Vila-real s’acosta, a poc a poc, cap al 750 aniversari de la fundació de la ciutat pel Rei En Jaume I (1274-2024). I si la històrica Fira de Santa Caterina, fira medieval anual, instituïda pel rei fundador a la Carta Pobla ve celebrant-se des del segle XIII, amb puntuals interrupcions degudes a les maleïdes guerres, les epidèmies i certes crisis de subsistència, podríem dir que la de l’any que ve tindrà els mateixos anys que la Vila que la va vore nàixer.
A la vocació comercial i exportadora de Vila-real, se va unir la tradicional religiositat popular dels cristians que van repoblar les nostres terres que, des de ben antic, tenien molta devoció per alguns sants de la tardor, com ara Sant Martí (11 de novembre), Santa Caterina (25 de novembre) o Sant Nicolau (6 de desembre) que coincidien amb l’època de la matança del porc, quan les famílies s’havien de procurar-se la carn del propi bestiar que engreixaven a les cases i els corrals propis.
Des del regnat de Jaume I es prodigaran les franquícies i exempcions reials a favor dels compradors i comerciants: la fira que havia concedit a Vila-real havia de ser lliure i franca. Però la durada de la fira, així com l’inici o la finalització, va variar al llarg del segles. En principi, se celebrava durant nou dies, a partir del 25 de novembre per tal de no coincidir amb les altres fires comarcals, com ara la de l’Axiamo a Borriana o la de Tots Sants a Castelló.
De tota manera, en principi la fira de Vila-real -com deia José Mª Doñate- només tenia un sentit comercial i utilitari. L'any 1404, el Consell de la Vila acorda traslladar la data inicial de la fira al 2 de novembre, de manera que s'acabaria el 10, vigília de Sant Martí. Però els consells de Sagunt i Castelló elevaren les seues protestes a la Governació General del Regne i la cosa no va passar d'una intenció o proposta. De tota manera, el 1427 es torna a insistir, sense èxit, en començar la Fira el 2 de novembre. Així, passen els anys i la data del 25 de novembre va prenent força. La fira medieval era una barreja multicolor de persones de diferents races i creences (cristians, jueus, moriscos), d'animals de diferents espècies, de cavalcadures guarnides, de tendes exòtiques i carros llunyans, d’activitats de tot tipus i, fins i tot, els arxius parlen de bordells.
Tot aquest ambient pagà va portar el Consell de la Vila, a principis del segle XVII -és a dir, després de la mort de Sant Pasqual- i en un temps on la Reforma de l'Església Catòlica s'havia imposat totalment, a pensar en un contrapunt més espiritual, votant-se a perpetuïtat la festa de Santa Caterina en 1604. També està documentat en 1730, després de la Guerra de Successió, el trasllat de la Fira de Santa Caterina al mes de maig, durant el període de festes en honor de Sant Pasqual. Però passaran els anys i la Fira de Santa Caterina tornarà a celebrar-se, regularment, a finals de novembre.
Segons Mossén Benet Traver (Historia de Villarreal, 1909, un dels millors compendis costumistes per entendre les tradicions de la nostra ciutat), el diumenge 25 de novembre, o el diumenge següent al 25 (si el 25 no és festiu), es celebra tradicionalment la Fira, amb una durada d'un dia. Antigament, s’organitzaven ameníssimes gires i honestos i entretinguts divertiments eixint al camp i als masets, per la vesprada del diumenge de Fira, per menjar en fraternal reunió d’amics la tradicional llonganissa.
En l’actualitat, ja no té res a vore amb el mercat medieval on s'intercanviaven animals i les nóvies es compraven l’aixovar per a casar-se, però la Fira es manté com a tradició històrica i Santa Caterina també és sinònim de pòrtic per la celebració de Nadal i Reis, i no solament a Vila-real, sinó a molts pobles valencians.
CATERINETES I NICOLAUETS
Cada 25 de novembre Santa Caterina és celebrada a molts pobles i col·legis valencians com a patrona de xiquetes i dones solteres, fent una eixida al camp per berenar. De la mateixa manera, a d’altres poblacions, com ara Borriana, celebren Sant Nicolau cada 6 de desembre com una festa dels xiquets que també consisteix en eixir a menjar al camp.
La festa de les Caterinetes té un origen incert, però està molt escampada arreu del territori valencià: a Xàtiva les caterinetes juguen a boletes! A les comarques castellonenques, destaca el poble de Xert on regalen una prima o pasta típica de la festa a les xiquetes, en canvi als xiquetes els donen una pasta, més gran, en forma de gall. Per això se diu que les caterinetes tenen enveja dels nicolauets perquè elles només tenen la cresteta del gall.
La prima, primes o pastissets de Santa Caterina i Sant Nicolau són una elaboració a base de clara d’ou, sucre, farcit de cabell d’àngel o fruita confitada. A Vinaròs, fins i tot compten amb el Parc de les Caterinetes on s’ha enlairat un monument per recordar on es menjava la prima o pastisset, junt al riu Cérvol, cada 25 de novembre. Des del 2018, comptem amb una publicació vinarossenca on s’explica la recuperació d’aquesta festa tan antiga i tradicional: “20 anys de lloes de Santa Caterina i Sant Nicolau”, publicat pel gremi de pastissers.
Sobre la festa de Sant Nicolau, Borriana és la ciutat on perviu amb més força, encara que també se celebra a d’altres municipis com ara els esmentats Xert i Vinaròs, però també a Benicarló, La Jana i Traiguera. Aquesta tradició ha deixat arrere el conflicte derivat dels seus orígens que es remuntarien a les disputes entre moros i cristians. De fet, es pot comprovar en la cançó quan s'obliga els moros a menjar llonganissa de porc. Hui dia ja n'hi ha de pollastre i altres carns per a evitar la discussió. Després de contar la història i anècdotes de Sant Nicolau, tots junts, espasa de fusta en mà, se canta la cançó popular que diu així: "Sant Nicolau, sant beneït, confessor de Jesucrist, viva el rei, muira el gall, quatre-cents per al meu cavall. Llonganissa menjaràs, de l'espasa moriràs”. La festa consisteix a eixir al camp, mestres i xiquets de les escoles i públic en general, per menjar-se la típica llonganissa seca o torrada al foc.
Durant l'Edat Mitjana, Santa Caterina fou una de les santes més populars a les nostres comarques; està considerada la patrona dels filòsofs i pensadors. També la tenien per patrona els advocats i els escrivents, els filadors i filaters, els mestres d'obra negra o ferrers de tall i els altres oficis que havien de fer servir eines molt tallants, com ara carnissers, matadors, barbers, ferradors, etc. Tots s'encomanaven a Santa Caterina per no fer-se mal amb les ferramentes de treball. Els caixers o fusters especialitzats en fer caixes i mobles, així com els corders i, sobretot, els espardenyers també la tenien per patrona.
La festivitat de la carismàtica Santa Caterina, a banda de caminar paral·lelament a la celebració de la Fira, s'arrela, per tant, en molts segles de tradició i història que venen documentats pel saber popular dels refranys:
-Per Santa Caterina, el fred entra a la cuina.
-Per Santa Caterina, la neu per veïna.
-Per Santa Caterina, a amanir llenya i farina.
-Per Santa Caterina, el rovelló ja fina.
-Per Santa Caterina, ven la gallina.
-Per Santa Caterina, a pescar sardina.
-De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal.
................................
