Manuel Calduch Almela és el més jove dels fills de Vicent Calduch Solsona, el famós creador de la Suavina o Ungüent de Vila-real. Va nàixer a la nostra ciutat el dia 24 de març de 1901.
Amb el temps acabà sent un del homes de ciència més importants de les nostres comarques, gràcies a una carrera multidisciplinària en la que va combinar la responsabilitat de farmacèutic amb la seua passió per la flora, és a dir, la Botànica, àrea en la que destacà com un dels botànics valencians més experts.
Manuel Calduch va estudiar el batxillerat a Castelló, seguint les passes del seu germà Josep, fundador del CD Villarreal, amb el que només se portava un any d’edat. A partir de 1923 va combinar els estudis de Farmàcia a Barcelona amb la pràctica del futbol, sent un dels primers jugadors de l’equip del seu poble. Manuel va obtenir la llicenciatura de Farmàcia a la facultat de Barcelona als 22 anys, on també va poder practicar el futbol jugant en un club d’aficionats de l’Espanyol per mantenir el seu estat de forma que, a la vegada, li servia per poder fer grans caminades a peu per la muntanya, acompanyat moltes vegades pel seu germà Josep, el president del club de Vila-real, aconseguint des de molt jove dominar tota la vegetació dels pobles de Castelló. L’amistat forjada a Barcelona amb Pius Font Quer, un dels botànics més prestigiosos de l’Estat, fou decisiva per a la seua especialització en Botànica.
Dos anys després d’acabar la carrera, com els Calduch ja tenien farmàcies a Vila-real i Castelló, va obrir el seu establiment farmacèutic a la veïna ciutat d’Almassora que va regentar fins la seua mort a l’hospital Gran Via de Castelló, el 23 de novembre de 1981.
De caràcter extravertit i sempre disposat a resoldre els problemes dels altres, encara que anaren més enllà de les malalties curables amb els remeis farmacèutics, va ser elegit Jutge de Pau durant la Segona República però, el fet de convertir-se en una figura pública amb implicacions polítiques, li reportarà enemistats entre els guanyadors de la guerra civil, patint la repressió franquista a partir de 1939 quan el van acusar de formar part de la Lògia maçònica de Vila-real “Sol naciente” i l’inhabilitaren tant per a exercir qualsevol càrrec públic, com per a formar part dels consells d’administració de les empreses privades. S’havia casat, el dia 2 d’agost de 1935 amb Maria Teresa Bellido Ribés.
A banda de les seues tendències polítiques republicanes, Manuel era senzill, cordial, apassionat del futbol i dels bous, dels jocs de cartes i de les tertúlies de casino amb els amics, on sempre li agradava tractar temes agraris o científics. De tota manera, va seguir desenvolupant la seua carrera com a investigador en l’àmbit farmacèutic, aconseguint preparats com ara els segells de quinina o l’antianèmic Hemegenol que ajudava a erradicar les febres terciàries que, aleshores, eren endèmiques de la zona; també solucions insecticides de pelitre que foren aplicades com a remei eficaç contra la sarna i d’altres afeccions parasitàries, així com remeis contra la tos i laxants. A més, va col·laborar en interessants investigacions mèdiques per a la determinació de l’antibiòtic més adient contra un tipus d’hepatitis que solia donar-se molt a sovint a l’àrea de La Plana de Castelló.
Com a gran aficionat a les excursions científiques i divulgatives, va aconseguir més de 700 plecs corresponents a la Flora Valenciana, gràcies als seus intensos recorreguts a peu per la serra d’Espadà, el Desert de Les Palmes, Les Santes, el Carbo o Penyagolosa. Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Castelló i, amb el pas del temps, va acceptar publicar un gran nombre de llibres i estudis com a resultat de les seues caminades i voltes a peu per tots els termes castellonencs.
Una de les seues principals aportacions a la Botànica fou un notable monogràfic sobre el gènere Setaria, encara que mai fou massa partidari de les publicacions per caminar era el seu hobby. De tota manera, el 1956 l’Institut Cavanilles, organisme depenent del CSIC, li va atorgar una beca per a realitzar un estudi sobre la flora i la vegetació en general de la província de Castelló. Des d’aleshores va esdevindré un dels principals divulgadors del món de la Botànica i la seua vella amistat amb Font Quer i d’altres insignes botànics com ara Oriol de Bolós, Rivas Goday i Sos Baynat, contribuïren a la seua formació integral d’entre un ventall de coneixements i disciplines molt diverses. Així, la Unió Internacional de Ciències Biològiques li va encarregar un ambiciós projecte d’estudi sobre les Illes Columbretes, centrat en els seus aspectes geològics, botànics i faunístics, tasca que li va permetre incrementar ostensiblement el seu Herbari i ampliar coneixements treballant en altres illots de la costa valenciana, com ara a Benidorm, Tabarca o Mazarrón (Múrcia).
En 1968 Manuel Calduch va descobrir la Setaria adherentes, una espècie desconeguda fins el moment, tot prenent la decisió d’anomenar-la Fontqueri en honor al seu mestre i amic Pius Font Quer.
Amb els anys, quan va començar a observar que la seua salut empitjorava, va donar tota la seua col·lecció herborística a la Càtedra de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.
El Botànic Calduch sempre ha estat recordat amb afecte a la seua ciutat natal, Vila-real, on també va publicar molts escrits en llengua vernacla, és a dir, en Valencià, sent alguns mítics, com ara un text de molt nivell literari que va titular Enyor, on descrivia amb mestratge la natura, amb la flora i la fauna de Vila-real, així com diversos passatges històrics de la ciutat.
En agraïment, l’Ajuntament de Vila-real li va dedicar una escolar pública, construïda el 1983, el CEIP Botànic Calduch, i des de finals del segle XX tots els vila-realencs i visitants poden recórrer vora el riu Millars, des de l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia en direcció a la mar, o al contrari, el meravellós Passeig Botànic Calduch on podem compaginar l’exercici de caminar amb el de contemplar la natura en general i, en especial, la flora característica de la ribera del riu tant estudiada pel nostre gran intel·lectual, botànic, farmacèutic i polifacètic fill il·lustre, Manuel Calduch Almela.
ANTONI PITARCH FONT.-
