4 de febr. 2009

FRANCO: OPERACIÓ CAIGUTS, A CASTELLÓ



Antena 3 TV va emetre, el propassat dimecres dia 28 de febrer, un documental sota el títol Franco: Operación Caídos, produït per Mediapro i dirigit pel periodista Fernando González (Gonzo), que ens va donar una visió més ampla de la trama urgida per la dictadura franquista pel que fa al trasllat de les restes dels cossos dels republicans morts -durant la guerra civil i els anys posteriors- al conjunt monumental de Cuelgamuros, sense donar a conèixer la maniobra de finals dels anys cinquanta i seixanta ni, tan sols, als seus familiars més directes.



Vaig visualitzar el documental, a més d'enregistrar-lo en dvd, no solament per motius professionals sinó, fonamentalment, pel seu interés i actualitat, donat que la Història -com sempre explique als meus alumnes- ens sorprén cada dia i cada dia que passa en sabem més d'aquella guerra fratricida sobre la que, sempre, tant s'ha callat i amagat per part de tots.

De tota manera, a l'igual que passa amb la Prehistòria i, per exemple, les excel·lents excavacions d'Atapuerca (Burgos) que cada dia ens donen una visió més acurada dels avantpassants peninsulars que no coneixien l'escriptura, sobre la República i la Guerra Civil podem arribar a tenir un visió més próxima i objectiva els historiadors que no la vam viure per motius cronològics i bevem de fonts objectives i de tots dos bàndols, que no -amb tots els respectes- els nostres avis o els pares que van viure aquella experiència tan traumàtica que arrosseguen i arrossegaran de per vida.

Per una altra banda, malgrat que no resulta gens fàcil, cap govern democràtic espanyol ha sabut tancar, fins ara, aquella ferida tant sagnant perquè, més que "Memòria Històrica", s'hauria d'aplicar el Memorial Democràtic per destriar i estudiar objectivament, d'una vegada per totes aquells anys desconeguts per la gran majoria (perquè la República va ser més un intent que una realitat democràtica, cosa que no justifica els arguments on s'agafen molts franquistes per presentar-se de salvadors de la pàtria i no com a causants d'un cop d'estat fracassat contra un règim legalment constituït que, de seguida, esdevindria en cruenta guerra civil on tots dos bàndols es feren molt de mal a cada carrer, a cada barri i a cada ciutat).


Les maldats dels anys 30 (de gran prosperitat econòmica a La Plana) i la impunitat dels vencedors franquistes, durant 40 anys de dictadura, no han estat mai investigades seriosament (documentalment) fins els darrers anys on, encara, resten uns Papers a Salamanca que estan tardant, massa, en retornar als llocs d'origen.

En canvi, el jutge Garzón i altres autoritats polítiques i judicials s'han atrevit i llançat a perseguir dictadors i col·laboradors d'altres dictadures estrangeres quan, a dia d'avui, després de tants anys de "secretisme democràtic" no solament perdura cert franquisme sociològic i psicològic, sinó que queden moltíssimes coses per explicar sobre Franco, el franquisme i els franquistes, a l'Estat Espanyol. De tota manera, als que mai els interessa aclarir totes aquestes coses, ara tenen l'excusa perfecta de la crisi econòmica per dir-nos que tot açò ja no importa, mentre als anys de vaques grasses no s'ha avançat ni un pam, ni mig, ni cap... llevat d'honroses excepcions, com ara la gent de la revista Sàpiens, per exemple, que van ser dels primers a investigar sobre la temàtica dels republicans desapareguts i ara retrobats, soterrats, junt als seus botxins. El franquisme sociològic, sempre revestit de possibilisme democràtic, no és més que centralisme peninsular i nacionalisme espanyol perquè Espanya continue sent una, gran, monolingüe, de pensament únic i, com a molt, bipartidista...

Tornant al documental inèdit, hem de reconéixer que, malgrat tot, va mantenir un bon ritme informatiu aportant testimonis, documents, xifres i dades desconegudes que, fins ara, formaven part, únicament, de supòsits especulatius que, ara mateix, ens obrin noves expectatives en la recerca i les investigacions fetes pels historiadors i els familiars dels desapareguts en la guerra -i durant el franquisme- i als que, fins ara, mai ningú els havia donat cap explicació.


Per una altra banda, el recurs constant a una fotografia on podem llegir, clarament (en la part lateral d'una caixa que conté els cadàvers dels suposats "caiguts"), el topònim imposat pels franquistes a la dècada dels cinquanta de "Villarreal de los Infantes" com a nom oficial de Vila-real, així com altres noms de pobles i ciutats de la comarca de La Plana (Castelló, Vila-real, Morella, Betxí, Sueras -que els documetalistes situen, erròniament, a la província de València-, l'Alcora, Cervera del Maestre, Benicàssim, Xèrica i Vinaròs), em reforçaren la curiositat i l'interés pel documental.

(cliqueu sobre la pàgina que publicà el Levante de Castelló al dia següent):



Definitives van ser les dades aportades per l'abat del monestir Anselmo Álvarez, custodi del registre de l'arxiu de la Vall, que a més d'ensenyar-lo, va anotar una nova estimació del nombre possible de cadàvers enterrats (60.000 aproximadament) i del gran nombre de registres de persones desconegudes, així com el possible estat dels mateixos, és a dir, lamentable...






Una vegada més, la història no contada ens demostra la barbàrie d'un règim que no només va enderrocar un Govern legalment constituït, sinó que va ordir tot un entramat d'extermini i de supressió de les petjades dels seus actes de la manera més impune, covard, premeditada i efectiva.

Faust Canals, protagonista a part d'aquesta història perquè gràcies a la seua lluita per recuperar el cos del seu pare Valerià ha permès obrir les primeres portes i expectatives d'aquestes dades i recerca, té la possibilitat de ser el primer en aconseguir-ho (mireu la seua participació al documental, al final del post), però de segur que molts altres recolliran el testimoni i continuaran la lluita, sobre tot en el cas dels familiars dels que pogueren estar en la mateixa situació que el pare de Faust.



Aquest és l'extracte de l'entrevista realitzada al periodista Fernando González i l'enllaç del document PDF de la Federació Estatal de Fòrums per a la Memòria on trobareu la informació més detallada.

● Com va sorgir la idea?
Va ser entre agost i setembre, però quan es va formalitzar la idea va coincidir amb l'acte de Garzón. A més, vaig comprovar per amics que la història era desconeguda, fins i tot, entre les persones grans.


● Quines traves hi va haver a l'hora de fer el reportatge?
Patrimoni Nacional ens va posar més problemes per treure el tema a la llum, per exemple, sense donar-nos permís per accedir als columbari, per la qual cosa no entrem per les bones. Ens va cridar l'atenció tant secretisme del Govern.


● A què creu que es devia?
Va coincidir amb la prohibició de l'Audiència Nacional a petició de la Fiscalia. Els republicans amb els que parlem es preguntaven per què aquest Govern no vol exhumar ni donar publicitat a aquest tema.


● Què es pretén amb aquest treball?
Informar i denunciar. Si jo fos un republicà que ha votat al PSOE estaria indignat, quan l'Executiu va parlar tant de la Llei de Memòria Històrica. Així se senten els republicans amb els que hem parlat.


●Què descobreix la investigació?
Més o menys se sabia tot, sobretot els que són especialistes en aquests temes. Però mostrarem, a més del registre, fotografies del trasllat de les caixes en camions, dels columbari i de la caixa que Garzón va ordenar exhumar.


● Pot donar peu a que s'iniciï una investigació judicial?
No crec. Garzón ja tenia tota la documentació sobre aquests cossos. Crec que donarà peu a una pressió mediàtica, però res més. Tant de bo serveixi per pressionar al Govern.







Aquests dies, la premsa de Castelló se n'ha fet prou ressò del tema. Ací teniu dos articles a Las Provincias d'avui mateix (4 de febrer de 2009), de Núria Vargas, i un penjat amb posterioritat d'El Mundo-Castellón al día on la periodista Laura Pitarch entrevista l'escriptor anglés -resident a Castelló- Jason Webster, autor de la novel·la Las heridas abiertas:

El Valle de los Caídos guarda los restos de más de mil víctimas de la guerra civil en Castellón

Documentos para una radiografía del franquismo



I, per acabar, una adreça on trobareu un fum d'articles al voltant dels "desapareguts" dels pobles de Castelló: CUNOTICIAS (notícies curioses) i un apartat de J.L.P. dedicat a l'assumpte.
..........................................................................................................

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes