L’any 1974, com ara l’actual, va ser molt especial per als vila-realencs. El dia 20 de febrer es celebrava el seté centenari de la fundació de la ciutat, amb un complet programa de festes institucionals, culturals i religioses, així com espectacles taurins a la plaça portàtil del Camí Cedre, junt a l’antic escorxador quan, entre aquesta avinguda i el carrer Ausiàs March on s’ubica l’únic institut de Batxillerat d’aleshores, el Tàrrega, encara predominaven els rocams i els horts de tarongers.
A més de les autoritats, les festes fundacionals foren encapçalades per la reina de l’any anterior, Ana Gozalbo Amorós, i les seues dames, és a dir, joves de l’actual Vila-real, però també de Les Alqueries, com va ser la norma fins la segregació de 1985. Va ser l’any quan el vestit de castellonera per a les festeres va esdevindre la indumentària oficial.
Com a curiositat, va ser l’única vegada, en tota la nostra història, que la Verge de Les Alqueries va acompanyar la resta d’imatges dels patrons, a més del Crist de l’Hospital, a l’església arxiprestal, sent nombrosos els alqueriencs que vinguren en procesó fins el casc urbà de la Vila, deplaçant-se molts en autobusos i cotxes particulars. També participaren la corporació municipal i les festeres de Borriana en l’agermanament de les dos ciutats que, oficialment, començà també el 1974.
El plenari de l’Ajuntament va acordar per unanimitat que cada 20 de febrer celebrem la fundació de la Vila amb actes solemnes de tot tipus. Així arribà l’estrena, a l’església major Sant Jaume, de la missa solemne dedicada a Vila-real del nostre gran compositor i fill predilecte, Rafael Beltrán Moner. Mentre un altre il·lustre, l’escultor i pintor Vicent Llorens Poy ens regalava les seues dos obres més monumentals: la del rei Jaume I que presidia la Plaça Major i la del Llaurador a l’antic Calvari que, des d’aleshores s’anomenà Plaça del Llaurador (ara junt a la plaça de l’Estadi de la Ceràmica).
En el programa de festes del seté centenari, després del saluda de l’alcalde Manuel Amorós Castañer, trobem un interessant article del cronista José Maria Doñate Sebastià, sota el títol El 20 de febrero de 1274. Algo sobre cronografia on explica de forma molt didàctica que la Carta Pobla de Ville Regalis original en llatí s’aprovava Datum Valentie Xo kalendas martii anno incarnatione Domini Mo CC LXXo tercio, és a dir, el dia dècim de les kalendes de març de 1273 que tenint en compte el calendari del segle XIII quan se canviava d’any el dia de l’Encarnació (25 de març) i no l’1 de gener com ara, això significa traduït a la cronologia actual, clar i valencià, que Jaume I atorgà la Carta Pobla de Vila-real el 20 de febrer de 1274.
Però les festes continuaren al mes de maig, amb una nova Reina, Susana Casalta Carda i noves dames.
Rosanna Cantavella (dama) i Susana Casalta
(Reina de les festes de 1974) amb els companys de COU
Toni Pitarch i Enrique Tellols (maig de 1974).
Les festes de Sant Pasqual de 1974 aportaren com a novetat el muntatge del Parador fester al pati del cinema d’estiu El Caserío, ubicat a la cantonada de l’avinguda Tàrrega (aleshores Teniente Coronel Torrente) amb el carrer Torrehermosa, és a dir, on actualment trobem el Servef.
Des d’aleshores i fins l’any 1977, cada festa de Sant Pasqual s’ubicà el parador en El Caserío, després se va fer itinerant per diferents magatzems i instal·lacions municipals, com ara el Casal de Festes (actual Centre de Congresos), però amb espectacles gratuïts i obert a tots els públics. De tota manera, la varietat i qualitat dels artistes i cantants que van passar per aquell Parador igual no ens la podem permetre ara mateix… o si?
Personalment, recorde actuacions de Juan Pardo, Mari Trini, Luis Aguilé, Fórmula V, Mocedades, Ángela Carrasco, Miguel Gallardo, Micky, etc. Pot ser, eren altres temps, perquè al Jardí Alaska, per exemple, també podíem trobar-nos a Bruno Lomas o Camilo Sesto, mentre a la zona nord del camp del Madrigal (a la pista de bàsquet dels 70) actuaven Los Diablos.
Però el millor record és que aquell maig/juny de 1974, els companys de curs de la reina de festes vam acabar el COU després de llogar una solleta a la plaça de bous de cadafals que s’instal·là, ara fa 50 anys, a vora Séquia entre la Biblioteca Municipal i l’institut, anar moltes nits al Parador tots encorbatats i les que no a les discoteques del poble: qui no s’ho passa bé als 17 anys quan ja ens pensem adults?
L'any 1974 també van començar, al setembre, els Aplecs de La Plana, organitzats pels Lluïsos que portaren fins el paratge de l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia les actuacions dels joves de la nova cançó que reivindicaven la llengua vernacla i alguns eslògans, aleshores prohibits, que ja reclamaven Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Els primers en arribar, amb cert renom foren Pere Tàpies i Joan Isaac que compartiren actuació amb grups de joves de la Vila. Més endavant anirien passant per Vila-real, també pel cinema Bahia o el saló d'actes de l'institut Tàrrega, grans veus com ara Ovidi Montllor, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, etc. Els temps començaven a canviar.
De vegades també podíem coincidir amb les xiquetes de 14, perquè les del teu curs no solien fer-te cas, sobre tot amb les que estudiaven a les monges de La Consolació que portaven l’uniforme tota la setmana, llevat dels diumenges.
Per cert, m’han informat que aquells alumnes del curs 1973-74, comencen aquest més de juny celebrant el seu 50é aniversari, tant els de COU com les xiques del Batxilerat Elemental de la Consolació: Per molts anys!
ANTONI PITARCH FONT.-
