04.- El moviment obrer, 1789-1914 (1BAH)

SOCIALISME I SINDICALISME

1.- UNA NOVA SOCIETAT.-

S'ha de destacar la importància que prenen la burgesia i el proletariat com a conseqüència de la Revolució Francesa i de la Revolució industrial (han desaparegut els estaments i els privilegis de classe, però la riquesa segueix dividint els hòmens), encara que els treballadors del camp continuen sent importants i nombrosos. La noblesa continua tenint terres, però ha perdut protagonisme social; en canvi, la burgesia domina el terreny dels negocis (fàbriques, transports, banca) i de la política (dirigents). Després de les classes mitjanes (comerciants, professions liberals, etc.) hi ha els llauradors no propietaris i els treballadors de les fàbriques amb els únics ingressos del seu reduït salari per alimentar un nombre creixent de fills degut a la caiguda de la mortalitat (proletariat).



2.- ELS PROBLEMES DEL PROLETARIAT.-

El treballador no és amo del que produeix, són llarguíssimes les jornades de treball (12 o 14 hores), les fàbriques presenten una gran inseguretat exposant-se a molts accidents laborals, no hi ha cap tipus d'assegurança mèdica, ni dret a cobrar l'atur, els sous són baixos per l'abundància de mà d'obra industrial (èxode camp-fàbrica), treballen les dones i els xiquets cobrant amb salaris més miserables encara, les vivendes dels proletaris són indignes d'éssers humans, l'alimentació és insuficient, la majoria dels fills dels obrers van a la fàbrica en comptes d'anar a l'escola, l'analfabetisme i la incultura són el símptoma dominant del segle XIX... en una paraula, com deien els novel·listes de l'època, el pauperisme.




3.-L'OBRERISME ANGLÈS.-

De la mateixa manera que la R.Industrial començà a Anglaterra, és lògic que també hi començés allí el moviment obrer. Davant els problemes del proletariat, només hi tenien una solució: associar-se per prendre consciència de classe davant la greu problemàtica. Després de la creació de societats de socors mutus, cap al 1825 apareixen les primeres associacions de treballadors (Trade Unions) i comencen les reivindicacions contra les màquines (luddites), per un sou més alt, per la reducció de la jornada laboral, més seguretat a la feina, etc. i també dels drets polítics (sufragi universal masculí: el cartisme - de "Carta"), com les de Robert Owen que va potenciar l'acció i l'associacionisme obrer, ja que només l'acció dels mateixos treballadors podia fer millorar les seues condicions.




4.-ELS SOCIALISMES UTÒPICS.-

En general, eren ideologies que pretenien aprofitar els elements de la societat industrial en benefici de l'obrer, reformant la societat injusta nascuda de la Revolució Industrial. Es van anomenar "utòpics" perquè els pareixia impossible portar a terme aquestes teories ("si hi hagués una vertadera igualtat d'oportunitats, sense injustícies ni egoïsmes, deixaria d'haver-hi pobres i rics, tot seria una propietat col.lectiva"). Fourier propicià el funcionament dels falansteris o col·lectivitats lliures de treballadors on crear una Icària o ciutat ideal sense classes, amb formes de vida comunals on tothom estava en condicions de gaudir del fruit del seu treball i d'assolir la concòrdia i la llibertat...





5.-L'ANARQUISME.-

Mentre els socialistes utòpics pregonen la col.lectivització dels mitjans de producció (camps i fàbriques), apareix aquesta nova ideologia. L'anarquisme és una teoria social i política que pretén suprimir l'Estat i atorgar una llibertat il·limitada a l'individu. Alguns socialistes utòpics es decantaren, a mitjan segle XIX, per aquesta teoria, com ara l'aristòcrata rus Bakunin (ateïsme, exaltació de la llibertat individual, supressió de l'Estat, l'Exèrcit, la policia, és a dir, el refús a qualsevol mena d'autoritat, així com la necessitat d'una revolució dels treballadors del camp feta, necessàriament, d'una manera espontània, organitzant la societat, només, en "comunes" autònomes, en règim d'autogestió, amb propietat col.lectiva del camp i del capital, però no de la producció). L'anarquisme pretenia destruir la societat industrial perquè donava major importància al treball agrícola. Els anarquistes s'abstenien de participar en política i alguns van practicar, en aquells temps, la "propaganda del fet" (terrorisme), també Proudhon -que definia la propietat privada com un robatori- o el comunista llibertari Koprotkin que defensava també la propietat col·lectiva dels béns de consum, així com la seua distribució gratuïta. Aquesta ideologia va arrelar, sobretot, a Rússia, Itàlia i Espanya.




6.-EL MARXISME O "SOCIALISME CIENTÍFIC".-

Dos alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar a París, el 1848, un fullet on s'exposaven les bases d'aquesta nova teoria socialista (Manifest comunista):
· La lluita de classes socials és el motor de la història.
· La societat està polaritzada en dues classes enemigues per les relacions de producció (materialisme històric): capitalistes burgesos (o empresaris) i treballadors proletaris (o assalariats).
· Analitzen els problemes de la societat capitalista (desigualtat, atur, etc.).
· És inevitable la destrucció del capitalisme (el capitalisme porta al seu sí el germen de la seua pròpia destrucció, segons Marx).
· El trànsit de l'economia capitalista a la socialista es produirà per l'acció del proletariat que s'unirà i aconseguirà el poder, desapareixent la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, les classes socials, mitjançant una etapa política prèvia de dictadura del proletariat; després d'açò, l'Estat podrà desaparéixer.





7.-LA INTERNACIONAL.-

El 1864 es creà a Londres l'Associació Internacional de treballadors (1ª Internacional) que va tindre problemes amb els governs de l'època, degut al recolzament explícit de les vagues i altres accions reivindicatives dels treballadors, però també per l'enfrontament personal i ideològic entre Marx (partidari de la dictadura del proletariat industrial) i Bakunin (partidari de la destrucció de l'Estat pels treballadors agrícoles), així com pel fracàs de la revolta obrera del 1871 a París (la Comuna de París). El 1889 els partits socialistes (socialdemócrates i comunistes) van celebrar la 2ª Internacional per tal de commemorar el primer centenari de la Revolució francesa a París i continuar el treball de la 1ª Internacional Obrera fins la seua dissolució al 1916.





8.-EL SINDICALISME.-

A poc a poc, l'acció sindicalista va anar quallant i els seus resultats han estat molt importants per aconseguir guanys en les condicions dels treballadors dels països industrialitzats i, sobre tot, dels països occidentals i democràtics (assegurances, horaris, sous, etc.), L'1 de maig es celebra a tot el món la Diada Internacional del Treball (aniversari de la mort a Chicago d'un grup de treballadors que demanaven la jornada de 8 hores en una manifestació de 1886 que va acabar amb escamots i càrregues policials).

El Moviment Obrer i el Socialisme

View more presentations from jestiarte.

Moviment Obrer (1)

View more presentations from Empar Gallego.

Moviment Obrer (2) Ideologia

View more presentations from Empar Gallego.

====================================================

GEOGRAFIA DE LA GLOBALITZACIÓ FUTBOLÍSTICA: Sudàfrica 2010

El futbol, un esport de masses denostat per molts intel·lectuals degut a la manipulació política que ha sofert tradicionalment, és un recurs didàctic de primer orde a l'hora d'introduir la localització geogràfica i el coneixement del Mapamundi polític entre l'alumnat d'ESO i, fins i tot, de Batxillerat. Quants professors han viatjat des de l'afició al futbol en l'etapa escolar fins la Geografia com a activitat docent? Potser, molts més dels que ens pensem.


Algunes petites localitats de l'aldea global, com ara Vila-real, són conegudes a nivell mundial més pel seu equip de futbol que no per l'època daurada de l'exportació citrícola i ceràmica que, ara mateix, no viu, precisament, el seu millor moment. En l'actualitat el Villarreal C.F. compta amb més de 15 jugadors internacionals al seu planter: Diego López (Espanya), Ángel (Espanya), Godín (Uruguai), Gonzalo (Argentina), Fuentes (Argentina), Capdevila (Espanya), Marcos Senna (Espanya), Eguren (Uruguai), Santi Cazorla (Espanya), Robert Pirés (França), Ariel Ibagaza (Argentina), Giuseppe Rossi (Itàlia), Nilmar (Brasil), Jefferson Montero (Equador), Jozy Altidore (EUA, cedit a l'Hull City)... per no parlar dels seleccionats Sub-21 com ara Marcos Gullón, etc. i la majoria amb moltes possiblitats de jugar el proper Mundial de Sudàfrica 2010.



Clica la imatge inferior per ampliar el calendari de la Selecció espanyola:



En total participaran 32 seleccions:

01. Alemanya






02. Algèria






03. Anglaterra






04. Argentina






05. Austràlia





06. Brasil






07. Camerun






08. Corea del Nord






09. Corea del Sud






10. Costa d’Ívori






11. Dinamarca






12. Eslovàquia






13. Eslovènia






14. Espanya






15. Estats Units






16. França






17. Ghana






18. Grècia






19. Holanda






20. Hondures






21. Itàlia






22. Japó






23. Mèxic






24. Nigèria






25. Nova Zelanda






26. Paraguai






27. Portugal






28. Sèrbia






29. Sudàfrica






30. Suïssa






31. Uruguai






32. Xile









-Mes informació a la web oficial del Mundial de Futbol de Sudàfrica

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

PLATJA RESTAURADA, DESASTRE ECOLÒGIC

Els experts adverteixen que les aportacions de sorra al litoral, que han suposat una despesa de més de 700 milions d'euros des de 2004, comporten problemes econòmics i mediambientals
MARTA DEL AMO - Madrid 13/11/2009 (Público)

L'estiu d'Espanya és un dels més populars del món. Turistes de tot el planeta es desplacen a les costes del país per gaudir del sol i la brisa del mar, el que genera el 10% del PIB anual d'Espanya. Però per a que les platges resultin tan atractives, el Govern inverteix cada any milions d'euros a afegir sorra a les costes, ja que la major part d'elles pateix greus problemes d'erosió. I això, denuncien els experts, genera greus problemes econòmics i mediambientals.

La dinàmica natural de les platges està subjecta a processos naturals d'aportació i retirada de sorra. Els rius proveeixen de sediments a les costes i l'onatge els redistribueix al llarg del litoral. No obstant això, la pressió urbanística i els embassaments i preses disposats a través de les vies fluvials redueixen l'aportació de sorra a les platges. Aquest procés provoca que gran part de la línia de costa es vagi retirant, la qual cosa genera que les platges pateixin dèficit de sorra. Davant aquesta situació, el Govern fa anys aportant àrids per a pal • liar el problema, una solució que tant ecologistes com a investigadors consideren inútil, ja que no resol la situació a llarg termini.


Equilibri trencat

Una platja pot patir un dèficit de sorra natural pel fet que l'aportació que rep és menor que la pèrdua per l'onatge al qual està subjecta. El problema és que la major part de la costa espanyola pateix pèrdues pel fet que el seu balanç de sorra ha estat alterat per l'acció de l'home. En aquests casos, les administracions actuen per no perdre ample de platja aportant sorra procedent de pedreres o d'arenals submarins. Però si la platja pateix un dèficit crònic, la sorra no es manté a la costa, el que provoca que, al cap d'un temps, torni a ser necessari un nou aportació d'àrids. "És estrany que la sorra d'una platja regenerada aguanti més de cinc anys", declara el president de la Sociedad Española de Geomorfología, Javier Gràcia Prieto. "Són solucions en les quals preval la immediatesa i que en l'última dècada s'apliquen de forma sistemàtica, sobretot on hi ha turisme", afegeix Gràcia.



"Aquest tipus d'obres són una despesa inútil, ja que només actuen com un pegat", al.lega l'investigador de Ciències Marines de CSIC, Rafael Sardá. El aporte de áridos trata de imitar la función natural de los ríos y el oleaje, pero si no se restaura esa función, "la arena que se aporte un verano se perderá con el siguiente temporal" , añade Sardá. L'aportació d'àrids tracta d'imitar la funció natural dels rius i l'onatge, però si no es restaura aquesta funció, "la sorra que s'aporti un estiu es perdrà amb el temporal", afegeix Sardà.

Només entre 2004 i 2008, els projectes de regeneració aprovats per la Direcció General de Costes suposen una aportació de 4.345.111,5 m3 de sorra a la costa-aquesta xifra no inclou les obres que no detallen la quantitat específica de sediments subministrats-. Si cada unitat de sorra costa entre sis i set euros, la inversió total supera els 280 milions d'euros. A aquesta xifra cal sumar els més de 220 milions d'euros invertits en projectes que s'estan executant actualment i els més de 200 milions d'euros que corresponen a obres pendents de contractació. En total, el Govern ha invertit des de 2004 més de 700 milions d'euros en projectes subjectes a una forta temporalitat.

Gestió fragmentada

La competència de costes està dividida entre l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis que, en cada cas, opten per una gestió diferent. Les diverses parts implicades actuen sobre un mateix medi natural que no entén de límits legals. "És una bogeria partir i dividir un medi natural en funció dels interessos polítics i econòmics", sosté Gràcia, ja que "qualsevol actuació que es faci en una platja té influència sobre les zones adjacents". "Mai podrem resoldre els problemes del litoral si cada organisme actua de forma independent", afegeix el director d'Enginyeria Oceanogràfica i de Costes de la Universitat de Cantàbria, Raúl Medina.




A més del cost econòmic, la regeneració de platges suposa una modificació del medi natural. Generalment s'aporten àrids de pedreres que han de ser prèviament polits i rentats, i on la mida del gra no es correspon amb la zona de destinació."Normalment s'utilitzen sorres de major mida, ja que són més resistents a l'erosió, de manera que l'onatge triga més a arrossegar", afirma Gràcia. Això provoca una modificació de les condicions del medi natural en què viuen els organismes de la zona. A més, "una aportació brusc de sorra causa una pèrdua d'oxigen generalitzada", denuncia el coordinador del Medi Marí d'Ecologistes en Acció, Jorge Sáez. En altres casos, la sorra s'extreu del fons del mar, de manera que "es destrueix l'hàbitat dels bancs marins", al.lega la responsable de Costes de Greenpeace, Pilar Marcos. "La sorra és un recurs escàs que hem de gestionar adequadament", afegeix Medina.

Per solucionar el problema, experts i ONG coincideixen en la necessitat d'una gestió de costes centralitzada, així com d'obres que actuïn sobre les causes reals del problema. "La costa té un futur molt negre", revela Sardà, ja que a l'erosió de l'onatge cal afegir "la que es produirà pel canvi climàtic". Segons el catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la Universitat de Granada, Miguel Losada, el nivell del mar "va a pujar en els propers anys" i, mentrestant, "els espanyols ens hem quedat mirant com tontos el desarrollisme de la costa. Què anem a fer, regenerar tota la costa quan puge el nivell del mar? ", reflexiona Losada, que finalment es pregunta:" I qui ho pagarà? ".
........................................................................................

Enginyeria contra el mar, una guerra que surt molt cara

5.070.000 € Costa del Sol (Màlaga)
Entre 2004 i 2008 es van realitzar dues aportacions de sorra a la malaguenya Costa del Sol: un de 70.000 m3 i un altre de 650.000 m3, el que va suposar una inversió de més de 5 milions d'euros. La també malaguenya platja de Benalmadena requerir 3.800 m3 entre 2004 i 2008 i està prevista una altra regeneració de 200.000 m3. El cost d'aquestes obres supera els 130.000 euros.

630.500 € La Magdalena (Cantàbria)
Aquesta platja va rebre 27.000 m3 el 2005, seguits per dos nous aportacions, un de 29.000 m3 i un altre de 6.000 m3. En el futur està prevista una altra regeneració de 35.000 m3. El preu total d'aquestes operacions ascendeix a 630.500 euros.

780.000 € Playa Granada (Motril)
La platja Granada de la localitat de Motril va rebre 50.000 m3 de sorra entre 2004 i 2008. El Govern ja ha previst un nou aportació de 70.000 m3. El volum de sorra suposa una despesa de 780.000 euros.

541.540 € Isla Canela (Huelva)
La platja andalusa d'Isla Canela va rebre entre 2004 i 2008 dues aportacions de sorra, el primer d'ells d'un volum de 41.000 m3, seguit d'una segona regeneració consistent en 42.300 m3. El pressupòsit total supera el mig milió d'euros.
=========================================================

LA EROSIÓN ENTRE OROPESA Y ALMENARA, LA MÁS AGRESIVA DEL LITORAL VALENCIANO

La regresión en Castellón es del "100%", según asegura el catedrático de la Politécnica José Serra.Los alcaldes de la costa están pendientes de una reunión con la Subdelegación para abordar el tema.
15/11/2009 ESTEFANIA MOLINER (Mediterráneo el Periódico de Castellón)

El tramo de costa entre Oropesa y Almenara es el que está más afectado por la regresión de toda la Comunitat Valenciana". En estos términos se pronunció un experto en la materia, el catedrático de Puertos y Costas de la Universitat Politècnica de Valencia, José Serra. Es el trozo de litoral que más sufre el efecto del mar Mediterráneo sobre la tierra, pero el caso es generalizado en la provincia, donde "el 100% de la costa sufre la erosión".

Entre las causas que han propiciado esta situación, Serra apuntó "la presión urbanística, la construcción de puertos y la reducción de los sedimentos que aportan los ríos". En este último punto, explicó que "el 90% de la arena de las playas procede de los ríos, pero cada vez llega menos debido al acondicionamiento de márgenes y al abuso que se hace del agua subterránea".

En cuanto a las soluciones no hay una fórmula específica, sino que las actuaciones deben ser "integrales" y estudiando el comportamiento del mar con la tierra "tramo por tramo". Esta es precisamente la reivindicación de los alcaldes de los municipios costeros: un plan integral de actuación que pare la tendencia de los últimos años. Ya lo han solicitado en reiteradas ocasiones a las administraciones, y están pendientes desde hace casi dos meses de una reunión con el subdelegado del Gobierno, Antonio Lorenzo, para abordar el tema. Un encuentro que, según fuentes oficiales de la Subdelegación, todavía no tiene fecha.

No obstante, el catedrático de Puertos y Costas explicó que su departamento ha realizado un estudio de gestión integral de la costa entre la desembocadura del Júcar, en Cullera, hasta Dénia, con soluciones que podrían ser aplicables también en Castellón. Entre ellas destaca la alimentación artificial de las playas, depositando arena de otros sitios, y los transvases inversos. Este sistema consiste en acotar la costa a trozos y establecer un corredor de arena en la dirección opuesta a la dinámica del litoral (de norte a sur). Es decir, recoger la arena de Almassora que se va depositando en Burriana con el paso del tiempo y devolverla a su lugar inicial, y así sucesivamente. "Sería una solución sostenible que permitiría mantener en mejores condiciones la costa más de 10 años", indicó.


===================================================