Una altra dada negativa més. Això és el que ha suposat l'informe "Panorama de l'Educació.Indicadors de l'OCDE" per a la situació de l'ensenyament a Espanya. El pas de 5 presidents de Govern durant la democràcia sense arribar a un pacte amb l'oposició i les successives reformes que ha comportat, han conduït a Espanya a ser el país amb major abandonament escolar només superat per Mèxic i Portugal.
L'escrit en el qual es compara a Espanya amb la resta de països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) llança una sèrie de dades inquietants però alhora paradoxals sobre l'estat de l'educació a Espanya. El més destacat és la taxa de fracàs escolar. Segons aquest estudi, el 49 per cent de la població només té estudis obligatoris.
No és l'única xifra negativa que denuncia l'OCDE. Segons aquesta investigació el nombre de repetidors és molt alt, més del 40 per cent dels joves ho ha fet alguna vegada durant aquests 15 anys. El text assegura que la repetició acaba fomentant l'abandonament i "porta un elevat cost social i molt pocs beneficis educatius". També fa èmfasi en la necessitat d'augmentar el nombre de titulats en Formació Professional, el 36 per cent queda molt lluny dels països desenvolupats.
A aquestes xifres cal sumar les dades de l'Informe Pisa sobre els escolars espanyols, publicades el 2007. Aquest informe ja denunciava que Espanya ocupa el lloc 35, de 37 països, en comprensió lectora. També posava a Espanya en els llocs mitjans en matemàtiques i ciències, establint grans diferències entre comunitats autònomes.
Per millorar això l'OCDE ha suggerit al Govern espanyol que "prenga més mesures" educatives. Una de les recomanades és facilitar el pas de la FP de grau mitjà al grau superior o donar beques perquè els alumnes seguesquen estudiant després dels 16anys. A més, proposa introduir en l'ESO assignatures optatives de caire professional, per animar el pas a FP de grau mitjà. L'intent de rebaixar la quantitat de repetidors, dotar de major llibertat als centres per seleccionar el professorat, i atorgar préstecs renda, sense interessos, a pagar un cop graduats, en tota la Universitat, així com augmentar el preu de les matrícules (el Pla Bologna ja ho fa!), són els altres consells establerts.
Aspectes positius
Malgrat tot això hi ha alguns clars en l'educació espanyola. La quantitat d'universitaris que és del 25 per cent de les persones entre 25 i 34 anys, és a dir, superior a la mitjana dels països de l'OCDE. Això, però, no ha d'anar acompanyat necessàriament d'una major qualitat en els estudis, ja que cap dels campus universitaris espanyols es troba entre els millors del món. Altres punts positius són el creixement de titulats en FP, fins a arribar al 14 per cent, i el vaticini de l'OCDE que la crisi i l'atur provocaran un major interès pels estudis superiors.
Per arribar a aquesta situació han passat cinc presidents de Govern de tots els colors polítics i cap d'ells ha aconseguit un consens sobre educació amb el partit de l'oposició. No obstant això, tots ells han proposat una reforma del sistema. Els més coneguts són la LOGSE, imposada per l'anterior Executiu socialista liderat per Felipe González, i la LOE per l'actual cap de gabinet, José Luis Rodríguez Zapatero.
Tot i així, sempre que aquests estudis ocupen la palestra informativa els dos principals partits es llancen missatges sobre un possible pacte educatiu. José Antonio Alonso, portaveu del PSOE, ha instat avui el PP a aclarir si accepta o no buscar un pacte d'Estat sobre educació i energia. La resposta l'ha trobat a la portaveu del PP, Soraya Saéz de Santamaría, que ha demanat un ple monogràfic sobre educació i energia al Congrés dels Diputats per que tots els partits "puguen aportar i debatre públicament què n'opina cadascú".
De tota manera, a més d'un imprescindible "Pacte polític per l'ensenyament", com s'ha fet a França i d'altres estats de llarga tradició democràtica, no cal oblidar que les competències educatives estan transferides a les comunitats autònomes des de fa molts anys (des de la publicació del primer Estatut que, en el cas de l'autonomia valenciana, fou a l'inici del curs 1982-83).
=================================================
