24 de nov. 2009

04.- El moviment obrer, 1789-1914 (1BAH)



SOCIALISME I SINDICALISME

1.- UNA NOVA SOCIETAT.-

S'ha de destacar la importància que prenen la burgesia i el proletariat com a conseqüència de la Revolució Francesa i de la Revolució industrial (han desaparegut els estaments i els privilegis de classe, però la riquesa segueix dividint els hòmens), encara que els treballadors del camp continuen sent importants i nombrosos. La noblesa continua tenint terres, però ha perdut protagonisme social; en canvi, la burgesia domina el terreny dels negocis (fàbriques, transports, banca) i de la política (dirigents). Després de les classes mitjanes (comerciants, professions liberals, etc.) hi ha els llauradors no propietaris i els treballadors de les fàbriques amb els únics ingressos del seu reduït salari per alimentar un nombre creixent de fills degut a la caiguda de la mortalitat (proletariat).



2.- ELS PROBLEMES DEL PROLETARIAT.-

El treballador no és amo del que produeix, són llarguíssimes les jornades de treball (12 o 14 hores), les fàbriques presenten una gran inseguretat exposant-se a molts accidents laborals, no hi ha cap tipus d'assegurança mèdica, ni dret a cobrar l'atur, els sous són baixos per l'abundància de mà d'obra industrial (èxode camp-fàbrica), treballen les dones i els xiquets cobrant amb salaris més miserables encara, les vivendes dels proletaris són indignes d'éssers humans, l'alimentació és insuficient, la majoria dels fills dels obrers van a la fàbrica en comptes d'anar a l'escola, l'analfabetisme i la incultura són el símptoma dominant del segle XIX... en una paraula, com deien els novel·listes de l'època, el pauperisme.




3.-L'OBRERISME ANGLÈS.-

De la mateixa manera que la R.Industrial començà a Anglaterra, és lògic que també hi començés allí el moviment obrer. Davant els problemes del proletariat, només hi tenien una solució: associar-se per prendre consciència de classe davant la greu problemàtica. Després de la creació de societats de socors mutus, cap al 1825 apareixen les primeres associacions de treballadors (Trade Unions) i comencen les reivindicacions contra les màquines (luddites), per un sou més alt, per la reducció de la jornada laboral, més seguretat a la feina, etc. i també dels drets polítics (sufragi universal masculí: el cartisme - de "Carta"), com les de Robert Owen que va potenciar l'acció i l'associacionisme obrer, ja que només l'acció dels mateixos treballadors podia fer millorar les seues condicions.




4.-ELS SOCIALISMES UTÒPICS.-

En general, eren ideologies que pretenien aprofitar els elements de la societat industrial en benefici de l'obrer, reformant la societat injusta nascuda de la Revolució Industrial. Es van anomenar "utòpics" perquè els pareixia impossible portar a terme aquestes teories ("si hi hagués una vertadera igualtat d'oportunitats, sense injustícies ni egoïsmes, deixaria d'haver-hi pobres i rics, tot seria una propietat col.lectiva"). Fourier propicià el funcionament dels falansteris o col·lectivitats lliures de treballadors on crear una Icària o ciutat ideal sense classes, amb formes de vida comunals on tothom estava en condicions de gaudir del fruit del seu treball i d'assolir la concòrdia i la llibertat...





5.-L'ANARQUISME.-

Mentre els socialistes utòpics pregonen la col.lectivització dels mitjans de producció (camps i fàbriques), apareix aquesta nova ideologia. L'anarquisme és una teoria social i política que pretén suprimir l'Estat i atorgar una llibertat il·limitada a l'individu. Alguns socialistes utòpics es decantaren, a mitjan segle XIX, per aquesta teoria, com ara l'aristòcrata rus Bakunin (ateïsme, exaltació de la llibertat individual, supressió de l'Estat, l'Exèrcit, la policia, és a dir, el refús a qualsevol mena d'autoritat, així com la necessitat d'una revolució dels treballadors del camp feta, necessàriament, d'una manera espontània, organitzant la societat, només, en "comunes" autònomes, en règim d'autogestió, amb propietat col.lectiva del camp i del capital, però no de la producció). L'anarquisme pretenia destruir la societat industrial perquè donava major importància al treball agrícola. Els anarquistes s'abstenien de participar en política i alguns van practicar, en aquells temps, la "propaganda del fet" (terrorisme), també Proudhon -que definia la propietat privada com un robatori- o el comunista llibertari Koprotkin que defensava també la propietat col·lectiva dels béns de consum, així com la seua distribució gratuïta. Aquesta ideologia va arrelar, sobretot, a Rússia, Itàlia i Espanya.




6.-EL MARXISME O "SOCIALISME CIENTÍFIC".-

Dos alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar a París, el 1848, un fullet on s'exposaven les bases d'aquesta nova teoria socialista (Manifest comunista):
· La lluita de classes socials és el motor de la història.
· La societat està polaritzada en dues classes enemigues per les relacions de producció (materialisme històric): capitalistes burgesos (o empresaris) i treballadors proletaris (o assalariats).
· Analitzen els problemes de la societat capitalista (desigualtat, atur, etc.).
· És inevitable la destrucció del capitalisme (el capitalisme porta al seu sí el germen de la seua pròpia destrucció, segons Marx).
· El trànsit de l'economia capitalista a la socialista es produirà per l'acció del proletariat que s'unirà i aconseguirà el poder, desapareixent la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, les classes socials, mitjançant una etapa política prèvia de dictadura del proletariat; després d'açò, l'Estat podrà desaparéixer.





7.-LA INTERNACIONAL.-

El 1864 es creà a Londres l'Associació Internacional de treballadors (1ª Internacional) que va tindre problemes amb els governs de l'època, degut al recolzament explícit de les vagues i altres accions reivindicatives dels treballadors, però també per l'enfrontament personal i ideològic entre Marx (partidari de la dictadura del proletariat industrial) i Bakunin (partidari de la destrucció de l'Estat pels treballadors agrícoles), així com pel fracàs de la revolta obrera del 1871 a París (la Comuna de París). El 1889 els partits socialistes (socialdemócrates i comunistes) van celebrar la 2ª Internacional per tal de commemorar el primer centenari de la Revolució francesa a París i continuar el treball de la 1ª Internacional Obrera fins la seua dissolució al 1916.





8.-EL SINDICALISME.-

A poc a poc, l'acció sindicalista va anar quallant i els seus resultats han estat molt importants per aconseguir guanys en les condicions dels treballadors dels països industrialitzats i, sobre tot, dels països occidentals i democràtics (assegurances, horaris, sous, etc.), L'1 de maig es celebra a tot el món la Diada Internacional del Treball (aniversari de la mort a Chicago d'un grup de treballadors que demanaven la jornada de 8 hores en una manifestació de 1886 que va acabar amb escamots i càrregues policials).












====================================================

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes