El polifacètic professor Broch i Llop (professor, lingüista i escultor) va nàixer a Vila-real el 18 de setembre de 1884, fill de Pasqual Broch Jordà i de Rosa Llop Almela.
El seus primers estudis els va fer al col·legi i seminari dels frares franciscans del seu poble natal, on va aprendre l’esperit d’humilitat i constància en el treball que va marcar la seua vida, abans d’adreçar la seua vocació artística cap a l’Acadèmia de Belles Arts de València.
El 1906 va acabar el seu aprenentatge acadèmic i artístic amb les millors qualificacions i, sobre tot, un Premi Extraordinari en Modelat. Aquest premi li obrí les portes per fer un viatge a Roma per tal de perfeccionar estudis a l’Acadèmia espanyola, on gaudirà repetint les visites a Museus i galeries artístiques, sobre tot al Museu Arqueològic de Nàpols on va poder admirar les escultures en bronze procedents de les excavacions de la ciutat de Pompeia. Abans de marxar, va deixar acabat a València un bust de Miguel de Cervantes, modelat per encàrrec amb motiu del tri-centenari de la publicació de la primera part de “El Quijote” que durant molts anys presidirà el paranimf de la Universitat Literària.
Dos anys més tard a València obté, dins dels actes sobre l’Exposició Regional de 1909, una destacada medalla per un baix relleu, retrat de sa mare, que va contribuir a reforçar la seua passió artística.
Enamorat de la Ciutat Eterna, marxa novament a Roma, decidit a establir-se de manera definitiva a Itàlia. El retrat que presenta a l’Exposició Internacional de Roma de 1911, unànimement elogiat per la seua delicadesa de composició, el revela com a excel·lent retratista i, de retruc, li proporciona nombrosos encàrrecs que incrementen el seu reconeixement al mon cultural italià.
El 1913, Francesc Broch i Llop es casa amb la jove Rosa Tonioló amb la qual tindrà quatre fills: Francesc, Rosa, Cèlia i Pasqual.
En 1915 forma part del Tribunal Examinador per a l’habilitació de professors de llengua espanyola, convocat per la Universitat de Pàdua i el Ministeri d’Instrucció Pública italià, tasca que exercirà fins el 1920.
A partir d’aleshores, exercirà la Càtedra de Llengua i Literatura Espanyola a la Facultat Universitària de Venècia, és a dir, a l’anomenat Institut Superior d’Economia i Comerç, mitjançant un decret ministerial, fins l’any 1933 (amb un petit parèntesi entre 1926 i 1927).
Fins el seu setanta aniversari continuarà arrelat a la universitat com a lector de Castellà i dinamitzador cultural, mentre continua rebent encàrrecs escultòrics des dels pobles de l’entorn de Venècia i la pròpia capital italiana.
També és autor de diversos manuals adreçats als seus alumnes: Gramática de la Lengua Española, Manual de correspondència comercial, Antología de literatura española, Apuntes de Historia de España, etc. El professor Broch i Llop va dirigir els cursos de Castellà a la Casa d’Espanya de Roma i també a Bolonya fins l’arribada de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
El professor era un activista que, malgrat les seues responsabilitats pedagògiques i artístiques, encara trobava temps per organitzar viatges culturals portant els seus estudiants italians per les nostres terres (València, Catalunya, Castella, Andalusia, etc.) als que també orientava a base de documentals cinematogràfics sobre la Hispània Romana, fent de ponent en nombroses conferències de promoció turística mútua entre Espanya i Itàlia, sent requerit per la Santa Seu i nombroses legacions diplomàtiques de països hispanoamericans. També va exercir a terres italianes com a delegat del Patronat Nacional de Turisme del govern espanyol, també de la Societat d’Atracció de Forasters a Barcelona i de la Societat Valenciana de Foment del Turisme.
Pel seu currículum i mèrits culturals, el 26 d’octubre de 1933 va ser condecorat per sa majestat el rei Víctor Manuel III amb la Gran Creu de Cavaller de l’Ordre de la Corona d’Itàlia, a proposta del cap de govern Benito Mussolini. En canvi, uns anys més tard, quan el Duce Mussolini, ja convertit en dictador feixista, li va oferir la nacionalitat italiana, Francesc Broch i Llop la va rebutjar, davant l’esglai i la desolació dels seus familiars i amics per por a represàlies polítiques que, al capdavall, no va haver de patir perquè va dirigir una carta personal al Duce tot explicant-li les seues raons com a ciutadà espanyol.
La seua dedicació constant a l’ensenyament no va apagar mai la seua vocació escultòrica, així Francesc Broch i Llop va formar part del grup d’artistes escultòrics que participaren al Pavelló espanyol de la XVI Biennal de Venècia, l’any 1923, juntament amb Josep Clarà, Juan Adsuara, Santiago Bonome, Julio Vicent i Quintin de Torre. La delicada “Bacant” presentada per Broch es troba al Museu d’Art Rosenbach de Filadèlfia (Estats Units).
.jpg)
Altres obres importants, són el bust del monument al batlle Bonaguro a la ciutat de Bassano, el monòlit en honor del general Luigi Cadorna a la carretera del mont Grappa, el gran baix relleu de la Resurrecció de Llàtzer al Cementeri Central de Roma o la imatge de la Immaculada Concepció a l’església de la població de Cavallino (Vèneto).
Al Museu de la Ciutat Casa de Polo podem trobar, des de la donació de 1991 feta pels seus fills, un medalló en bronze amb el retrat de l’esposa de l’artista.
Desprès de la Segona Guerra Mundial (1945), va deixar la seua casa-estudi de Venècia per establir-se a Florència, on va treballar com a professor encarregat i lector d’Espanyol a la Facultat de Magisteri de la seua universitat fins la data de la seua jubilació al 1954.
Superats els setanta anys, i reclamat per la Universitat de Pisa, va donar allí classes com a professor extern, al mateix temps que al Poggio Imperiale florentí, col·legi estatal de la Santíssima Anunziatta, selecte centre educatiu on concorrien les filles de destacades famílies italianes.
Així va culminar la seua tasca cultural al 1962, tot morint a Florència el dia 4 de juny de 1980, als 96 anys. Les seues despulles descansen ara al cementeri de la població d’Oriolo Romano, a uns 40 km. de Roma, després d’una vida apassionant lliurada a l’art i la docència.
El professor Francesc Broch i Llop té dedicat un carrer al seu poble natal, així com un institut de Secundària que s’inaugurava al mes de setembre de 2004 amb el seu nom: IES Broch i Llop, tot un reconeixement molt merescut tractant-se d’un gran professor, a més d’artista i pedagog, que des d’aleshores ja no resulta un personatge desconegut.
ANTONI PITARCH FONT.-
