8 de maig 2013

TEMA 14: LA POBLACIÓ ESPANYOLA (2 ESO)




1. La població espanyola i la seua distribució 
• La població d’Espanya s’acosta als 47,2 milions d’habitants, amb una densitat mitjana de 93,3 h./km2, una xifra inferior a la mitjana de la Unió Europea, que és de 116 h./km2. 
• La població espanyola es reparteix de manera desigual: 
– Les zones de més densitat són la perifèria peninsular i les àrees que hi ha prop, la Comu­nitat de Madrid, l’arxipèlag balear i el canari i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. 
– Les zones amb menys densitat de població són les de l’interior de la Península i, sobre­tot, les zones agrícoles de secà i les àrees de muntanya. 
• Les causes d’aquesta distribució irregular de la població són producte del procés desigual de desenvolupament econòmic, que es va situar preferentment a les zones litorals i a les ciutats, que és on s’han concentrat la majoria de les activitats industrials i dels serveis, sobretot el turisme.




2. L’evolució de la població espanyola 
• La població espanyola evolucionà segons el model de transició demogràfica dels països des­envolupats, bé que començà més tard que en altres països europeus: 
- Fins al principi del segle XX la natalitat i la mortalitat eren altes (fase d’estabilitat demogràfica). 
– Al segle XX la mortalitat va començar a baixar i la població va augmentar considerablement. 
– A partir del 1975 la taxa de natalitat va baixar quasi fins a igualar-se amb la taxa de mortalitat. El creixement vegetatiu era molt baix. 
• Actualment la dinàmica de la població espanyola es caracteritza per aquests fets: 
– La davallada de la natalitat. A Espanya la taxa de fecunditat és d’1,38 fills per dona. Però l’arribada de població jove estangera ha provocat un lleuger augment de la natalitat. 
– L’augment de l’esperança de vida (85 anys per a les dones i 79 anys per als homes) crea un procés d’envelliment de la població. Com a conseqüència, es preveu un augmentde la mortalitat.




3. Els moviments migratoris a Espanya 
• L’emigració espanyola en temps passat va ser provocada per la necessitat de trobar faena a causa del creixement de la població i de la pobresa. 
• L’emigració espanyola a l’Amèrica Llatina va ser massiva a la segona meitat del segle XIX, continuà a la primera meitat del XX i va baixar després de la crisi del 1929. 
• L’emigració espanyola cap als països rics i industrialitzats de l’Europa Occidental va tenir lloc cap a mitjan segle XX. Va ser una emigració de mà d’obra agrària i industrial. 
• A mitjan segle XIX començà un procés d’emigració interna, especialment cap a Catalunya i el País Basc, on es desenvolupava la indústria. 
• L’emigració interna massiva va provocar un envelliment de la població als llocs d’origen i el creixement de les ciutats de destinació. 
• L’emigració interna massiva va provocar un envelliment de la població als llocs d’origen i el creixement de les ciutats de destinació. 
• L’emigració espanyola més recent la formen persones joves (25-35 anys), molt qualificades, que busquen faena en altres països davant la baixa ocupació causada per la crisi econòmica que va començar el 2008.



4. La immigració estrangera a Espanya
• A partir del 1990 el creixement econòmic va fer d’Espanya un país receptor d’immigrants. Actualment el 12,2% de la població espanyola és estrangera, això és, 5,7 milions de persones.
• La composició de la immigració que arriba a Espanya es classifica en tres grans grups: immigració econòmica i laboral; immigració d’alt nivell professional i estudiants; i immigració residencial.
• La immigració té efectes positius:
– Ha fet possible l’augment de la població.
– Les aportacions dels immigrants a la Seguretat Social contribueixen a pagar les pensions.
– Permet disposar de mà d’obra barata.
• L’arribada dels immigrants també provoca noves problemàtiques. Per això hi ha moltes asso­ciacions que treballen en pro de la interculturalitat.



5. L’estructura de la població espanyola
• L’estructura demogràfica de la població espanyola comprén:
– La distribució per edat: joves de fins a 15 anys, 15,8%; adults entre 16 i 64 anys, 67,1%; i gent major de 65 anys i més, 17,1%.
– La distribució per sexe: hi ha un nombre més alt de dones que d’homes.
• L’estructura econòmica de la població espanyola es reflecteix en la població activa, que re­presenta més del 60% de la població total.
• La població ocupada per sectors econòmics es distribueix entre el sector primari (4,3%), el secundari (23,1%) i el terciari (72,6%).
• La població en atur varia en funció del sexe i l’edat (afecta més les dones i els més jóvens). La manca de faena crea un greu problema social i torna a sorgir la necessitat d’haver d’emigrar.
• La llei espanyola contempla la igualtat de drets entre homes i dones. Malgrat les fites que han assolit les dones, encara existeixen diferències de gènere.



6.- La població valenciana
6.1 La distribució de la població.- La Comunitat Valenciana és la quarta comunitat autònoma més poblada d'Espanya. Té una població de més de cinc milions d'habitants, que representen el 10,8% de la població total d'Espanya, i una densitat de 220 hab./km2, molt per damunt de la mitjana espanyola, 93,3 hab./km2. La població valenciana té una distribució molt desigual sobre el territori: 
· Les zones més poblades es troben en el sector oriental de la Comunitat. Corresponen a la ciutat de València, l'Horta i altres comarques del litoral, com ara l'Alacantí, el Baix Vinapoló, la Safor i el Baix Segura. En aquesta zona, hi viu quasi el 50% de la població de la Comunitat. 
· Les zones menys poblades estan en el sector occidental i coincideixen amb les comarques muntanyoses del nord i de l'interior de la província de Castelló i amb l'interior de la província de València, el Racó, l'Alt Millars i els Ports.
6.2 L’evolució de la població.- Des de la dècada del 1960, la característica principal de la població de la Comunitat Valenciana va ser el seu augment progressiu, a causa, sobretot, de l'increment de la natalitat (majoritàriament per la fecunditat de les mares estrangeres), de la disminució de la mortalitat i de l'augment de la immigració. No obstant això, actualment aquesta tendència ha canviat. La població de la Comunitat Valenciana es manté estable a causa de la disminució progressiva tant del creixement natural de la població com de la immigració estrangera. Així doncs, les característiques actuals de la població de la Comunitat Valenciana han variat respecte d'anys anteriors:
· S'ha produït una lleugera disminució de la natalitat (10,3‰), tant entre les dones valencianes com entre les dones estrangeres. 
· Les dades més recents mostren un petit augment de la mortalitat (8,3‰). 
· La població estrangera disminueix en relació amb altres anys (1,8%). Malgrat això, la Comunitat Valenciana segueix sent la segona comunitat autònoma que té el major nombre de població estrangera d'Espanya. 
6.3 La immigració estrangera.- A la Comunitat Valenciana resideix al voltant d'un 16% del total d'estrangers que hi ha a Espanya. El 55,4% dels immigrants procedeixen de la Unió Europea, mentre que el 44,6% provenen de l'Amèrica Central i del Sud, d'Àfrica i d'Àsia. De les tres províncies valencianes, Alacant és la que té més població estrangera, la majoria originària de països del nord d'Europa; es tracta d'una immigració de tipus residencial. En la resta del territori, hi predomina la immigració laboral, és a dir, la d'aquelles persones que vénen a la recerca d'oportunitats de faena i de millores econòmiques. En la província de Castelló resideix el col·lectiu més gran de romanesos de tota Espanya. Els immigrants es concentren principalment en les grans ciutats de la Comunitat Valenciana, on treballen en el sector agrícola, en la construcció, en la restauració i en el servei domèstic.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes