17 de nov. 2009

PLATJA RESTAURADA, DESASTRE ECOLÒGIC


Els experts adverteixen que les aportacions de sorra al litoral, que han suposat una despesa de més de 700 milions d'euros des de 2004, comporten problemes econòmics i mediambientals
MARTA DEL AMO - Madrid 13/11/2009 (Público)

L'estiu d'Espanya és un dels més populars del món. Turistes de tot el planeta es desplacen a les costes del país per gaudir del sol i la brisa del mar, el que genera el 10% del PIB anual d'Espanya. Però per a que les platges resultin tan atractives, el Govern inverteix cada any milions d'euros a afegir sorra a les costes, ja que la major part d'elles pateix greus problemes d'erosió. I això, denuncien els experts, genera greus problemes econòmics i mediambientals.

La dinàmica natural de les platges està subjecta a processos naturals d'aportació i retirada de sorra. Els rius proveeixen de sediments a les costes i l'onatge els redistribueix al llarg del litoral. No obstant això, la pressió urbanística i els embassaments i preses disposats a través de les vies fluvials redueixen l'aportació de sorra a les platges. Aquest procés provoca que gran part de la línia de costa es vagi retirant, la qual cosa genera que les platges pateixin dèficit de sorra. Davant aquesta situació, el Govern fa anys aportant àrids per a pal • liar el problema, una solució que tant ecologistes com a investigadors consideren inútil, ja que no resol la situació a llarg termini.


Equilibri trencat

Una platja pot patir un dèficit de sorra natural pel fet que l'aportació que rep és menor que la pèrdua per l'onatge al qual està subjecta. El problema és que la major part de la costa espanyola pateix pèrdues pel fet que el seu balanç de sorra ha estat alterat per l'acció de l'home. En aquests casos, les administracions actuen per no perdre ample de platja aportant sorra procedent de pedreres o d'arenals submarins. Però si la platja pateix un dèficit crònic, la sorra no es manté a la costa, el que provoca que, al cap d'un temps, torni a ser necessari un nou aportació d'àrids. "És estrany que la sorra d'una platja regenerada aguanti més de cinc anys", declara el president de la Sociedad Española de Geomorfología, Javier Gràcia Prieto. "Són solucions en les quals preval la immediatesa i que en l'última dècada s'apliquen de forma sistemàtica, sobretot on hi ha turisme", afegeix Gràcia.



"Aquest tipus d'obres són una despesa inútil, ja que només actuen com un pegat", al.lega l'investigador de Ciències Marines de CSIC, Rafael Sardá. El aporte de áridos trata de imitar la función natural de los ríos y el oleaje, pero si no se restaura esa función, "la arena que se aporte un verano se perderá con el siguiente temporal" , añade Sardá. L'aportació d'àrids tracta d'imitar la funció natural dels rius i l'onatge, però si no es restaura aquesta funció, "la sorra que s'aporti un estiu es perdrà amb el temporal", afegeix Sardà.

Només entre 2004 i 2008, els projectes de regeneració aprovats per la Direcció General de Costes suposen una aportació de 4.345.111,5 m3 de sorra a la costa-aquesta xifra no inclou les obres que no detallen la quantitat específica de sediments subministrats-. Si cada unitat de sorra costa entre sis i set euros, la inversió total supera els 280 milions d'euros. A aquesta xifra cal sumar els més de 220 milions d'euros invertits en projectes que s'estan executant actualment i els més de 200 milions d'euros que corresponen a obres pendents de contractació. En total, el Govern ha invertit des de 2004 més de 700 milions d'euros en projectes subjectes a una forta temporalitat.

Gestió fragmentada

La competència de costes està dividida entre l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis que, en cada cas, opten per una gestió diferent. Les diverses parts implicades actuen sobre un mateix medi natural que no entén de límits legals. "És una bogeria partir i dividir un medi natural en funció dels interessos polítics i econòmics", sosté Gràcia, ja que "qualsevol actuació que es faci en una platja té influència sobre les zones adjacents". "Mai podrem resoldre els problemes del litoral si cada organisme actua de forma independent", afegeix el director d'Enginyeria Oceanogràfica i de Costes de la Universitat de Cantàbria, Raúl Medina.




A més del cost econòmic, la regeneració de platges suposa una modificació del medi natural. Generalment s'aporten àrids de pedreres que han de ser prèviament polits i rentats, i on la mida del gra no es correspon amb la zona de destinació."Normalment s'utilitzen sorres de major mida, ja que són més resistents a l'erosió, de manera que l'onatge triga més a arrossegar", afirma Gràcia. Això provoca una modificació de les condicions del medi natural en què viuen els organismes de la zona. A més, "una aportació brusc de sorra causa una pèrdua d'oxigen generalitzada", denuncia el coordinador del Medi Marí d'Ecologistes en Acció, Jorge Sáez. En altres casos, la sorra s'extreu del fons del mar, de manera que "es destrueix l'hàbitat dels bancs marins", al.lega la responsable de Costes de Greenpeace, Pilar Marcos. "La sorra és un recurs escàs que hem de gestionar adequadament", afegeix Medina.

Per solucionar el problema, experts i ONG coincideixen en la necessitat d'una gestió de costes centralitzada, així com d'obres que actuïn sobre les causes reals del problema. "La costa té un futur molt negre", revela Sardà, ja que a l'erosió de l'onatge cal afegir "la que es produirà pel canvi climàtic". Segons el catedràtic d'Enginyeria Hidràulica de la Universitat de Granada, Miguel Losada, el nivell del mar "va a pujar en els propers anys" i, mentrestant, "els espanyols ens hem quedat mirant com tontos el desarrollisme de la costa. Què anem a fer, regenerar tota la costa quan puge el nivell del mar? ", reflexiona Losada, que finalment es pregunta:" I qui ho pagarà? ".
........................................................................................

Enginyeria contra el mar, una guerra que surt molt cara

5.070.000 € Costa del Sol (Màlaga)
Entre 2004 i 2008 es van realitzar dues aportacions de sorra a la malaguenya Costa del Sol: un de 70.000 m3 i un altre de 650.000 m3, el que va suposar una inversió de més de 5 milions d'euros. La també malaguenya platja de Benalmadena requerir 3.800 m3 entre 2004 i 2008 i està prevista una altra regeneració de 200.000 m3. El cost d'aquestes obres supera els 130.000 euros.

630.500 € La Magdalena (Cantàbria)
Aquesta platja va rebre 27.000 m3 el 2005, seguits per dos nous aportacions, un de 29.000 m3 i un altre de 6.000 m3. En el futur està prevista una altra regeneració de 35.000 m3. El preu total d'aquestes operacions ascendeix a 630.500 euros.

780.000 € Playa Granada (Motril)
La platja Granada de la localitat de Motril va rebre 50.000 m3 de sorra entre 2004 i 2008. El Govern ja ha previst un nou aportació de 70.000 m3. El volum de sorra suposa una despesa de 780.000 euros.

541.540 € Isla Canela (Huelva)
La platja andalusa d'Isla Canela va rebre entre 2004 i 2008 dues aportacions de sorra, el primer d'ells d'un volum de 41.000 m3, seguit d'una segona regeneració consistent en 42.300 m3. El pressupòsit total supera el mig milió d'euros.
=========================================================

LA EROSIÓN ENTRE OROPESA Y ALMENARA, LA MÁS AGRESIVA DEL LITORAL VALENCIANO

La regresión en Castellón es del "100%", según asegura el catedrático de la Politécnica José Serra.Los alcaldes de la costa están pendientes de una reunión con la Subdelegación para abordar el tema.
15/11/2009 ESTEFANIA MOLINER (Mediterráneo el Periódico de Castellón)

El tramo de costa entre Oropesa y Almenara es el que está más afectado por la regresión de toda la Comunitat Valenciana". En estos términos se pronunció un experto en la materia, el catedrático de Puertos y Costas de la Universitat Politècnica de Valencia, José Serra. Es el trozo de litoral que más sufre el efecto del mar Mediterráneo sobre la tierra, pero el caso es generalizado en la provincia, donde "el 100% de la costa sufre la erosión".

Entre las causas que han propiciado esta situación, Serra apuntó "la presión urbanística, la construcción de puertos y la reducción de los sedimentos que aportan los ríos". En este último punto, explicó que "el 90% de la arena de las playas procede de los ríos, pero cada vez llega menos debido al acondicionamiento de márgenes y al abuso que se hace del agua subterránea".

En cuanto a las soluciones no hay una fórmula específica, sino que las actuaciones deben ser "integrales" y estudiando el comportamiento del mar con la tierra "tramo por tramo". Esta es precisamente la reivindicación de los alcaldes de los municipios costeros: un plan integral de actuación que pare la tendencia de los últimos años. Ya lo han solicitado en reiteradas ocasiones a las administraciones, y están pendientes desde hace casi dos meses de una reunión con el subdelegado del Gobierno, Antonio Lorenzo, para abordar el tema. Un encuentro que, según fuentes oficiales de la Subdelegación, todavía no tiene fecha.

No obstante, el catedrático de Puertos y Costas explicó que su departamento ha realizado un estudio de gestión integral de la costa entre la desembocadura del Júcar, en Cullera, hasta Dénia, con soluciones que podrían ser aplicables también en Castellón. Entre ellas destaca la alimentación artificial de las playas, depositando arena de otros sitios, y los transvases inversos. Este sistema consiste en acotar la costa a trozos y establecer un corredor de arena en la dirección opuesta a la dinámica del litoral (de norte a sur). Es decir, recoger la arena de Almassora que se va depositando en Burriana con el paso del tiempo y devolverla a su lugar inicial, y así sucesivamente. "Sería una solución sostenible que permitiría mantener en mejores condiciones la costa más de 10 años", indicó.


===================================================

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes