Castella i Aragó al segle XV
El matrimoni dels Reis Catòlics al segle XV va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però ambdues corones van conservar la seua organització independent.
Castella
La història política de Castella al llarg del segle XV va estar marcada per les contínues revoltes de la noblesa i per la feblesa dels reis, que deixaven el govern en mans de favorits, com el conestable Álvaro de Luna.
A la mort d’Enric IV l’any 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seua filla Joana, amb el suport també de Portugal, i els de la seua germana Isabel, pertanyent a la família Trastàmara i casada amb Ferran d’Aragó. Aquesta última va ser, finalment, proclamada reina de Castella després d’una costosa guerra civil.
Aragó
L’extinció de la casa de Barcelona a la mort de Martí l’Humà sense descendència, l’any 1410, va deixar el tron vacant.
Tres compromissaris de cada un dels tres regnes peninsulars de la corona (Aragó, Catalunya i València) es van reunir a Casp el 1412 i van elegir rei Ferran d’Antequera, de la família dels Trastàmara.
Més tard, Joan II es va convertir en rei consort de Navarra a partir de 1425 i va casar el seu fill i successor Ferran amb la infanta Isabel de Castella.
La unió dinàstica
El 1469 les corones d’Aragó i Castella es van unir mitjançant el matrimoni de Ferran, el fill del rei d’Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella.
El 1474, ambdós governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho feien també a Aragó.
Tanmateix, aquesta unió va ser solament de caràcter personal perquè cada regne mantingué les seues pròpies lleis i institucions.
Per aquesta raó, a la mort d’Isabel el 1504, la unió dinàstica va perillar. El tron castellà va passar a la seua filla Joana, casada amb Felip el Bell, mentre que Ferran va continuar sent rei d’Aragó.
La política dels Reis Catòlics
Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.
Els aspectes fonamentals de la seua política van ser els que segueixen:
• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben prompte va ser coneguda pel rigor de les penes que imposava.
• Van impulsar una política d’expansió territorial.
El 1492 van conquerir Granada, que era l’últim regne musulmà de la Península. A més, van prendre les illes Canàries, adquiriren territoris al nord d’Àfrica i l’any 1512 es va incorporar a Castella el regne de Navarra. També finançaren l’expedició de Colom a la recerca d’una nova ruta a les Índies, que va suposar el descobriment d’Amèrica i la creació d’un imperi a les noves terres.
En política internacional, els Reis Catòlics van dissenyar una xarxa d’aliances amb Anglaterra, Portugal i el Sacre Imperi amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França. Van mantindre l’imperi aragonés al Mediterrani i el van ampliar amb la conquesta de Nàpols el 1503.
· Power Point sobre LA MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS (cliqueu a sobre del títol amb majúscules).
