31 de jul. 2010

MÒMIES: NOUS HORITZONS DE L'ARQUEOLOGIA



Des de fa un parell de mesos, més o menys (perquè recorde que al maig, quan l'Eudald Carbonell va fer la conferència a Vila-real, convidat pels Socarrats, encara no s'havia emés cap programa) la TV3 ens delecta amb un nou programa sobre arqueologia: Sota terra, on el Fermí Fernández canvia el registre humorístic (del Polònia o Buenafuente) per la cultura, sempre sota la supervisió del gran especialista en Atapuerca i arquelogia en general, Eudald Carbonell. L'arqueologia, com totes les ciències en general, potser està de moda perquè ha experimentat una gran evolució a la darrera dècada empentada per les noves tecnologies.


...............................................................................


L'aplicació de l'última tecnologia mèdica està ampliant els horitzons de l'arqueologia: Les anàlisis d'ADN i l'ús d'escàners, radiografies i TAC revelen avui noves dades de les vides i morts de reis, faraons, plebeus i animals de segles enrere

Ignacio Orovio (La Vanguardia).-

L'arqueologia és una de les eines per estudiar les revolucions i com aquestes van deixar els camps de batalla, però avui la viu en els seus propis dogmes. La creixent unió amb diverses disciplines, especialment les mèdiques, està permetent a aquesta branca de la història desempolsar dels tòpics que la esquitxen i situar-se gairebé sorprenentment en plena contemporaneïtat.

No es tracta únicament que hi hagi presentat alguns resultats brillants en els últims temps, sinó que ha començat a atraure a la seva causa a forces diverses i de manera imaginativa: hauria estat millor ignorar que Tutankamon patia una necrosi òssia vascular i tan greus danys a alguns metatarsos que havia de caminar amb bastons? No hauria estat millor conservar l'àuria imatge llegendària que Howard Carter va extreure de la pols de la vall dels Reis el 1922, un jove banyat en or i pompa? Sens dubte la imatge del faraó ha perdut romanticisme, però és més real. Més científica.

Això li està passant a l'arqueòleg: sense abandonar el subsòl, transita cap al laboratori. Les fonts de l'arqueòleg han estat tradicionalment les escrites i el treball de camp, però a elles es van sumant cada vegada més patòlegs, forenses, antropòlegs, biòlegs, genetistes, polinòlegs, matemàtics, bacteriòlegs, micòlegs, informàtics, químics ... La unió de forces no és nova, però sí que està guanyant pes en els últims mesos, amb alguns episodis que li han donat mediàtica notorietat. "No és que la ciència acabi d'aparèixer, sinó que se l'acaba de convidar", situa l'egiptòleg José Miguel Parra, autor de l'apassionant Mòmies (Editorial Crítica).



Si al febrer es presentava a El Caire -i simultàniament es publicava al Journal of American Medical Association - un estudi sobre l'ADN del famós faraó, el març es presentava a Barcelona un estudi anatòmic de la Dama de Kemet i des del juliol de 2009 s'està desenvolupant l'estudi més ambiciós a Europa -per la multidisciplinarietat del plantejament- sobre els reis medievals catalans. El coordina el Museu d'Història de Catalunya i consisteix en l'anàlisi més exhaustiu mai plantejat del rei Pere II El Gran (o Pere III d'Aragó), enterrat al monestir de Santes Creus i única tomba reial del continent mai profanada. A partir d'ella s'espera obtenir no només el seu ADN, sinó el del seu pare Jaume I (inhumat al monestir de Poblet), separar les restes del seu fill Jaume II i la seua esposa, Blanca d'Anjou, i determinar si les restes de la Seu Vella de Lleida pertanyen al fill d'aquest, Alfons III, i a partir d'aquí esbrinar qui és qui en els embolics d'ossos dispersos que hi ha per diversos monuments ...

"No ens posem cap límit", planteja Assumpció Malgosa, antropòloga i directora del Grup de Recerca en Osteobiografia (GROBER), de la Universitat Autònoma de Barcelona, que col·labora en aquest projecte i dirigeix diverses investigacions amb restes humanes antigues. Entre ells, les de la Cova d'Es Pas, a Menorca, on el 2006 van trobar 66 individus de l'Edat del Bronze. 66 cadàvers de fa uns 3.000 anys, enterrats en una cova a un penya-segat sobre el mar, momificats per causes naturals, per la salinitat del lloc: ha quedat cabell, músculs i teixits. Amb els mitjans actuals, una mina. "Un terreny en el que comencem a avançar és el de la histologia dels teixits", apunta Ignasi Galtés, antropòleg forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya i també membre del GROBER. "Amb l'ADN en alguns casos pots identificar malalties com la tuberculosi, i amb l'anàlisi molecular es detecta l'oncogen del càncer de còlon, per exemple". Una informació d'obtenció inimaginable fa pocs anys. "L'avanç és donar a les dades un diagnòstic no mèdic", afegeix Malgosa. Amb l'obertura de fosses de la Guerra Civil que en els darrers anys s'ha vingut realitzant a Espanya, arqueòlegs, forenses i antropòlegs s'estan acostumant a anar junts a l'excavació.

Aquesta imposició d'horitzó obert és una de les claus de la nova arqueologia. No hi ha límits. I un detall capital: hi ha fons. Molts dels projectes que fusionen medicina i arqueologia tenen un raonable finançament, un dels mals endèmics de la disciplina: quin govern s'arrisca a invertir en excavar sense saber què es trobarà? Els descobriments, per rellevants que siguin per a la Història local, nacional o europea, es limiten a aparèixer publicats en una revista especialitzada?



La Dama de Kemet pertany al Museu Egipci des de 1998 i va ser sotmesa a l'hospital Quirón a un TAC (tomografia axial computada) helicoïdal amb el qual es va saber -sense obrir-la- què hi havia dins d'aquell volum embalsamat: una dona d'uns quinze anys, sana (només es va detectar una càries, i un desgast dental provocat per la sorra que contenia la farina egípcia) i que probablement va morir al donar a llum. "Fem servir, molt millorades, les tècniques que es van començar a aplicar a Boston fa quinze anys", explica el coordinador del projecte i traumatòleg de Quirón Fèlix Escalas. La datació per Carboni 14, descoberta el 1949 pel premi Nobel Williard Libby, és una altra de les fites de l'arqueologia.

L'estudi que van fer a la Dama aquest any Quirón i El Egipci té dues gràcies: que no era el primer i que aquesta vegada es va reconstruir la seva cara. Des de 2004, quan se li va fer el primer estudi mèdic, la precisió tècnica radiològica va créixer d'1 a 64. I aquesta vegada es van enviar els resultats del TAC a l'empresa nord-americana - nascuda durant la guerra del Vietnam- que posa rostre a uns ossos: va aparèixer exactament la que venia pintada al sarcòfag, cosa que significa que cada sarcòfag estava personalitzat i planteja el debat sobre el realisme en l'art funerari egipci.

El mateix GROBER acaba d'incorporar al seu equip a un especialista en reconstrucció facial -refarà la de Pere II-: "És molt museogràfic, però és que som conscients que hi ha una demanda social. I crec que li devem un retorn a la societat ", argumenta Malgosa.

L'anàlisi genètica de Tutankamon tenia darrere el Discovery Channel i al Council Supreme of Antiquities d'Egipte, dirigit per l'arqueòleg de formació nord-americà Zahi Hawass, que va incorporar al projecte a genetistes de diverses universitats europees. "Al voltant de tots aquests anuncis s'ha muntat una parafernàlia enorme, és tot espectacle", critica, irritat, l'iniciador de la paleopatologia a Espanya -i autoritat mundial en la matèria- Domènec Campillo, que accedeix a contracor a ser entrevistat. El gran problema d'Egipte és que està hipervalorat. No ara, des de Napoleó, sentencia. Campillo es dedica des de finals dels 60 a l'estudi d'ossos antics. "Les proves d'ADN -contradiu- no són taxatives. És molt més important la radiologia. L'escàner sí que ha modificat la medicina, i per tant l'arqueologia". Campillo considera que encara que les mòmies "fascinen a la gent" no són en si mateixes una gran font de dades perquè moltes van ser profanades. Campillo carrega contra "una altra falsedat: tot el que està en anglès és bo. No!".

La investigació sobre la monarquia medieval catalana, per la seua banda, s'ha beneficiat d'una efemèride com el 850 aniversari de la consagració de Santes Creus, i el departament de Cultura de la Generalitat va voler que l'aniversari deixés més que unes espelmes fumejants. Va decidir invertir en aquest anàlisi global de la reialesa de fa vuit segles.



"El major mèrit d'aquesta investigació és que té una orientació arqueològica, perquè això ens ha permès sumar moltes disciplines on cap predomina per sobre de les altres. El criteri és 100% arqueològic i històric. Seria molt diferent si tingués una orientació exclusivament mèdica" , estableix Marina Miquel, l'arqueòloga que coordina el treball. "Inicialment pensem: què podrem arribar a saber? I a partir d'aquí hem anat a buscar els millors de cada branca", afegeix Carme Subiranas, arqueòloga i medievalista del projecte.

"I quan no sabíem com actuar ens hem inventat el sistema". A la mòmia de Blanca d'Anjou, per exemple, li van fer un mapejat polinòmic de textures, 96 fotografies que, en successió, donen el relleu del cos inert, perquè se la il·lumina en cadascuna des d'un punt diferent. Una esfera en una cantonada de la imatge indica des d'on va sortir el flaix. El que ningú diria és que l'esfera és ... una bola de billar. "No saps el que ens va costar trobar una bola sense número", esbufega Joan García, l'home dels invents en l'equip.

La tomba de Pere II va ser oberta al març, però hi va haver nou mesos de gestació prèvia. Quatre documentalistes van excavar en tots els arxius on pogués aparèixer alguna menció a la monarquia catalana per saber què es podia esperar de la banyera de pedra egípcia i època romana on descansa el rei des de 1302. Per això, es va analitzar quins gasos podien emergir del sepulcre, a més d'evitar riscos, podien oferir moltes dades sobre la tafonomia de Pere II, còm el cadàver es va convertir en esquelet. Per un orifici es va introduir una sonda que va analitzar l'atmosfera interior, abans d'elevar la llosa de pedra. El rei va ser radiografiat dins del sarcòfag. Després va ser extret, posant-lo sobre un motlle del seu propi cos i, un cop fora, se li va fer una altra radiografia per comprovar si el moviment l'havia afectat; d'allà, com un usuari més de la sanitat pública, va anar a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on se li va practicar un TAC, que reconstrueix volumètricament els cossos i detecta els trets físics i possibles patologies o anomalies òssies. Després va viatjar al Centre de Restauració de Béns Mobles, a Sant Cugat, on tenia preparada una càmera a temperatura constant, i on s'han fet minuciosos anàlisi. Els resultats estaran al setembre.



Joan Santacana, arqueòleg i professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, intercala un debat ètic: l'arqueòleg ha d'actuar sobre un jaciment que sap que donarà major rendiment amb la tecnologia que hi haurà en el futur? Per a aquest professor, l'arqueologia no ha de buscar peces, sinó idees. "L'excavació és una idea del XIX. És molt romàntica, però la veritable excavació és la del creixement cultural". Per Santacana, d'altra banda, la gran quantitat d'informació que avui genera l'arqueologia obliga a un tractament computacional de les dades obtingudes, com el que s'utilitza en la logística de mercaderies. "La història ha deixat d'estar només en els relats o textos escrits i ha passat a necessitar totes les eines de la ciència. Sempre s'ha fet anàlisi, però ara és sistemàtic per primera vegada, amb camps geogràfics i temporals enormes, sense una guerra freda que ens impedeixi accedir a res, amb l'anglès globalitzat, amb analítiques molt més precises que sovint ens obliguen a canviar hipòtesi ... ". Santacana posa l'exemple d'anàlisi que es fan a milers d'ossos d'ovella, buscant en quin moment de la història es domestiquen. "Com compararíem resultats sense aplicacions matemàtiques avançades? Aquesta classe de recerca ens marca l'entrada en una nova era".

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes