23 de gen. 2009

LA TAXA D'ATUR ARRIBA AL 14% (E.P.A. 4t-2008)



L'atur no ha parat de pujar al 2008.




DADES DE L'EPA I DE L'INE DE L'ÚLTIM TRIMESTRE DEL 2008




L'atur s'acosta al 14%, la taxa més elevada des del 2000

• Els desocupats van arribar a la xifra de 3.207.900 a finals del 2008, any en què 620.100 persones van perdre la seva feina
• A Catalunya, la desocupació es va situar a prop del 12%, per sota de la mitjana espanyola, i la xifra d'aturats es va elevar a 455.800


EFE. MADRID
La taxa d'atur va augmentar 2,58 punts el quart trimestre del 2008 fins al 13,91% de la població activa, la més alta en gairebé nou anys, amb la qual cosa el nombre de parats es va elevar a 3.207.900 persones, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) difosa avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La taxa d'atur, segons aquestes dades, és la més gran des del primer trimestre del 2000 quan va arribar al 14,79%, mentre que l'actual xifra d'aturats no s'assolia des del primer trimestre del 1998.



A Catalunya, la taxa d'atur es va situar en l'11,82%, inferior a la mitjana espanyola, i el nombre de parats es va elevar a 455.800 persones.

El 87% de les llars, sense cap membre en actiu

El 2008 també es va registrar la destrucció d'ocupació més gran des del 1976, quan va començar a elaborar-se l'EPA, i es van perdre 620.000 llocs de treball (489.600 només entre l'octubre i el desembre), cosa que va fer que el nombre d'ocupats s'hagi reduït fins als 19.856.800.



Una de les conseqüències del fort increment de l'atur és que el 2008 el nombre de llars en què tots els seus membres estan desocupats va augmentar el 87,28% fins als 827.200.

Per sectors, el de serveis concentra la xifra més alta d'aturats, 1.145.200, seguit de la construcció, amb 576.600 desocupats, la indústria, que va arribar als 292.400 aturats, i l'agricultura que va sumar 155.300 persones sense feina. A més, el col·lectiu que busca el seu primer lloc de treball va arribar als 249.300 desocupats.



Destrucció d'ocupació

L'atur va augmentar més entre els homes, amb 1.688.800 nous desocupats, el 92,08% més, que entre les dones amb 1.519.000 noves parades, el 44,90% més, amb la qual cosa la taxa d'atur masculina és del 12,96% i la femenina del 15,14%.

Pel que fa a l'ocupació, la construcció va ser el sector que va destruir més feina en un any, 558.500 persones (el 20,73%), seguit de la indústria, que va perdre 219.500 (el 6,69%) i l'agricultura, que va perdre 42.400 feines (el 4,68%). Al contrari, l'ocupació en el sector serveis va créixer en 200.200 persones en un any (l'1,47%), encara que en relació amb el trimestre anterior va perdre 107.700 llocs de treball (el 0,77).



El paro alcanza el 13,91% de la población activa en 2008La cifra se eleva a 3.207.900 desempleados de los que 609.100 corresponden sólo al cuarto trimestre Catalunya fue la segunda comunidad con un crecimiento más acusado del desempleo, hasta casi el 12%

Madrid. (EFE).- El índice de paro aumentó 2,58 puntos en el cuarto trimestre de 2008 hasta el 13,91% de la población activa, la mayor tasa desde 2000, con lo que el número de parados se elevó a 3.207.900 personas

Además, según los datos difundidos hoy por el Instituto Nacional de Estadística (INE) el número de ocupados también registró una importante caída, 620.100 personas en un año y 489.600 sólo en el cuarto trimestre, lo que hizo que el número de ocupados se haya reducido hasta las 19.856.800 personas.

En 2008 el número de parados aumentó en 1.280.300 personas, el 66,42 por ciento, de las que 609.100 corresponden sólo al cuarto trimestre, periodo en el que el desempleo creció el 23,44 por ciento.

Una de las consecuencias del fuerte incremento del paro es que en 2008 el número de hogares en los que todos sus miembros están desempleados aumentó el 87,28 por ciento hasta los 827.200.

El secretario de Estado de Economía, David Vegara, asegura que el Gobierno vigilará la situación de los hogares en los que ninguno de sus miembros está trabajando, por si es necesario estudiar medidas adicionales para ayudar a estos colectivos.

El secretario de Estado señaló que una de las principales preocupaciones del Gobierno es la situación de las familias en las que todos sus miembros están en paro, y recordó el compromiso del Ejecutivo de aportar las dotaciones suficientes para las prestaciones por desempleo y para que "no haya carencia".




El paro llega casi al 12% en Catalunya

El paro en Catalunya aumentó en 204.000 personas en 2008, un 81% más respecto al año anterior, con lo que el número de desempleados se situó en 455.800 personas y la tasa escaló hasta el 11,82%. El incremento del desempleo en Catalunya se acentuó en el último trimestre del pasado año, cuando se registraron 112.100 parados más respecto al trimestre anterior y se destruyeron 96.200 puestos de trabajo. Durante todo el 2008 la destrucción de puestos de trabajo en Catalunya fue de 148.300, lo que supuso una variación negativa del 4,18%, y el total de ocupados se situó en 3.399.000 personas.

Catalunya fue la segunda comunidad autónoma con un crecimiento más destacado de las listas de parados en 2008, sólo por detrás de Andalucía --donde hubo 326.300 desempleados más--. En total, España registró un incremento de 1.280.300 desempleados, un 66,4% más, y el número total de parados alcanzó los 3.207.900, por lo que la tasa avanzó hasta el 13,91% (el nivel más alto desde principios del 2000).

Por sexos, los hombres en paro en la comunidad catalana suman 261.500 --con una tasa del 12,16%-- y superan a las mujeres en desempleo, que alcanzaron las 194.300 en los últimos doce meses --con una tasa del 11,4%--.

Los resultados de la EPA por provincias mostraron que la tasa de desempleo en Girona y Tarragona superó la media catalana, con un 10,64% y un 10,3%, respectivamente. La tasa de Barcelona se situó en el 8,67% y en Lleida fue del 6,91%.










Economía
El paro subió el 70,99% en la C. Valenciana en 2008


El paro subió el año pasado en la Comunitat Valenciana el 70,99 por ciento, un aumento que registraron todas las comunidades autónomas, y la tasa de paro quedó situada en el 14,85 por ciento, según la Encuesta de Población Activa (EPA), difundida hoy por el Instituto Nacional de Estadística.

El paro subió en 2008 en todas las comunidades autónomas, especialmente en Canarias (98,13 por ciento), Murcia (96,38 por ciento), Cantabria (95,69) y Castilla-La Mancha (95,50), frente a los únicos saldos negativos de Melilla y Ceuta con -15,04 y -8,52 por ciento, respectivamente.




En el conjunto de España el paro subió en 1.280.300 personas en 2008, un 66,42 por ciento, y la tasa de paro se situó en el 13,91 por ciento.

Además de los aumentos de Canarias, Murcia, Cantabria y Castilla-La Mancha, el paro también subió de forma significativa en Navarra (93,63 por ciento), Aragón (92,15), Cataluña (81,02), La Rioja (75,74) y Comunitat Valenciana (70,99),
Por debajo de la media nacional (66,42 por ciento) se situaron Madrid (64,90), Castilla y León (63,68), Andalucía (62,26), País Vasco (45,81), Baleares (41,84), Galicia (33,65), Asturias (26,42) y Extremadura (23,15).

En términos absolutos, el paro subió más en Andalucía (326.300), seguido de Cataluña (204.000) y Comunitat Valenciana (158.500).

Respecto al tercer trimestre de 2008, subió más en Aragón (54,76 por ciento), Cantabria (40,13), Castilla-La Mancha (32,63), Cataluña (32,62) y País Vasco (31,52 por ciento), mientras que bajó significativamente en Melilla (-36,76 por ciento) y Ceuta (-1,48).





EN EL MES DE DICIEMBRE
La Comunidad Valenciana encabeza la subida del desempleo en España con 24.837 parados

El número de afiliados a la Seguridad Social bajó en 153.301 personas en 2008

EFE
MADRID VALENCIA.- La Comunidad Valenciana encabeza, con 24.837 parados en diciembre, el aumento del desempleo por comunidades autónomas durante el mes pasado, según los datos publicados este jueves por el Ministerio de Trabajo.

En España, el paro registrado en diciembre en los Servicios Públicos de Empleo aumentó en 139.694 personas respecto a noviembre (el 4,67%) con lo que el total de desempleados al cierre de 2008 fue de 3.128.963, lo que supone 999.416 más (el 46,93%) que un año antes.

Se trata de la mayor cifra de parados desde enero de 1996, fecha desde la que se elabora la actual serie histórica con datos comparables.

En diciembre, con respecto a noviembre, el desempleo aumentó especialmente en la construcción con 70.701 parados más (el 13,60%), seguido de los servicios, con 46.471 (2,69%) y la industria, con 27.725 (7,45%), mientras que bajó entre el colectivo sin empleo anterior en 6.119 personas (el 2,29%) y en la agricultura, en 916 (0,91%).

El paro masculino aumentó en 128.687 personas, el 8,89%, hasta sumar 1.576.467 desempleados, mientras que el femenino lo hizo en 11.007, el 0,71%, hasta 1.552.496 trabajadoras.



En cuanto al desempleo entre los jóvenes menores de 25 años, el paro se redujo en 62 personas (el 0,02%) y entre los mayores de esa edad subió en 139.756 (el 5,37%).

Entre los extranjeros el paro subió en 31.320 personas en diciembre (el 8,25%) y en 198.996 trabajadores en todo el año (el 93,88%), hasta sumar 410.960 desempleados.

El paro subió en todas las comunidades autónomas, encabezadas por la Comunidad Valenciana, con 24.837 parados, y Cataluña, con 20.396.

El número de afiliados a la Seguridad Social en la Comunidad Valenciana bajó en 153.301 personas en 2008, el 7,61% menos que en 2007, lo que supone el mayor descenso de las comunidades autónomas. El número de trabajadores inscritos en la Comunidad en 2008 asciende a 1.861.752.






crisis
El paro sube el 71% en la Comunitat

La tasa de paro se sitúa en el 14,85 por ciento
23.01.09 - 15:21 - EUROPA PRESS Valencia/Madrid

El paro subió el año pasado en la Comunitat Valenciana el 70,99 por ciento, un aumento que registraron todas las comunidades autónomas, y la tasa de paro quedó situada en el 14,85 por ciento, según la Encuesta de Población Activa (EPA), difundida hoy por el Instituto Nacional de Estadística.

El paro subió en 2008 en todas las comunidades autónomas, especialmente en Canarias (98,13 por ciento), Murcia (96,38 por ciento), Cantabria (95,69) y Castilla-La Mancha (95,50), frente a los únicos saldos negativos de Melilla y Ceuta con -15,04 y -8,52 por ciento, respectivamente.

En el conjunto de España el paro subió en 1.280.300 personas en 2008, un 66,42 por ciento, y la tasa de paro se situó en el 13,91 por ciento.

Además de los aumentos de Canarias, Murcia, Cantabria y Castilla-La Mancha, el paro también subió de forma significativa en Navarra (93,63 por ciento), Aragón (92,15), Cataluña (81,02), La Rioja (75,74) y Comunitat Valenciana (70,99),
Por debajo de la media nacional (66,42 por ciento) se situaron Madrid (64,90), Castilla y León (63,68), Andalucía (62,26), País Vasco (45,81), Baleares (41,84), Galicia (33,65), Asturias (26,42) y Extremadura (23,15).



En términos absolutos, el paro subió más en Andalucía (326.300), seguido de Cataluña (204.000) y Comunitat Valenciana (158.500).

Respecto al tercer trimestre de 2008, subió más en Aragón (54,76 por ciento), Cantabria (40,13), Castilla-La Mancha (32,63), Cataluña (32,62) y País Vasco (31,52 por ciento), mientras que bajó significativamente en Melilla (-36,76 por ciento) y Ceuta (-1,48).






Castellón
Castellón destruye 15.900 empleos en 2008 tras diez años creando ocupación y deja 45.600 parados

La tasa de paro supera la media nacional al alcanzar un 14,73% por los 23.300 nuevos desocupados
24.01.09 - L. ORTEGA CASTELLÓN

Castellón ha dejado de crear empleo. Tras diez años seguidos en los que el número de ocupados ha ido en aumento, la provincia cerró 2008 destruyendo un total de 15.900 puestos de trabajo (casi todo el empleo que se creó en 2006). Gran parte de la caída se registra en la construcción. Según los datos de la Encuesta de Población Activa (EPA) publicados ayer, la tasa de paro de Castellón superó en el último trimestre del año la media nacional y se situó en el 14,73%, el doble que hace un año. La tasa continúa así su ascenso imparable.

El número de desempleados en la provincia de Castellón se ha incrementado en 23.300 personas y se sitúa en 45.600 parados. El número de ocupados alcanzó las 264.200 personas, casi 16.000 menos que al cierre de 2007.



Por todo ello, desde UGT se exigió ayer a las administraciones que se de "absoluta prioridad" a las políticas activas de empleo con el objetivo de frenar la constante destrucción de empleo que se está dando en Castellón.

Según manifestaron en un comunicado tras conocer los datos de la EPA, "la constante pérdida de empleos ha supuesto que la provincia supere por primera vez en 2008 la media española de tasa de paro, que es del 13,91%, lo que da una muestra de la preocupante situación en la que se encuentra el mercado laboral en la provincia", explicó el secretario de Empleo de UGT Plana Alta-Maestrat-Els Ports, Ferran Ortiz.

El responsable sindical expresó que "el hecho de que en la Comunitat Valenciana, en general, y en Castellón, en particular, se haya apostado por actividades de escaso valor añadido, empleo precario y actuaciones especulativas, financieras y urbanísticas nos ha llevado a esta situación".

En este sentido, el sector de la construcción ha perdido más de 11.000 empleos desde el primer trimestre del año al último.

Ortiz abogó por "buscar de forma urgente soluciones para invertir la tendencia de los últimos meses en el mercado laboral castellonense, ya que sólo en el último trimestre el número de desocupados ha crecido en 10.700 personas".

Ante este periodo de dificultades, el representante de UGT denunció "la constante presentación de Expedientes de Regulación de Empleo (ERE) por parte de empresas que aprovechan el ambiente social generado por la crisis económica para hacer reestructuraciones a costa del empleo y que no se justifican desde un punto de vista económico y productivo".

Por todo ello, el representante sindical hizo un llamamiento a los ciudadanos castellonenses a "movilizarse el próximo día 31 de enero para impedir que sean los trabajadores quienes paguen las consecuencias de una crisis que ellos no han provocado". Según UGT, otro dato a tener en cuenta de la última EPA es que continúa la tendencia descendente del número de ocupados que había venido creciendo hasta el pasado mes de junio.

Así, en el último trimestre del pasado año, la cifra de personas ocupadas ha descendido en 8.100, pasando de 272.300 a 264.200, lo que certifica el parón en la creación de puestos de trabajo.

No obstante, la tasa de actividad, que es del 62,87%, es aún una de las diez más altas de España, por lo que "hay que tomar medidas para poder equilibrar el desfase que existe entre la tasa de paro y la tasa de actividad", explicó Ortiz.

Por otra parte, otro dato que destacó el responsable de UGT es que el descenso de la actividad en el sector de la construcción y de los sectores ligados a ella ha supuesto que el número de hombres parados haya alcanzado ya los 23.200 y la tasa de paro masculina esté en el 13,26 %. En cuanto a las mujeres, hay 22.500 paradas y en la actualidad la tasa de paro es del 16,63 %.

Por todo ello, UGT reiteró su convicción en la necesidad de garantizar la sostenibilidad del crecimiento económico que aumente la productividad y mejore la cohesión social, "para lo que es preciso incrementar la formación y cualificación de los trabajadores y apostar por las nuevas tecnologías para generar puestos de trabajo estables y de calidad".



Portada > Castellón
LA POBLACIÓN ACTIVA HA SEGUIDO AL ALZA EN LA PROVINCIA SIN QUE HAYA SIDO ABSORBIDA POR EL MERCADO.
La EPA cifra los parados en 45.600 y ya son el 14,7% de toda la mano de obra

Hasta 22.300 castellonenses se quedan sin empleo en un año, mientras España acumula 3.207.900.Los datos oficiales revelan que ya hay 800.000 familias españolas sin ningún miembro con trabajo.

24/01/2009 DANIEL NÁGER

Del pleno empleo a encabezar la tasa de parados en España. Los datos contenidos en la última Encuesta de Población Activa (EPA) referente al último trimestre del año 2008 dados ayer a conocer por el INE revelan que la provincia de Castellón se acerca peligrosamente a la cifra de 45.600 desempleados, el 14,73% de la población activa.

El dato está casi un punto por encima de la media nacional, que se quedó en el 13,91% y en la línea de la Comunitat, donde el 2008 se cerró con una tasa de parados del 14,85%. Los indicadores del ejercicio 2008 en Castellón son malos. La población activa --las personas mayores de 16 años que quieren trabajar-- se sitúa en 309.800 usuarios, lo que implica que en los últimos 12 meses, 7.400 personas se han incorporado al mercado laboral (el récord se alcanzó en el segundo semestre del 2008, cuando sumaban 314.100 personas).

Al mismo tiempo, y en el mismo periodo, 15.900 personas han dejado de tener un empleo. La suma de los nuevos incorporados al mercado laboral y la destrucción de puestos arroja un saldo de 23.300 nuevos parados en solamente un año. O lo que es lo mismo, el pasado año, la cifra de parados se ha duplicado, según la citada encuesta.




EN ESPAÑA Y LA COMUNITAT

El panorama no es mejor a nivel estatal. La tasa de paro aumentó 2,58 puntos en el cuarto trimestre de 2008 hasta el 13,91% de la población activa, la más alta en casi nueve años, con lo que el número de parados se elevó a 3.207.900 personas. Según estos datos, la tasa de paro es la mayor desde el primer trimestre del 2000, cuando alcanzó el 14,79%, mientras que la actual cifra de parados no se alcanzaba desde el primer trimestre del 1998.

En el 2008 también se registró la mayor destrucción de empleo desde el 1976, cuando comenzó a elaborarse la EPA, lo que hizo que el número de ocupados se reduzca a 19.856.800. Solo el 2008 se saldó con 1.280.300 nuevos parados, el 66,42% más que un año antes. De los nuevos trabajadores sin empleo, 223.200 se han contabilizado en la Comunitat Valenciana, que ya acumula 381.700 profesionales sin una ocupación (+70,99%).

800.000 FAMILIAS

Posiblemente el dato más dramático de los aportados ayer por la EPA sea que en España ya hay 827.200 hogares con todos sus miembros desempleados, casi el doble (385.500 más) que un año antes. En los 3 últimos meses, la cifra se disparó en 189.100 casos. Por el contrario, baja en 385.000 en un año los hogares con todos sus miembros empleados.
.................................................................................................................................

21 de gen. 2009

Hem de refer Amèrica (discurs de BARACK OBAMA)





"Hem de refer Amèrica"

RELLEU.- Barack Obama jura com a 44è president dels EUA amb una crida a l'esperit de superació per sortir de la crisi econòmica DIPLOMÀCIA El primer mandatari negre proposa "més cooperació i entesa entre nacions"


Barack Hussein Obama, advocat demòcrata de 47 anys, es va convertir finalment ahir en el primer president negre dels Estats Units després de jurar el càrrec davant d'una multitud entusiasta congregada al cor polític de Washington, que no va deixar d'aplaudir-lo i d'aclamar-lo conscient de viure una pàgina memorable de la història del país.



Acompanyat de la seva dona, Michelle, i les dues filles, Malia i Sasha, el 44è inquilí de la Casa Blanca va prestar jurament sobre la mateixa Bíblia que va fer servir el seu predecessor Abraham Lincoln el 1861, a les escales del Capitoli -la seu del Congrés federal-, a les 12.05 hores locals (18.05 hores a Catalunya).

Davant la immensa esplanada del National Mall, entre 1,8 i 2 milions de persones s'atapeïen per seguir en directe la cerimònia del relleu presidencial, superant el rècord del 1965, quan va prendre possessió Lyndon B. Johnson davant 1,2 milions.

Com si haguessin sortit de pícnic, famílies senceres, provistes de mantes, sandvitxos i termos per resistir el fred hivernal (6 graus sota zero), havien pres posicions des de primera hora per no perdre's ni un detall de la cerimònia. Després del jurament, l'emoció va esclatar entre la multitud, entre la qual es podien veure llàgrimes i cares de "no m'ho puc creure". Gent de totes les races s'abraçaven per compartir la joia comuna per l'arribada de l'afroamericà al poder.

Somrient però alhora contingut, Obama, va complir amb el ritual de la presa de possessió i es va reservar el discurs de la investidura per adreçar a la nació el seu primer missatge com a president. El líder demòcrata va fer un exercici de realisme i va alertar de la magnitud de la crisi econòmica en què es troben submergits els EUA -"us dic que els reptes que afrontem són reals"-, però alhora va cridar a la confiança i al "treball dur" per sortir del túnel.

"La nostra nació està en guerra contra una xarxa d'odi i de violència de gran abast. La nostra economia està fortament debilitada a conseqüència de la cobdícia i la responsabilitat d'alguns, però també del nostre fracàs col•lectiu a l'hora de prendre decisions difícils i preparar la nació per a una nova era".




"Hi ha feina a fer"

Obama va advertir contra el desànim i la pèrdua de confiança i va convidar a seguir l'esperit "perdurable" dels fundadors dels EUA per lluitar contra les adversitats. Obama va apel•lar a la llibertat i a la igualtat d'oportunitats i va cridar a "reconstruir Amèrica". "Allà on mirem, hi ha a feina a fer", va afegir entre crits de Yes, yes! que venien del carrer.

El nou president va criticar el seu predecessor, George W. Bush, sobretot quan va rebutjar la "falsa tria entre la nostra seguretat i els nostres ideals", en velada referència al centre de Guantánamo, on es concentren centenars de sospitosos terroristes que han patit tortures i falta de garanties processals, i va reiterar el compromís de retirada de l'Iraq i de pacificar l'Afganistan.

En una altra mostra de ruptura amb el mandat republicà de Bush, Obama també es va comprometre perquè hi hagi "més cooperació i entesa entre nacions". "El nostre poder només -va dir el president- no ens pot protegir ni ens pot permetre de fer tot allò que vulguem". "Per contra, el nostre poder creix amb el seu ús prudent; la nostra seguretat emana de la justícia de la nostra causa", va afegir.

Obama va recollir nombrosos aplaudiments quan va proclamar que els Estats Units "són amics de totes les nacions".



...............................................................................................................................................

DISCURS

Compatriotes:

Sóc avui aquí amb humilitat davant la tasca a què ens enfrontem, agraït per la confiança que m'ha estat atorgada, conscient dels sacrificis dels nostres avantpassats. Agraeixo al president George Bush el seu servei a la nostra nació, així com la generositat i cooperació que ha demostrat al llarg d'aquesta transició.

Ja són 44 els nord-americans que han fet el jurament presidencial. Aquestes paraules han estat pronunciades durant marees de prosperitat i aigües tranquil.les de pau. I, no obstant, a vegades el jurament es fa enmig de núvols i furioses tempestes. En aquests moments, els Estats Units s'han mantingut no només per la perícia o la visió dels alts càrrecs, sinó també perquè nosaltres, el poble, hem estat fidels als ideals dels nostres antecessors i als nostres documents fundacionals. Així ha estat. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans.

Que estem enmig d'una crisi és un fet molt assumit. La nostra nació està en guerra davant d'una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també pel fracàs col.lectiu a l'hora d'elegir opcions difícils i de preparar la nació per a una nova era.



S'han perdut cases i llocs de treball i s'han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat a massa persones, i cada dia que passa aporta noves proves que la manera com hem utilitzat l'energia reforça els nostres adversaris i amenaça el nostre planeta.

Aquests són els indicadors d'una crisi, segons les dades i les estadístiques. Menys tangible però no menys profunda és la pèrdua de confiança en el nostre país, un temor persistent que el declivi dels Estats Units és inevitable i que la pròxima generació ha de reduir les seves expectatives.

Avui us dic que els desafiaments a què ens enfrontem són reals. Són seriosos i són molts. No els superarem fàcilment o en un curt període de temps. Però els Estats Units han de saber que hi farem front.

Avui ens hem reunit perquè hem elegit l'esperança davant la por, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar la fi de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han estrangulat la nostra política.

Continuem sent una nació jove, però, segons les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de banda els infantilismes. Ha arribat el moment de reafirmar el nostre esperit de fermesa: d'elegir la nostra millor història; de portar cap endavant aquest valuós do, aquesta noble idea que ha passat de generació en generació: la promesa divina que tothom és igual, tothom és lliure i tothom es mereix l'oportunitat d'aconseguir la felicitat plena.

Al reafirmar la grandesa de la nostra nació, som conscients que la grandesa mai és un regal. S'ha de guanyar. El nostre camí mai ha estat de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha estat un camí per als pusil.lànimes, per als que prefereixen l'oci al treball o només busquen els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han estat els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses --alguns d'ells reconeguts, però més sovint homes i dones desconeguts en la seva tasca-- els que ens han portat cap endavant pel llarg, escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat.



Per nosaltres es van emportar les seves poques possessions materials i van viatjar a través dels oceans a la recerca d'una nova vida.

Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i es van establir a l'oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra.

Per nosaltres van lluitar i van morir en llocs diversos com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.

Una vegada i una altra aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir llagues a les mans perquè nosaltres poguéssim tenir una vida millor. Veien els Estats Units més grans que la suma de les nostres ambicions individuals, més grans que totes les diferències d'origen, riquesa o facció.

Aquest és el viatge que continuem avui. Continuem sent la nació més pròspera i poderosa de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el temps de l'immobilisme, de la protecció d'interessos limitats i d'ajornar decisions desagradables, aquell temps segurament ja ha passat. Des d'avui mateix, hem d'aixecar-nos, treure'ns la pols i tornar a començar la tasca de refer Amèrica.



Perquè allà on mirem, hi ha feina a fer. L'estat de l'economia requereix una acció audaç i ràpida i actuarem no només per crear nous llocs de treball, sinó també per aixecar nous fonaments per al creixement. Construirem carreteres i ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que alimenten el nostre comerç i ens mantenen units.

Posarem la ciència al lloc on es mereix i aprofitarem les meravelles de la tecnologia per augmentar la qualitat de la sanitat i reduir el seu cost.

Utilitzarem el sol, el vent i la terra per alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i universitats per fer front a les necessitats d'una nova era.

Tot això ho podem fer. I tot això ho farem. Alguns qüestionen l'amplitud de les nostres ambicions i suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar un excés de grans plans. Les seves memòries són limitades. Perquè han oblidat el que aquest país ja ha fet, el que homes i dones lliures poden aconseguir quan la imaginació s'uneix a l'interès comú i la necessitat a la valentia.

El que els cínics no entenen és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen.

La pregunta que ens fem avui no és si el nostre Govern és massa gran o petit, sinó si funciona, ja sigui per ajudar les famílies a trobar llocs de treball amb un sou decent, donar una sanitat que poden pagar i una jubilació digna. Allà on la resposta és sí continuarem avançant i allà on la resposta és no, posarem fi als programes. I als que movem el diner públic se'ns demanaran comptes per gastar amb saviesa, canviar els mals hàbits i fer la nostra feina a la llum del dia, perquè només llavors podrem restablir la confiança vital entre un poble i el seu Govern.

La qüestió per a nosaltres tampoc és si el mercat és una força positiva o negativa. El seu poder per generar riquesa i expandir la llibertat no té rival, però aquesta crisi ens ha recordat a tots que sense vigilància el mercat pot descontrolar-se i que una nació no pot prosperar durant gaire temps si afavoreix només els rics. L'èxit de la nostra economia sempre ha depès no només de la dimensió del Producte Interior Brut, sinó també de l'abast de la nostra prosperitat, de la nostra habilitat d'oferir oportunitats a tots els que ho desitgin, no per una qüestió de caritat, sinó perquè és la via més segura pel bé comú.

Pel que fa a la nostra defensa comuna, rebutgem com a falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres pares fundadors, enfrontats a perills que a penes podem imaginar, van dissenyar un capítol per assegurar el govern de la llei i dels drets de l'home, un capítol estès per la sang de generacions. Aquests ideals encara il•luminen el món, i no renunciarem a ells pel bé de la conveniència. I per a tota la resta de la gent i els governs que ens estan veient avui, des de les grans capitals a la petita vila on va néixer el meu pare: sapigueu que els EUA és amic de tots els països i de tots els homes, dones i nens que busquen un futur de pau i dignitat, i que estem preparats per liderar-lo una vegada més.

Recordeu que generacions anteriors van derrotar el feixisme i el comunisme, no només amb míssils i carros de combat, sinó amb aliances sòlides i conviccions duradores. Van entendre que el nostre poder per si sol no es pot protegir, ni ens dóna la llibertat de fer el que vulguem. En canvi, sabien que el nostre poder creix mitjançant-ne l’ús prudent, la nostra seguretat emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple, de les qualitats atenuades de la humilitat i la moderació.



Som els conservadors d'aquest llegat. Guiats per aquests principis, una vegada més podem fer front a aquestes noves amenaces, fet que demana esforços majors, una major cooperació i entesa entre els països. Començarem traspassant responsablement Irac als seus pobladors i forjant una pau durament guanyada a l'Afganistan. Amb vells amics i exenemics treballarem incansablement per disminuir l'amenaça nuclear i l'espectre de l'escalfament del planeta. No ens disculparem per la nostra forma de vida, ni abaixarem la guàrdia i per als qui busquen induir el terror i la matança d'innocents, us diem que el nostre esperit és més fort i no es pot trencar, que no pot sobreviure, i que us vencerem.

Perquè sabem que la nostra herència diversa és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus, hindús i no creients. Estem modelats per tots els idiomes i cultures, venim de cada racó d'aquesta terra, i com que hem passat el tràngol amarg de la guerra civil i la segregació i vam sortir d'aquest capítol fosc més forts i més units, no podem evitar de creure que els vells odis passaran algun dia, que les línies de les tribus aviat seran dissoltes, que a mesura que el món es fa més petit, la nostra humanitat comuna es revelarà i que els Estats Units ha de jugar el seu paper marcant el començament d'una nova era de pau.

Amb el món musulmà busquem una nova forma de tirar endavant, amb base als nostres interessos i respecte mutus. Els líders mundials que busquen sembrar conflicte o culpar dels mals de la seva societat a Occident, han de saber que la seva gent els jutjarà pel que puguin construir, no pel que destrueixen. Els qui s'aferren al poder a través de la corrupció i l'engany i silencien els dissidents, heu de saber que esteu en el costat incorrecte de la història, però que us donarem la mà si esteu disposats a desfer el puny.



A la gent dels països pobres, els prometem de treballar junts per fer que les seves granges prosperin i permetre que flueixin les aigües netes, per alimentar els cossos famèlics i les ments famolenques. I a aquelles nacions com la nostra que gaudeixen de relativa abundància, diem que no podem afrontar més la indiferència dels qui pateixen fora de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos del món sense tenir en compte els seus efectes. Perquè el món ha canviat, i hem de canviar amb ell.

Mentre analitzem el camí que es presenta davant nostre, recordem amb humil gratitud aquells nord-americans valents que, en aquest mateix moment, patrullen llunyans deserts i distants muntanyes. Ells tenen alguna cosa a dir avui, així com els herois caiguts que jeuen a Arlington ens xiuxiuegen a través del temps. Els honorem no només perquè són els guardians de la nostra llibertat, sinó perquè representen l'esperit del servei, la disposició a trobar significat en alguna cosa més gran que ells mateixos. I és en aquest moment, un moment que definirà una generació, quan aquest esperit ha d’estar en nosaltres.

Perquè, per molt que el govern pugui i hagi de fer, és finalment en la fe i en la
determinació dels nord-americans en què descansa aquest país. És l'amabilitat amb què tractem un estrany quan es trenca la presa, l'altruisme dels treballadors que prefereixen retallar les seves hores en comptes de veure un amic perdre la seva feina, el que ens fa veure a través de les nostres hores fosques. És el coratge del bomber de llançar-se per una escala plena de fum, però també la disposició dels pares de criar a un nen, allò que finalment decideix el nostre destí.



Els nostres desafiaments poden ser nous. Els instruments amb què hi fem front poden ser nous. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit -el treball dur i l'honestedat, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme-, aquestes són coses velles. Aquestes coses són veritables. Han estat la força subjacent del progrés al llarg de la història. El que demanem és un retorn d'aquestes veritats. El que demanem ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement per part de cada nord-americà.

Tenim deures envers nosaltres mateixos, el nostre país i el món, deures que no acceptem a contracor, sinó més bé amb alegria, sabent que no hi ha res més satisfactori per a l'esperit, tan definidor de la nostra personalitat, com donar tot el que puguem davant una tasca difícil.

Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania. Aquesta és la font de la nostra confiança, el coneixement que Déu ens crida per delinear un destí incert. Aquest és el sentit de la nostra llibertat i creença, per què homes i dones i nens de totes les races i creences poden unir-se en celebració a aquest magnífic Mall, i per què un home, el pare del qual fa menys de 60 anys podia no haver estat atès en un restaurant local, és avui aquí per prendre el jurament més sagrat.

Permeteu-nos marcar aquest dia en record de qui som i com de lluny hem arribat. L'any del naixement dels EUA, en els mesos més freds de l'any, una petita banda de patriotes es van aplegar prop de fogueres que s’apagaven a les ribes d'un riu congelat. La capital va ser abandonada. L'enemic avançava. La neu es barrejava amb la sang. En aquell moment, quan el resultat de la nostra revolució penjava d'un fil, el pare de la nostra nació va ordenar que es llegissin aquestes paraules: "S’ha de dir al món futur que a les profunditats de l'hivern, quan no pot sobreviure res més que l'esperança i la virtut, la ciutat i el país, alarmat davant un perill comú, va venir per fer-hi front".

Els Estats Units, a les portes dels nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres privacions, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, afrontem una vegada més els corrents gelats, i fem front a allò que porti la tempesta. Que els fills dels nostres fills diguin que quan ens van posar a prova, vam refusar d’acabar aquest viatge, de no tornar enrere, de no fallar, i amb els ulls fixats en l'horitzó i amb la gràcia de Déu, portem endavant el gran regal de la llibertat i el lliurem de manera segura a les futures generacions.

Gràcies. Que Déu us beneeixi
.



==================================================

11 de gen. 2009

L'EXPOSICIÓ SOBRE L'INCENDI I SAQUEIG DE VILA-REAL AL 1706



Des del dia del 300 aniversari de la Crema de Vila-real (12 de gener de 2006) fins el 26 de març següent havia de restar oberta al Museu de la Ciutat, Casa de Polo de Vila-real, una exposició al voltant dels tràgics fets que comportaren la crema i saqueig de Vila-real per part de les tropes borbòniques de Felip V i la pèrdua de 253 vila-realencs civils en la lluita a sang i foc però, davant l'èxit de públic, s'ajornà la clausura fins el mes d'abril.



Com a comissari de l’exposició i autor del catàleg del mateix títol (“1706: La Guerra de Successió a Vila-real”), mai em cansaré de donar les gràcies al nombrós públic, sobretot de Vila-real, que no solament va assistir a la inauguració, sinó que al llarg de quasi tres mesos es va interessar per aquest esdeveniment bèl•lic, sens dubte el més cruel i luctuós de la nostra història (mai han tornat a morir tants vila-realencs en, a penes, una vesprada), que marcà la participació de Vila-real en un conflicte civil entre valencians (maulets o partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria i botiflers o seguidors de Felip d’Anjou), peninsular entre la Corona d’Aragó (austriacista) i la Corona de Castella (borbònica), així com una guerra internacional pel domini de la península Ibèrica i les colònies americanes entre els aliats dels Habsburg d’Àustria (Anglaterra, Holanda i Portugal) i els Borbons de França.



La iniciativa va nàixer de la necessitat de recobrar la memòria històrica al voltant d’uns fets que foren tràgics per al municipi de Vila-real i que sovint han estat desconeguts o ignorats -conscientment o inconscient- pels poders públics als darrers anys: No s'ensenya a les escoles com van esclafar un país (Al Tall). Cal remarcar que Vila-real perdé quasibé un 10% de la seua població aquell 12 de gener de 1706 i en unes poques hores, fruit de l’atac de les tropes comandades pel Comte de las Torres. Així i tot, a diferència del que ha ocorregut a d’altres ciutats valencianes –com ara Xàtiva, on el vila-realenc Carles Sarthou contribuí a la difussió de la crueldat de les tropes Felip V invertint el quadre que representa al monarca al Museu de l’Almodí-, els fets que tingueren lloc a Vila-real durant la Guerra de Successió no havien estat suficientment difosos entre la societat vila-realenca i el públic valencià en general.



L’exposició es basà en l’ús de 34 pannells que reprodueixen diferents textos i il•lustracions al voltant d’aquesta temàtica històrica, tot i que hi ha d'altres elements originals.



Així, podem fer-ne un repàs:

a) Mapa de l’Antic Regne de València; Amsterdam 1705.


b) Retrat del Braç Reial de les Corts Valencianes, de Joan de Sarinyena (exposat al Palau de la Generalitat), on figura Vila-real (ciutat de primera fins el 1707).


c) Retrats de l’Arxiduc Carles d’Àustria i de Felip V de Borbó.


d) Cronologia històrica des de 1691 fins 1734.


e) Mapa de l’Europa del moment, dividida entre els aliats dels Habsburg i els partidaris del Borbons de França.


f) Gravats de Mossén Benet Traver il•lustrant la defensa de les muralles de Vila-real el 12 de gener de 1706 i l’atac a mata-degolla i crema per part de les tropes de Felip V.


g) Relació de veïns de Vila-real morts en l’atac de les tropes borbòniques.


h) Relació de “miquelets” de Vila-real.


i) Quadre de la Batalla d’Almansa.


j) Referència gràfica al general valencià Joan Baptista Basset.


k) Pintura d’Antoni Miró “Felí – Felip”.


l) Retrat de Felip V cap per avall, tal i com avui en dia és exposat a Xàtiva, realitzat per Josep Amorós el 1720.


m) Escut dels tres Braços de les Corts Valencianes.


n) Corregiments o governacions de l’Antic Regne de València.


o) Retrat del botànic Cavanilles, qui feu referència als patiments de Vila-real durant la Guerra de Successió.


p) Retrat de l’escriptor anglés Daniel Dafoe, qui anomena Vila-real en la novel•la “Memoirs of captain George Carleton” (1728) basada en les memòries del general britànic Peterborough (austriacista).


q) Retrat de Benet Traver, cronista de Vila-real (1866-1933), autor de “Villarreal en la guerra de Sucesión” (1925).


r) Imatge del Monument a les Llibertats Valencianes, de l’escultor valencià Manuel Boix, inaugurat a Vila-real el 18 de febrer de 2001.


s) Escut del Regne de València, de l’edició dels “Fori Regni Valentiae”, València 1547-48.


t) Textos diversos com ara les prohibicions de Felip V a l’ús de la llengua pròpia dels valencians, així com el Decret de Nova Planta (29/06/1707) que abolí els Furs i les Corts Valencianes.


u) Fotografia de la rajola commemorativa dels fets del 12 de gener de 1706 del Centre Carlí de Vila-real (1981).


v) Reproducció de l’Auca dels Socarrats de Vila-real amb text propi i il•lustracions de Laura Pitarch Castellote.


w) Reproduccions del Llibre de batejos de l’Església Arxiprestal de Vila-real (iniciat l’any 1677, on apareixen narrats molts fets relacionats amb el 12 de gener de 1706 a Vila-real).


x) Reproducció gràfica d'una fotografia de Carles Sarthou Carreres (Vila-real, 3 de novembre de 1876 - Xàtiva, 21 de juliol de 1971), una vida i un personatge entre dos ciutats socarrades per les tropes borbòniques. Malgrat que, al Museu de l'Almodí de Xàtiva, encara s'atribueix oficialment la data de 1940 per a l'acció de Sarthou d'invertir el famós quadre de Josep Amorós, és més creïble la versió del seu jove col·laborador, Francesc Gil Gandia (actual capellà d'El Carme a València), qui confirma l'estiu de 1956 -concretament l'agost- com a data en què "penjàrem el quadre invertit", ja que recent acabada la guerra civil no sembla, en principi, un temps propici per a canvis i accions d'aquest tipus.










Tanmateix, l’exposició comptà amb tota una sèrie de materials originals:

a) “Furs de València” (9 volums). Edició a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia. Comença a editar-se l’any 1970 per l’editorial Barcino. És la primera edició completa dels Furs Valencians des de 1580 (Institucions de Taraçona).



b) “La Guerra de Sucesión en Valencia” de José Manuel Miñana, llibre editat per la Institució Alfons el Magnànim (obra bilingüe amb el text original en llatí “De Bello Rustico Valentino”, la Haia el 1752, i castellà).



c) “Memorias de Guerra del Capitán George Carleton” (Daniel Dafoe). Edició traduïda de l’anglés al castellà per Virginia León i publicat per la Universitat d’Alacant, 2003.



d) “Villarreal en la guerra de Sucesión”. Benito Traver Garcia, Pbro. (publicacions de l’Ajuntament de Vila-real). Llibre original de l’any 1925.



e) Creu Processional de l’època, de plata daurada i en el seu color, cisellada i repujada del Museu de l’Església Arxiprestal de Vila-real (València, 1700).



f) Retrat de Benet Traver Garcia, cronista de Vila-real, realitzat per Conxa Beltran (1951), propietat de l’Agrupació Coral “Els XIII” de Vila-real.


g) Dos maquetes del monument a les Llibertats Valencianes (any 2000), realitzades per l’artista valencià Manuel Boix.



h) Retrat del vila-realenc Carles Sarthou Carreres (del pintor castellonenc Vicent Castell, 1907 i propietat de l’Il•lm. Ajuntament de Vila-real), cronista de la ciutat de Xàtiva que, sent director del Museu de l’Almodí de la capital de La Costera (al 1956, segons testimoni de Francesc Gil Gandia: Levante-emv, 12/01/1997), invertí de cap per avall el quadre de Felip V.



i) Escut de l’Almodí de Vila-real, en pedra. Segons descripció de l’arxiver municipal, Vicent Gil, es tracta d’un escut romboïdal tallat sobre un bloc de pedra. Presenta com a motius decoratius una corbella i la boca d’una sitja. Encastada al mur de la Casa del Consell de la Vila, indica el lloc on es localitza l’almodí (graner, botiga del forment). El 12 o 13 de gener de 1706 es trencà l’escut i es llançà dins d’una sitja. És a dir, Vila-real perdia el privilegi reial de poder guardar, comprar i vendre blat. Autor: pedrapiquer desconegut. Cronologia: 1425. Material: pedra calcària. Procedència: Excavacions arqueològiques a la Plaça Major de Vila-real (2005).











L’exposició commemorativa es va complementar amb un llibre/catàleg explicatiu, de 60 pàgines a tot color, que es va regalar a tots els visitants, fent-se una impressió inicial de 600 exemplars que, en esgotar-se ràpidament, fou reeditada al mes de febrer.



Aquesta publicació ha permés la lectura posterior a la visita, ja més relaxada, d’aquests fets històrics que marcaren profundament la vida futura de Vila-real i, en general, de l’antic Regne de València arran d’aquell conflicte que conduí a la pèrdua de les nostres institucions seculars d’autogovern i, en el cas de Vila-real, del seu nom històric que, precisament, s’ha tornat a recuperar durant els dies de portes obertes de l’exposició per la unanimitat de tots els grups polítics municipals.




Aquest llibre-catàleg de l’exposició, de 60 pàgines a tot color, ha estat registrat amb l’ISBN: 84-88331-90, sent el seu dipòsit legal: CS-1-2006.



Aquesta exposició que fou inaugurada el 12 de gener de 2006, data en què es complien els tres-cents anys dels fets que commemorem durant tot (“L’Any de la Crema”), va ser possible gràcies a la Regidoria de Museus, regentada aleshores per Maties Marín, als treballs de disseny de Pasqu i de Pasqual Arnal, a les tasques de correcció ortogràfica i d'estil de Carme Martí, Elena Chiva i Mònica Soler, funcionàries de la Regidoria de Normalització Lingüística de Pasqual Batalla i, en definitiva, a la col•laboració d’un nombrós grup de vila-realencs entre els que cal esmentar l’Associació Cultural “Socarrats” presidida per Maribel Castillo, així com les aportacions individuals de Mª Gràcia Molés, Mossén Vicent Gimeno, Joan Francesc Bernat, Vicent Gil, Valentín Nostrort, Javier Sánchez Font, Manolo Carceller i, sobre tots, Miquel Notari que, a banda del seu temps, prestaren o facilitaren els objectes exposats.

Antoni Pitarch Font,
Comissari de l’exposició commemorativa “1706: la Guerra de Successió a Vila-real”.-

...........................................................................................................................

Aquest article (sense les il·lustracions) fou publicat a l'extra del diari Levante de Castelló, amb motiu de les Festes de Sant Pasqual, del 13 de maig de 2006.-

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes