10 de maig 2012

TEMA 13: LA HISPÀNIA ROMANA (1r. d'ESO)



La presència romana a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. i va durar fins al començament del segle V d.C. Durant aquest llarg període, Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques del món romà (romanització).


1. Invasions i colonitzacions
1.1. Les invasions indoeuropees.- Entre els segles XI i VI a.C., pobles indoeuropeus van penetrar a la Península pels Pirineus buscant terres on assentar-se. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i a les regions del nord.
1.2. Les colonitzacions.- Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies. Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir colònies al sud, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga). Els grecs van fundar diverses colònies a la Península: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion, Heraclia... A partir del segle VI, Cartago, una colònia fenícia convertida en potència marítima i comercial, va substituir els fenicis en la seua expansió.


2. Els pobles preromans: ibers i celtes
2.1. Els ibers.- Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres de l’est peninsular. Aquests pobles tenien moltes influències dels pobles colonitzadors, amb els quals mantenien intercanvis comercials. La seua economia es basava en l’agricultura (cereals, oliveres, vinya i llegums), però també es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…). Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.
2.2. Els celtes.- Les regions del centre, oest i nord de la Península eren habitades, abans de l’arribada dels romans, per pobles que coneixem amb el nom de celtes i celtibers. Els celtes eren ramaders nòmades i agricultors que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Sembla que desconeixien l’ús de la moneda, l’escriptura i les manifestacions artístiques eren escasses. Els celtes vivien en poblats petits, coneguts com a castrum


3. La conquista romana d’Hispània
3.1. Les guerres entre Roma i Cartago.- Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica. L’any 238 a.C., els cartaginesos, comandats pel general Amílcar Barca, van desembarcar a Gàdir (Cadis) i en pocs anys van aconseguir conquistar la població del sud-est peninsular (fundació de Cartago Nova). El 220 a.C., Anníbal, fill d’Amílcar, va planejar la conquista de Roma amb una expedició d’elefants. Els romans van enviar els seus exèrcits a la Península per combatre els cartaginesos, i els van derrotar i expulsar el 202 a.C.
3.2. La conquista romana de la Península Ibèrica.- La conquista romana de la Península es va produir en quatre fases: 1) La primera fase (218-202 a.C.) d’expansió romana a Hispània va significar el domini de la costa mediterrània de la Península. 2) A la segona fase (202-154 a.C.) van dominar la zona oriental de la Península. 3) La tercera fase (154-133 a.C.) es va caracteritzar per les guerres contra els pobles de la Meseta (conquista de Numància). 4) A la quarta fase (29-19 a.C.) es va sotmetre les tribus de galaics, càntabres, àsturs i vascons, i es va donar per acabada la conquista de la Península.


4. Hispània, província romana
4.1. Les províncies.- Per administrar millor els territoris conquistats, els romans els dividien en províncies, al capdavant de les quals hi havia un governador. En temps de Dioclecià es van establir cinc províncies a Hispània: Tarraconensis, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania.
4.2. Les riqueses d’Hispània.- Els romans van integrar l’economia d’Hispània dintre dels circuits comercials de l’Imperi. La producció agrícola va augmentar considerablement gràcies a la introducció d’avanços com l’arada, el trill de rodes, els adobs i el guaret. L’activitat artesanal, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament: armes, teixits, saladures... També es va explotar la riquesa minera d’Hispània (argent, or, mercuri, coure...) i es van millorar els sistemes d’extracció.
4.3. Les calçades.- Les ciutats d’Hispània estaven unides entre si i amb la resta de l’Imperi per una extensa xarxa de calçades. Entre les calçades més importants hi havia la Via Augusta i la Via Argentea.


5. El llegat de Roma
5.1. El patrimoni artístic.- Els romans van ser grans constructors i van exportar el seu model de ciutat arreu de l’Imperi. A Espanya, hui en dia, encara es conserven uns bons exemples d’aquestes construccions romanes: aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts i termes. A més, es van construir altres obres de tipus commemoratiu com arcs, temples i monuments funeraris. També es conserven restes de mosaics, que ornaven les cases i les vil·les rurals, i moltes escultures.
5.2. La romanització.- La romanització és la inclusió del territori hispànic en l’espai cultural romà. Aquest procés va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les institucions romanes, la religió, el dret i la seua llengua (el llatí).

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes