los valencianos. Los vascos, madrileños y navarros son los únicos que superan los 30.000 euros de renta media por habitante. Cataluña, Aragón, Baleares, La Rioja y Cantabria, arrojan unos ingresos medios por habitante superiores a la media nacional, que se cifra en 23.874 euros anuales por habitante.

La renta media de los valencianos en 2008 fue de 21.336 euros por habitante, por debajo también de Asturias y de Castilla y León.

La renta media por habitante de la Unión Europea ampliada hasta 27 miembros superó ligeramente los 25.000 euros, por encima de la media nacional española.

Los vascos superan en 37 puntos los ingresos medios de los ciudadanos de la Unión Europea ampliada, mientras que los valencianos están ocho puntos por debajo.

·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·

Posts més consultats

El currículum de Ciències Socials i les competències bàsiques

Cens de Població i Vivendes 2011

Guia del professorat 2011-12

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

TV3 EN DIRECTE