Ramon Nebot va nàixer a Vila-real el 27 de juny de 1910. Va començar a jugar al futbol
de molt jovenet, a les Escoles Pies de Castelló, però quan el president Calduch
va fundar el CD Villarreal se va formar un equip infantil del que també va
formar part el nostre popular porter. Dos anys més tard, el 1925, va donar el
salt al primer equip amb el que va debutar amb només 16 anys d’edat.
A la temporada
següent va fitxar pel CD Castellón, després d’haver estat observat pel
preparador albinegre Jack Greenwell, disputant alguns partits del
campionat regional.
A finals del mes d’octubre
de 1927 va marxar a França, concretament a Burdeus, acompanyant son pare que
era exportador de taronges, on va jugar amb l’Espanyol, un equip format íntegrament
per jugadors d’Espanya, encara que ho va fer de davanter.
La temporada 28-29
va tornar al Castelló, on va debutar el 30 de setembre de 1928 i tot aprofitant
que el porter titular, Alanga, se va lesionar, va arribar a guanyar el primer
títol albinegre, és a dir, el Campionat Regional Valencià contra el Gimnàstic
de València. Les seues actuacions començaren a rebre elogis, per la seua
valentia i decisió, així com pel seu potent xut, cosa de la que se van fer ressò
a tota Espanya.
En una
eliminatòria de la Copa del Rei contra el Athletic Club de Bilbao, a Sant Mamés
els bascos van intentar fitxar-lo pensant que era natural de Villarreal de Urretxu
(Guipúscoa), però van desistir al fer-se sabedors de quin Vila-real era
natural. Després d’aquesta excel·lent campanya, l’Atlético de Madrid també va
proposar el seu fixatge, però son pare -que no tenia cap afició al futbol- no
el va deixar marxar.
De tota manera, José
Quirante, aleshores entrenador del Real Madrid, sí que va aconseguir convèncer
al seu progenitor i, finalment, va fer cap a la capital d’Espanya, el 27 de
juny de 1929, amb un traspàs de 5.000 pessetes de l’època que, en principi,
havien de repartir-se entre el club albinegre i el jugador que, finalment, no
va vore cap perra.
En la primera
temporada de Lliga de la Història, 1929-30, va debutar com a porter del Real
Madrid al camp del Betis, l’Heliòpolis, jugant contra el rival dels amos del camp,
és a dir, el Sevilla, alternant la titularitat amb Vidal i jugant les dues
temporades següent fins l’arribada del gran Ricardo Zamora que li va tallar la
progressió però li va concedir l’honor de substituir-lo en més d’un partit.
Així, la temporada
1931-32 va fitxar pel València, recent ascendit a Primera Divisió, debutant el
22 de novembre al camp de l’Espanyol de Barcelona i on va guanyar tres
campionats regionals.
L’estiu de 1935
torna a França on l’esperava el Girondins de Burdeus de la Segona Divisió francesa, tot aconseguint l’ascens
a Primera en els quatre anys que va pertànyer al club francès.
La guerra civil també
va paralitzar el futbol, però després d’aquest trist parèntesi va tornar al CD
Castellón on va jugar fins la temporada 1942-43, però la seua vida futbolística,
com no podia ser d’altra manera, va acabar al seu poble, Vila-real, on va
alternar les seues actuacions de porter del CD Villarreal amb les de davanter
ocasional, fins deixar-li la titularitat de la porteria a Bachero, tot
retirant-se del futbol el 1950, als 40 anys.
Amb l’ascens del
VillarrealCF a Primera Divisió, el Real Madrid va visitar per primera vegada El
Madrigal, en partit oficial de la màxima categoria futbolística, el 29 de gener
de 1999 aprofitant l’avinentesa el president madridista, Lorenzo Sanz, per
atorgar-li a Ramon Nebot la insígnia d’or del seu club per ser l’ex-jugador
del Real Madrid en vida més veterà. De tota manera, el nostre porter del poble
presumia d’haver rebut aquesta distinció de tots els clubs en els que havia
militat, encara que el seu trofeu més apreciat foren els botons de puny en or
que li va regalar, al seu moment, Santiago Bernabeu.
Ramón Nebot va passar d’aquesta vida a l’altra el 14 de març de 2002, als 91 anys.
