"Hem de refer Amèrica"
RELLEU.- Barack Obama jura com a 44è president dels EUA amb una crida a l'esperit de superació per sortir de la crisi econòmica DIPLOMÀCIA El primer mandatari negre proposa "més cooperació i entesa entre nacions"
Barack Hussein Obama, advocat demòcrata de 47 anys, es va convertir finalment ahir en el primer president negre dels Estats Units després de jurar el càrrec davant d'una multitud entusiasta congregada al cor polític de Washington, que no va deixar d'aplaudir-lo i d'aclamar-lo conscient de viure una pàgina memorable de la història del país.
Acompanyat de la seva dona, Michelle, i les dues filles, Malia i Sasha, el 44è inquilí de la Casa Blanca va prestar jurament sobre la mateixa Bíblia que va fer servir el seu predecessor Abraham Lincoln el 1861, a les escales del Capitoli -la seu del Congrés federal-, a les 12.05 hores locals (18.05 hores a Catalunya).
Davant la immensa esplanada del National Mall, entre 1,8 i 2 milions de persones s'atapeïen per seguir en directe la cerimònia del relleu presidencial, superant el rècord del 1965, quan va prendre possessió Lyndon B. Johnson davant 1,2 milions.
Com si haguessin sortit de pícnic, famílies senceres, provistes de mantes, sandvitxos i termos per resistir el fred hivernal (6 graus sota zero), havien pres posicions des de primera hora per no perdre's ni un detall de la cerimònia. Després del jurament, l'emoció va esclatar entre la multitud, entre la qual es podien veure llàgrimes i cares de "no m'ho puc creure". Gent de totes les races s'abraçaven per compartir la joia comuna per l'arribada de l'afroamericà al poder.
Somrient però alhora contingut, Obama, va complir amb el ritual de la presa de possessió i es va reservar el discurs de la investidura per adreçar a la nació el seu primer missatge com a president. El líder demòcrata va fer un exercici de realisme i va alertar de la magnitud de la crisi econòmica en què es troben submergits els EUA -"us dic que els reptes que afrontem són reals"-, però alhora va cridar a la confiança i al "treball dur" per sortir del túnel.
"La nostra nació està en guerra contra una xarxa d'odi i de violència de gran abast. La nostra economia està fortament debilitada a conseqüència de la cobdícia i la responsabilitat d'alguns, però també del nostre fracàs col•lectiu a l'hora de prendre decisions difícils i preparar la nació per a una nova era".
"Hi ha feina a fer"
Obama va advertir contra el desànim i la pèrdua de confiança i va convidar a seguir l'esperit "perdurable" dels fundadors dels EUA per lluitar contra les adversitats. Obama va apel•lar a la llibertat i a la igualtat d'oportunitats i va cridar a "reconstruir Amèrica". "Allà on mirem, hi ha a feina a fer", va afegir entre crits de Yes, yes! que venien del carrer.
El nou president va criticar el seu predecessor, George W. Bush, sobretot quan va rebutjar la "falsa tria entre la nostra seguretat i els nostres ideals", en velada referència al centre de Guantánamo, on es concentren centenars de sospitosos terroristes que han patit tortures i falta de garanties processals, i va reiterar el compromís de retirada de l'Iraq i de pacificar l'Afganistan.
En una altra mostra de ruptura amb el mandat republicà de Bush, Obama també es va comprometre perquè hi hagi "més cooperació i entesa entre nacions". "El nostre poder només -va dir el president- no ens pot protegir ni ens pot permetre de fer tot allò que vulguem". "Per contra, el nostre poder creix amb el seu ús prudent; la nostra seguretat emana de la justícia de la nostra causa", va afegir.
Obama va recollir nombrosos aplaudiments quan va proclamar que els Estats Units "són amics de totes les nacions".
...............................................................................................................................................
DISCURS
Compatriotes:
Sóc avui aquí amb humilitat davant la tasca a què ens enfrontem, agraït per la confiança que m'ha estat atorgada, conscient dels sacrificis dels nostres avantpassats. Agraeixo al president George Bush el seu servei a la nostra nació, així com la generositat i cooperació que ha demostrat al llarg d'aquesta transició.
Ja són 44 els nord-americans que han fet el jurament presidencial. Aquestes paraules han estat pronunciades durant marees de prosperitat i aigües tranquil.les de pau. I, no obstant, a vegades el jurament es fa enmig de núvols i furioses tempestes. En aquests moments, els Estats Units s'han mantingut no només per la perícia o la visió dels alts càrrecs, sinó també perquè nosaltres, el poble, hem estat fidels als ideals dels nostres antecessors i als nostres documents fundacionals. Així ha estat. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans.
Que estem enmig d'una crisi és un fet molt assumit. La nostra nació està en guerra davant d'una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també pel fracàs col.lectiu a l'hora d'elegir opcions difícils i de preparar la nació per a una nova era.
S'han perdut cases i llocs de treball i s'han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat a massa persones, i cada dia que passa aporta noves proves que la manera com hem utilitzat l'energia reforça els nostres adversaris i amenaça el nostre planeta.
Aquests són els indicadors d'una crisi, segons les dades i les estadístiques. Menys tangible però no menys profunda és la pèrdua de confiança en el nostre país, un temor persistent que el declivi dels Estats Units és inevitable i que la pròxima generació ha de reduir les seves expectatives.
Avui us dic que els desafiaments a què ens enfrontem són reals. Són seriosos i són molts. No els superarem fàcilment o en un curt període de temps. Però els Estats Units han de saber que hi farem front.
Avui ens hem reunit perquè hem elegit l'esperança davant la por, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar la fi de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han estrangulat la nostra política.
Continuem sent una nació jove, però, segons les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de banda els infantilismes. Ha arribat el moment de reafirmar el nostre esperit de fermesa: d'elegir la nostra millor història; de portar cap endavant aquest valuós do, aquesta noble idea que ha passat de generació en generació: la promesa divina que tothom és igual, tothom és lliure i tothom es mereix l'oportunitat d'aconseguir la felicitat plena.
Al reafirmar la grandesa de la nostra nació, som conscients que la grandesa mai és un regal. S'ha de guanyar. El nostre camí mai ha estat de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha estat un camí per als pusil.lànimes, per als que prefereixen l'oci al treball o només busquen els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han estat els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses --alguns d'ells reconeguts, però més sovint homes i dones desconeguts en la seva tasca-- els que ens han portat cap endavant pel llarg, escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat.
Per nosaltres es van emportar les seves poques possessions materials i van viatjar a través dels oceans a la recerca d'una nova vida.
Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i es van establir a l'oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra.
Per nosaltres van lluitar i van morir en llocs diversos com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.
Una vegada i una altra aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir llagues a les mans perquè nosaltres poguéssim tenir una vida millor. Veien els Estats Units més grans que la suma de les nostres ambicions individuals, més grans que totes les diferències d'origen, riquesa o facció.
Aquest és el viatge que continuem avui. Continuem sent la nació més pròspera i poderosa de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el temps de l'immobilisme, de la protecció d'interessos limitats i d'ajornar decisions desagradables, aquell temps segurament ja ha passat. Des d'avui mateix, hem d'aixecar-nos, treure'ns la pols i tornar a començar la tasca de refer Amèrica.
Perquè allà on mirem, hi ha feina a fer. L'estat de l'economia requereix una acció audaç i ràpida i actuarem no només per crear nous llocs de treball, sinó també per aixecar nous fonaments per al creixement. Construirem carreteres i ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que alimenten el nostre comerç i ens mantenen units.
Posarem la ciència al lloc on es mereix i aprofitarem les meravelles de la tecnologia per augmentar la qualitat de la sanitat i reduir el seu cost.
Utilitzarem el sol, el vent i la terra per alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i universitats per fer front a les necessitats d'una nova era.
Tot això ho podem fer. I tot això ho farem. Alguns qüestionen l'amplitud de les nostres ambicions i suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar un excés de grans plans. Les seves memòries són limitades. Perquè han oblidat el que aquest país ja ha fet, el que homes i dones lliures poden aconseguir quan la imaginació s'uneix a l'interès comú i la necessitat a la valentia.
El que els cínics no entenen és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen.
La pregunta que ens fem avui no és si el nostre Govern és massa gran o petit, sinó si funciona, ja sigui per ajudar les famílies a trobar llocs de treball amb un sou decent, donar una sanitat que poden pagar i una jubilació digna. Allà on la resposta és sí continuarem avançant i allà on la resposta és no, posarem fi als programes. I als que movem el diner públic se'ns demanaran comptes per gastar amb saviesa, canviar els mals hàbits i fer la nostra feina a la llum del dia, perquè només llavors podrem restablir la confiança vital entre un poble i el seu Govern.
La qüestió per a nosaltres tampoc és si el mercat és una força positiva o negativa. El seu poder per generar riquesa i expandir la llibertat no té rival, però aquesta crisi ens ha recordat a tots que sense vigilància el mercat pot descontrolar-se i que una nació no pot prosperar durant gaire temps si afavoreix només els rics. L'èxit de la nostra economia sempre ha depès no només de la dimensió del Producte Interior Brut, sinó també de l'abast de la nostra prosperitat, de la nostra habilitat d'oferir oportunitats a tots els que ho desitgin, no per una qüestió de caritat, sinó perquè és la via més segura pel bé comú.
Pel que fa a la nostra defensa comuna, rebutgem com a falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres pares fundadors, enfrontats a perills que a penes podem imaginar, van dissenyar un capítol per assegurar el govern de la llei i dels drets de l'home, un capítol estès per la sang de generacions. Aquests ideals encara il•luminen el món, i no renunciarem a ells pel bé de la conveniència. I per a tota la resta de la gent i els governs que ens estan veient avui, des de les grans capitals a la petita vila on va néixer el meu pare: sapigueu que els EUA és amic de tots els països i de tots els homes, dones i nens que busquen un futur de pau i dignitat, i que estem preparats per liderar-lo una vegada més.
Recordeu que generacions anteriors van derrotar el feixisme i el comunisme, no només amb míssils i carros de combat, sinó amb aliances sòlides i conviccions duradores. Van entendre que el nostre poder per si sol no es pot protegir, ni ens dóna la llibertat de fer el que vulguem. En canvi, sabien que el nostre poder creix mitjançant-ne l’ús prudent, la nostra seguretat emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple, de les qualitats atenuades de la humilitat i la moderació.
Som els conservadors d'aquest llegat. Guiats per aquests principis, una vegada més podem fer front a aquestes noves amenaces, fet que demana esforços majors, una major cooperació i entesa entre els països. Començarem traspassant responsablement Irac als seus pobladors i forjant una pau durament guanyada a l'Afganistan. Amb vells amics i exenemics treballarem incansablement per disminuir l'amenaça nuclear i l'espectre de l'escalfament del planeta. No ens disculparem per la nostra forma de vida, ni abaixarem la guàrdia i per als qui busquen induir el terror i la matança d'innocents, us diem que el nostre esperit és més fort i no es pot trencar, que no pot sobreviure, i que us vencerem.
Perquè sabem que la nostra herència diversa és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus, hindús i no creients. Estem modelats per tots els idiomes i cultures, venim de cada racó d'aquesta terra, i com que hem passat el tràngol amarg de la guerra civil i la segregació i vam sortir d'aquest capítol fosc més forts i més units, no podem evitar de creure que els vells odis passaran algun dia, que les línies de les tribus aviat seran dissoltes, que a mesura que el món es fa més petit, la nostra humanitat comuna es revelarà i que els Estats Units ha de jugar el seu paper marcant el començament d'una nova era de pau.
Amb el món musulmà busquem una nova forma de tirar endavant, amb base als nostres interessos i respecte mutus. Els líders mundials que busquen sembrar conflicte o culpar dels mals de la seva societat a Occident, han de saber que la seva gent els jutjarà pel que puguin construir, no pel que destrueixen. Els qui s'aferren al poder a través de la corrupció i l'engany i silencien els dissidents, heu de saber que esteu en el costat incorrecte de la història, però que us donarem la mà si esteu disposats a desfer el puny.
A la gent dels països pobres, els prometem de treballar junts per fer que les seves granges prosperin i permetre que flueixin les aigües netes, per alimentar els cossos famèlics i les ments famolenques. I a aquelles nacions com la nostra que gaudeixen de relativa abundància, diem que no podem afrontar més la indiferència dels qui pateixen fora de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos del món sense tenir en compte els seus efectes. Perquè el món ha canviat, i hem de canviar amb ell.
Mentre analitzem el camí que es presenta davant nostre, recordem amb humil gratitud aquells nord-americans valents que, en aquest mateix moment, patrullen llunyans deserts i distants muntanyes. Ells tenen alguna cosa a dir avui, així com els herois caiguts que jeuen a Arlington ens xiuxiuegen a través del temps. Els honorem no només perquè són els guardians de la nostra llibertat, sinó perquè representen l'esperit del servei, la disposició a trobar significat en alguna cosa més gran que ells mateixos. I és en aquest moment, un moment que definirà una generació, quan aquest esperit ha d’estar en nosaltres.
Perquè, per molt que el govern pugui i hagi de fer, és finalment en la fe i en la
determinació dels nord-americans en què descansa aquest país. És l'amabilitat amb què tractem un estrany quan es trenca la presa, l'altruisme dels treballadors que prefereixen retallar les seves hores en comptes de veure un amic perdre la seva feina, el que ens fa veure a través de les nostres hores fosques. És el coratge del bomber de llançar-se per una escala plena de fum, però també la disposició dels pares de criar a un nen, allò que finalment decideix el nostre destí.
Els nostres desafiaments poden ser nous. Els instruments amb què hi fem front poden ser nous. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit -el treball dur i l'honestedat, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme-, aquestes són coses velles. Aquestes coses són veritables. Han estat la força subjacent del progrés al llarg de la història. El que demanem és un retorn d'aquestes veritats. El que demanem ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement per part de cada nord-americà.
Tenim deures envers nosaltres mateixos, el nostre país i el món, deures que no acceptem a contracor, sinó més bé amb alegria, sabent que no hi ha res més satisfactori per a l'esperit, tan definidor de la nostra personalitat, com donar tot el que puguem davant una tasca difícil.
Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania. Aquesta és la font de la nostra confiança, el coneixement que Déu ens crida per delinear un destí incert. Aquest és el sentit de la nostra llibertat i creença, per què homes i dones i nens de totes les races i creences poden unir-se en celebració a aquest magnífic Mall, i per què un home, el pare del qual fa menys de 60 anys podia no haver estat atès en un restaurant local, és avui aquí per prendre el jurament més sagrat.
Permeteu-nos marcar aquest dia en record de qui som i com de lluny hem arribat. L'any del naixement dels EUA, en els mesos més freds de l'any, una petita banda de patriotes es van aplegar prop de fogueres que s’apagaven a les ribes d'un riu congelat. La capital va ser abandonada. L'enemic avançava. La neu es barrejava amb la sang. En aquell moment, quan el resultat de la nostra revolució penjava d'un fil, el pare de la nostra nació va ordenar que es llegissin aquestes paraules: "S’ha de dir al món futur que a les profunditats de l'hivern, quan no pot sobreviure res més que l'esperança i la virtut, la ciutat i el país, alarmat davant un perill comú, va venir per fer-hi front".
Els Estats Units, a les portes dels nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres privacions, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, afrontem una vegada més els corrents gelats, i fem front a allò que porti la tempesta. Que els fills dels nostres fills diguin que quan ens van posar a prova, vam refusar d’acabar aquest viatge, de no tornar enrere, de no fallar, i amb els ulls fixats en l'horitzó i amb la gràcia de Déu, portem endavant el gran regal de la llibertat i el lliurem de manera segura a les futures generacions.
Gràcies. Que Déu us beneeixi.
==================================================
