3 d’abr. 2022

CONFRARIA DE LA SACRATÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST (1546 - 2022)


La Molt Il·lustre Confraria de la Sacratíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist va celebrar el proppassat mes d’octubre una Eucaristia en acció de gràcies pel 475 aniversari de la seua fundació.

Han llegit bé, quasi cinc segles d’existència i una de les més antigues, sinó la que més, de tot el territori valencià.

Enguany els vila-realencs i visitants ja hem pogut gaudir de la recuperació de l’Encontre de Guàrdies Romanes i Armats durant el segon diumenge de març i tornarem a vore’ls desfilar a les processons de la Setmana Santa de Vila-real, declarada d’interès turístic provincial al 2010 i d’interès autonòmic des del maig de 2020.

L’erudit Orellana (1731-1813) atribueix l’origen de la devoció per La Sang de Crist a les predicacions medievals de Sant Vicent Ferrer, el qual ja havia estat a Vila-real (en març de 1410 i juny de 1412), però va tornar a la nostra ciutat durant un itinerari de predicació que va realitzar entre maig i juny de 1413 als pobles de Nules, Borriana, Vila-real, Onda, Atzeneta, Albocàsser, Sant Mateu, Benicarló, etc. del qual se’n conserven els sermons en valencià del Sant Patró autonòmic, és a dir, un segle abans de la institució de la Confraria de La Sang a Vila-real.

L’any 1540, el Papa Pau III institueix la festa de la “Preciosíssima Sang de Jesucrist”, a partir de la qual trobem molta documentació sobre confraries dedicades a La Sang de Crist a bona part del territori de l’antiga Corona d’Aragó com ara València (1535), Sagunt (1543), Tarragona (1545), Castelló (1546), Barcelona (1547), Llíria (1574), Sogorb (1590), Perpinyà (1602), etc.

També a Vila-real, des de 1546, trobem testaments protocol·laris com ara el del notari Miquel Avinent, amb la clàusula següent: << iteur vull e máne que en lo sobredit dia del meu soterrar entrevinga la loable confraría de la Sacratísima Sang del Nostre Señor Deu Jesucrist >>. En 1569, Pere Bellot se sent orgullós de ser <<confrare de la Sacratisima Sang de Jesucrist>> i no dubta en deixar <<per esdevindra memòria>> constància escrita al seu Dietari d’admissió.

Al 1562, apareixen les primeres notícies sobre la construcció de l’Església de la Sang, adossada a la muralla del Barri de la Jueria (on vivien els jueus vila-realencs). A la portalada -que encara se conserva- del que fou al seu temps l’antiga església de La Sang, podem observar la data del 1583, indicativa, tal vegada, de l’any d’acabament de la seua construcció.

Segons dades de l’Arxiu Municipal de Vila-real, sabem que en 1598 se celebren <<misses cantades en la Sang>> i que en 1601 el seu tresorer viu en una casa que va adquirir la confraria per a ampliar la seua església: <<lo bací de la Cofradía de la Sang de Jesucrist es lo darrer de la Iglesia>> i que s’incorpora a las processons del Dijous i el Divendres Sant la Venerable Ordre Tercera del Carme en 1603.

El 1614 se regula la forma de govern i, a poc a poc, la confraria guanya prestigi, sobre tot quan es produeix el plet, entre els frares alcantarins del Convent del Rosari i l’Ajuntament, per la propietat de les restes o relíquies de Sant Pasqual que havia faltat al maig de 1592: 10 confrares de La Sang, coberts amb vestes negres, amb el beneplàcit del Clergat parroquial i els Jurats de la Vila, s’apoderen del cos de Sant Pasqual i el traslladen del Convent fins la parròquia, és a dir, tot un incident puntual que els va donar popularitat entre els veïns…

Però, a partir de 1628, es repeteix als llibres de visites la frase: <<Fa molts anys que no dòna compte>> i al 1645 <<el camús està vell i la Iglesia es plou>> en una crisi de subsistència i tensions socials deguda, entre d’altres, a la Guerra de Catalunya on també marxaven els nostres jóvens com a soldats, tot tancant-se a l’església de La Sang en senyal de protesta. La Confraria està a punt de desaparèixer per problemes econòmics i, damunt, el Bisbe de Tortosa els amenaça amb l’excomunicació si no reparen l’església (1704). Si amb tot açò la cosa ja pintava malament, el 1706 arriba la Guerra de Successió i la invasió, saqueig i crema de la Vila per les tropes borbòniques: l’església de La Sang és una muntanya de runes i la Confraria no se recuperà fins la segona meitat del segle XVIII.

El Llibre de Visites Pastorals de la parròquia diu que en 1756 la confraria funciona de forma conseqüent i que el nombre de confrares arriba a 60 el 1798, data des d’on la confraria se consolida i augmenta el nombre de confrares a poc a poc.

Amb al Desamortització de Mendizábal (1836), l’església de La Sang és venuda en pública subhasta a un particular que la fa servir de magatzem, escola i teatre.

L’antic llibre d’actes de 1848 que conserva la Confraria al seu arxiu, ens diu que al 1852 van renovar les imatges del Crist i de la Verge de la Soledat, també que tots els confrares desfilen uniformats amb vestes negres al 1856 i que renoven la secció de la Guàrdia Romana, popularment coneguda com Els Judios (jueus) en el llenguatge popular, comandats per un capità al 1884. Uns anys més tard, al 1877 s’aproven els nous estatuts. El 10 de juny de 1890 la Confraria, mitjançant les almoines dels propis confrares i dels seglars de la parròquia, compra l’església de La Sang al seu propietari, iniciant-se els treballs de restauració a càrrec de Tomàs Soler de Castelló, augmentant el nombre de confrares a 340 en 1895 i celebrant-se brillantment la festa anual durant el quart diumenge d’octubre, així com la processó de Dijous Sant a l’any següent.

La incorporació de la dona a la Confraria es produeix als inicis del segle XX (1910), tot creant-se la figura de Cambrera de la Verge de la Soledat. El 1926, el Cabildo de govern acorda admetre les dones com a confrares amb l’objectiu de donar-li més presència a la confraria d’acord amb els nous temps.

Durant la guerra civil, concretament el 12 d’agost de 1936, l’església de La Sang és saquejada i els seus béns materials cremats, com ara les banderes, imatges, ornaments, vestits de la Guàrdia Romana, etc., mentre queda reconvertida en Presó del Poble.

En la centenària festa del quart diumenge d’octubre de 1939, la Confraria torna a desfilar, estrenant un pas de l’Axiamo o Ecce Homo i de la Verge de la Soledat gràcies a les donacions de dos confrares (Olegari Roig i Beatriu Verdià) i al treball del nostre escultor Pasqual Amorós Vicent, conegut popularment com El Santero. Més endavant, el 1958 s’estrenava l’impressionant Ecce Homo de l’escultor Ortells, ànima mater de la imatgeria vila-realenca, que va ser adquirit per 45.000 pts. de l’època.

El 28 de febrer de 1968, malgrat la negativa del Cabildo de govern i dels propis confrares, amb el permís de l’Ajuntament i el beneplàcit del Bisbat, l’antiga església de La Sang és enderrocada per construir la nova seu de la Congregació de Lluïsos: l’únic testimoni arquitectònic que restarà és la portalada de l’antiga església, amb el seu arc de mig punt, que abans donava a l’actual placeta de Mossén Ballester (mirant cap a la Casa de l’Oli) i ara s’ubica a l’entrada de la capelleta de l’avinguda de La Murà.

Actualment, el cens de la confraria es d’un total de 350 confrares, però la forma de regir-se no ha canviat amb els anys: el Cabildo de govern està composat pel president, el prior, el secretari, el tresorer i els vocals. Celebren la seua festa anual, des de temps immemorial, la IV Dominica d’octubre, antiga festa de Crist Rei, amb una conferència formativa per als confrares i una processó amb la imatge de l’Axiamo fins l’església Arxiprestal, on se celebra missa i comunió general, celebrada pel prior de la confraria.

Durant la Setmana Santa, els confrares de La Sang que acompanyen l’Axiamo desfilen amb túnica i capirot (o capurulla) de color roig, capa, faixí i guants blancs i sabates negres, canviant a capa i faixí negre els confrares que acompanyen el pas de la Verge de la Soledat que, a més, porten a les seues mans els improperis de la Passió de Crist en una secció purament femenina, incloses les portadores del pas que són, a la vegada, Cambreres de la Verge.

La Confraria té ben documentada, des de mitjans del segle XIX, una secció de la Guàrdia Romana, anomenada popularment com “Els Judios” que està formada actualment per 35 hòmens que, vestits de romans amb els seus brillants cascs metàl·lics, capes roges i llances, marxen marcant el pas al ritme de sis timbals i quatre cornetins, escoltant a un confrare penitent que amaga el seu rostre sota una llarga cabellera cenyida per una corona d’espines que carrega una enorme i pesada creu, mentre arrossega una llarga cadena, fent de Jesús camí del Calvari durant la processó general del Dimecres Sant i el Via Crucis matiner del Divendres Sant.

Una altra de les característiques pròpies de les desfilades de la confraria són els Clavaris, documentats des dels inicis del segle XVII, que actualment són representats per tres jóvens amb una indumentària tètrica i vistosa, és a dir, tot imitant el dol del segle XVI: vestit negre i llarg amb botonada roja de dalt a baix, amb cinturó cardenalici, llarga cua (on els espectadors menys respectuosos amb el ritual solen deixar caure els embolcalls dels caramels), gorguera o coll especial i un gran barret negre de feltre de tipus romà. I, en la processó de la nit del Divendres Sant -la més emotiva!-, porten també una Creu de la que penja un sudari blanc de lli, com a mostra del dol oficial.

Durant les processons de la Setmana Santa de Vila-real, podeu observar que desfilen amb els passos de dos insignes escultors locals: l’Axiamo del gran Josep Pasqual Ortells López (autor d’altres magnífics passos, com ara el Sepulcre) i la Verge de la Soledat del Santero (Pasqual Amorós Vicent) que sol tancar tant la processó general de Dimecres Sant, com la del Sant Soterrar de Divendres.

A més del passos de les processons, la Confraria té exposades al Museu de l’Arxiprestal les següents imatges: l’Axiamo (1939) d’Amorós, la capa de l’Axiamo de vellut de seda roja (segle XIX), Santa Magdalena (obra anònima del segle XIX), el Crist dels Clavaris d’Amorós (1940), el Crist de La Sang (anònim del segle XVIII) i una Custòdia (1940) de metall daurat.

El 2011, la Confraria va editar el llibre “Història de la Puríssima Sang”, amb pròleg del Dr. Casimiro López Llorente, Bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló i un compendi d’articles d’investigadors locals d’on hem pogut extraure aquesta ressenya, a tall de síntesi, per als lectors de Poble.

Des de l’any 2000, cada Quaresma s’edita el Boletín Informativo La Sang, que es reparteix gratuïtament als confrares, mentre el tercer dissabte s’organitza una peregrinació quaresmal al poble natal de Sant Pasqual, Torrehermosa (Saragossa), on solen aplegar-se cada any (llevat dels darrers per la Covid) al voltant de 200 persones per escenificar als seus carrers un Via Crucis amb textos del prior de la Confraria, Mossén Vicent Gimeno Estornell.

La Confraria de La Sang va ser mereixedora en 2017 de la Medalla d’Or de la Ciutat, atorgada per l’Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes