Mapa dels sons d'Espanya
La reforma legal plantejada pel PSOE per «obligar a suportar el soroll ambiental dels avions» aviva la preocupació d'una societat que sobreviu amb un excés de soroll que minva la seva salut i condiciona les seves vides, i que les administracions no escolten
Oïdes sordes
Un quart de la població mundial està exposat a nivells de soroll inacceptables: 130 milions de persones viuen en zones que superen els 65 dB, límit que l'OMS estableix en la tolerància al soroll.
Sons que maten
Mentre que el cant d'un ocell a penes supera els deu decibels, el clàxon d'un automòbil pot arribar als noranta, les discoteques i les motos sense silenciador poden arribar als 110 i 115 decibels, respectivament. La pressió acústica es torna nociva a uns 75 dB-A (tons alts) i dolorosa quan es presenten al voltant dels 120 dB-A. En realitat, quan arriba als 180 dB-A, pot causar la mort.
Alertes
Irritabilitat, alteracions del son, agressivitat i depressió són un senyal d'alarma que del nostre sentit: estem a la vora de la sordesa produïda per excés de soroll.
.....................................................
S. CAMPELO, Madrid (ABC.es)
En l'Imperi Romà existien normes per controlar el soroll emès per les rodes de ferro dels vagons que colpejaven les pedres de la calçada i pertorbaven el somni dels romans. Per la seva banda, en algunes ciutats d'Europa medieval no es permetia utilitzar carruatges ni cavalcar durant la nit per assegurar el repòs de la població.
Des de sempre, el soroll i els seus efectes nocius per l'home han estat causa de preocupació en incidir directament en el nivell de qualitat de vida.
La reforma legal plantejada dilluns passat pel PSOE amb la qual es vol obligar els ciutadans a suportar l'impacte ambiental produït pels avions en les proximitats de aeròdroms aviva la preocupació i genera el desassossec de milions de persones: només entre les ciutats de Madrid i Barcelona aquesta esmena a la normativa de navegació aèria afectaria 9.000.000 de ciutadans.
Viure a les rodalies d'un aeroport minva la qualitat de vida i atenta a la salut de les persones. Per Facua-Consumidors en Acció, «l'esmena del PSOE a la Llei de Navegació Aèria de 1960 no eximeix a les administracions pertinents d'indemnitzar per danys i perjudicis als ciutadans», aclareix el seu portaveu, Rubén Sánchez.
El nostre país és el segon més sorollós del món, per darrere del Japó, i entre les comunitats espanyoles cal destacar a València i Madrid com les més afectades per l'excés de decibels, segons es desprèn de l'últim informe de Condicions de Vida elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística. Segons les dades de l'INE, el 21,8 per cent dels ciutadans espanyols manifesta patir excessiva contaminació acústica, un percentatge que s'eleva al 32,6 en el cas de la Comunitat Valenciana, la més sorollosa d'Espanya. Aragó, per la seva banda, és la comunitat autònoma en la qual els veïns asseguren viure amb menys soroll d'Espanya: tan sols un 13 per cent dels seus residents admet tenir problemes amb la contaminació acústica.
65 decibels de màxim
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix el màxim que pot i ha d'escoltar l'oïda humana a 65 decibels o, el que és el mateix, el soroll d'un aspirador domèstic funcionant a màxima potència. De fet, aquesta és la xifra establerta per les legislacions europees en matèria de soroll.
Segons l'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), en el món més de 130 milions de persones estan afectades per un nivell sonor superior als 65 dB i altres 300 milions viuen en zones d'incomoditat acústica (entre 55 i 65 decibels).
A Europa, l'20% de la població pateix igualment nivells de soroll ambiental considerats com a «inacceptables», una realitat que contrasta amb la manca de sensibilitat davant d'aquest problema per part de l'Administració, segons denuncien les organitzacions de consumidors.
La pressió acústica es torna nociva a uns 75 dB-A (tons alts) i dolorosa quan es presenten al voltant dels 120 dB-A. En realitat, quan arriba als 180 dB-A, pot causar la mort.
Mentre que el cant d'un ocell a penes supera els deu decibels, el clàxon d'un automòbil pot arribar als noranta, les discoteques i les motos sense silenciador poden arribar als 110 i 115 decibels, respectivament.
L'exposició al soroll intens ja sigui de forma constant com l'atzar pot desencadenar perillosos efectes adversos. «Irritabilitat, alteració del son, agressivitat, depressió i ansietat podrien semblar els danys ocasionats per la contaminació acústica, però són una mica més que això: és la forma en que el nostre cos ens envia un senyal d'alarma i que fàcilment desembocarà en una sordesa », alerta María Teresa Heitzmann, experta en Otorrinolaringologia de la Clínica de Navarra. Per la doctora, les lesions en les cèl lules ciliades externes són un risc al que ens haurem d'enfrontar si sotmetem la nostra oïda a un nivell excessiu de soroll.
Suspens en aïllament
En el cas d'impactes ambientals «soroll als carrers, entorns laborals sorollosos i, és clar, viure a prop d'aeroports i altres mitjans de transport, l'únic as a la màniga del ciutadà és aïllar el seu habitatge el millor possible per no patir tantes lesions », recomana Heitzmann. No obstant això, els espanyols tampoc no tenim sort en això: diverses de les nostres ciutats estan entre les més sorolloses del planeta i som un dels països europeus que menys aïlla la seva vivenda, segons un estudi de PCT, l'organització que integra fabricants de llanes aïllants per a edificis.
Els decibels ataquen sense objeccions «d'igual manera a nens que ancians, ja que no hi ha perfils més predisposats a patir alteracions en l'oïda. Només -argumenta-
s'han descrit algunes alteracions genètiques que són susceptibles al soroll.
El silenci també fa mal
No obstant això, la doctora aprofita per trencar mites i ens assegura que a les ciutats no estem més sords en nuclis poblacionals d'àmbit rural.«No patim més sordesa en ciutats grans que a la resta. A més, cal tenir en compte que l'absència de so és tan perjudicial per a la salut com l'excés d'ell: el nostre sentit corre el risc de insensibilitza».
Heitzmann aprofita per advertir sobre l'ús incorrecte d'aparells reproductors de música «com mp3, mp4 i dispositius de telefonia mòbil: són veritablement perillosos, sobretot entre la població jove, ja que com més aviat es produeixi la lesió, molt pitjor», alerta.
===============================================
