• La producció de béns i
serveis es pot analitzar des de diferents perspectives. Des d'una perspectiva tècnica,
produir consisteix a combinar factors
productius com a mà d'obra, matèries primeres,
màquines, energia o direcció tècnica, seguint
uns procediments definits prèviament (tecnologia) i amb la finalitat
d'obtenir un producte (béns o serveis).
• Qualsevol activitat productiva
depén de les seues possibilitats de producció, és a dir, dels recursos productius i de la tecnologia
disponible.
• Les empreses decideixen
sobre qüestions relacionades amb la producció de la
mateixa manera que les famílies ho
fan en matèria de consum. Per a això, les empreses han de respondre a
aquestes preguntes: quina tecnologia utilitzar, quina combinació de recursos utilitzar?
• Una tecnologia A és més eficient que una altra tecnologia B si és capaç de produir més unitats amb menor quantitat de factors productius. En canvi, l'eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de les tecnologies tècnicament eficients.
• Una tecnologia A és més eficient que una altra tecnologia B si és capaç de produir més unitats amb menor quantitat de factors productius. En canvi, l'eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de les tecnologies tècnicament eficients.
• En relació amb la quantitat produïda,
els costos poden ser fixos, variables, totals, mitjans i marginals.
• Dins de l'empresa, la distribució posa els
productes a disposició dels consumidors creant utilitat
de lloc, forma i temps.
• La diferenciació i classificació
de les empreses es
fa sota criteris objectius,
entre els quals destaquen: l'activitat a la qual es
dediquen, la propietat dels recursos
productius i l'estructura
jurídica.
• Els costos fixos (CF)
són aquells que no varien si canvia la quantitat produïda.
Es corresponen amb el valor dels recursos que són fixos per a l'empresa, com
el lloguer del local o les
despeses de manteniment de les
instal·lacions productives. Els costos variables (CV)
són aquells costos proporcionals al nombre d'unitats que es produeixen. Per exemple, les matèries
primeres o el consum d'energia. Els costos marginals (CT)
són els costos de produir una unitat addicional.
• La llei dels rendiments decreixents afirma que si s'augmenta la quantitat d'un dels factors, però
la resta es manté constant, la producció total augmentarà de forma cada vegada més lenta fins a deixar de créixer, i fins i tot disminuir.
• Les economies d'escala
és el nom amb què es coneix el procés que permet a les grans empreses
reduir els seus costos unitaris en augmentar la seua producció.
• Es denomina canal de distribució a qualsevol dels mitjans utilitzats per aconseguir que els productes recórreguen el camí des
del productor fins al consumidor. Avui dia són formes
de distribució molt esteses: la franquícia, les telebotigues, la
venda per Internet i la venda
mitjançant màquines automàtiques.
• Els components dels que
es val una empresa per funcionar a l'hora de
produir béns i serveis són els
següents: elements humans, béns de capital (fixos i circulants),
organització (creació d'àrees especialitzades: aprovisionament, producció, personal, comercial, finançament
i inversió i direcció)
i un entorn (general
i específic).