1 de des. 2009

DIA INTERNACIONAL DE LA S.I.D.A.



REFLEXIONS EN EL DIA INTERNACIONAL DE LA SIDA

La sida,¿una epidèmia segrestada?

Revisar el discurs del VIH no és fàcil perquè és un tema socialment sensible i no hi ha una solució ideal

JORDI Casabona / El Periódico.cat

Des de fa 21 anys cada 1 de desembre celebrem el Dia Internacional de la Sida amb l’objectiu de mantenir el debat sobre aquest problema de salut. ¿Quin és, però, el debat i el discurs formal sobre l’epidèmia? En primer lloc, cal recordar que malgrat que els actuals tractaments antiretrovirals (ARV) han reduït dràsticament els casos de sida i les morts per aquesta malaltia, Espanya continua sent un dels cinc països d’Europa amb la taxa de casos de sida més elevada. Curiosament, però, la sida s’ha allunyat dels mitjans de comunicació i el missatge que l’epidèmia continua davallant gràcies als tractaments encara és freqüent. Sembla com si l’èxit aconseguit amb els ARV per convertir aquesta malaltia en una infecció crònica i procurar una bona qualitat de vida per als afectats s’hagi extrapolat al mateix decurs de l’epidèmia. Però com suggereixen les dades sobre VIH de les comunitats autònomes que en disposen, el nombre de nous diagnòstics es manté estable i en alguns subgrups fins i tot ha augmentat.

En segon lloc, és important recordar que la sida ha estat un dels catalitzadors més importants de la segona meitat del segle XX, no sols des d’una perspectiva mèdica, sinó també social, econòmica i política. La infecció pel VIH ha servit per desenvolupar noves tècniques de recerca, per defensar drets humans i civils, per crear una massa crítica sense precedents entre els afectats, per canviar radicalment la forma de comunicació entre pacients i metges, per revisar les relacions internacionals i el paper de les organitzacions governamentals i no governamentals; per forçar la correcció política del llenguatge i, en definitiva, per generar fons i canviar les agendes polítiques. Res d’això hauria estat possible sense l’excepcionalitat i la visibilitat que sempre han envoltat el VIH/sida. N’és un bon exemple la creació d’una agència específica per part de les Nacions Unides: l’Onusida.

Als països amb accés universal als ARV, però, l’excepcionalitat, la correcció política del llenguatge i la visibilitat poden passar fàcilment de ser una eina de lideratge per al canvi a una finalitat. Es genera llavors un discurs políticament correcte, però buit de continguts i cada vegada més allunyat dels principis tècnics de la salut pública. A tall d’exemple, fa poc, un bon amic homosexual em deia que és hora de dir clarament que els homes que tenen relacions amb homes són un «grup de risc», perquè, altrament, és molt difícil defensar la priorització de les accions dirigides a aquest col·lectiu (en què s’ha produït un important rebrot en el nombre de noves infeccions). Fins fa poc, aquest comentari hauria estat impossible i contraproduent. De la mateixa manera, ara cal facilitar al màxim la realització de la prova diagnòstica del VIH, ja que l’excepcionalitat al voltant d’aquesta prova pot acabar reforçant les actituds d’estigmatització que es pretenen evitar. O, per seguir amb exemples, si durant els anys 80 alguns sectors no acceptaven l’explícita promoció de l’ús del preservatiu, ara costa també dir que la disminució del nombre de contactes sexuals és una manera més de disminuir la propagació del VIH.

Revisar el discurs mai no és fàcil; especialment quan són temes socialment sensibles i per als quals no tenim la solució tècnica ideal. En efecte, els tractaments pel VIH no són curatius i l’única intervenció preventiva que ha resultat eficaç en un assaig clínic –incloent-hi les vacunes preventives– ha estat la circumcisió masculina en països d’alta incidència. A més, la sida magnifica les mancances de les societats on es produeix i, per tant, el discurs també està mediatitzat per aquestes. En el nostre context, la poca tradició en serveis comunitaris, la minsa cultura del debat i del consens, el culte a la personalitat, la politització del debat tècnic, l’escassetat de periodistes especialitzats i l’absolut domini del paradigma biològic i individual sobre el social i de salut pública són –al meu entendre– algunes de les coses que en mediatitzen el lideratge i el discurs formal i, per tant, la resposta vers l’epidèmia.

Finalment, el corrent d’opinió que –malgrat que no s’han acabat els corresponents assaigs clínics– s’està creant per utilitzar els ARV també per prevenir la infecció pel VIH, afegirà importantíssims reptes a la ja complexa resposta vers aquesta epidèmia. El futur immediat de la prevenció i control del VIH/sida i d’altres infeccions de transmissió, passa doncs inexorablement per la implementació d’intervencions que integrin els aspectes biomèdics, els conductuals i els estructurals. És un bon moment per revisar-ne la resposta. Per fer-ho cal adaptar els missatges a l’evolució de l’epidèmia i del seu context i a l’evidència científica de què disposem, defugir l’autocomplaença i assegurar que el discurs políticament correcte –que tant ha costat fer nostre– va acompanyat també de les accions més adequades. Més enllà de protagonismes, continua sent imprescindible la col·laboració de tots, administracions, especialistes, professionals, afectats, activistes... Tenim més coneixement que mai, però no hem de deixar que el discurs i la visibilitat en segrestin la resposta.

*Fundació Sida i Societat

==================================================


SALUT

La sida creix entre els joves homosexuals

La Generalitat posposa el registre de contagis del VIH

ÀNGELS GALLARDO, Barcelona

L’absència del promès registre mèdic que identificarà –amb dades encriptades– els infectats pel virus d’immunodeficiència humana (VIH) no impedeix que els epidemiòlegs de la Conselleria de Salut tinguin constància que les xifres de contagis augmenten a Catalunya, sobretot, entre homes homosexuals joves. «Sabem que les xifres de nous infectats creixen des de fa cinc anys entre els homosexuals, però, per desgràcia, no aconseguim aturar aquesta tendència», afirma Albert Giménez, director del programa de prevenció de la sida a la Generalitat. Això passa, sobretot, entre els menors de 20 anys, que no han conegut la primera generació d’afectats per la sida, la que va conèixer les nombroses, i cruels, morts que es van produir per aquesta malaltia.

Salut va registrar 650 contagis nous del VIH el 2008, una xifra sens dubte inexacta, ja que la declaració de la infecció continua sent voluntària. Encara que alguns hospitals notifiquen a la Generalitat les xifres de nous infectats del VIH que detecten, la dada no reflecteix la realitat ja que, com que no és nominal, pot incloure una mateixa persona que s’hagi analitzat diverses vegades.

Per acabar amb aquesta incertesa, la Generalitat va anunciar el mes de gener passat que abans de la primavera s’aprovaria el decret que regularà el registre d’infectats, una mesura que ara ha quedat ajornada fins a l’estiu que ve, segons anuncia el director del programa de prevenció. La proximitat amb les eleccions catalanes –previstes per al novembre del 2010– permet preveure que l’esmentat decret quedarà indefinidament pendent. La seva redacció ha seguit un procés controvertit, en què ha intervingut la reiterada reticència de les associacions antisida al fet que existeixi un control d’aquestes característiques.

La infecció del VIH seguirà sent, en definitiva, una excepció en el sistema de vigilància epidemiològica de la resta de malalties de transmissió sexual, que sempre han estat de declaració obligatòria. Aquest descontrol impedeix no només conèixer la verdadera extensió de l’epidèmia de la sida, sinó també identificar amb precisió quin és el perfil social dels nous infectats. I si s’ignora aquesta dada, no és possible establir polítiques sanitàries eficaces, reconeixen els especialistes.

NADONS.-
Tot i que no tant, les noves infeccions també avancen en nadons fills de dones seropositives que no han controlat el seu embaràs. A Espanya, a les gestants se’ls ofereix de manera general, a l’inici de l’embaràs, la prova que determina si estan infectades pel VIH. Si el resultat és positiu, reben la teràpia que evita la transmissió del virus al seu fill. Aquesta anàlisi no es fa si la dona no és visitada per cap metge durant el seu embaràs, situació no inhabitual, segons els especialistes, entre algunes dones que acaben d’arribar a Catalunya. «Moltes vegades, les veiem per primera vegada en el moment del part», asseguren.

La transmissió del VIH de l’embarassada al fill es va evitar gairebé totalment als anys 90, amb l’arribada dels fàrmacs antiretrovirals. Amb el tractament d’aquests medicaments a la mare, se n’impedeix el contagi. Als prop de 250 nens infectats pel VIH que havien nascut a Catalunya abans de disposar d’aquests fàrmacs, s’hi han anat afegint alguns més. En l’actualitat són uns 300 els nens –joves, la majoria– que segueixen teràpia antisida.
.............................................................................................

L’ENTREVISTA AMB L'EXPERT EN SIDA

Josep Maria Gatell: «Una infecció de sida comença com una grip»

Atén des del 1986 els infectats pel VIH que arriben a l’Hospital Clínic i forma part d’Hivacat, organisme que investiga a la recerca de la primera vacuna antisida.


ÀNGELS GALLARDO

La sida és un cúmul d’unes 30 infeccions i tumors, tants com és possible adquirir si el sistema immunològic no funciona. Quan el virus que el causa, el VIH, va aparèixer a Espanya, Josep Maria Gatell (Bràfim, Alt Camp, 1951) tornava d’una estada a l’Hospital General de Massachusetts (Boston, EUA), on havia vist malalts de sida. La seva carrera professional ha avançat en paral·lel a l’evolució del VIH. L’hi recorden cada 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida.

–¿És lògic que la sida ja no inspiri temor o respecte?
–No. No és lògic, però és humà. Les persones fem moltes coses que no són lògiques. Infectar-se pel virus d’immunodeficiència humana (VIH) segueix sent un problema greu: hauràs de prendre tractament tota la vida, diàriament; la sida segueix sent una malaltia estigmatitzada socialment i, com que pots transmetre la infecció, potser no et serà fàcil trobar parella sexual.

–¿I és humà no tenir-li por?
–Les mesures per prevenir el contagi de la sida no agraden perquè exigeixen canviar conductes sexuals. I això no agrada. La gent s’ho va prendre seriosament els anys 80, quan la infecció era mortal en el 100% dels casos en només cinc anys. Des que van aparèixer els tractaments eficaços –el 1996– molts han adoptat una actitud errònia i gens justificada: prescindeixen de les precaucions sexuals que no els agraden.

–Tal qual.
–És un plantejament equivocat. Pensen: «No faré tot això que aconsellen –usar preservatiu, etcètera–; si tinc sort, no m’infectaré, i si m’infecto, com que els tractaments van molt bé, ja em tractaran». És un gran error. La medicació va bé, però és per a tota la vida i no tenim experiència amb ells, no sabem què passarà a qui els prengui durant 20 o 30 anys. Els fàrmacs més antics ara tenen 12 anys. És més fàcil, sens dubte, canviar una conducta sexual que seguir aquesta teràpia tota la vida. Però el sexe és instintiu i molt bàsic.

–¿Curar la sida encara és una utopia?
–És una utopia, i ho serà durant bastants anys d’investigació futura. Hi ha moltes malalties que no es curen però que, si es controlen bé, causen poca mortalitat i permeten portar una vida acceptable.

–¿Per què no és possible eliminar el VIH una vegada que entra a la sang?

–Perquè el virus de la sida, igual que el de l’herpes o el bacil de la tuberculosi, introdueix la seva informació genètica dintre del codi genètic de la cèl·lula que infecta. Mentre hi hagi cèl·lules vives al cos envaït, persistirà. Es nodreix d’elles. Vostè em preguntarà ara per què el virus de l’herpes no s’ha de tractar diàriament, tota la vida, i el VIH sí.

–L’hi pregunto.
–L’herpes el tractes dues o tres setmanes i els símptomes desapareixen. Encara que el virus que el causa segueixi latent al cos, no rebrotarà al deixar de prendre fàrmacs. El VIH, en canvi, el pots tractar durant mesos o anys, però, si deixes la teràpia, una setmana després haurà rebrotat i reiniciarà la destrucció del sistema immunològic. No sabem per què passa això amb el VIH. No ho entenem. El virus de la sida és únic, exclusiu i diferent de tots els altres.

–¿Quin és el perfil dels que s’infecten ara?
–Una tercera part són homes homosexuals; un altre 30% són homes i dones heterosexuals i, la resta, persones nascudes fora d’Espanya que s’han infectat del VIH aquí. El nombre de nous infectats és pràcticament el mateix cada any.

–¿Sempre la mateixa xifra?
–És així a tot el món. Onusida, l’organisme de Nacions Unides que controla la sida, fa anys que informa de les mateixes xifres: s’estima que hi ha 39 milions d’infectats al món. ¿Per què sempre 39 milions? Doncs perquè cada any moren tres milions de persones per sida i se n’infecten tres milions més. S’ha creat un equilibri dinàmic. Moren aproximadament la mateixa quantitat de persones que s’infecten. Això demostra que les mesures de prevenció no funcionen.

–¿Què notaran les persones que s’infectin avui pel VIH?
–Un 30% dels que s’infectin no notaran res, i passaran cinc o sis anys transmetent el virus, a més de deteriorar el seu sistema immunològic. Per a l’altre 70%, una infecció del virus de la sida començarà com una grip i, si van al metge ara, el més probable és que els diguin que tenen la grip A. Notaran una mica de febre, cansament, mal d’ossos, erupció cutània... Aquest quadro, que podria servir per fer un diagnòstic precoç, sol passar desapercebut, confós amb una altra cosa.

–És a dir, que convindria fer-se el test del VIH amb freqüència.

–És un tema en discussió. Sabem que per cada dues persones que coneixen la seva infecció, una la desconeix i es diagnosticarà tard. Als EUA, des del 2006 s’ofereix la prova de la sida a tots els que van a un hospital. A Europa, i a Espanya, només es proposa a les embarassades. Crec que els metges haurien de suggerir el test del VIH a les persones amb infeccions repetides poc explicables. Però no ho fan. Això exigiria sensibilitzar els metges sobre la sida.
.............................................................................................

· Enllaços:
-Situació de l'epidèmia de sida en l'actualitat (Informe de Nacions Unides)
- Organització Mundial de la Salut (O.M.S.)
WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes