Segons les dades provisionals de l'Avanç del Padró municipal a 1 gener 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la població empadronada a Espanya augmenta un 0,3% i arriba els 47,1 milions d'persones, el nombre d'estrangers empadronats es manté en 5,7 milions, dels quals 2,4 milions són ciutadans de la UE, arribant-se a un total de residents a Espanya a 1 de gener del 2011 és de 47.150.819 habitants.
D'aquest total, 41.420.152 tenen nacionalitat espanyola i 5.730.667 són estrangers, la qual que representa el 12,2% del total d'inscrits. Aquestes xifres que ahir es van fer públiques són un avanç provisional. Les xifres definitives, un cop finalitze el procediment per obtenir-les, i després de l'informe favorable del Consell d'Empadronament, s'elevaran al Govern de la Nació abans de final d'any, per a la seua aprovació mitjançant Reial decret, que serà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat. Durant l'any 2010 el nombre d'espanyols empadronats experimenta un augment net de 146.855 persones (un 0,4%), mentre que el d'estrangers decreix en 17.067 (Un -0,3%). Entre aquests últims, els pertanyents a la UE-27 s'incrementen en 42.319 (Fins a un total de 2.392.491 persones), mentre que els no comunitaris es redueixen a 59.386 persones (situant-se en 3.338.176). Població per sexe i edat El 49,3% del total d'empadronats són homes i el 50,7% són dones, segons els dades provisionals a 1 de gener de 2011. Entre els espanyols hi ha més dones (51,0%), mentre que entre els estrangers hi ha més homes (52,2%).
Per edats, el 15,7% de la població té menys de 16 anys, el 41,8% té entre 16 i 44 anys i el 42,5% té 45 o més anys. Per nacionalitat cal destacar la diferència en el grup de 16 a 44 anys. Així, mentre que els empadronats espanyols d'aquestes edats representen el 39,2% del total, aquest percentatge s'eleva al 60,9% en el cas dels estrangers.
Dades per comunitats i ciutats autònomes
Les comunitats autònomes que han registrat els més grans augments de població en termes absoluts entre l'1 de gener de 2010 i el 1 gener 2011 són Andalusia amb (44.515), Catalunya (22.870) i Comunitat de Madrid (22.830 persones). Per contra, quatre comunitats redueixen la seva població: Castella i Lleó (3.773 persones), Galícia (3.137 persones), Principat d'Astúries (2993 persones) i Aragó (1.963 persones).
En termes relatius, els majors increments de població es produeixen en les ciutats autònomes de Melilla (3,2%) i Ceuta (2,0%), així com a Castella-la Manxa i Comunitat Foral de Navarra (totes dues amb un 0,7%). La major reducció de població en termes relatius es dóna en Principat d'Astúries (amb un -0,3%). Distribució dels ciutadans estrangers per comunitats i ciutats autònomes La proporció de ciutadans estrangers sobre el total de la població resident a Espanya se situa en el 12,2%, segons les dades provisionals del Padró a 1 de gener de 2011. Les comunitats amb major proporció d'estrangers són Illes Balears (21,8%), Comunitat Valenciana (17,2%) i Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia (ambdues amb 16,4%). En canvi, les que tenen menor proporció d'estrangers són Extremadura (3,7%), Galícia (3,9%) i Principat d'Astúries (4,7%).
Les comunitats on s'ha produït major augment d'estrangers en termes absoluts durant l'any 2010 són Andalusia (23.120), País Basc (5182) i Extremadura (2104). En canvi, el nombre d'estrangers ha baixat en major mesura Comunitat de Madrid (17.918), Comunitat Valenciana (16.081) i Catalunya (15.581). En termes relatius, els majors increments de població estrangera es produeixen en les ciutats autònomes de Ceuta (18,5%) i Melilla (13,1%) ia Extremadura (5,3%). Les majors reduccions es donen en Comunitat Valenciana (-1,8%) i Comunitat de Madrid (-1,7).
Distribució dels ciutadans estrangers per nacionalitats
Els estrangers residents a Espanya pertanyents a la UE-27 sumen 2.392.491. Dins d'aquests, els més nombrosos són els romanesos (864.278), seguits pels del Regne Unit (390.880) i els alemanys (195.842). Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els ciutadans marroquins (769.920), els equatorians (359.076) i els colombians (271.773).
La xifra de ciutadans romanesos experimenta el major creixement en termes absoluts durant 2010, amb un augment de 33.043. Altres increments importants es donen en els marroquins (15.840 més) i en els ciutadans del Pakistan (12.964) i la Xina (7979). Per contra, els majors descensos es produeixen entre els ciutadans d'Equador (40.510), Colòmbia (20.868) i Bolívia (15.274). Els majors increments relatius, entre les nacionalitats amb major nombre de empadronats, corresponen a ciutadans del Pakistan (22,8%), Xina (5,0%) i Romania (4,0%).
Per grups de països, els més nombrosos són els ciutadans de la UE-27, que representen el 41,7% del total de ciutadans estrangers. Li segueixen els ciutadans d'Amèrica del Sud, que suposen un 24,8% del total d'estrangers.
Quant a la distribució per sexe en el col.lectiu estranger, la proporció de dones és més gran en les nacionalitats iberoamericanes. En canvi hi ha més homes en la majoria de les nacionalitats africanes i asiàtiques.
El nombre d'immigrants cau per primera vegada després de 16 anys de constant increment (Las Provincias)
El padró acusa la reducció de llatinoamericans, mentre que augmenten els estrangers de la Xina, Rússia i Romania
La immigració a la Comunitat Valenciana ha caigut per primera vegada després de 16 anys de creixement continu. I ha provocat efectes col laterals, com que la població valenciana total s'hagi quedat estancada, una tendència ja observada en els últims dos anys i que es va confirmar ahir amb els resultats provisionals del padró avançats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Segons l'entitat pública, el 2011 el nombre d'estrangers s'ha reduït en 16.081 persones respecte l'any anterior, mentre que la població total ha experimentat un creixement nul, del 0%, ja que la Comunitat té 61 habitants més que el 2010. En altres paraules, tot i que el saldo vegetatiu segueix sent positiu encara que discret (hi ha més naixements que defuncions), la pèrdua de ciutadans estrangers ha servit de contrapès en la suma global d'habitants empadronats.
Pel que fa a immigrants, és la primera vegada que descendeixen des de 1996, que és el primer any que pren com a referència l'INE per a l'estadística demogràfica. Queden enrere situacions tan cridaneres com la que es va produir entre 2007 i 2008, quan en dotze mesos la Comunitat va guanyar 115.237 estrangers (+15,7%), si bé és cert que les dades de 2010 ja apuntaven a una clara desacceleració en l'arribada de persones d'altres nacionalitats (+0,49%).
Això vol dir que ha arribat a la seva fi el boom migratori? Segons el parer de la Conselleria de Solidaritat, abans d'Immigració, la realitat és que el fenomen està en procés de transformació. El protagonisme que en els primers anys van tenir els ciutadans no comunitaris, com els llatinoamericans o magribins, ha deixat pas als immigrants europeus, que encara que sempre han tingut una important presència a través dels súbdits britànics, han experimentat un destacable creixement a partir de l'entrada de Romania a la Unió Europea el 2007. Això ha facilitat el flux migratori cap a Espanya, i per extensió, cap a la Comunitat Valenciana.
«La immigració està europeïtzada, amb una major presència de romanesos i britànics i amb un lleuger increment també dels residents procedents d'Holanda i Bèlgica», tal com apunta el conseller Rafael Blasco. De fet, els ciutadans procedents del Regne Unit segueixen conformant el col.lectiu estranger amb més presència a la regió (144.331 persones). Per Blasco, es tracta sobretot de persones de la tercera edat, atrets pel clima i pels serveis.
Pel que fa a Romania, ja s'ha consolidat en el segon lloc del rànquing (143.877). De fet, en l'últim any va ser la nacionalitat que més va augmentar en termes absoluts, amb 2.486 ciutadans nous. Això sí, en creixement relatiu, que fa referència al percentatge d'increment respecte l'any anterior, destaquen els nacionals procedents de Rússia (+9,35%) i la Xina (+8,8%).
Tenint en compte que hi ha nacionalitats que creixen, resulta complicat entendre que en un any hagi baixat en 16.000 el nombre d'immigrants a la Comunitat. És aquí on han jugat un paper molt significatiu els col.lectius llatinoamericans. De fet, totes les nacionalitats representatives del continent americà han patit un descens especialment acusat, que ja es va començar a notar el 2010 encara que ha estat durant aquest exercici quan s'ha consolidat la tendència. Per exemple, hi ha un -8,93% d'equatorians a la Comunitat Valenciana, una dada semblant al dels colombians (-8%), bolivians (-8,7%) i argentins (-10,2%).
Sens dubte, la crisi econòmica està darrere d'aquests descensos, tenint en compte l'elevada taxa d'atur existent entre els nacionals de tercers països, ja que al cap ia la fi, van estar entre els primers a engrossir les cues del Servef.
Cal recordar que per als estrangers que no pertanyen a la UE, Noruega, Suïssa, Islàndia o Liechtenstein, treballar i cotitzar a la Seguretat Social és un requisit indispensable per aconseguir la renovació de les seves targetes de residència, ja sigui de forma temporal o permanent (després de cinc anys d'estada legal). El no tenir una feina pot desembocar en situacions d'il • legalitat, per aquest motiu que optin per tornar al seu país. En canvi, l'estranger pertanyent a la UE només ha de presentar un certificat d'empadronament i el seu document d'identitat per a aconseguir la targeta de ciutadà comunitari i ser completament legal.
Programes de retorn
Potser aquesta pot ser una de les causes que han contribuït a la «europeïtzació» de la immigració, tant valenciana com espanyola. En el cas de la Comunitat, els residents comunitaris han crescut un 0,12% (613 persones), mentre que els procedents de tercers països han experimentat un descens del 4,37% (16.694).
No obstant això, l'augment de ciutadans xinesos i russos, també de tercers països i per tant, amb més dificultats per aconseguir la residència, obliga a pensar en altres causes. En el cas dels nacionals del país asiàtic, pot pesar la major taxa d'ocupació, sobretot de caràcter familiar. A més, hi ha programes de retorn voluntari incentivat per a estrangers a l'atur, com el que va posar en marxa l'exministre de Treball, Celestino Corbacho, que sí que cobreixen a ciutadans llatinoamericans però no als xinesos o als procedents de Rússia, ja que no hi ha un conveni signat entre països en matèria de Seguretat Social. D'altra banda, la tercera nacionalitat amb major arrelament a la Comunitat, la marroquina, s'ha mantingut estable i fins i tot creix un 1,85%.
És clar estancament
Les dades que ahir va avançar l'INE també llancen conclusions cridaneres pel que fa a la població total. De fet, han permès corroborar la tendència que apuntava l'última projecció a mig termini, que establia que el 2020 la Comunitat tindrà 5.115.380 habitants. Segons l'Institut, avui dia hi ha empadronades a la regió 5.111.767 persones, el que significa que el creixement demogràfic entra en una fase de clar estancament. Un exemple il.lustra la situació. Entre 2008 i 2009 la Comunitat va guanyar 65.074 habitants, mentre que un any més tard la xifra va baixar a 17.031. Finalment, entre 2010 i 2011 l'augment ha estat pírric (+61).
Les coses no són molt diferents a nivell estatal. En dades globals, els residents a Espanya a 1 gener 2011 eren 47.150.819 (+0,3% respecte al 2010), mentre que el nombre d'estrangers s'ha mantingut pràcticament igual, amb un lleuger descens del 0,4% (17.076 menys que fa un any). També s'ha donat a Espanya un procés d'europeïtzació del fenomen migratori. Pugen els procedents de la UE (42.319) i descendeixen els no comunitaris (59.386).
Per autonomies, la regió que més població total guanya és Andalusia, amb 44.515 habitants més que el 2010, i la que més perd és Castella i Lleó (3773).
La C. Valenciana lidera el retrocés de la població estrangera a Espanya
La colònia forana disminueix per primera vegada en perdre 16.081 habitants el 2010 El padró s'estanca en el creixement zero al tot just guanyar 61 persones en un any, la xifra més baixa en tres dècades
RAFEL MONTANER VALÈNCIA (Levante-emv)
Les dades provisionals sobre el padró a 1 gener 2011 mostren que la C. Valenciana amb prou feines va guanyar 61 habitants l'any passat, un fet inaudit des que el 1981 comencessin a publicar les xifres del padró al primer dia de cada any. Els 542 municipis valencians es van estancar n el "creixement zero" en liderar la C. Valenciana el retrocés de la població estrangera a Espanya.
La colònia d'estrangers establerts a terres valencianes es va reduir un 1,8%, la caiguda més elevada del país. La marxa fora de la Comunitat de 16.081 estrangers més dels que van arribar és gairebé un miler menys que la pèrdua global d'estrangers a Espanya (17.067).
La magnitud de l'aturada demogràfic és enorme ja que en les últimes tres dècades les variacions interanules de població al C. Valenciana sempre han superat els 10.000 habitants i en la meitat d'anys del primer decenni d'aquest segle es va créixer per sobre dels 100.000 habitants. L'adéu de la migració estrangera davant la manca de llocs de treball situa a la Comunitat com la quarta autonomia on menys creix la població, per darrere de les quatre regions més envellides (Astúries, Aragó, Castella i Lleó i Galícia), que són les úniques que perden habitants.
Pakistanesos, russos i xinesos, grups en alça
Les colònies estrangeres que més van créixer el 2010 a la Comunitat Valenciana, segons l'INE, van ser la pakistanesa-que va augmentar en 1.686 persones, un 23,6% més-i tanca la llista dels 20 grups forans amb més "pes". Altres col.lectius en alça són el rus (836 hab. Més, +7,2%) i el xinès (+ 6,6% en guanyar 1.131 pers.). Per contra, els majors retrocessos es van donar a les colònies sud-americanes, que van caure un 10% de mitjana (les disminucions majors afecten al Brasil (-14,8%), Argentina (-12,3%) i Bolívia (-12%) . La colònia més nombrosa, la britànica-formada principalment per jubilats-, a penes es va moure (+0,2%). El segon grup, el romanès, va créixer un 1,8%.
