L’escultor Pere Bellver i Llop va nàixer a Vila-real el 19 d’octubre de 1767. Després dels primers estudis a l’escola de Gramàtica de Vila-real i de treballar al taller d’imatgeria de son pare, va ser deixeble de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles amb Josep Ginés i Josep Cotanda. Es va presentar als concursos de premis oberts per aquesta entitat durant els anys 1786, 1789 (any de la Revolució Francesa) i 1792, aconseguint diversos premis com ara el de dibuix de 1786 (Faune), el d’escultura de 1789 (Elies i Acab) i el de baix relleu del 1792 (La resurrecció de Llàtzer).
Conta Manuel Ossorio Bernard (1868) en Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX ; Imprenta de Ramón Moreno, Madrid que Pere Bellver va ser el promés d’una una jove de família distingida amb qui, fins i tot, va arribar a planejar la seua boda a València Cap i casal, fins que una intriga que no va transcendir, encara que podria tractar-se d’un desengany amorós, va fer que tots dos amants vestiren l’hàbit religiós trencant la promesa del matrimoni.
Així, finalment, Pere Bellver i Llop va entrar en 1794, com a religiós, al Monestir de Sant Miquel dels Reis (actual seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Biblioteca Valenciana) de frares jerònims del Císter, fundat el 1545 pel duc de Calàbria.
A la ciutat de València es poden contemplar obres seues tant al Museu de Belles Arts (ara de Sant Pius V) com a l’Acadèmia de Sant Carles. Era el germà major del també escultor Francesc Bellver, nascut a València el 1781, tot formant una nissaga d’artistes que va començar el seu pare. Precisament, amb el seu germà Francesc, que va continuar la formació tècnica a Madrid, on acabaria establint-se vinculat a l'Acadèmia de San Fernando, i els fills d’aquest, Francesc (València, 1812-1890), Marià (Madrid, 1817-1876) i Josep (Àvila, 1824-1869) va iniciar una nissaga d’artistes i escultors del neoclassicisme tardà, productors d’abundant imatgeria i escultures monumentals per encàrrec, des del període isabelí fins al final del segle XIX, amb el fill de Francesc, Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845-1924), autor d’una impressionant escultura romàntica: "L'àngel caigut" (1877) del Parc del Retiro de Madrid, amb la que va rebre un Primer Premi a l’Exposició Nacional de Belles Arts. En definitiva, una nissaga d’artistes d’arrel vila-realenca.
Entre 1807 i 1817 Pere Bellver va romandre als monestirs trapencs de Maella i Còrdova amb el nom de Fra Miquel Bellver, per retornar a Sant Miquel dels Reis on va faltar, per un aneurisma, el dia 30 de març de 1825 a l’edat de 58 anys.
ANTONI PITARCH FONT.-
