La gran revolució russa de 1917 es va produir en un context de conflictes socials en tota Europa i, sobretot, en el d'una guerra llarga i cruel que va produir milions de morts i fam per tot arreu.
Al començament del segle XX, Rússia era un país colpit per profundes tensions socials i polítiques:
• La societat russa estava formada per una minoria d’aristòcrates, amos de la terra i la indústria del país, i una gran massa de camperols sense terres i d’obrers industrials, que patien dures condicions de vida i cobraven salaris molt baixos.
• El país estava sota el poder autocràtic del tsar, que dominava l’exèrcit i la policia secreta.
El malestar social va donar lloc a una revolució el 1905, que va obligar el tsar a renunciar a una part del poder a favor d’un parlament, la Duma. Tanmateix, va continuar governant de forma absoluta.
La intervenció de Rússia en la Primera Guerra Mundial va evidenciar el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Al febrer de 1917, les masses famolenques, agrupades en consells d’obrers, soldats i camperols, anomenats soviets, van iniciar un moviment revolucionari a Sant Petersburg que provocà l’abdicació del tsar Nicolau II. Després de la revolució es van crear dos poders enfrontats: el govern provisional, que estava dirigit per Kerenski, amb el suport dels menxevics (socialistes moderats), i els soviets, la majoria dirigits pels bolxevics (socialistes radicals), el líder dels quals era Lenin.
La Revolucio RussaView more presentations from jestiarte.
La revolució va tenir dues fases.
1) La primera va ser l'abdicació del tsar Nicolau II el 3 de Març (16 segons el nostre calendari). El tsar Nicolau era una monarca autocràtic convençut. Es considerava com a portador o dipòsit d'uns poders monàrquics que havia heretat dels seus avantpassats i que havia de traspassar intactes als seus successors. No tenia el dret de modificar-los, però tampoc l’afany o l’interès de compartir-los. Això era, per sobre de tot, un deure més que una convicció, encara que també es tractava d’una convicció personal. Aquest concepte el va aïllar d'una realitat canviant. El món s'havia transformat davant els seus ulls però ell havia de seguir aferrat als seus principis que, al cap i a la fi -i així ho creia-, eren la voluntat de Déu. De poc li va servir l'advertència de Lev Tolstoi de que es podia aturar abans el curs d’un riu que l'etern moviment cap endavant de la humanitat. O els informes dels seus propis serveis policials que, a principis de 1917, parlaven clarament de la desesperació d’uns proletaris russos que se sentien tractats com si foren animals, ja que havia augmentat la fam i l'escassetat, el cost de la vida s'havia triplicat en poc temps i la mortalitat anava en augment. Les manifestacions es van prodigar en el primer trimestre d'aquell any fatídic. Els partidaris del tsar, els seus propis soldats, i fins i tot els seus propis simpatitzants van anar unint-se al clam dels que exigien la seua abdicació. La insurrecció va ser total i va posar punt i final a 300 anys de monarquia i règim autocràtic a Rússia. La Duma (parlament) va prendre protagonisme i, d’acord amb el soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional presidit pel príncep Lilov (liberal) que seria substituït per Kerensky.
2) La segona fase d'aquesta revolució va arribar el 26 d'Octubre (el 7 de novembre segons el calendari actual, és a dir, la Revolució d'Octubre, en realitat, es va produir al Novembre) quan els bolxevics van enderrocar el govern provisional del socialdemòcrata Alexander Kerensky (1881-1970, va escapar a França fins 1940 i, finalment, va viure als Estats Units on, a més d'oferir el seu ajut a Stalin quan Hitler envaí la URSS -sense resposta- creà la plataforma de la Unió per a l'Alliberament de Rússia sense massa repercussió) i van prendre el Palau d'Hivern.
Així va començar un dels esdeveniments més decisius en la història del segle XX les conseqüències del qual encara es fan notar al món i, sobre tot, a països on es manté el totalitarisme comunista. Vladimir Ilich Ulianov, més congut per Lenin, i Lev Trotsky es van fer amb el poder ràpidament amb un eslògan senzill i directe: Pau, terra, pa i tot el poder per als soviets. També naixien els diaris que, durant més de setanta anys, seran l'epicentre de la informació oficial a la Rússia soviética: Pravda (=veritat), nascut al 1912, i Izvestia (=notícies) que va començar a editar-se en febrer de 1917. Malgrat això, els crítics amb el totalitarisme soviétic acabaran afirmant que a Pravda no hi havia izvestia, tot era propaganda política, ni a Izvestia hi havia pravda perquè tot era mentida.
Unitat 7 La Revolució Russa CaView more presentations from mcarmearanda.
Davant la lentitud de la reforma agrària del govern de Kerenski i la seua decisió de continuar en la Primera Guerra Mundial, els bolxevics es van rebel·lar i s’apoderaren del govern en tan sols deu dies.
Lenin va formar un nou govern, que signà la pau amb Alemanya el 1918, amb pèrdues territorials per a Rússia, i va aprovar l’expropiació de les grans propietats agràries i el control de les fàbriques per part dels obrers.
Aquestes mesures van alçar una forta oposició i va començar una guerra civil (1918-1921) que finalitzà amb la victòria dels bolxevics. La guerra va comportar la presa total del poder per part dels bolxevics; els altres partits d'esquerres (menxevics, socialrevolucionaris)en van ser exclosos.
Després de la guerra es va iniciar la nova política econòmica (NPE), mescla d’elements comunistes i capitalistes: es permetia la propietat privada camperola, però la indústria i els bancs quedaven en mans de l’estat. L’NPE va aconseguir la recuperació econòmica, però va augmentar les diferències socials.
Es va promulgar una constitució (1923) que va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) que, en teoria, gaudien d’autogovern.
El 1924 va morir Lenin i s’inicià una lluita per la successió. Els protagonistes d’aquesta disputa van ser Trotski i Stalin, i en va resultar vencedor aquest últim.
La dictadura estalinista es caracteritzà per:
• La instauració d’un sistema polític totalitari. El Partit Comunista (els antics bolxevics) controlava tots els aspectes de l’estat i la societat. Stalin va ser encimbellat com un líder infal·lible i qualsevol dissidència va ser violentament reprimida. Es va exercir la política del terror mitjançant les purgues (l’eliminació física) dels oponents i la reclusió en camps d’internament de qualsevol sospitós d’oposició.
• La fèrria política russificadora i centralista, que va reprimir qualsevol senyal de nacionalisme.
• La planificació de l’economia per part de l’estat. Stalin va escometre els plans quinquennals, els objectius dels quals eren industrialitzar l’URSS ràpidament i implantar-hi una economia socialista.
Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lectivitzar l’agricultura, que se sustentà sobre dues formes de propietat: el sovkhoz o granja estatal i el kolkhoz que era un sistema de propietat col·lectiva controlat per l’estat.
El resultat va ser una ràpida industrialització, malgrat que l’agricultura va sofrir un endarreriment considerable per la seua subordinació a la indústria.
La Revolució Russa i la formació de la URSSView more presentations from Empar Gallego.
Hi ha moltes interpretacions sobre la revolució que més ha marcat la història del segle XX. Els emigrats, per exemple, es pregunten si era legítim fer la revolució en un país poc desenvolupat. Des de l'esquerra occidental i el progressisme europeu es pensa, avui en dia, que la Revolució russa no és una autèntica revolució socialista al no haver participat una base majoritària de la societat del moment per assegurar la democràcia.
El primer dissident important, dins de la pròpia URSS, va ésser Lev Trotski, el qual considerava legítima la revolució de 1917 que, segons ell, va ser segrestada, més tard, per Stalin amb la tesi de socialisme en un sol país que va ser un error decisiu. De fet, el 1925, Stalin va destituir Trotski com a comissari de la Guerra per expulsar-lo més tard (1929) de la URSS i ordenar el seu assassinat, a Mèxic, executat per l'agent Ramon Mercader amb un piolet.
Durant la dictadura d'Stalin el terror va ser una pràctica quotidiana, amb l'aplicació de purgues per eliminar els dissidents: entre 1935 i 1939 aquestes van assolir la màxima virulència, fent caure la vella guàrdia soviètica, és a dir, Zinoviev, Kamenev, Radek, Bukharin, Rikov o Tkhatxevski, a més de Lev Davídovich Bronstein (Trotski)... Stalin, entre d'altres afers, té el dubtós honor d'haver passat a la història, juntament amb Adolf Hitler o Mao Zedong, com un dels dictadors polítics més criminals per ser el causant de molts milions de morts, sobretot entre els seus conciutadans...
La interpretació més entusiasta sobre la Revolució Russa, evidentment, és la marxista perquè sosté que la revolució va ser un producte de la lluita de classes i va crear un Estat on la dictadura del proletariat defensava els interessos del poble.
Per últim, darrerament s'està imposant la teoria de la convergència que es basa en el convenciment que tots els règims, a llarg termini, acaben evolucionant de manera semblant, és a dir, en virtut del creixement econòmic i la industrialització del país.
Sobre gustos, colors... però el segle XX ha estat el més cruel i maximalista de la història com a conseqüència dels totalitarismes polítics i ideològics: els extrems es toquen? Potser, sí.
....................................................................
