Ferran Bosch fou un pintor i dissenyador nascut a Vila-real el 8 de gener de 1908, amb els noms -en plural, com era la moda- de Fernando José Rodrigo, sent apadrinat al bateig per l’escultor Josep Ortells López. Va faltar l’1 d’octubre de 1987 a l’Illa de Key West, Florida, on s’instal·là la llar familiar als darrers anys d’una nòmada vida.
Fill de Joan Bosch i Pons, el pintor d’Alcalà de Xivert afincat a Vila-real a primeries de segle (quan va ser contractat per diverses entitats de la ciutat com ara el Casino Antic del carrer Major on pintarà els llenços del saló d’actes o el Sindicat de Regs per realitzar la meravellosa decoració plàstica del saló de sessions, recentment restaurat) que impartia classes de dibuix i pintura des d’una acadèmia privada del carrer Desemparats, on va iniciar el seu fill en les activitats artístiques, mentre la mare de l’artista regentava a la mateixa casa una llar d’infants.
Cap als anys 20 ja n’hi ha notícies de son pare, Joan Bosch i Pons, en el moviment vibracionista català, treballant com a periodista, la qual cosa significa que la família Bosch es trasllada a Barcelona abans de 1921, no després com afirmen equivocadament algunes biografies, on Ferran va completant el seu bagatge artístic ajudant a son pare com a pintor, però també s’inicia en l’escultura, modelant en fang nus femenins, però decantant-se finalment per la pintura i el dibuix. Així, als 18 anys ja veu publicades les seues primeres il·lustracions a la revista Muchas gracias de Madrid i a l’any següent ja firma, des de Barcelona, les portades d’aquesta revista de la capital d’Espanya.
Després d’una primera exposició a la Ciutat Comtal, a la Sala Parés del carrer de Petrixol, al 1929 realitza l’exposició a les Galeries Laietana i, més endavant, a Madrid. De formació autodidacta, va començar a destacar com a il·lustrador, tant de llibres com de revistes d’actualitat, tot col·laborant amb les millors editorials com ara Molino, Blanco y Negro, La Esfera, Hogar y Moda, etc., en aquestes revistes de moda presenta una gran col·lecció de sofisticats retrats de dames de l’alta burgesia i d’artistes del moment. Però també publica il·lustracions satíriques a L'Esquella de la Torratxa i dibuixa cossos de dones nues o lleugeres de roba per a revistes del moment, sota el pseudònim Vallat.
A l’haver treballat per a mitjans republicans i d’esquerres, més les sospites de ser comunista que van recaure sobre son pare (que acabaria condemnat a 12 anys i un dia de reclusió menor al 1947), al 1937, en plena guerra civil, decideix abandonar Barcelona i marxa cap a París, juntament amb la seua germana (també artista), on treballa per a la revista Vogue i es reafirma com un avantguardista dels cercles artístics del moment, amb exposicions exitoses com la de la galeria d’art Carpentier. Així arriba a ser un habitual col·laborador gràfic dels més importants creadors parisencs de l'alta costura, com ara Balenciaga o Christian Dior. El modista Hubert de Givenchy reconeix en el llibre de les seues memòries que els primers passos que va donar en el disseny de moda varen ser inspirats per la imitació dels dibuixos del nostre pintor. L'arribada de la 2a guerra mundial i l’aparença alemanya del seu cognom, el van motivar a alterar-lo públicament signant, a partir d’aleshores, totes les seues obres com a Bosc, és a dir, sense hac.
Des del 1946 s’establí als EUA, on col·laborà al Harpers’s Bazar i es dedicà a la pintura a la ciutat de Nova York, on s’instal·la al barri residencial de Lenox Hill. Als Estats Units continua sent un dels grans representants del disseny de moda, al mateix temps que inicia una segona etapa com a pintor, amb obres de caràcter expressionista i amb diverses iniciatives d’aprofundiment en les tendències abstractes, de les quals farà mostra en importants galeries del país nord-americà, i molt allunyat ja del castís costumisme de les seues primeres manifestacions plàstiques, la més important de les quals es produí a la tardor de 1953 a la Barzansky Gallery de la Madison Avenue de Nova York.
El 1960 es nacionalitza com a ciutadà dels Estats Units. La seua obra artística es caracteritza per la capacitat de síntesi, palesa tant als seus dibuixos antics com a la seua pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves. Ferran Bosch i Tortajada, definitivament, estableix la seua residència a l'illa de Key West, a l'estat de Florida, on viurà els darrers anys de la seua vida en contacte amb importants personalitats de la vida cultural americana, com ara els escriptors Tennessee Williams, Ernest Hemingway i Truman Capote, mentre continua una incessant i variada producció pictòrica, ara repartida per importants col·leccions particulars.
De Bosch i Tortajada podeu trobar obra seua al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), al Museu Nacional d'Antropologia (Madrid), a l’Ateneu de Madrid, a la Col·lecció Artística del periòdic ABC (Madrid), al Museu de la Ciutat Casa de Polo (Vila-real), així com a diverses col·leccions particulars d’Espanya, França o els Estats Units.
Podeu completar aquesta breu biografia amb la lectura de l’estudi de Joan Damià Bautista i Garcia, Els Bosch i Vila-real, Ajuntament de Vila-real, 1998 o la ressenya del fullet de l’exposició dedicada a Bosch dins del programa municipal de presentació de les col·leccions artístiques del Museu de la Ciutat Casa de Polo al febrer de 2022.
L’artista va morir als 79 anys en la seua residència nord-americana, molt aprop de Miami.
ANTONI PITARCH FONT.-
