El telescopi espacial Planck de l'ESA revela el mapa més complet de l'Univers
El principal objectiu de la missió Planck és descodificar el patró de taques del Cosmos per a inferir com va ser la infància d'aquest
Madrid, 5/07/10 (EUROPA PRESS) .- El telescopi espacial Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seues sigles en anglès) ha publicat aquest dilluns el mapa més complet de l'Univers fins a la data conegut, una imatge de tota la volta celeste que aporta noves evidències sobre el procés de formació de les estrelles i de les galàxies i, sobretot, permet estudiar les primeres fases de formació del cosmos.
"Amb aquests resultats no estem donant una resposta, sinó obrint la porta a través de la qual els científics podran buscar les baules perdudes de la cadena de l'evolució que permetran comprendre com es va formar l'Univers i com ha evolucionat des de llavors", ha comentat el director de Ciència i Exploració Robòtica de l'ESA, David Southwood.
Segons el parer de l'agència espacial, aquesta primera imatge del cel complet constitueix un "extraordinari tresor, ple de dades inèdites per als astrònoms", ja que reflecteix des de les regions més properes de la Via Làctia fins als límits de l'espai i del temps.
El disc de la Via Làctia s'estén al llarg del centre de la imatge. El primer que crida l'atenció són els filaments de pols i de gas que s'estenen per sobre i per sota de la galàxia, just on s'estan formant les noves estrelles.
Radiació còsmica de microones
Així mateix, el fons clapejat de la imatge presenta la "radiació còsmica de fons en microones" (CRMB, per les seues sigles en anglès), la llum més antiga del Cosmos i restes de l'explosió que va passar fa 13.700 milions d'anys, que va donar origen a l'Univers.
Si bé la Via Làctia mostra l'aspecte actual de l'Univers proper, aquestes microones permeten observar com era el Cosmos instants després de la seua creació, abans que es formaren les primeres estrelles o galàxies.
Aquest és el principal objectiu de la missió Planck: descodificar aquest patró de taques per a inferir com va ser la infància d'aquest. Concretament, el patró de microones és l'empremta digital del que avui conforma els cúmuls i els supercúmuls de galàxies.
Els diferents colors representen ínfimes diferències en la temperatura i en la densitat de la matèria que s'estén per tot el cosmos. Per algun motiu, aquestes petites irregularitats van evolucionar en regions més denses a partir de les que es van formar les galàxies que podem observar avui en dia.
El CMBR s'estén així per tot el cel, però una gran part apareix oculta després de la radiació procedent de la Via Làctia. No obstant això, en el post-processat de les dades s'eliminarà la contribució de la Via Làctia per poder observar la radiació còsmica de fons en la seua totalitat.
Primers passos de l'univers
Quan acabe aquesta tasca, Planck serà capaç de mostrar la imatge més precisa de la radiació còsmica de fons mai obtinguda. La gran qüestió ara és si les dades podran revelar les empremtes del període primigeni conegut com "inflació còsmica".
Les hipòtesis postulen que durant aquesta època, que va tenir lloc just després del Big Bang, l'Univers es va expandir de manera exponencial en un període de temps molt curt. En aquests moments, Planck continua analitzant l'Univers i, al final de la seua missió, prevista per a 2012, hi haurà completat quatre imatges del cel complet. La primera publicació del CMBR depurat tindrà lloc el 2012.
En paral.lel, continuarà elaborant un catàleg d'objectes individuals, tant a la Via Làctia com en altres galàxies llunyanes, que serà publicat el gener de 2011. "Aquesta imatge és només un petit avanç de tot el que podrà observar Planck", ha conclòs el científic del projecte Planck per a la ESA, Jan Tauber.
=======================================================
